Una nit de carnaval

Clim.   Gracias á Dèu sian dadas,
pues á casa he arribat
y per últim m’ he librat
de aquellas llenguas malvadas;
¡á mí insultarme, á mí! ¡Ah!
máscara vil, insolent,
¡esbroncá’ ‘l senyor Climent!
¡á un barber y cirurgiá!
¡ah! si lo teu sangrador,
sigués alguna vegada
jo, ja á la punta afilada
de la llanseta, traidor,
fería que t’ hi quedesses,
per evitar que ja mes
á personas del meu pes
cométrer insults poguesses.
¡Casi no puch respirar!
estich de haver corregut
tot suat; ¡si hauré perdut
lo mocador de mocar!
¡Valgam Dèu! aixó ‘m faltava:
potsé’ encara ’l trobaré. (sen va buscant).

Masc. 1.ª. ¿Tan mateix eh? ho he vist bè
que no era ’l que á tú ’t semblava.

Masc. 2.ª. Pues á fé hauria jurat
qu’ era aquell que tant corria.

Masc. 1.ª. Aquí está la barbería.
Cert me dol s’ haja escapat
la cara de lluna plena.

Masc. 2.ª. ¿Peró podrá tal vegada
queixarse de la pesada?

Masc. 1.ª. Si no tè gloria ni pena,
lo bot inflat de banyolas.

Masc. 2.ª. Tan si ‘n tè, com si no ’n tè,
podrá buscar qui mes bè
li cante las bassarolas.
Lo qu’ es mòlt cert tan mateix
qu’ estava ben neguitos;
prou aquesta nit ha fos
dos carniceras de greix:
y del modo que ha fugit,
no hi puch pensar que no riga.

Masc. 1.ª. ¡Bá! que voleu que vos diga,
lo qu’ es jo ’l tinch aburrit;
y cent palos li daria
sens valerli sant Antoni,
de haver contret matrimoni…

Masc. 2.ª. Gran injusticia seria.

Masc. 1.ª. No perque s’ haja casat;
lo casarse enhorabona,
peró que busque una dona
conforme á la seva edat:
una noya jove, hermosa,
tenir un marit devan’
que sembla un orangutan;
un home que quant se posa
com un bon quinto estirat,
la seva estampa amidada
no presenta mes alsada
que la de un gos assentat:
es gelos, avaro y ruí…

Masc. 2.ª. Calle; sembla que ve.

Masc. 1.ª. Ca.
¿Ell venir? no pot ser.

Masc. 2.ª. Ba.
Míressel.

Masc. 1.ª. Ahont?

Masc. 2.ª. Allí.

Masc. 1.ª. Amaguemnos al cantó. (sen van per la esquerra).

Clim.   Li puch cantar las absoltas;
¡bona nit de Carnestoltas!
y que á mes del mocador,
he perdut ¡bona fortuna!
la llanseta de sangrar,
ab la cinta de lligar…

Masc. 1.ª. Deu estar buscant la lluna. (apart).

Clim.   Y sis quartos que hi havia
en un pany embolicats;
per culpa de aquells malvats,
tunos, bargants; si ‘ls tenia
aquí ’l devant… ¿no condol,
que un home per sos cafers
no puga anar pels carrers
passat la posta de sol?
Tancat á casa ’m tindrán
mòlt cert es, peró asseguro
que ’n quant aquest any, ho juro,
á mí no m’ esbroncarán.

Masc. 1.ª. Ahont vas de nit tant corrents…

Clim.   Vaig…

Masc. 1.ª. Sapientíssim barber?

Clim.   A donarme ab Llucifer,
perque ’m libre de insolents.

Masc. 1.ª. Que t’ has tornat carinyos
desde que t’ vares casar.

Clim.   Ab aquest os tens d’ anar
máscara ab un altre gos.

Masc. 1.ª. Aquest noy se diu Climent,
es devot de san Ximplici,
ho se ha vegut lo judici
ó ha perdut lo enteniment.

Clim.   ¡Vot!… detureume senyor,
ó jo sò perdut com Rosas.

Masc. 1.ª. Peró digas, y com gosas…

Clim.   Sinó callas malfactor,
aquesta llengua s’ amaga
de un cop de puny dins del cos.

Masc. 1.ª. Lloch minyons que ve fogos
lo valiente Verdulaga.
No veheu aquest vellot
que ja pert l’ última dent,
enviudá, y del sentiment…

Clim.   Si tingués aquí un garrot… (apart).

