*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77439 *** Gent d'ara Comedia en dos actes Eduard Coca y Vallmajor 1908 A la memòria del meu germà Joan de la Creu L'Autor PERSONATGES EL SENYOR FRANCISCO RIMBAU.--Home d'uns cinquanta anys. Serio y autoritari. Vesteix molt modestament y a la antiga. LA SENYORA ROSA.--Esposa del senyor Rimbau. Dòna d'uns quaranta cinch anys, ben conservada y molt sensata. Vesteix ab molta modestia. DONYA MERCEDES.--Senyora _sabia_, molt desenvolta. Té uns trenta cinch anys, y vesteix bé. Porta _impertinentes_. SENYOR JOSEPH.--Marit de la sabia. Tipo tranquil, calmós y burleta. Quaranta anys. Vesteix de _senyor_. DON IGNASI.--Un tonto presumit. Té seixanta anys. Posat d'home venerable, cabell y bigoti blanchs, un xich calvo, en fi, aspecte de sabi. JOANET.--Dinou anys. Aixerit y elegant. Es fill del senyor Rimbau. LLUIS.--Dinou anys. Amich íntim de Joanet, y, com ell, trempat y elegant. ANTONIA.--Criadeta de dos duros, Aquesta comedia va estrenarse al Teatre Novetats, per la "Nova Empresa de Teatre Català", baix la direcció de l'Adrià Gual, la nit del 18 de Novembre de 1908, baix el següent repartiment: _El senyor Francisco Rimbau_, senyor Lapera; _La senyora Rosa_, senyoreta Masriera; _donya Mercedes_, senyoreta Fremont; _El senyor Joseph_, senyor Puiggarí; _don Ignasi_, senyor Vilallonga; _Joanet_, senyor Gimbernato; _Lluis_, senyor Bley; _Antonia_, senyora Roura. ## ACTE PRIMER Casa antiga d'un carrer de l'interior de Barcelona. Portes laterals y fondo. Epoca actual. Mobles vulgars. Sofà, sillons, cadires, taula de centre, cortinatges y en les parets cromos de _Donya Juana la Loca_ o cosa per l'istil. Tot molt endressat y en ordre. Es entrada d'estiu. Es nit. Dreta y esquerra del apuntador. ### ESCENA I SRA. ROSA y SR. RIMBAU (_La primera asseguda en una cadira davant d'un vetllador, repassant mitjes, y'l segón passejantse agitat_) RIMBAU Ja feya temps que ho veya jo. Per això no m'ha vingut de nou. Bé prou que t'ho havía dit: aquest xicot va per mal camí, acabarà malament... y mira: ja ho has vist. (_Pausa. La Rosa ab la vista fixa en terra mou el cap com assentint_) Y lo que'm dol més es que tota la culpa la tens tu! ROSA (_extranyada_) Jo? RIMBAU Si, tu, tu! Si quan el noy va sapiguer de lletra y un xich de comptes m'haguessis ajudat a inclinarlo al taulell avuy acanaría més be que jo. Però vas empenyarte en que fos sabi...y aquí ho tens: ara ja no'n té prou ab el batxillerat; vol ser "artitectu". ROSA (_humil_) Què t'hi diré, Francisco? RIMBAU Què m'hi diràs? Y què m'has de dir! Que tu ho has fet ab bona intenció, però que per ser massa mare m'has perdut el noy. ROSA Però, Francisco, per què parles aixís? En Joanet no es un perdut; pobre fill meu! RIMBAU Ah, no, tu diràs! Un xicot, un mocós de dinou anys que's revela contra la autoritat de son pare, y que ja fuma, d'amagat meu, però fuma, quan jo, que ja he tombat els cinquanta, may m'he vist un cigarrot a la boca! ROSA Y d'això'n dius ser un perdut? RIMBAU Com que sí! ROSA Vaja, Francisco, tu exageres molt. RIMBAU Sí; sí, ja exagero! Ja ho veuràs si exagero. ROSA Es clar que sí. Jo no't negaré que hauría sigut millor que en Joanet s'hagués aficionat al negoci. Però què vols ferhi si li ha donat per l'estudi RIMBAU L'estudi? La vagancia, que no es rés més això del estudiar. Ves qui'm farà creure que pera poguer fer una casa se necessita passar tants anys regirant llibres. "Papadineros" son això: vethoaquí. (_Pausa. Ab ènfasis_) El senyor vol estudiar. Es clar. El negoci es poch per ell... Deshonra això de la botiga. ROSA May ha dit tal cosa. RIMBAU No caldría sinó. Si s'atrevís a semblant cosa, encara li ventaria una plantofada ab tots els seus dinous anys. Ah! Es que per això! ROSA Francisco, home, calmat. RIMBAU Digues que ho probi... (_pausa_) Quan penso que aquest xicot quan tenía cinch anys era tan obedient, tan dòcil... y avuy, avuy que hauría de tenir més entreniment, avuy té: se'm gira d'esquena. ROSA Qué compares, home! RIMBAU Que comparo? ROSA Y es clar. Avuy es un home, y ha vist coses, y ha agafat aficions... y... RIMBAU Vaja, prou! No vuy sentirte dir més disbarats. Ho veus, ho veus com ets tu qui'l perts? Però ja ho he dit: o jo deixaré de ser qui soch o'l noy serà botiguer, mal li pesi. (_Se sent trucar_) ROSA (_resignada_) Tu mateix. Fes lo que coneguis! RIMBAU (_autoritari_) Es net que ho faré. Soch el pare y l'amo, y mano, y passarà per l'adressador... o com si fill no tingués. ROSA (_plorant_) Bé prou que ho veig que jo seré la víctima! (_plora_). RIMBAU Vetaquí com ho arregleu les dones: plorant. ### ESCENA II RIMBAU, ROSA, y ANTONIA _pel foro_ ANTONIA Hi ha don Ignasi. ROSA Jo me'n vaig, no estich per visites (_mutis per la segona dreta_). RIMBAU (_sech a Antonia_) Que entri, dona, que entri. (_Antonia mutis_). Veyam don Ignasi, que es home de talent, qué m'hi dirà! ### ESCENA III RIMBAU y DON IGNASI RIMBAU (assegut en un silló) Endavant, endavant, don Ignasi. IGNASI Còm va, senyor Francisco? RIMBAU Tirant. Y vostè? IGNASI Sempre'l mateix. Y la senyora Rosa y'l noy? RIMBAU La Rosa bé... El noy... Del noy no sé pes que'n farem! IGNASI Que'l tenen malalt? RIMBAU Del cap. IGNASI Un atach? RIMBAU De bogería! IGNASI Que parla formal? RIMBAU Y tant si hi parlo de formal. Figuris que m'ha agafat la seba de ferse "artitectu" y plantarme la botiga. Això no es un atach de bogería? IGNASI Y es clar que ho es... Però'm deixa parat... Y tan entenimentat que semblava! RIMBAU Donchs ja ho veu. IGNASI Si que, "amigu", ja es ben be allò que diuen... Quin mon! RIMBAU Fassis ilusions dels fills! IGNASI (_assentantse_) No me'n sé avenir. Un xicot que ja té la carrera feta... Oh, oh, vaja: ja feya be la vella que no's volía morir may. RIMBAU Sí, senyor, sí, sembla mentida, però es veritat. IGNASI Sab què son això? Companys...companys. Es allò que's diu: comensem d'anar sols y...rès. RIMBAU Jo també ho dich. IGNASI Companys, no ho dubti (_pausa_) Oh, y arquitectu, el tonto. Fer cases pels altres; "vaya" un gust! RIMBAU Es lo que dich jo. IGNASI Quín jovent puja!... La Rosa deu tenirne un disgust gros... es clar... Unich fill, y arquitectu! (_ampulós_) RIMBAU Oh... jo li diré. La Rosa no vuy dir que no estigui disgustada... però... no sé, me sembla que està molt de la banda del noy. Aqui precisament està la cosa. IGNASI Bé... es allò... Es mare, y la mare sempre es mare, que deya aquell. RIMBAU Troba que si'l noy no ve inclinat de la banda del taulell hem de consentirli que s'entregui al estudi! IGNASI Oh, consentirli, consentirli... Y'l pare, que no es ningú? La autoritat del pare es l'autoritat del pare. Si que estaríem frescos! En el nostre temps, senyor Francisco, els joves, no... daixonses tant, ni. teníen tanta... dallonses com els d'ara. Per això tot anava més bé que avuy. Véliaquí. RIMBAU Si, miri... Precisament quan la Antonieta m'ha dit que vostè era aquí, he pensat desseguida, don Ignasi, que es home d'experiencia, me donarà, potser, un camí pera sortir d'aquest embull. (_pausa_) Que li sembla que he de fer, don Ignasi? Aconséllim. IGNASI En casos aixís fa de mal donar un consell. Son coses de familia... molt delicades y... RIMBAU Jo li demano, don Ignasi. IGNASI (_després d'una pausa y ab decisió_) Donchs, bé: per mí vostè ha de mantenirse ferm. Vostè mana això y això ha de ser, perque'l pare... es pare, desenganyis. RIMBAU Y si'l noy s'empenya en desobehirme? IGNASI Vostè ferm sempre. RIMBAU Y si se'n va de casa? IGNASI Vostè sempre ferm! Fermesa, senyor Francisco, fermesa. Si no's deixa convencer, per ell farà... que sigui arquitecte... però may ab el consentiment de vostè. RIMBAU (_ab recansa_) Es que si se'n va de casa tinch por de que se'm acabi de perdre. IGNASI Que's perdi! Val més un fill perdut fòra de casa que desobedient al costat del pare. Aquesta es la meva màxima, y si hagués tingut fills penso que m'hauría donat bons resultats. (_pausa_). RIMBAU Y si féssim una cosa? Si vostè li parlés? IGNASI Oh! prou. Si vol ho faré. RIMBAU Si fassiho, don Ignasi, li agrahiré molt. IGNASI Y que les hi cantaré clares, perque jo ja ne sab com soch. Ademés hi tinch cert dret perque, com qui diu, l'he vist nèixer y... RIMBAU Que li estimaré que me'l tombi, don Ignasi! IGNASI Dèixiho per mi. Quan arribi fassi per manera de deixarme sol ab ell. Si vol també parlaré a la senyora Rosa. RIMBAU No hi serà de més. IGNASI Si, home, si, lo que vulgui. Ja ho sab. RIMBAU Veurà: Com que demà es festa y ab això del descans dominical no podem obrir, ens en anirem a passar el dia a la torra. Vostè vindrà a dinar ab nosaltres, y serà més fàcil trobar ocasió de parlar a tots dos. No li sembla? IGNASI No està mal pensat. Vindré a dinar, però, ab una condició: que no vuy que pera mí fassin cap extraordinari. RIMBAU Fugi, home. (se gent trucar) IGNASI Es que no ho vuy. Ja sab com soch jo. M'agrada la franquesa y... RIMBAU Entesos, entesos. Demà l'esperem a dinar a la torra. ### ESCENA IV RIMBAU, IGNASI y ANTONIA _pel foro_ ANTONIA Senyoret. RIMBAU Què hi ha? ANTONIA Hi ha donya "Marsedas" y'l seu senyor. RIMBAU Que entrin, dona, que entrin, aquets son de casa. (_a Ignasi_) Si té ocasió de parlar ara ab la Rosa no esperi a demà, sab? IGNASI Dèixim fer, dèixim fer. Ja pot pensar que no perdré la primera ocasió que's presenti. RIMBAU Vostè ja sab es lo que fa! ### ESCENA V RIMBAU, IGNASI, SENYOR JOSEPH y DONYA MERCEDES MERCEDES Deu me'ls guart, senyors cars de deixarse veure. RIMBAU Se la saluda, donya Mercedes. IGNASI Què tal, senyora? MERCEDES Ah, don Ignasi també es aquí? Si que ho celebro. IGNASI Còm va, còm va? MERCEDES Jo sempre atrafegada. RIMBAU I senyor Joseph? IGNASI Qué fem, senyor Joseph? JOSEPH (_calmós_) Per ara, bé. MERCEDES No gaire de bé. Fa uns quants dies que fa una carota que no m'agrada gens. JOSEPH (_ab sorna_) Si... Fa uns quants dies que faig una carota que a la meva dóna no li agrada gens. IGNASI Però vostè's troba bé? MERCEDES No s'hi pot trobar gaire de bé. JOSEPH (_ab sorna_) Si... no m'hi trobo gaire de bé. RIMBAU Donchs, cuidarse, senyor Joseph, cuidarse que lo primer es conservar el número hu. JOSEPH Aixís, ne tinch per temps: fins que toquin a conservar el zero a la esquerra no'm tinch d'amohinar. MERCEDES Aquest sempre està de broma, Y la Roseta? RIMBAU Es per allí dintre. Rosa... Rosa... Surt, que hi ha donya Mercedes. JOSEPH (_fort_) Y'l senyor Joseph. RIMBAU Això ja se suposa. JOSEPH Veu allò del zero? En lloch d'anunciarme a mi y suposar a la dòna, s'anuncia a la dòna y se'm suposa a mi. IGNASI Que es susceptible! RIMBAU Y tal! MERCEDES Vaja, prou. Sempre estàs ab lo mateix. JOSEPH (_baix_) Ja callo! (_s'asseu y's posa a llegir el diari_). RIMBAU Donchs què conta, què conta aquesta senyora? MERCEDES AY, res: no sé res. He passat tota la setmana treballant desesperadament. RIMBAU Que han desestorat? MERCEDES Y ara? No senyor, no. Lo que'm dona tanta feina es una novela que estich acabant. RIMBAU Ja la llegirem. IGNASI No'n caldría d'altra. Y còm se titularà? MERCEDES Encara no ho sé. Estich dubtant entre "Amor libre", que es el problema, y "Rosalía", que es el nom de la protagonista. RIMBAU Molt bé! IGNASI Vostè, senyor Joseph, ja la deu haver sentida! JOSEPH (_ab retintín_) De certa manera... sí, senyor. IGNASI Vaja, que ha de ser una delicia tenir una esposa aixís. JOSEPH No me'n parli! MERCEDES Quí, aquet? No ha vist home més refractari a les belles lletres. RIMBAU De veres? JOSEPH Dèixila dir, dèixila dir. A lo que jo soch refractari no es a les belles lletres sino a les belles que escriuen. MERCEDES Hi té una manía. JOSEPH Tothom té les seves, noya, y si tu tens la d'escriure, respecte la meva de creure que no ho hauríes de fer. IGNASI Peró si la senyora te condicions pera'l... conreu de la literatura, per qué ha de privar... al terrer que l'ha vist neixer... de les seves produccions? RIMBAU Naturalment. JOSEPH (_mirantse a Rimbau y Ignasi_) Ab això del terrer confesso que no hi havía caigut. De tots modos consti que jo mayli he escatimat la tinta perque'm sé fer càrrech de que en el mon tots tenim un defete o altre. IGNASI Vaja, senyor Joseph, que no té rahò. JOSEPH No n'he tinguda may. MERCEDES Dèixil estar perque no'l podrà convéncer. RIMBAU Per què no escriu vostè també? MERCEDES Això dich jo. JOSEPH Perque la dòna'm té la ploma... y, ademés, un o altra s'ha de cuidar de que'l dinar no s'agafi. MERCEDES (_ofesa_) Y ara! Qualsevol que't sentís se pensaría que jo soch quí sab què. Sort que aquí ja'ns coneixen prou. JOSEPH No t'enfadis, dòna, no t'enfadis. Segons ahont ja no ho diría. Déixam fer un xich de broma: tu bé fas versos! ### ESCENA VI RIMBAU, IGNASI, MERCEDES, JOSEPH y ROSA ROSA Que conten de bo aquets senyors? Còm va senyor Joseph? Y vostè, donya Mercedes? JOSEPH Bé, y vostè, senyora Rosa? MERCEDES (_a Rosa_) Qué diu, que diu aquesta senyora? ROSA (_a Joseph y Mercedes_) Tan temps sense véurels! MERCEDES He estat molt ocupada. ROSA Séguin, séguin. Ah, Don Ignasi es aquí? No l'havia vist! (_el saluda_). IGNASI Jo ja se sab: la visiteta de reglament. ROSA Y que li estimem molt. MERCEDES Y en Joanet que s'ha fet que no'l veyem may? Deu ser a la botiga? RIMBAU (_apesarat_) Si... a la botiga! MERCEDES Què vol dir? ROSA Ca, rès, coses den Francisco. RIMBAU Deixat de còses den Francisco. Donya Mercedes es de casa y ja pot sapiguerho. MERCEDES Qué ha passat? RIMBAU Miri: que'l noy se'ns ha donat al estudi y no vol sentir parlar de taulells ni de res que s'hi sembli! MERCEDES Qué'm diu? RIMBAU Lo que sent: vol ser "artitectu". JOSEPH (_alsante_) Li aprobo! RIMBAU Qué diu? JOSEPH (_decidit_) Que li aprobo, Jo pogués tornar a jugar, ja li asseguro que sería jo el qui faría noveles! (_torna a seure_). MERCEDES Qué sabs tu, que sabs tu! El senyor Francisco te rahó d'estar disgustat, En Joanet tenint, com té, el "porvenir" a la botiga no deuría ocuparse d'altra cosa y deixarse de estudis y músiques. Els homes s'han de dedicar al negoci que es el pa de casa. JOSEPH Y les dones a escriure, oy? MERCEDES Tot lo día estàs ab la mateixa cansó: no sabs dir res més. ROSA (_posant pau_) Ba, ba, deixemho correr y parlem d'altra cosa. MERCEDES (_enfadada_) Si, perque aquet tot lo que sigui mortificarme... RIMBAU Vaja, prou. Si ho sé no dich res. (_pausa_) ROSA Y donchs, que no surt donya Mercedes? MERCEDES Surto poch. No m'agrada Barcelona... Ja veurà: acostumada a _Alemania_. IGNASI Es clar, se comprén. Deu ser més animat alló. MERCEDES Uy... es tota un altra cosa. Més moviment, més vida, més educació, més elegancia, més... tot, vaja! IGNASI Que hi va estar molt temps? MERCEDES Ja ho crech: hi soch educada! IGNASI Doncbs ja deu sapiguer parlar alemany. ROSA Figuris! MERCEDES Com el català, sino millor. IGNASI Jo vaig comensar a apendre'l francès, però vaig haver de deixarho correr. No'm probava! MERCEDES Cregui que'l sapiguer idiomes es una gran cosa. Jo se l'espanyol, com se suposa, l'alemany, l'italià, el francès y un xich el llatí. RIMBAU Y vostè, senyor Joseph? JOSEPH Jo sé que la meva dòna sab tot aixó... que, pera un bon marit, ja es sapiguer prou... y massa. ROSA Be, no digui que molt satisfet n'està. JOSEPH Figuris, no penso en altra cosa. IGNASI Y que, per més que ho negui, ben orgullós se'n sentirà de la novela. JOSEPH Es clar, com que en part se pot dir que es meva. RIMBAU De vostè? JOSEPH Si senyor, si, meva. No es la meva dóna qui la ha feta? La meva dòna en conjunt, y en mérits del jou matrimonial que va imposarme el càpellà la diada dels Sants Ignocents del any 1893, de eterna recordança, no es Mercedes Dolorit de Comas? Donchs si _tota_ la dòna es de Comas, la novela també serà de Comas y com que el Comas de la dona soch jo, la novela en part, es meva. No'n seré l'autor material, peró lo que es la pena que'm correspongui com a "còmplice", ningú me la treurà de sobre, Velsiaqui explicat. MERCEDES (_mofeta_) Mireu, el graciós... Sembla mentida que no te'n donguis pena. JOSEPH Pena de qué? MERCEDES De dir lo que dius. JOSEPH No sé de que't queixes. Reclamo la paternitat que'm pertoca d'un fill teu, cosa molt natural en un marit que te confiansa ab la seva dóna. RIMBAU Encara'ns farà riure! JOSEPH Ja'ls hi convé riure una mica perque ab la novela hi ploraràn molt. MERCEDES (_violenta_) Que ets pesat! IGNASI (_decidit_) Bé, qué fem aquí parats? Que no ha d'haverhi un xich de bescambrilla? RIMBAU Com vulguin. IGNASI Apa, apa, donchs, que'ns distreurem un xich. ROSA Anem al menjador que la taula es més gran. (_mutis Mercedes y Rosa per la segona dreta_). IGNASI Com vulguin. RIMBAU Que no ve, senyor Joseph? JOSEPH No. Me quedo a llegir el diari. IGNASI Apa, home! JOSEPH No, no, gracies. Sense mi estaràn més descansats. Si jo juBués la meva dòna senyalaría el "tres" tota la vetlla. RIMBAU Qué vol dir? JOSEPH Qué faría morros sempre! IGNASI Que es plaga! RIMBAU Anem, anem. (_com les dugues senyores hauràn fet mutis quan el senyor Rimbau diu: No ve senyor Joseph? Mercedes no haurà sentit lo dels morros_). ### ESCENA VII JOSEPH Aneu, aneu a