Masc. 1.ª. Antes de cumplir un mes
d’ enterrada sa muller,
ba casarse, bè bas fer.

Clim.   Cometería un exces. (apart).

Masc. 1.ª. Perque no haguesses perdut…

Masc. 2.ª. Amiguet tal me feria.

Masc. 1.ª. Está clar, perque podria
malgastar la joventut.

Masc. 2.ª. Peró sentne tant bon mosso,
tant ben plantat y galant,
tant rosset, tant elegant…

Clim.   Tant ¡cuerno! un calabosso…

Masc. 2.ª. Y bufó com una pera,
á quin cor no ha de robar.

Masc. 1.ª. Aixó sí; no ’s pot negar
que sembla un ninyo de cera.

Clim.   Si no fossen als tropessos (apart)
que entre mitj hi pot haver,
al moment anava á fer
á tots un fart de revessos.
Si no cuiteu á marxar, (alt)
corro á buscar celadors,
y que per insultadors
vos faig péndrer y tancar;
y podréu anar derrera
la sotana del vicari.

Masc. 1.ª. Home, si no tens qu’ anarhi. (rissas).

Clim.   Pot ser tinga cadarnera.

Masc. 1.ª. ¿Ahont anavas tot plorant
alborotant lo vehinat?
Jo sò mort… ¡ay desditxat!

Clim.   ¡Ah! jo m’ estich sofocant. (apart).

Masc. 1.ª. Ja no hi ha consol per mí
faltantme la Mariona,
detrás de la meva dona
jo també vaig á morir;
perque únicament aixins
gosaré tranquilitat.
Y quant tant desesperat,
deyas á tots los vehins;
“Sols demano que si fos
cas que ‘m dones un insul’,
que posats ab un bagul
hans enterren junts als dos.”

Clim.   Aquí va haverhi un desfet (apart)
si cedeixo al meu desitj:
estich posat entremitj
de la espasa y la paret.

Masc. 1.ª. Aquest home tant sentit…

Clim.   Que previngan l’ hospital (apart)
perque aixó parará ab mal.

Masc. 1.ª. Sens pensar que havia dit…

Clim.   Jo ‘m ravento si no crido (apart)
¡ay! me sembla que m’ desmayo.
Que no vos partesca un rayo. (alt).

Masc. 3.ª. Veurás com aquest ruhido…
serán ells, segurament: (acercantse).
¡Ja ho he dit!

Masc. 1.ª y 2.ª Ja sòn aquí.
Bravo, bravo.

Masc. 3.ª. Aquí som sí;
Hola, hola, senyor Climent,
á trobar havem tornat
l’ home tant caritatiu,
aqueix próxim que tant diu
que á fet la felicitat…

Clim.   ¡Qué!…

Masc. 3.ª. De la seva muller,
y que está tant ben casada,
que la tè tant contemplada…

Clim.   Jo sè lo que ’m toca fer;
y no ’m quedo may á mitjas;
pues que mes pot desitjar,
de un marit que la fa estar
cor que vols, cor que desitjas. (rissas y aplausos).

Masc. 3.ª. ¡Tú! figura de mató
de xicra.

Masc. 1.ª. Cap d’ escorpí.

Masc. 2.ª. Estampa de radulí.

Masc. 3.ª. Aixeta de barraló.
Si está tant ben complascuda,
¿perqué pues la tens tancada
y tè la vianda amidada?

Masc. 1.ª. ¿Y no es cosa sapiguda,
que per fer la olla ben grassa
ho posa tot á desdí’,
sa pilota de sagí,
un bussinet de carbassa,
y quatre quartos de mulla;
que cap fadrí hi vol estar
perque á casa fa passar
á tots per un cos d’ agulla?

Masc. 3.ª. Si no pot estar millor;
es una sort estremada
tant jove y serne casada…

Clim.   ¡Ay si no fos lo temor!… (apart).

Masc. 3.ª. Ab un home que ja tè…

Clim.   ¿No s’ acaba aquest martiri? (apart).

Masc. 3.ª. Una cama ’l cementiri
y mòlt mes vell que Noé;
ple de xacras y de tos.

Masc. 1.ª. Escolta cofí de figas. (tirantlo per un bras)

Masc. 3.ª. Vina aquí garba d’ espigas. (idem).

Ter.    Sento una veu com si fos… (desde la porta)

Clim.   Socorro, que jo m’ ofego. (sen van los máscaras).

Ter.    ¡Qu’ es aixó Climent! ¿qué fas?