fer la bescambrilla. Jo'm quedo a fer el "solo" que'm va més bé pels nervis. Aquet don Ignasi me fa posar malalt. (_comensa a llegir el diari, Després d'una pausa_) Es dir que en Joanet no vol ser botiguer? No'm ve de nou, sempre m'ho he pensat que no tenía pam de cana! Y's coneix quel noy ha parlat clar. Ay, ay, quin escàndol deu haverhi hagut. Ab el geni del senyor Francisco lo de dalt deu haver anat abaix. De segur que ha sortit tot alló del "crédit de la botiga", la "tradició de la familia", la "suhor del pare", els "sacrificis pera pujar als fills" y demés vulgaritats d'aquets senyors Franciscos que perque no han conegut vicis se pensan tenir virtuts. (pausa) Que m'agradaria sapiguer que ha passat... Calla! Potser la Antonieta me'n donarà rahó. (_cridant al foro_) Antonieta... Antonieta... ### ESCENA VIII JOSEPH y ANTONIA JOSEPH Escolta noya. ANTONIA Qué mana, senyoret? JOSEPH Te vaig a preguntar una cosa... però es ab fi de bé. Te dich això perque no tinguis cap recel. ANTONIA Digui, digui. JOSEPH Que has sentit si'l senyor y'l senyoret se disputaven un día d'aquets?... Ahir o abans d'ahir... ANTONIA (_escamada_) Ay, no senyor, jo no sé rés, pobre de mi! JOSEPH De veres no sabs rés? ANTONIA (_confosa_) Ahir, després de sopar, me va semblar que's disputaven aquí, a la sala, però com que teníen la porta tancada. JOSEPH Y que vas sentir escoltant darrera de la porta? ANTONIA Ay, senyoret, no vaig pas escoltar. JOSEPH Però si això ho fan totes, dóna. ANTONIA No veu que ía tan poch temps que he vingut de fora? JOSEPH Y que no teniu portes a fora? Vaja, dona, vaja, explicat que es pera fer un favor al senyoret. ANTONIA Es que si ho sabíen... JOSEPH No ho sabràn pas. Esplícat, cuita, abans no vinguin. ANTONIA El senyor estava molt cremat... N'hi deya de coses al senyoret! El senyoret, per això n'hi deya moltes de coses al senyor. El senyoret deya que volía ser una cosa... extranya... com d'ajuntament... JOSEPH Arquitecte. ANTONIA Això... me sembla que si... Y'l senyor li deya que no'n sería y ell que si y l'altre que no... Y la senyora plorava... Me van fer portar un vas d'aigua... y no se rés més. (_se sent trucar_). JOSEPH Molt bé, noya, molt bé. Ja'n tinch prou. Ves a obrir. ANTONIA Ay, per Deu, senyoret, no'm comprometi! JOSEPH Fuig dòna. Que som criatures? ANTONIA Ay, no... perque ab el genit del senyor me treuríen. (_mutis foro_). ### ESCENA IX JOSEPH Ja se ji que volía sapiguer. M'ho pensava aixís mateix. La comedia de sempre... Lo vell lluitant ab lo nou, la llum barallantse ab la fosca. Pobre senyora. Rosa! (_se, posa a llegir el diari en el silló_). ### ESCENA X JOSEPH, JOANET y LLUIS (_Joseph està un moment sol llegint el diari._) JOANET Hola, senyor Joseph. JOSEPH Hola, bones pesses. D'ahont veniu? LLUIS Carat que solitari està! Que l'ha castigat la senyora? JOSEPH Tu, no fassis bromes qu'encara no sabs com t'has de veure. LLUIS Com que'l veig tan sol! JOSEPH Son a fer la bescambrilla al menjador. JOANET Ab don Ignasi? JOSEPH Jo diría. Aquell es tonto peró constant. LLUIS Si que li guarda bones ausencies. JOSEPH Es la veritat, noy, y la veritat sempre's pot dir. JOANET Peró no sab alló que diuen? JOSEPH No he de sapiguerho? Entre la meva dona y jo ho sabem tot. JOANET Que volía dir? Veyam sí ho endevina? JOSEPH Si, home, si, que cantant les veritats se perden les amistats. JOANET Justa la fusta. LLUIS (_desprès d'una pausa_). Vaja, a vostè que es un bon amich d'en Joanet li hem de dir una cosa. JOANET Vaja, home! LLUIS Qué, qué! Que es cap mal? JOANET Jo ho sé... però... LLUIS Donchs jo li vuy dir. JOSEPH No t'amohinis noy, perque ja ho sé. LLUIS Que va que no? JOSEPH Si, home, si. LLUIS Apa, donchs: digui. JOSEPH Que en Joanet vol ser arquitecte. JOANET D'ahont ho ha tret? JOSEPH Es això o no? JOANET Es això, però còm ho ha sapigut? JOSEPH Per ton pare mateix. Y encara sé més. Sé que ell no ho vol de cap manera. JOANET Y digui per qué? JOSEPH Perque ton pare no veu res més que'ls quartos. JOANET Però si'n té molts. JOSEPH Ell no hi pensa ab els que té sino ab els que podría tenir, Es d'aquells homes que han nascut pera saber guanyarne però no pera saber tenirne. Ton pare es fill de Can Rutina de Vila Estreta, y desde petit els seus pares varen "inocularli" --com diu ell-- la sabia màxima de que s'havía de guanyar tota la vida y només viure la meitat. Va venir a Barcelona y va posarse d'aprenent en "El Barato", una botiga rònega y esquifida que hi havía a la cantonada del carrer dels Cegos. Allí va apendre moltes coses, va apendre de portar pesses a la espatlla sense tenir espatlles pera durles, tirar el carretó sense forses pera tirarlo, dormir sobre'l taulell sense caure y trencarse'l coll, comprar tabaco y no fumar, y menjar poch y depressa, alimentantse molt y no pahint malament. Un día van ensenyarli d'acanar bé, es dir curt, y van ferlo dependent: van llicenciarlo. Aleshores l'home no va parar fins que's va veure amo de "El Barato incompatible", un botiga ab més llum, més luxe, més géneros, més dependencia y menos mitja cana que el "Barato" que li havía donat el "ser" comercial. De llavors ensà ton pare no s'ha mogut de la seva botiga ni s'ha enterat de res més que dels trànguls del negoci. Qué vols que sigui? Cóm pot compèndret? LLUIS Per què's casava? JOSEPH Per no.haver de pagar minyona. LLUIS Per qué posava un fill al mon? JOSEPH Pera tenir un dependent de franch y un successor en el negoci, JOANET Però quina culpa'n tinch jo de que'l pare pensi aixís? JOSEPH Cap, noy, cap. Si no tens vocació per la mitja cana y estàs apasionat per la arguitectura, tira avant y dèixat d'orgues. Lo que jo sento es no serhi a temps, que si tocaven a comensar d'altre modo jugaria. Ben pensat, noy, estudia forsa, feste arquitecte, y quan ne sàpigues me faràs el monument de la dòna. LLUIS Sempre serà'l mateix! JOANET Ja veurà, senyor Joseph. Jo no he sigut criat com el pare, jo he vist més mon, tinch més ilusions que ell y no vuy que'l meu nom quedi endressat en els prestatjes d'una botiga. JOSEPH Penses bé, noy, penses bé y t'ho aprobo. Jo en el teu cas faría lo mateix. Edúcat, instrueixte, ilustrat... y sobretot casat ab una dòna que sàpiga menos que tú. El domini de l'home sobre de la dòna ha de ser més moral que material. Pren exemple de mí. La meva dòna es bona però ha estat educada a Alemanya... y no pots pensar lo que es un tonto educat a Alemanya. LLUIS Encara'ns farà riure. JOSEPH No te'n riguis, no, que parlo serio. JOANET De tota manera la seva senyora es superior a les educades aquí. JOSEPH Ja ho crech: sab dir tonteries en cinch idiomes! LLUIS Ay, si'l sentía! JOSEPH Diría lo mateix. Diría gue tres fills que hém tingut tots tres se'ns han mort a dida perque ella no ha sapigut criarlos ni en alemany, ni en francés, ni en italià, ni en llatí, ni en espanyol. Diría que no sab fer un ou ferrat en cap idioma, y diría, per últim, que malgrat el seu llatí la administració de casa meva en les seves mans no ha anat may gaire llatina. LLUIS Això li diría? JOSEPH Això y molt més. A mi la dòna m' "ofusca", m'eclipsa, pero no'm domina. Jo no soch com la generalitat dels marits que tenen la dòna sabia: la ciencia de la meva no arribarà may al punt de ferme creure que he de despèndrem de les calces. JOANET Això son homes. LLUIS Tòquila, senyor Joseph. JOSEPH Y ara, tornant a lo teu, Joanet, viu previngut perque'm sembla que tindràs feina. Ton pare es del morro fort y per lo que he sentit està molt disgustat. Me sembla que't costarà sortir ab la teva. JOANET Prou que m'ho penso. JOSEPH El cor me diu que aquet totxo de don Ignasi, pendrà cartes en l'assumpto y ho acabarà d'enredar. LLUIS Ja podría ser. JOSEPH Quan la meva literata y jo hem entrat estaven sols ton pare y don Ignasi y, o molt m'enganyo, o pagaves tu la festa. JOANET Però, què faría vostè en el meu lloch? JOSEPH Lo primer parlar a ton pare ab molta humiltat, molta cordura y molt respecte. Li deus aquestes atencions y has de guardalshi. Pensa que es un equivocat y un ignorant... y sobre tot que es ton pare. Mira de convéncel, prega, suplica, may amenassis... JOANET Però, y si tot es inútil? JOSEPH Ja ets prou gran. Quan hagis agotat tots els recursos obra com et sembli. Però sobre tot respecta a ton pare fins desobehintlo....Y molt compte ab don Ignasi. LLUIS Y per què s'hi ha de ficar don Ignasi? JOSEPH Perque té la pretensió de ser un "cúralo todo" y'l senyor Francisco li ha demanat que intervingués. JOANET Donchs ab mi que no hi jugui. Si'm parla l'escoltaré, però en quant no m'acomodi la seva conversa o s'extralimiti, li clavaré un miquel que'l deixarè plantat. Lo que'l pare hagi de dirme pot dirmho ell mateix, segur de que será molt més atès que don Ignasi ab qui no'm lliga víncul de cap mena. JOSEPH Aixís ho has de fer. Y ara si vols un bon concell, agafat ab ta mare que es una dòna molt bona y molt sensata, y que farà per tu qualsevol sacrifici... recordat de lo que't dich: qualsevol sacrifici per gros que sigui. Per la meva part si necessites alguna cosa ja ho sabs: compta ab mí en tot y pera tot. JOANET Ja sé que vostè es un bon amich meu, y li prometo tenirlo al corrent de tot lo que passi. JOSEPH Demà debeu anar a la torra. JOANET Penso que sí. JOSEPH Doncbs hi vindré ab el meu pou de ciencia. Me temo que demà serà dia de tràngul y necessitaràs qui t'ajudi. Què no hi seràs tu, Lluis? LLUIS Si no hi ha cap destorb gros bé penso serhi. JOANET Es clar que has de venir. JOSEPH Donchs allí'ns veurem les cares. Ara me'n vaig a veure si acaba aquesta bescambrilla. LLUIS Y cap a dormir? JOSEPH Y ben depressa. Al arribar aquesta hora me sento reventat. Te creus que cansa poch que la dòna escrigui tot el día? LLUIS Però es una gloria. JOSEPH Si, noy, si, una gloria y un orgull. No'n cría qui vol de novelista a casa. JOANET Sempre està de broma. JOSEPH Sort tinch d'això. LLUIS Ja venen. JOSEPH Donchs m'espero aquí. JOANET Demà a la torra. JOSEPH No hi faltaré. LLUIS Ni jo tampoch. ### ESCENA XI JOANET, LLUIS, JOSEPH, MERCEDES, ROSA, RIMBAU, y DON IGNASI IGNASI Els hi he guanyat tots els llubins. MERCEDES Aquet don Ignasi es terrible. No s'hi pot jugar. Sempre guanya! ROSA Ets aquí, noy? Vostè també, Lluis? JOANET Si mare, hem donat la volteta y cap a casa. ROSA (_baix a Joanet_) Dona la bona nit a ton pare. JOANET (_humil_) Bona nit, pare. RIMBAU (_sec_) Bona nit. ROSA Que fa molt que sou aquí? LLUIS Fa una estoneta. ROSA Per qué no entraveu? JOANET Hem trobat al senyor Joseph tot sol y'ns hem quedat a ferli companyia. MERCEDES Aquet no'n necessita de companyia. Ab un diariot ja'n té prou pera passar el vespre. No sé que hi trobes en el diari. JOSEPH Com que no hi busco res, per poch que hi trobi ja es negoci. LLUIS Es ben veritat. MERCEDES (_a Joanet_) Y tu, bona pessa? Ja ho sé que no fas gaire bondat. JOSEPH (_a Lluis_) Veus? això de ficarse ahont no la demanen ho sab fer en cinch idiomes. JOANET L'han enganyada, donya Mercedes. MERCEDES (_misteriós_) Ca, jo tinch un aucellet que m'ho diu tot. JOSEPH (_a Joanet_) Noy, no't pensis que sigui jo. Ni soch aucell, ni li dich res dels altres. Si fos aucell, que'n faria de temps que hauría volat! IGNASI (_enfàtich_) Be, dexintlo estar, dexintlo estar. Ja'n farà de bondat. Ell sab prou que la primera condició d'un bon fill es creure al pare... perque'l pare... sempre es pare, y el Criador cria totes les criatures... JOSEPH Don Ignasi, el criador no les cria totes les criatures: la major part les dona a dida. MERCEDES Sempre has de ser tu! RIMBAU (_contrariat_) No interrompi, senyor Joseph, quan enrahonen. JOSEPH Vaja, donchs, segueixi don Ignasi. Qué deya de les criatures? MERCEDES Calla d'un cop! IGNASI (_ofès_) Home, sí m'ha interromput. JOSEPH Me penso que li he fet un favor perque... me sembla que s'enredava. (_Lluis y Joanet se tomben rihent._) IGNASI (_amoscat_) Ab vostè si que no s'hi pot parlar may en serio. Sempre està de broma, y ha de sapiguer que hi ha circunstancies en la vida, en les quals la broma no hi va bé. Còm se coneix que vostè (_la Rosa se veu que pateix d'esperit_) no es pare! (_tendre y plorós_) JOSEPH Dispensi. Que'n té molts de fills, vostè? IGNASI Jo... cap. JOSEPH Ah, vaja. Aixís ja's comprén que noti la diferencia. IGNASI Però si'n tinguès els hauría criat en la obediencia als pares, perque'ls pares... JOSEPH (_interrompent_) Si, sempre son pares. IGNASI No anava a dir això. RIMBAU Senyor Joseph! MERCEDES M'obligaràs a no anar en lloch ab tu. ROSA No s'enfadin. MERCEDES Es que tant, tant, cansa. JOSEPH Això dich jo. (_Lluis y Joanet riuhen d'amagat_). RIMBAU (_a Joanet_) No riguis tu, no riguis, que fa una temporada que sembla que't burles de tot y no escoltes als que saben més que tú. Ves seguint les màximes dels companys y dels bons amichs que ells te volen bè, ells te salvaràn dihente mal de ton pare y aconsellante malament. LLUIS Si ho diu per mí... RIMBAU Parlo per tots: qui sigui confrare que prengui candela. El meu fill no es el fill d'abans, me l'han cambiat y tota la culpa la tenen els companys y els concellers. JOANET Pare. Ha de sapiguer que ningú m'ha dit mal de vostè y que al davant meu no consentiría que ningú's posés el seu nom a la boca pera mal parlarne. RIMBAU Què diràs tú! ROSA Francisco no t'exaltis! RIMBAU Es que no puch més, no puch aguantarme! Aquet xicot me vol fer perdre'ls estreps. JOANET Però, pare... JOSEPH Calla, Joanet! LLUIS Calla! MERCEDES (_a Joseph_) Ho veus lo que has lograt? JOSEPH (_exaltat_) Tu ho has lograt ab aquell aucellet que tot t'ho diu menos que no't fiquis allà ahont no't demanen. ROSA Calma, senyors, calma! RIMBAU Calma? M'hi va un fill y si tu no te'l estimes jo sí. ROSA Francisco! JOANET (_amenassador_) Pare... JOSEPH Joanet, calla! RIMBAU Què vols dir, pare? Ho he dit y ho repeteixo: ta mare no t'estima. Si t'estimés t'hauría aconsellat d'altre modo avuy fores el de sempre. JOANET La mare sempre m'ha aconsellat bé. RIMBAU No repliquis. JOSEPH Calla, home, calla! JOANET No puch, no puch! MERCEDES Verge Santíssima! RIMBAU Has de callar, soch el teu pare ja tinch dret de dirte lo que vulgui. JOANET (_fora de si_) Però ella es la mare y ab ella no hi té'l mateix dret que ab mí. JOSEPH (_cridant_) Joanet, te mano que callis! LLUIS Creu, home, creu. RIMBAU Deixeulo, deixeulo que s'esbravi.. Que's mostri tal com es. Aixís el coneixereu y veureu que no exagero. MERCEDES Deixintho corre, per Deu. JOSEPH (_a Mercedes_) Si... ara! RIMBAU Has de pensar que ets menor d'edat y que tinch sobre teu els mateixos drets que hi tenía quan vas neixer. M'has d'obehir y m'obehiràs y m'obehireu tots; y sim tornes a aixecar la veu, t'ompliré la cara de bofetades davant de tothom. JOANET Pare... (_entre en Lluis y don Ignasi s'enduen a en Joanet per la segona esquerra, mentres Rosa y Mercedes aguanten a Rimbau. Rimbau fa mutis per la dreta rondinant y brassejant y descompassadament. Rosa cau asseguda en un cadira, plorant, mentres Joseph, ab els brassos creuats, diu a Mercedes ab molt retintin_). JOSEPH Vaja, estàs contenta? Donchs recados al aucellet, donya... Mercedes! TELÓ ## ACTE SEGON Saleta d'una torra de Vallcarca. Mobles esquifits. Taula de centre, sofà, cadires, balancins, etz. Sobre la taula un pom. de flors mústigues, roses, etz. Al fons porta que comunica ab el passadís. Se suposa que a la esquerra d'aquest hi ha'l cancell d'entrada. A la esquerra balcó-finestra que dona al carrer. A la dreta cap obertura. La habitació no te altra sortida que la del passadís, com sol succehir en aquesta mena de torres. ### ESCENA I DON IGNASI y ROSA (_Don Ignasi assegut en un balancí. Surt Rosa y s'adona d'ell_). ROSA Don Ignasi? Qué fa tan sol? Per qué no m'ha avisat la Antonia? IGNASI Es igual, es igual, no s'amohini, es dir, millor, perque precisament a vostè esperava, senyora Rosa. Hem de parlar. ROSA Vostè dirà. IGNASI Suposo que ja deu sapiguer que'l senyor Francisco està disgustadíssim... y ab rahó! ROSA Tots ho estem prou de disgustats! IGNASI (_sempre ampulós_) Aixís ho crech... y per aquest motiu me proposo intervenir en la questió .. a fi de que acabi d'un cop la situació excepcional y... anómala que atravessa aquesta familia... familia que jo aprecio molt, com me penso haver demostrat.. en el transcurs dels anys que fa...que m'honro... frequentantla. (_pausa_) Però pera poguer portar a felis terme el meu propòsit necessito que vostè, senyora Rosa, m'ajudi. ROSA Jo? IGNASI Vostè, si senyora, vostè! ROSA Qui més interessada que jo. don Ignasi, en conservar la pau y la tranquilitat de casa? Qui pot desitjar més que jo veure contents y satisfets al meu marit, que ha estat sempre'l meu únich apoyo, y al meu fill, que es la meva única esperansa? IGNASI Té molta rahó: però... un excés de carinyo pera aquest fill, que, com diu molt bé, es la seva única esperansa, ha fet que vosté no subjectés la seva conducta a la... rectitut de mires que sería de desitjar. ROSA Això es dirme que no he complert ab el meu deber! IGNASI No, no vuy dir això... No m'he explicat prou bé... Vuy dir que... potser