Clim.   ¿Ah, ets tú? (se dirigeix corrents á la tenda)

Ter.    Sí; ¿peró bè ahont vas?

Clim.   Esperat, ya torno luego. (entra á la tenda).

Ter.    Poch mes ó menos es ja
hora que ab an Salvadó’,
á la plassa del padró
debiam trobarnos, ¡ah!
quant an Climent dormirá
y antes jo no hauré surtit,
prou si haurá ja consumit
y pot ser sen haja anat
pensant no l’ haja enganyat
ab la carta que l’ hi escrit.

Clim.   Ara’ns veurém.

Ter.    ¡Ay jo’t toch!

Clim.   ¿Ahont sòn? que vingan; veniu,
no ’n quedará cap de viu.

Ter.    Jo ho crech, ni de mort tampoch.
¿Peró ahont vas ab la navaja?

Clim.   Deixam estar; si ’m vols créurer
apartat, si no vols véurer
al moment la sanch com raja.

Ter.    Vinam aquí burinot,
¿qué farás gran janfarina,
mes cobart que una gallina,
mes tonto que un sabatot?
¿no estavan á ta presencia?
¿quí no t’ hi feya tornar?
á qui vols sacrificar (apart)
es traidor, á la ignocencia.

Clim.   Valgals lo haverme calmat;
gran sort han tingut de tú,
ó sinó prou es segú’
que ’n matava la mitat.

Ter.    Ja, ja, ja. (rient).

Clim.   No tens que ríurer,
tú no ‘m coneixas encara,
cregas que á las horas d’ ara
alguns no deurian víurer.
Que sápigas es precís…

Ter.    ¡Ay! ab quin neguit estich. (apart).

Clim.   Y que á mes també t’ ho dich
perque ‘t servesca de avís;
de bè á bè, sò un anyell,
de mal á mal, sò tant fiero,
que si al fort del desespero
sem presentava un camell,
vinticinch toros de Suissa,
y hasta Sansó si venía,
á tots plegats trinxaría
com á carn de llangonissa:
prou m’ ha guardat algun sant
cométrer un estropici,
era tal lo meu desfici
que encara estich tremolant;
estava tant decidit
que del coratje no hi veya.
Matals tots, lo cor me deya,
despatxals y bona nit.
Obrar així es com se deu
ab aquesta gent dolenta,
com á Márcus, s’ escarmenta
al primer que mou lo peu.
Y á fé que de tal trinxera,
tan cas n’ hauria fet jo,
com buidar aigua ab sabó
de la bacina á l’ aigüera.

Ter.    Ba, ba, ba, anemsen al llit
y quede tot acabat,
no alborotant lo vehinat
en aquesta hora de nit.

Clim.   Es qu’ es menester que cregan
que no tractan ab tibossos,
y que no faig com als gossos
que lladran y no mossegan. (sen van per la porta esquerra).

Salv.  Ja han tocat tres quarts de dotse
y la Teresa no ve;
haventme dit á las onse…
¡se ‘m fa mòlt estrany! pues que
ab la carta m’ encarrega
que procure no faltar,
perque lo mal temps que passa
ja mes no pot aguantar.
“At farás cárrech” m’ escriu,
“si es una vida pesada
la persona que ha d’ estarse
de nit y dia tancada,
per la estúpida locura
de un marit impertinent,
tant gelos, que á totas horas
está donantli torment;
mòltas cosas te diría
del meu trist modo de víurer
peró no te las dich ara
perque no tinch temps d’ escríurer.
”Adios" diu “y no m’ olvides,
espero que cumplirás,
y tota la meva pena
aquesta nit la sabrás.”
Demanarho ab insistencia
y á la cita ella faltar,
aquí hi hagut un misteri
que jo ‘l tinch de averiguar.
No ’s veu gens de claró’ ‘n lloch, (mirant al balcó)
qu’ es estrany, tot apagat,
tot quiet… ell será sens dupte
que de venir li ha privat.
Jo ho tinch d’ esperimentar,
ja he fet la resolució,
surti ‘l que vulga men vaig
á pujar per lo balcó.
De perlas aquí vindrá
aquest dominó que he dut,
pues ell me resguardará
de poder ser conegut.
Mes antes vigilaré
desde allí als quatre cantons;
no fos cas que m’ hi vegés
algú de aquestos balcons. (sen va per la dreta).