aquesta mateixa... aquet mateix desitg de conservar la armonia... familiar... ROSA (_interrompent_) Don Ignasi, ja ho sé lo que vol dir, ja l'entench prou bé. Avuy a casa hi ha una guerra encesa, per motius que vostè y jo coneixem prou: perque suposo que en Francisco el deu haver posat al corrent de tot. IGNASI Si, senyora. ROSA Donchs bé: Vostè vol dir que en aquesta guerra jo hauría de posarme resoltament de banda del meu marit. No es això? IGNASI Això mateix. ROSA Ho veu com l'he entés? IGNASI Si senyora, y ho celebro perque això, després de confirmarme la opinió que de vostè tenía formada, m'estalvía la meitat de feina. Pera acabar: entench que entre el fill y'l marit la elecció no es dubtosa. ROSA El fill! IGNASI El marit! El pare! L'amo! ROSA Sento molt, don Ignasi, no poguer ser de la seva opinió. IGNASI La rahó es tota del senyor Francisco y vostè hauría de procurar ferho veure aixís a en Joanet, ROSA Es que jo crech lo contrari. IGNASI Perque la passió li fa perdre'l coneixement. ROSA S'equivoca. Encara que fos com vostè diu la meva passió sería excusable; però no es aixís. Lo que hi ha es que, malgrat els meus curts coneixements, comprench que la lluita no es entre un pare tirà y un fill desobedient, sino entre dos homes de diferenta ilustració quins modos de pensar y de sentir no s'avenen ni s'avindràn may, perque hi ha coses que no poden ser d'altra manera y aquesta n'es una. Això es lo quejo veig. IGNASI Es que en Joanet encara no es un home. ROSA Oh, si senyor, si que ho es, pobre fill meu. No li negui aquesta condició. Ha sigut sempre estudiós, dócil, obedient... IGNASI Peró avuy desboeeix al seu pare. ROSA Això no es desobeir, don Ignasi. El meu Joanet te afició al estudi y aborreix la botiga. Què s'hi ha de fer? Es acás un defecte l'estudiar? IGNASI Quan el pare, que es qui mana, s'hi oposa, si senyora. Es un acte altament censurable l'oposarse al cumpliment de la voluntat paterna, que es la suprema voluntat de la familia. ROSA Don Ignasi... no puch contestarli. IGNASI Per qué les meves rahons no admeten rèplica! ROSA Perque lo que li diría sería massa amargant pera vosté y pera mí... y ja n'he passat prous de penes. Vostés y jo mirem aquest assumpto baix un punt de vista tan diferent que per més que'ns expliquéssim no arribaríem a enténdrens. IGNASI Si vostè volía compendre la rahó, si senyora. ROSA Perque la comprench massa no penso com vostés. Que entén vosté per compendre la rahó? Obehir? Fer constantment la voluntat dels altres ofegant la propia? Creure als que manen perque manen? Aquest modo de compendre la rahò no s'ha fet per mí! Jo, pobre de mí, soch ignorant, no he tingut estudis peró sempre he procurat jutjar les coses ab fredor y ab tota la bona fe possible. Si m'equivoco y m'ho demostran, confessaré que anava errada y modificaré'l meu comportament. Però fins ara ni en Francisco, ni vosté m'han donat cap rahó pera demostrarme que'l meu fill va equivocat. IGNASI Això es questió de sentiment. ROSA Es que jo tinch por de que a vostés mes que'l sentiment els mou el càlcul. IGNASI Senyora Rosa... Ja pot suposar que si li he parlat d'aquesta questió tan delicada ha sigut per encàrrech del senyor Francisco. ROSA Ja m'ho pensava. IGNASI Aixís, donchs, li diré... ROSA Que estich convensuda de que obro com correspòn al meu doble caràcter d'esposa y mare, y que no'm separaré per res del camí que m'he senyalat. IGNASI Està molt bé. Jo ja he cumplert ab el meu deber. ROSA Jo també crech cumplir ab el meu: vosté y jo podem tenir tranquila la conciencia. IGNASI Ho sento pel senyor Francisco. ROSA Jo per ell... y pel meu fill. ### ESCENA II ROSA, IGNASI y RIMBAU RIMBAU Ja es aquí, don Ignasi? IGNASI Fa una estoneta. Y què tal? Còm se troba? RIMBAU Ja pot pensar! Desde la escena d'ahir vespre el cap me bull, me sento febrós y les cames me fan figa! IGNASI Ja va ser un xich gros! RIMBAU (_a Rosa autoritari_) Què hem de fer? Què n'hi ha per gaire? Ves, ves a veure aquella noya que fa. Son dos quarts de dugues. ### ESCENA III IGNASI y RIMBAU RIMBAU Sembla mentida! Un home com jo acostumat a manar a la dependencia ab una mirada, haver de vèurem desobehit pel fill! IGNASI Realment es molt dolorós. RIMBAU Si ho es? Vostè es l'únich de tots els que'm volten que se'n sab fer càrrech. IGNASI Desgraciadament, si senyor: sento haverli de dir... però soch l'únich. RIMBAU Què vol dir? IGNASI Que acabo de parlar ab la Rosa y... RIMBAU Y què? IGNASI No ho vulgui sapiguer... Se m'ha declarat francament de la banda del noy... y troba que ni vostè ni jo tenim rahò... y, vaja, que està decidida a apoyar incondicionalment a en Joanet. RIMBAU Ho veu? Ho veu lo que li deya? No, si jo'm feriré, me feriré!... La meva dòna, la meva propia dòna "en cuantra" meu y a favor del noy! N'hi ha per morirse de "repenta". IGNASI Be, calmis, calmis, que encara no es tot perdut. Parlarè a n'en Joanet y potser seré més afortunat de lo que creyem. RIMBAU Deu l'escolti! IGNASI Jo bé ho espero... y si no fos per una persona que jo sé, casi tinch la certesa de que en Joanet m'escoltaría. RIMBAU Què parla per la Rosa? IGNASI La Rosa ray... El senyor Joseph que'm fa més por que una pedregada. Ab les seves màximes disolvents y aquella brometa mossegaire es capàs d'enredarho tot. RIMBAU Què vol dir que vindrà? IGNASI Me fa molta por. Y lo que es si ell ve, ja pot considerar que tot el meu prestigi anirà en orri. Comensarà a fer brometa... RIMBAU El faré callar. Si que estaríem frescos! Per brometes estem. Vosté procuri parlar al noy, que jo m'encarrego de posar a rotllo al senyor Joseph... Llàstima de dòna pera ell! IGNASI Ah, sí: ella sí que val. Desseguida que va enterarse de que en Joanet no volía sapiguer res de la botiga, va posarse de la banda de vosté. Ja se li veu ja que ha estat al extranger. ### ESCENA IV IGNASI, RIMBAU y JOANET JOANET Deu els guart. IGNASI Ola, Joanet. Ja hem donat el tom? JOANET Què s'ha de fer? El diumenge estàn tan animats aquets passejos que dona gust vèurels. S'hi passa molt bé la estona. IGNASI Si, però avuy el dia no acompanya gaire: fa un ventot... JOANET Encara fa un bon sol. IGNASI Quan he vingut se veyen alguns núvols però veig que s'han anat esvahint(_a la finestra._) JOANET Està ben seré. (_pausa_) Ahont es la mare? RIMBAU (_exaltat_) Què li vols a ta mare? JOANET Res... peró com que no la veig aquí... RIMBAU Dèixala estar a ta mare... IGNASI (_intervenint_) Té feina... té feina a la cuina. JOANET Ja la veuré després. RIMBAU La mare, la mare! Si no hi trovessis apoyo no la voldries tant a ta mare. IGNASI (_baix a Rimbau_) Senyor Francisco, calma, que ara no es hora de crits. Dèixim fer a mí y tot anirà bé. (_Joanet assentat en un balanci, Rimbau se passeja frisós. Ignasi tranquilament se passeja tambè._) RIMBAU (_impetuós_) Veyam si dinarem avuy. Rosa, Rosa, Qué hem de fer? ### ESCENA V IGNASI, RIMBAU, JOANET y ROSA ROSA Ja poden venir, ja poden venir: tot està a punt. RIMBAU Es que son tres quarts de dugues. ROSA Què vols que't digui; m'he retrassat un xich. IGNASI Es igual, aixís tindrém més gana. RIMBAU Passi, passi, don Ignasi. IGNASI Passi vostè. RIMBAU Com vulgui. IGNASI (_a Joanet baix_) Després t'he he de veure. JOANET A mi? IGNASI Sí, a tu. JOANET Estich a les seves ordres. (_pausa llargueta_) ### ESCENA VI JOSEPH, MERCEDES y ANTONIA (_Mercedes porta un plech de papers: l'original de la novela._) ANTONIA Ja poden entrar, ja poden entrar. Ara acaben d'asseures a taula. MERCEDES No, no, ja ens esperarem, Nol'ls hi diguis, no, que som aquí. ANTONIA La senyoreta me renyarà perque no la he avisada. MERCEDES No tinguis por. JOSEPH Noya si t'han de renyar fes lo que't sembli. MERCEDES He dit que no diguessis res. Ja sé lo que'm faig. ANTONIA Com vosté vulgui, senyoreta, ### ESCENA VII JOSEPH y MERCEDES JOSEPH Vols fer el favor de dirme per què no has volgut que sapiguessin que som aquí? MERCEDES Perque'ns hauríen fet entrar, y com que't conech massa y sé que comensaríes ab aquelles brometes que tant me mortifican... m'he estimat més quedarme. Vethoaquí. JOSEPH (_irònic_) Confesso que m'has convensut. . MERCEDES Ja pots suposar qué't conech una miqueta. JOSEPH No tant com te penses. MERCEDES No? JOSEPH No, perque has de sapiguer, estimada esposa, que t'hauría deixat entrar a tu sola, y jo m'hauría quedat aquí a llegir el diari. MERCEDES Pero com que avuy es diumenge y no hi ha diaris de la tarde... JOSEPH Hauria llegit el d'ahir. El diari es com el pa: d'ahir se paheix més bé que'l d'avyuy. MERCEDES Filosofia barata. JOSEPH