Ter.    Ja sòn abora las dotse;
com se deu estar frisant
an Salvador, aguardantme
de desde las onse estant…
no he pogut fer mes; encara
no sè com s’ es adormit;
ab mòlt menos de mitja hora
á fé que ’m he consumit:
al moment que mes pensava
que ’m podia ja aixecar,
altre vegada ’l sentia
que tornava á murmurar.
Bueno; ja estich arreglada,
men vaig; apagaré ’l llum. (sen va y essent cerca la porta retrocedeix).
Deixem mirar lo cramell
com está que no fes fum:
está bè. Ara ab cuidado
vaixaré á obrir la botiga
y aniré á véurer si ’l trobo;
Dèu fassa que á temps hi siga. (sen va per la porta segona).

Salv.  Ja sò á dalt, peró Jesus,
vaya quina fosquedat,
al entrar casi he quedat
tot sofocat y confus.
Peró bè, ja que sò á dins,
¿quín determini pendré?
regoneixer no podré
sentne tant fosch; los camins
de la casa, las escalas
prou ho tinch ben sapigut,
peró ‘m trobo tant perdut
que ’m cahuen del cor las alas.
Tirar avant prou voldría,
¿y si fes soroll? ¡ay Nin!
s’ armaría un sant Quintin,
que sant Pere sen riuría:
si encench llum y está despert,
tampoch es bon pensament,
no m’ es gens convenient
que puga ser descubert.
A fé que estich divertit
posat de aquesta manera
sens tirar avant ni arrera,
Salvador ten esperit.
Será lo mes acertat
tornarmen per lo balcó:
que no puga tenir jo
per un instant ulls de gat. (se sent música de guitarras y panderos y crits al carrer).
¡Per vida!… si que estich bè
per no serne conegut:
ara si que estich perdut,
no tinch remey… ¿qué faré?
me posaré ab un racó
per dat cas que ’s despertés
y que curiós sen anés
á escoltar fora ’l balcó.

Clim.   Teresa, Teresa. (desde ’l llit).

Salv.  ¡Calla!… (apart).

Clim.   ¿Ahont dimonxi s’ es ficat?

Salv.  ¿Qué no es al llit? (apart).

Clim.   Haurá anat á escoltar eixa canalla.

Salv.  ¡Aixó es qu’ ella no ha faltat (apart)
á la cita, y pel’ camí
que he fet per venir aquí
no deurá haverhi passat!

Clim.   Teresa.

Salv.  ¡Sembla que ve! (apart).

Clim.   Mira que si’m fas baixar…

Salv.  Si encen llum me va ha trobar… (apart)
si ’m moch me descubriré.

Clim.   Aquí dintre desseguida.

Salv.  Al ser dintre es lo que’m pesa. (apart).

Clim.   ¡Deurá estarse…

Salv.  Aquí que resa (apart)
com una ánima oprimida.

Clim.   Festejant fora ’l balcó!…
¡oh segur! luego ho sabré. (baixa del llit).

Salv.  Ja som al ball; si aquí ve
de una punyada… no, no,
que aixís me descubriría;
pogués portarlo enganyat…
ab lo dominó embossat
la Teresa fingiría
ser; tinch un trap trap al cor…

Clim.   ¡Valgam Dèu, y quina nit!

Salv.  Ba, ba, jo estich decidit, (apart)
embolica que fa fort.

Clim.   M’ has fet baixar, peró cregas (surtint de l’ alcoba)
que me la tens de pagar.

Salv.  Vejám si ’t faré ballar (apart) las siguidillas manxegas, jum… (tossint y posantse devant del senyor Climent).

Clim.   ¡Ah! ¿ja ets aquí? ¿qué feyas
digas á fora ’l balcó?
no fasses al tonto no,
respon desseguida, y veyas
de dirme la veritat.
¿Quí hi havia á baix del carrer?

Salv.  Déixemho anar á saber (apart)
y quedarás enterat.

Clim.   Algú enrahonava ab tú:
¡y sense llicencia meva!
que ni dins de casa seva!
puga un home estar segú’.
¡Ah falsa! falsa, traidora.

Salv.  ¡Aixó mes! apreta, apreta. (apart)

Clim.   Si que l’ hauriam ben treta
si no vigilava: senyora;
de aquí en avant estará
dintre de un quarto tancada,
y per mes assegurada
ni per menjar surtirá;
y quant arribe la nit
tots los balcons tancaré,
y las portas barraré
avans de anarmen al llit.

Salv.  ¡Ay Teresa! veritat (apart)
es lo estarne tant queixosa.