Filosofia del temps: avuy tothom està per la baratura. MERCEDES Ja t'he dit que't conech una mica massa. JOSEPH Y jo t'he respost que no tant com te penses. MERCEDES No perts may ocasió pera fer brometa. Com ahir vespre ab don Ignasi. JOSEPH No'm parlis d'ahir vespre. MERCEDES Si, val més, perque tornariem a enfadarnos. JOSEPH Tornaries a enfadarte, perque jo encara no m'he enfadat. MERCEDES Si, lo que es de calma no te'n falta. JOSEPH Sort vas tenir d'això: de la meva calma. MERCEDES Jo? JOSEPH Si, tu, que ab la teva afició a ficarte en tot vas promoure un conflicte que ab un xich més acaba a bofetades. MERCEDES Jo? Tu que ab les teves patotxades vas fer riure a en Joanet. D'aquí va venir tot l'escàndol. JOSEPH Prou, noya, prou. Aixís com n'hi ha que'l llegir els hi fa perdre l'escriure a tu l'escriure te fa perdre... un altre cosa. MERCEDES Qué vols dir? JOSEPH Vuy dir que de lo que tu vas fer ahir vespre a Alemanya no se com ne diuen, però aquí'n dihem ficar els peus a la galleda. MERCEDES Y qué vaig fer? JOSEPH Rés. (_escarnint_) Ja m ho han dit ja que no fas gaire bondat. Jo tinch un aucellet que m'ho diu tot... (_natural_) Si t'ho digués tot ray, no hauríes sigut tan indiscreta. MERCEDES (_irònic_) Ah, m'alegro de sapiguerho. Tu'm donaràs llissons de discreció. Ja'm diràs que he de fer pera matricularme y quan me costarà la matrícula. JOSEPH Pera matricularte no has de fer res perque ja fa temps que't tinch matriculada, y de la matrícula me'n cuido jo... y per cert que'm surt molt cara. Vuy dir que d'això no te'n preocupis. MERCEDES Y a quina hora'm donaràs la llissó? JOSEPH Ara, y ab una'n tindràs prou si la aprofites. Cúidat de tu, de mi y de casa. Passa cada dia quatre hores a la cuina, vuit cusint, quatre fregant y vuit dormint: total vintiquatre, y les que't sobrin dedícales a la literatura. Ja ho tens ben explicat. MERCEDES Y escriure may. Oy? JOSEPH Al contrari, escriure cada día els contes de la plassa y setmanalment la llista de la bogadera: els capítols més importants de la novela de la vida casolana. MERCEDES Ignorant! Ja se't coneix que no t'has mogut de Barcelona! No sabs lo que es ser ilustrat, ni t'has prés la molestia d'estudiar els genis de l'antigor. JOSEPH Al revés de tu que has estudiat els antichs y t'has descuidat dels moderns. Coneixes el geni d'Horaci y de Virgili y no coneixes el meu: el den Joseph Comas, que es el més interessant. Y creu que'l dia que te'l fassi coneixer te quedaràs parada. MERCEDES Qué potser me "pegaràs"? JOSEPH No, noya, no, ja ho ets de "pagada". MERCEDES Donchs, que faràs? JOSEPH Jo? Rés. Tu seràs la que faràs coses que fins ara no has fet, MERCEDES Y que'm faràs fer, si's pot sapiguer? JOSEPH En lloch d'embrutar paper, rentar la roba, y en lloch de fer noveles, "platillos". Ja ho tens explicat. MERCEDES Que'n vas d'errat! JOSEPH Per això mateix, perque veig que vaig errat te parlo com te parlo. MERCEDES No't conech! JOSEPH No deyes que'm conexíes massa? MERCEDES Es que may m'havíes parlat aixís. JOSEPH Això't demostrarà que he tingut molta paciencia... però n'he gastat tanta que ja se m'acaben les existencies. Ja fatemps que no ocupo en la societat el lloch que'm pertoca, y com que estich decidit a ocuparlo m'hauràs de fer el favor... d'enretirarte una miqueta. MERCEDES Tot això es per lo d'ahir vespre. JOSEPH Si noya, tens rahó, per lo d'ahir vespre. MERCEDES Peró que vaig fer? JOSEPH Rés, ja ho vas veure. Els ànims ja estaven prou excitats, hi vas intervenir tu, y oli en un llum... eléctrich. Y'l marit a la cantonada. MERCEDES Donchs què volíes que fes? JOSEPH Callar que es lo que't van ensenyar a Alemanya... Sabs parlar en cinch idiomes y en cap sabs callar. MERCEDES Ditxosos idiomes! Bé'ls tens prou ficats al cap! Sembla que't sàpiga greu que sigui instruida. JOSEPH Al contrari, lo que'm sab greu es que no siguis tan educada com instruida. Al mateix temps que't van ensenyar llengües, be podien ensenyarte de ferne un bon us. MERCEDES Extranyo molt que tenint tants defectes me vinguessis a buscar. JOSEPH No hi vaig pas anar a buscarte: te vaig trovar, que es molt diferent... Qualsevol hi està exposat a una ensopegada! MERCEDES Pero quan vam casarnos ja sabíes jo com era. JOSEPH L'home quan se casa no sab res. MERCEDES Digaho clar: lo que tu tens es enveja. JOSEPH Si que es veritat: tinch enveja dels homes que no tenen la dona sábia. MERCEDES (_fora de si_) Això no m'ho diguis més. Jo no'n soch de sábia. JOSEPH D'això'm queixo de que no n'ets y'l fas. Si'n fossis ahir no hauríes fet aquella etzegallada y sino't pensessis serne tampoch. MERCEDES Ja tornem ab ahir vespre? JOSEPH Es que sentiría que avuy se repetís la escena; y com que es molt probable que aquesta tarde se susciti la qüestió den Joanet te participo que tu no vuy que actuis de primera part. Tot lo mes comparsa y si pot ser espectador, millor. MERCEDES Faré.., lo que'm semblarà! JOSEPH Fesho, però jo t'asseguro que si per desgracia te sembla be fer lo contrari de lo que jo he dit, avuy sabràs lo que es el geni. Demà quan entrarem ja diràn: hi ha "don" Joseph y la "senyora" Mercedes. MERCEDES Ja ets capàs, ja, de donar un espectacle. JOSEPH Tant com tu de fermel donar: ja veuràs a probaho. MERCEDES (_molt acalorada_) M'està bé: aquestes son les consequencies d'haverme casat ab un home inferior. JOSEPH No més te faltava haverme trovat un de superior com tu. Prou algun día'ls vehins us hauríen trovats rebentats d'un tip d'Horaci, o morts de fàstich sobre'l capítol culminant d'una novela realista! ### ESCENA VIII JOSEPH, MERCEDES y LLUIS LLUIS Deu me'ls guart de pendre mal. JOSEPH Ola, noy. Precisament ara'n parlavem de pendre mal. LLUIS Que hi ha hagut alguna desgracia? JOSEPH No, gracies a Deu, però jo deya que un fart d'Horaci, mal pahit, pot portar molt males conseqüencies. LLUIS Ja ho crech! Y per qué ho deya? JOSEPH Oh, res, per dir alguna cosa. LLUIS Tot es passar el temps. MERCEDES Aquet si que... Per coses estranyes vagi a ell. LLUIS Ay, que acalorada està, donya Mercedes. Que han vingut a peu? MERCEDES No, no. Hem pujat ab el tranvía. LLUIS Donchs la trovo... no sé... com si estigués sofocada. MERCEDES Ho deu fer el temps. (_va al balcó_) JOSEPH Això serà... el temps! (_apart a Lluis_) Es que ha vingut ab la novela . LLUIS Tant pesa? JOSEPH Uf! No has vist may una cosa tant pesada. Jo t'asseguro que no ets capàs d'aguantarla tota! Aquesta tarde ne llegirà un tros... y ja m'ho sabràs dir! LLUIS Es dir, que hi haurà lectura JOSEPH Sí, noy, sí. Si pateixes del oido, avuy t'hi clavaràn una manxiula literaria. Ja't pots ben amanir. MERCEDES (_sortint del balcó_) Es deliciós viure a fòra. Aquí sí que jo escriuría de gust. Aquest aire... aquesta llum... aquesta tranquilitat... Això encisa. LLUIS Vostè s'enamora de tot lo hermós, donya Mercedes. JOSEPH Ah! en quant a això sí que es veritat. La meva dòna s'enamora de tot lo hermós, y que no li vé d'ara: quan me va coneixer a mí ja tenía aquesta condició. MERCEDES Si me'n hagués hagut d'enamorar per la hermosura! LLUIS Què vol dir? Es qe senyor Joseph no té rès de despreciable. Mírisel bé. MERCEDES Ja m'ha vagat de miràrmel. JOSEPH Noya, noya! Atàcam per lo intelectual, però respèctam el físich, perque has de sapiguer que quan te vaig coneixer la boca'm feya mal de tant dir que no. MERCEDES Ja ho crech, un partit aixís. JOSEPH Còm s'enten partit? sencer y ben sencer. Per això'm volíen. Tenia un bé de Deu de trenes que ni que s'haguessin esquilat tots els toreros d'Espanya. LLUIS Y què'n va fer? JOSEPH (_ab dignitat_) Ho vaig cremar tot pera no tenir compromissos domèstichs. MERCEDES (_violenta_) Me'n'vaig per no sentirte. (_Mutis_). ### ESCENA IX LLUIS y JOSEPH LLUIS Veu? ara l'ha feta enfadar. JOSEPH Cà, no ho creguis. No li vé d'ara l'enfado. Abans de venir tu li he picat les crestes. LLUIS ¡Ah! vetaquí perque estava tan sofocada. Ara m'ho explico. JOSEPH Ja't vaig dir que a mí la dòna no'm dominava; y com que pot molt ben ser que avuy hagi de treure el geni, li he volgut advertir perque no li vingués tant de nou. Ahir per culpa seva va haverhi un escàndol, y no vuy ques repeteixi. LLUIS Ben fet! JOSEPH Per cert que ja voldría que fos l'hora de tornànsen cap avall. LLUIS Per què? JOSEPH Què vols que't digui... Aquesta mena de torres me cauen a sobre. Totes les finques d'aquestes valls ploroses son iguals: planta baixa y sostre mort... sostre mort y planta baixa agonitzant. Tots aquets acumulaments de ciment enmotllat y terra cuita son les finques estiuenques