Clim.   Al que tè la dona hermosa (apart)
no pot estar descuidat.

Salv.  Jum… (tossint).

Clim.   Ja has anat á buscar (dirigintse á l’ alcoba)
un refredat; ¿qué no ho veus?

Salv.  Deu haver menjat fideus (apart)
que está per tant enrahonar.

Clim.   Fícat al llit desseguida.

Salv.  Vejám com de aquí aixiré. (apart)

Clim.   Vamos dona acotxat bè (obligantlo á ficarse al llit)
y estigat ben arrupida.
Per estar ab mes repos (apart surtint de l’ alcoba y dirigintse al balcó)
al balconet surtiré
y una estona observaré
si hi ha algú que fassa l’ òs.
Crehuen que la del casat es una vida tranquila…
vigila Climent, vigila.

Salv.  Quin silencio; ¿ahont haurá anat?

Clim.   No olvides que la ocasió
fa lo lladre, y quant sòn dadas…

Salv.  Sospetxará… (apart)

Clim.   Sòn bailadas. (apart)
No sò gelos, aixó no;
peró l’ home que assegura
no fa mes que prevenir,
pues sempre he sentit á dir
que aquell que assegura dura. (sen va pel’ balcó).

Salv.  ¿Si ‘m deurá estar vigilant?… (apart)
no ’l sento, probaré; jum… (tossint)
¿si haurá anat á encéndrer llum?
¡ah tunante! ¿sí? entretant
jo baixo. ¡Dèu ab mí sia!
y si trobo la ocasió
torno á surtir pel’ balcó
y demá será altre dia.
Ja ‘l sento venir; m’ agech,
fingiré que m’ he adormit,
y al moment que ’s fique al llit
fugiré com un llampech.

Ter.    Casi respirar
no puch de cansada;
¡perqué jo vaig naixer
¡ay! tant desgraciada!
¿Qué he comés senyor,
que no m’ es permés
de gosar la ditxa
igual als demés?
¿perqué sent tant jove
me baren casar
ab qui no mereix
tal ditxa gosar?
¡Estrella fatal!
¿perqué ‘m persegueixes,
que ni un sol instant
de mí ’t compadeixes?
Així com se troba
un petit aucell
que trist suqumbeix
encara novell
á mans de un noyet,
que está tant joyos
ab lo pardalet,
que de tant gelos,
ja ’l tanca,
ja ’l lliga
y ja l’ oprimeix,
perque la ignocencia
lo mal no coneix;
y tant se desvetlla
volentlo guardar
que fins sent enveja
si ‘l van á mirar:
ja ’l tanca y retanca,
no ’l fia á ningú
y sempre li sembla
que li pren algú.
Y tant lo atormenta
y al lliga tant fort,
que un dia s’ enquantra
ab l’ aucellet mort.
Tota noya jove
fa igual á l’ aucell
al moment que ’s casa
ab un home vell,
que fent com lo noy,
está tant gelos
que tota la vida
pateixen als dos.
Aquesta es la estrella
de ma joventut
que ’m segueix als passos
desde que he nasqut.

Salv.  Ell no ve y tot está quiet…
no ’l vull pas aquí esperar;
per lo que puga tronar
baixaré á poch á poquet;
y embolicat com als fardos
atropello á trotxe y motxe.
que ’m vinga detrás; de noche
todos los gatos son pardos. (baixa del llit).

Clim.   He observat á una vehina
que escondintse anava entrant
al carrer de aquí al devant…
no m’ ha dat mòlt bona espina:
en aquesta hora de nit,
telégrafo pot ser bè la vehina;
miraré si la Teresa es al llit.

Salv.  Ara vaig dret al balcó (surtint de l’ alcoba)
sens fer ruido.

Clim.   Demá,
pany y clau se posará
un á cada porticó.

Clim.   ¡Alto!

Ter.    ¡Ah!

Clim.   ¡Lladres!

Salv.  ¡Aqueix crit! (apart).

Ter.    ¿Quí hi ha aqui dins? (¡estich sorpresa!) (apart)

Clim.   ¡Ay! Lladres.

Ter.    Lladres.

Salv.  Teresa,
segueixme y ten esperit. (sen va pel’ balcó).

Ter.    ¡La veu den Salvador! (apart).

Clim.   No (se aixeca y se col·loca devant del balcó) infame, no surtirás.

Ter.    Aixó desprès ho sabrás. (apart. Sen va per la segona porta tancantla per part de fora).

Clim.   No t’ ennirás pel’ balcó,
(lo tanca y se dirigeix corrent á regoneixer la segona porta)
la porta está ben tancada;
men vaig á encéndrer un mixto;
(se acosta á la taula)
no surtirás no, per Cristo,
ja ‘t tinch ben assegurada:
ves dona, ¿perqué no vas
ab lo galan que t’ espera?
hats caigut á la ratera,
cregas ten recordarás.
¡Ahont sòn los mixtos Dèu meu! (impacient y buscant)
estich tant atribulat
que ni se ahont als he deixat.
¡Oy Jesus! ara veheu,
encara m’ estich descals;
abuy perdo la xabeta;
ja pots estarte ben quieta
fentne lo caputxí fals.
(entra á l’ alcoba y se sent ruido de testos)
¡Bè! bon jornal he guanyat:
vetaquí al menos un ral
al dimoni. Per tant mal,
abuy prou m’ hauré olvidat
de senyarme ab la ma dreta
perque tot sem desbarata;
ara buscant la sabata
he trencat la gibrelleta.
Vejám torném á buscar:
(surt de l’ alcoba y torna á buscá ‘ls mixtos)
jo ’ls deixo en aquest cantó…
aquí sòn. Aquí están, bo,
ja ’ls he sapigut trobar. (encen llum)
Ja tenim lo llum ences:
vina aquí. ¿Ahont s’ ha ficat?
¡Teresa! ¿qué s’ ha escapat?
¡aquesta es mes negra! ¡pues,
m’ ha deixat tancat á dins! (regoneixent la porta)
¡Agafeu los! ¡agafeulos!
lligueulos fort y porteulos,
que hi corren tots los vehins;
vingan á ajudar seguit
á un pobre home que ha quedat
dintre de un quarto tancat
y la dona li ha fugit.

Figura que parla desde ‘l balcó ab los vehins del carrer.

–Lladres, sí, que vol que siga.–
–Jo diré; no senyor, no,
han saltat per lo balcó,
no han passat per la botiga.
–¡Cóm si ’ls he vist! y tocat:
peró es dir, parlem clars si,
ells, ells m’ han tocat á mí.–
–Si senyor, perque s’ ha estat,
no fa vint minuts… ni deu;
un dels tants, fent l’ adormit
qui sab quant temps dins del llit
com qui diu al costat meu.–
–Prou; jo ho crech qu’ es cosa certa.–
–Al llit, al llit, si senyor;
si ‘ls tenia ’l rodedor
mentres que jo estava alerta.–
–Es lo cas, que he reparat
que jo estava sol al llit
perque ella del llit ha aixit:
prompte del llit he baixat
per fer que al llit se fiqués;
cerca del llit l’ he trobada,
y altre volta l’ he obligada
que á dintre del llit entrés:
un altre que no era ‘l llit,
peró que ’n lo llit dormia,
quant al llit jo ’m dirigia
de dins del llit ha surtit;
y al mateix punt que hi estat
a mitja sala, ’m regala
una empenta que ’m resbala
á terra tot estirat.
Corro seguit, encench llum
y crido per espantarlos,
regoneixo, ¡qu’ es trobarlos!
no veig ningú, ¡cá! ni fum,
no trobo persona humana,
estich tancat com un gos,
y m’ he quedat com si fos
la criada de santa-Ana.–
¡Pel’ barret del pare Etern!
encara ‘s posan á ríurer:
digas Climent; ¿aixó es víurer?
aixó es estar al infern.
Y desprès de trastornat
de haver quedat sense esposa,
sento mes que tota cosa
ser la burla del vehinat.
Jo conech que viuré poch,
no hi ha per mí cosa bona,
perque un home sense dona
es un canti sense broch.
¡Ah! pensava haver sentit
soroll!… ¿Qui hi ha?… ¿què podrá ser?… (assustat)
registraré… mes primer
miraré sota del llit:
y si hi ha algú? no, no, no;
si acás hi ha algú cridaré…
¡qu’ es lo que ‘m passa! no sè
m’ ha agafat un tremoló…
no per falta de valor,
peró al véurem tant sol… ba;
aixó sens dupte será
inflamament de vigor. (mira ab recel sota lo llit)
Respiro, no hi ha ningú:
¡si! ¿perqué no s’ hi esperavan?
haurán vist ab qui tractavan
(al dir eixos versos mira per lo pany de la primera porta)
¡Misericordia! que algú
s’ está aquí dintre amagat. (va á la porta segona)
¡Aquesta porta no passa!
avuy l’ Univers en massa
contra mí s’ ha conjurat. (surt al balcó).
¡Lladres, lladres! ¡via fós!
pugen, pugen desseguida,
ó vaig á pérdrer la vida
á mans de un facineros.
–Posen un peu á la reixa
y pugen per lo balcó.–
–Es tancada, no puch, no;
Dèu meu l’ angunia no ’m deixa. (apart).