d'aquets pobres senyors Franciscos que s'aconsolan de passar malament l'estiu, a cambi de la satisfacció que'ls hi proporciona'l poguerse rebejar en el dols ambient de la propietat urbana! LLUIS (_irònich_) Bé, bé, no exageri, que no la té qui vol una torreta a Vallcarca ab jardí y tot. JOSEPH D'allò'n dius un jardí? Una capsa de pedra sense tapadora: un espay de terra que perque no hi cabía una casa'l van deixar per jardí. Un castanyer bort, un avellaner bort, un taronger bort... tota la bordería de la flora: això es un jardí de plantes expósites. De flors no'n parlem. Una clavellina que de tant afemarla, s'ha empeltat de femer y un roser que no es bort peró vé molt mala familia; més li valdría serho de bort. Té, mira quines roses més arrugades y pansides: semblen sortides d'un gerro de fonda de sisos després d'una quinzena de "mesa redonda". Son una mena de roses sense olor ni color, despullades de tota gala "mundana". Roses de clausura, flors de tristor... víctimes del feudo industrial; de la mitja cana triomfadora! LLUIS Què está poètich! JOSEPH Què vols dir que no es veritat? Jo'l dia que m'hagi de fer una finca aixís me la farè al cementiri nou que estarà més en caràcter. LLUIS Alsa, alsa... tant dirà, senyor Joseph ### ESCENA X JOSEPH, LLUIS y JOANET JOANET (_exitat_) Vaja, no puch més, això es inaguantable! LLUIS Què tens? JOSEPH Què't passa? JOANET Sembla mentida que sigui el meu pare! JOSEPH Bé, no cridis, home, que't sentiràn. JOANET Que'm sentin, m'es igual, estich decidit a tot! LLUIS Calla, home, calla. JOSEPH (_tancant la porta_) Calma, Joanet. JOANET Encara no n'he tingut prou? Encara he de sufrir més humiliacions y mès insults! JOSEPH Però què ha passat? LLUIS Explícat, home, explicat, y no t'exaltis. JOANET Que no m'exalti? Havia fet propósit de ser humil .. però sento que se'm va agotant la paciencia. Tot el dinar que m'està aborrint ab les més ridícules indirectes, y lo que m'indigna més es que no perdona ocasió de ferir a la pobre mare! JOSEPH Bé, home, ja sabs com es fet. Es el seu geni. JOANET Senyor Joseph, estich decidit a sufrirho tot; a soportarho tot... però que deixi en pau a la mare. Que s'esbravi ab mí... que'm pegui: es el meu pare y callaré. Lo que no vuy es que martiritzi més a aquesta santa dona. LLUIS Vaja, Joanet, calla, que tot s'arreglarà. JOANET Impossible! Això no pot arreglarse d'altre modo que anàntmen jo de casa! JOSEPH Què dius, desgraciat? Ja has pensat ab ta mare? JOANET Per ella m'aguanto. Si no fos ella ja faría dies que hauría deixat per sempre aquesta casa ahont tot s'apama y tot se mesura: fins el porvenir del fill. JOSEPH Escolta, Joanet. Me vols creure? LLUIS Creu al senyor Joseph que ja saps que't vol bé. JOANET (_mes seré_) Digui... procuraré seguir els seus consells. JOSEPH No cridis ni't desesperis. Sigues home de seny. Deixa venir naturalment els aconteixements y no'ls precipitis. Com més temps triguis a pendre una determinació sèria més justifica serà. LLUIS Això es incontestable. JOANET (_exitat_) Però és que vostès no calculen que si'l pare té'l seu geni jo també tinch el meu, y convensut de que no he donat cap motiu pera que se'm maltracti, obraré segons me dicti la meva dignitat que està molt per sobre de... JOSEPH Calla y tinch prudencia. JOANET Me'n vaig... me'n vaig! LLUIS Joanet! JOSEPH (_autoritari_) Te'n guardaràs prou! Ja sabs que fins avuy he aprovat la teva conducta y que estich al teu costat en tot y pera tot. Pero si t'atreveixes a fer lo que dius no comptis ab mí pera rès. JOANET Donchs què he de fer? JOSEPH Lo que fa ta mare pera tu, ferho tu per ella: sacrificarte! LLUIS Té molta rahò. ### ESCENA XI JOSEPH, LLUIS, JOANET y ROSA pel foro dreta ROSA Fill meu! JOANET Mare! ROSA Per Deu no cridis, calla, jo t'ho demano! Ton pare ha sentit els crits y volía venir. Ay... no'm dongueu més disgustos! Fesho per mí. Senyor Joseph, díguili vostè també. Y vostè Lluis! JOSEPH Ja li he parlat com li havía de parlar y en Joanet farà lo que ha de fer. Precisament ara es quan ens has de demostrar que ets tot un home. ROSA Si, fill. Pensa que ja sufreixo prou, y que prou ansia'm dona lo que tart o aviat veig que ha de succehir. JOANET Callaré, mare, callaré... pero temo molt que'm serà impossible estarme de donar una llissó a don Ignasi. ROSA Per què? JOANET Perque ha dit que tenía de parlarme. JOSEPH Ara si que l'hem fregida. No més ens faltava això! LLUIS Ja tením en Set Ciencies en campanya. ROSA Escòltal y no'n fassis cas. JOSEPH Senyora Rosa. He fet tot lo que he pogut pera asserenar a en Joanet, però si aquesta "caballeria major" de don Ignasi hi ha de ficar cullerada... ja no he dit res: que sigui lo que Deu vulgui. ROSA Quín mal punt va tenir en Francisco al aconcellarse ab aquest home! JOSEPH Deu els cría y ells s'ajunten! LLUIS Ja venen. ROSA Joanet, fill meu... cordura! ### ESCENA XII JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, JOANET, IGNASI, MERCEDES, y ROSA. MERCEDES (_Sempre ab "impertinentes"_) Vaja, senyors, fàssintme el favor de seure y escoltar que'ls hi preparo una sorpresa. IGNASI Una sorpresa? ROSA De què's tracta? MERCEDES (_ab l'original_) De la meva novela. IGNASI Santa paraula! JOSEPH (_a Lluis_) Ja hem rebut! MERCEDES He volgut que vostès ne disfrutessin les primicies, avans de donarla a la estampa. ROSA Vostè es massa amable, donya Mercedes. RIMBAU Escoltarem ab molt gust. MERCEDES Apa, seguin, seguin que's fa tart. IGNASI Jo passejantme escolto més bé. Després de menjar m'he de moure. (_Ignasi y Lluis se passejan. Mercedes a la taula de centre. Rimbau y Rosa en els sillons. Joseph y Joanet en els balancíns._) MERCEDES (_fullejant_) Se tracta d'un marit y muller que s'han casat per conveniencia, però no s'estiman. Ell es un home de caràcter violent, gelós y malpensat. Ella es una dona somniadora, enamorada de la bellesa. artística y adoradora fervent de totes les idees noves. Resignada ab la seva sort, es fidel al seu marit, cumpleix ab els seus debers d'esposa y soporta heròicament la seva situació... Però està boijament enamorada de l'ideal. IGNASI Un amich de la casa? MERCEDES No, senyor, no: de l'ideal... d'una cosa abstracta... imaginaria. IGNASI Ah, ja! MERCEDES Ella havía somniat un home carinyòs, dòcil, ilustrat. JOSEPH Una mena de Joseph Comas... dígaho clar. RIMBAU (_picat_) Vaja, senyor Joseph, no comensi. IGNASI Deixi dir, deixi dir, y escolti. MERCEDES Ella s'havía imaginat un marit que la comprenguès y's trova enllassada a un home materialista, aspre y barroer. D'aquí'l desvío que ella sent per ell, y la passió ideal que's desperta en el cor de la pobra Rosalía. Arturo, el marit, se'n adona, y comensa pera la infelís Rosalía un verdader calvari. El primer capítol de la novela sé limita a exposar aquesta situació. El passarem per alt y comenssarem en el segon, en que'l marit demana explicacions de la seva conducta a la desventurada muller. (_Lleigeix_:) "En una apacible y lluminosa mañana del mes de Mayo; de este mes fecundo en flores y colores; de este mes en que la naturaleza estalla en perfumes..." IGNASI Ah, es en castellà? MERCEDES Naturalment. Hi ha delicadeses que en català no's poden dir. JOSEPH (_picat_) Don Ignasi, no interrompi. MERCEDES "...En que la naturaleza estalla en perfumes embriagadores que despiertan en los corazones amantes los més tiernos y puros sentimientos. Rosalía, sentada ante su artístico"secreter" escribía apasionadamente, à juzgar por el brillo de sus límpidos ojos en los que titilaba una perla de ternura próxima a rodar por las aterciopeladas mejillas de la hermosa víctima" IGNASI , RIMBAU Y ROSA Molt bé! MERCEDES "De pronto abrióse bruscamente la puerta del tocador y apareció la grave figura de Arturo. Frío y sereno dirigióse á Rosalia: --Señora-- la dijo -- ¿Podré saber à quién escribís a estas horas? --Arturo-- respondió humildemente Rosalía. --Es un secreto que debéis respetar. --Si no me unieran à vos lazos indisolubles, señora, respetaría indudablemente este secreto, pero desgraciadamente mi derecho à conocer el contenido de este papel es indiscutible y exigo conocerlo. --Oh... imposible-- balbuceó Rosalía.-- Además de que no tiene para vos ninguna importancia. --Si no la tiene ¿còmo lo ocultàis con tanto empeño?