Sr. Pau. ¿Ahont sòn?

Clim.   ¡Xit! callen quietut, (a mitja veu.)
ó sinó ’n surtirá algun.

Sr. Xar. ¡Qué sòn mòlts!

Clim.   Jo n’ he vist un
qu’ estava mitj ajagut.

Sr. Xar. ¿Y ahont era?

Clim.   Dins del quartet.
Veurá vinga senyor Pau,
mire pel’ pany de la clau.
Camine á poch á poquet.
(lo senyor Pau mira pel’ pany de la porta primera).
¿Encara si está?

Sr. Pau. Si, si:
no hi ha temor que s’ escapi.

Clim.   ¿Vol dir?

Sr. Pau. ¡Cá! Senyor Xarápi;
(lo senyor Climent mira á la porta; y ’l senyor Pau parla ’l oido del senyor Xarápi)
¿vol saber qui es?

Sr. Xar. ¡Qu’ es cert! ¿qui? (los dos rihuen).

Clim.   Per tenirlo assegurat,
lo que ‘n seguida hem de fer,
anar á donar primer
avís á l’ autoritat;
per agafar aquest lladra’
que envíhen alguns civils,
y que vingan advertils
també alguns mossos d’ esquadra;
y prenentne precaucions
per si lo cas convenía…

Sr. Pau. Demane caballería,
ó sinó trenta canons.
Vosté l’ agafará.

Clim.   ¡Jo!
Lo meu avi, tinch present,
deya que un home valent,
y una bota de vi bo…

Sr. Pau. Pues, com li he dit tè de ser,
sinó marxem en seguida.

Clim.   Per ferme pérdrer la vida
no ’ls tinch pas de menester.

Sr. Pau. Puch assegurarli…

Clim.   ¡Ja!
¿qué aquí vaig á donar fi?

Sr. Pau. Que si vosté ’m creu á mí,
ningun dany no sufrirá.

Clim.   ¿Y si aquest home ‘s tossut,
y ’m fa una creu al devan’?
á las horas me dirán
qui gemega ja ha rebut.

Sr. Pau. Sent aixís, que ho passe bè.

Sr. Xar. Que surti al lladre de marras
y que ’n fassa butifarras.

Clim.   ¿Qué haig de fer? ¡tot ho faré!

Sr. Pau. Entrar devant de puntillas,
luego al sèu detrás jo vinch.

Clim.   Entre vosté, que jo tinch…

Sr. Pau. ¿Qué?

Clim.   Rampa á las pantorrillas.
¿Y no seria mes bo
que entressen devant vostés,
y escapantse de tots tres
en seguit l’ agafo jo?

Sr. Pau. Vosté pren aquesta capa.
(li dòna la capa que está sobre la cadira de baqueta).

Clim.   Si ja suu.

Sr. Pau. Bè, no importa;
y quant obri jo la porta
li tira á sobre y al tapa.

Sr. Xar. No mal·logre’l temps.

Sr. Pau. L’ espero.

Clim.   Que Dèu m’ haja perdonat.
(se senya y entra impulsat per lo senyor Pau).

Sr. Xar. Tot tremolant sen hi va,
y crehent fer una hassanya
que ja may en tota Espanya
de mes gran no sen veurá.
Ja, ja, ja… ja ‘l tè agafat…
(mirant pel pany de la clau)
ara ha caigut… peró calla;
ja s’ acabat la batalla
y al portan embolicat.

Sr. Xar. ¿No ‘m dirá senyor Pau, qui
dels dos ha aixit vencedó’?

Sr. Pau. Debajo Climent cayó
pero encima le volví.

Sr. Xar. Si que tant mateix ha estat
ab la vida bè al encant.

Clim.   Lo susto ha sigut gros,
quant á sota seu m’ he trobat:
(col·locan lo ninot assentat ab una cadira de baqueta)
contenirlo no podia,
la meva forsa era poca.

Sr. Xar. ¿Era fort?

Clim.   ¡Com una roca!
Furios se resistía.

Sr. Pau. Ara veurém qui será.
Destápel senyor Climent.

Clim.   ¿No pot fer cap moviment?

Sr. Xar. No senyor.

Clim.   Pues allá va.
(lo descubreix y s’ queda ab la capa estesa á las mans y mirantse lo ninot ab la major estupidés; lo senyor Pau y ’l senyor Xarápi, quedan un á cada costat de la cadira y lo comparsa detrás lo respaldo; los dos mirant al senyor Climent y signant al ninot, y lo comparsa ab los brassos alsats en alt colateralment; los tres rihent descompassadament y formant junts un quadro de caricatura).

Sr. Pau. La victoria ha sigut seva.

Sr. Xar. Apareix que l’ ha espantat.

Sr. Pau. ¿Avisem l’ autoritat?

Clim.   ¡Un ninot! á casa meva.
(la paraula ninot la pronuncia ab veu sumament profunda).
¿Y vostés no saben qui es que l’ ha dut aquí dins?

Sr. Pau. Si senyor, los sèus fadrins
l’ han fet aquest dematí.
Sens dupte que s’ ha lluhit.

Sr. Xar. D’ aixó’n dich homens valents.

Clim.   ¿Perqué cahuen tants torments
sobre meu aquesta nit?
Qui sab si lo que he passat…
podria ben ser que fos
que per ser jo tan gelós
Dèu m’ haja així castigat.

Sr. Pau. Si no m’ enganyo he sentit
lo soroll de una pedrada; (buscant)
una pedra embolicada
ab un paper; y es escrit.

Clim.   Si pot ser será… no sè
m’ ha agafat un tremoló…

Sr. Pau. Acostat á la claró’
de aquest llum la llegiré.
“Esposo; teniendo que sufrir de continuo á tu lado el tormento de tus celos imaginarios, he resuelto separarme de tí para no volver jamás, mientras persistas en tus ridículas locuras, en sospechar de infiel, á la que siempre te ha sabida guardar fidelidad al juramento inviolable que te hizo al pié del altar; es cuanto tiene que manifestarte tu fiel esposa.” Teresa Gilera.

Sr. Pau. Ja ho ha sentit.

Clim.   ¿Si es així
que ‘m guarda fidelitat,
qui ha sigut quant sen’ ha anat
al que la treta de aquí?
¿tal volta s’ esperará? (mira per lo balcó)
¡Oh! si: ja estich convensut.

Sr. Xar. ¿Si?

Sr. Pau. ¿Quí es?

Clim.   Ja l’ he conegut;
aquell es lo sèu germá.
Conech que no m’ ha faltat;
vina seguit á prop meu,
puja Teresa, que Dèu,
dintre del cor m’ ha tocat.
Gracias vos dono senyor,
arrepentit vos admiro;
ja pujan, obran, ¡respiro!

Clim.   ¿Has sigut tú Salvador?…

Salv.  Sí: peró estigas atent.
Devant de tot lo vehinat
ants tens de haver aprobat.

Clim.   ¡Qué!

Salv.  La condició següent.
Vista l’ angustia sens fi
que de contínuo sufria,
no ‘s queda ab ta companyía,
si no promets, que de aquí
en avant t’ esmenarás,
no donantli mala vida,
ni la tindrás oprimida
ni mes gelos no serás:
quedará tot olvidat
ab pau y gracia vivint,
si ab los sèus quefers
cumplint gosa de tranquilitat.
Convenint ab lo que he dit,
la Teresa ’s queda á aquí,
ó per lo mateix camí
torném á surtir seguit.

Clim.   Vina Teresa, no ‘m deixes
ab aquest torment que tinch,
no ’m deixes, que á tot m’ avinch;
jo faré perque no ’t queixes,
á fé de Climent Tusaigua,
lo que tú disposarás,
y al meu costat estarás
lo mateix que ’l peix al aigua.
Si tú promets lealtat,
juro serte constant.

Ter.    Juro ser de aquí en avant,
tant fiel com sempre hi estat.

Clim.   Que seguirás sentme leal (a Teresa)
no ho dupto no, y t’ ho agraeixo,
y desde ara concedeixo
llibertat individual.
Si desprès de no dormir, (al públich)
desprès de ser esbroncat,
desprès de quedar tancat
y surts y burlas sufrir,
si desprès de tant patir,
lo públich calmés lo mal
de aquesta nit tant fatal
donantnos una palmada,
seria menos pesada
UNA NIT DE CARNAVAL.