-- exclamó Arturo con voz irritada. --Porque..." (_Don Ignasi fa senyes a Joanet pera que'l segueixi y se'n va cap a la porta._) JOSEPH Ahont va, don Ignasi? Esperat, noya, que don Ignasi se'n va. Vagi, vagi, ja l'esperarem. MERCEDES Si, si, no portem cap presa. IGNASI (_sofocat_) No, si no me'n vaig. Continuhi, continuhi! MERCEDES "Porque... las mujeres tenemos nuestros secretos que ni aun à nuestros esposos debemos revelar. En este caso-- rugió Arturo --sabré obligaros à ello-- Y lanzándose furioso sobre Rosalía le arrebató de las manos el terrible papel y leyó. Rosalía dió un grito ahogado y cayó en el pavimento. Arturo se tornó lívido, pasó la mano sobre su frente sudorosa y mesàndose los cabellos..." (_Joseph estornuda_) Jesús! JOSEPH Gracies. MERCEDES (_mirant ab rabia a Joseph_) "Jesús... exclamó. Mis sospechas eran ciertas! No me engañaba! Ah, pero sabré vengarme. Yo averiguaré quién es el criminal... Oh, sí, lo averiguaré y le mataré como á un perro rabioso. Lo exige mi honra-- Y blandiendo el terrible papel en la diestra, rugió desesperado --Ahora... a obrar!" RIMBAU Está molt bé. LLUIS Molt bé, donya Mercedes. MERCEDES Els hi agrada? IGNASI Molt, molt. Hi ha molta naturalitat Y, sobre tot, el llenguatge es florit. JOSEPH No veu que aixó passa el mes de _Mayo_? MERCEDES Ella al tornar en sí y veures compromesa, tem el furor del seu marit y se'n và, però al ser a la porta, trova a Arturo que torna y'l deté. Aleshores se desenrotlla una escena violenta y... (_don Ignasi fa senyes altre cop a Joanet y se'n va a la porta._) JOSEPH Esperat, noya, que don Ignasi té alguna necessitat. Vagi, home, vagi, ja l'esperarèm! IGNASI Tornèmhi! Si no he d'anar enlloch. Qué es tossut! JOSEPH Com que'l veig tant violent y no's mou de la porta! IGNASI Y, ademés, per mí no ha de suspendre la lectura. (_Rimbau està violent_). JOSEPH Còm que no? Per vosté's fa la festa: no'n caldría d'altra. MERCEDES Com deya, se desenrotlla una escena violenta y ell acaba per pegarli. JOSEPH (_a Lluis apart_) Ni que volgués ser arquitecte! MERCEDES Finalment, Rosalía, trova manera de sortir de casa seva y abandonar a aquell marit tirà que tantes hores amargantes li ha donat. El capítol quart tracta de la fugida. (_llegeix_) "Al salir de la casa, Rosalía anduvo à la ventura. Cruzó la plaza de la Concordia, siguió por la calle de Suresnes, atravesó la de Hauteuil, pasó la Barrera de Italia, y ante las vetustas gradas de la soberbia Magdalena, se detuvo anhelante. ¡Lloraba!" Hm!... (_el senyor Joseph, caragola un cigarret._) Hm!... Ay, cada dia m'hi veig menos. JOSEPH Els impertinents te fan nosa. MERCEDES Els impertinents sempre'n fan de nosa. JOSEPH No hi ha com no gastarne. (_aprofitant aquesta distracció del senyor Joseph, Ignasi fa senyes a Joanet y els dos fan mutis._) MERCEDES "Lloraba, sí, lloraba... Una fina lluvia barnizaba la calle en la que oscilaba la incierta luz de los faroles..." ### ESCENA XIII JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA. JOSEPH (_s'adona del mutis d'Ignasi y Joanet_) Al últim me l'ha fregida! MERCEDES "De pronto sus piernas flaquearon, nubláronse sus ojos y cayó desvanecida sobre las losas de la acera. Cuando volvió en sí hallóse en una habitación ricamente alhajada, y tendida en un lecho de finísimo palo rosa. (_Joseph dissimuladament fa mutis._) ### ESCENA XIV LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA MERCEDES ¿En dónde estaba? Una idea horrible cruzó por su exaltada mente. No, no podia ser... Sería demasiado infortunio... Si uno de tantos jóvenes libertinos como hay en París la hubiera recogido y?... Oh! no, no quería ni pensarlo. (_Lluis dissimuladament fa mutis._) ### ESCENA XV MERCEDES, RIMBAU y ROSA MERCEDES De pronto abrióse el ancho cortinon del centro y apareció un jóven alto, gallardo, de poblada cabellera rubia y mirada penetrante. Al apercibirse del joven, Rosalía dió un grito desgarrador y volvió à desmayarse... En aquel joven apuesto había reconocido á un ideal!" ROSA (_inquieta_) Ja'm dispensarà, donya Mercedes. (_mutis_) MERCEDES Fassi, fassi. ### ESCENA XVI RIMBAU y MERCEDES MERCEDES Be, que'ls hi sembla? RIMBAU A mí molt bé... però.. miri: tots se'n han anat! MERCEDES Y ara? Què passa? RIMBAU No ho se... no ho sé... Dispensi: torno desseguida (_mutis_). ### ESCENA XVII MERCEDES Y ara? M'han deixat sola... Quína manera de correspondre a la meva deferencia! (_Plega la novela_). De qui m'extranya més es de don Ignasi: el creya més ilustrat. ### ESCENA XVIII MERCEDES, JOSEPH y LLUIS MERCEDES (_violenta_) Ahont eres? JOSEPH A sentirho d'un tros lluny que fa molt més efecte. MERCEDES Poca solta! LLUIS Es una broma, donya Mercedes. ### ESCENA XIX MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU y ROSA RIMBAU Dispensi, donya Mercedes, dispensi. A casa avuy no s'està pera res. ROSA Perdònins, donya Mercedes. MERCEDES Ja'm faig càrrech de tot, ja'm faig càrrech de tot. Llegirem un altre dia. ROSA Si, un dia que estiguem més tranquils. RIMBAU Ab això del noy, a casa no hi ha tranquilitat... y aquestes coses de questió d'escriure volen calma... sab?... Dispènsins... ### ESCENA XX MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, ROSA, IGNASI y JOANET IGNASI Aquet cop si que no me l'esperava ROSA Què hi ha? RIMBAU Què passa? MERCEDES Què té, don Ignasi? IGNASI (_a Rimbau_) Senyor Francisco: vostè va encomanarme una missió delicada vora del seu fill. Donchs bé: vinch a dirli que les meves gestions han fracassat, y no sols això, sino que may m'hauria pensat trovar en en Joanet tanta... tanta... JOSEPH Arrogancia... IGNASI Si, senyor, arrogancia y... fins falta de respecte y tot, a mí... a mí, que com qui diu l'he vist neixe! JOANET Això no li donava dret de parlarme com m'ha parlat. RIMBAU (_molt exitat però contenintse_) Es dir que t'has atrevit a faltar al respecte a don Ignasi que en aquells moments me representava a mí? JOANET Es que m'ha parlat d'un modo... ROSA Fill meu, calla! RIMBAU Donchs bé: al.cap som. Joanet (_solemne_). O renuncies desd'ara a tots els teus projectes d'estudi y't tanques a la botiga, o te'n vas de casa. ROSA Jesús! MERCEDES Qué diu ara? IGNASI Aixís se fa! JOSEPH Calli vostè, Salomón de suro. RIMBAU Ja ho he dit. O a la botiga o al carrer: Tria! ROSA Verge Santa! MERCEDES Reportis, senyor Francisco. JOSEPH Senyors, procedím ab calma y'ns entendrem. Noy: t'han donat a triar. Tría! JOANET (_decidit_) A la botiga... may! RIMBAU Donchs al carrer... y't desheredo. JOSEPH Això del carrer ho trovo molt fort. RIMBAU Què vol dir? JOSEPH Que vostè podrà treure al fill de casa, però al carrer no hi quedarà: se'n vindrà a casa meva. MERCEDES Joseph! JOSEPH Ara calla que parlo jo. Si senyors: a casa meva. Les noveles van en nom de la dona, però'l pis, gracies a Deu, encara va en nom d'un servidor. RIMBAU Vostè me'l acaba de perdre! JOSEPH S'equivoca: l'acabo de recullir. IGNASI Es que recullirlo es pèrdrel! JOSEPH Vostè y jo no'ns avindríem. IGNASI Perque vostè pensa malament. JOSEPH Y vostè no pensa, que's pitjor. MERCEDES Joseph calla! JOSEPH Prou Joseph y prous romansos. Un día o altre l'havía de fer un cop d'home: ja t'ho podía haver dit aquell aucellet que t'ho diu tot. (_A don Ignasi_). Si vostè hagués pensat un xich hauría comprès la justicia de les pretensions d'en Joanet y ab la influencia que exerceix sobre'l senyor Francisco, li hauria fet veure la rahò, y les coses no haurían arribat al punt que han arribat. IGNASI Això vol dir que jo no he procedit prou bé! JOSEPH Això mateix: veig que encara enten les coses. RIMBAU Senyor Joseph! IGNASI (_sofocat_) Vostè m'insulta! MERCEDES Que ha de durar gaire? JOSEPH Tot just comenso. (_a Ignasi_) Jo no sé si l'insulto o no, però lo que li asseguro es que vostè, sens dubte per ignorancia, no ha procedit com debía. IGNASI Jo he secundat els propòsits del senyor Francisco, perque'l senyor Francisco es pare! JOSEPH (_per Rosa_) Y "això" que no es rès? Còm se coneix que vostè no es mare! (_irònich_) RIMBAU Y quí més que'l pare pot voler al fill. JOSEPH La mare! Per això vostè y ella no s'avenen, perque ella pensa ab el fill vostè, sense adonarsen, confón el fill ab la botiga! RIMBAU Senyor Joseph! JOSEPH No s'enfadi, senyor Francisco, que aquesta es la veritat. Vostè es un home de bé, actiu treballador, una a pedra important del edifici social. Perteneix a un gremi respectable baix tots conceptes... però s'ha endurit en el negoci y té una mitja cana als ulls que no li deixa veure rès. Pera vostè el mon es una botiga, la vida una herencia y no té altres ilusions que la de trovar clients que paguin bé. Perque s'ha estimat més arreconar mitg ral que fumar un puro, se creu haber tingut la virtut de no fumar. Això es equivocat, senyor Francisco. Les virtuts quan se practiguen sense esfors y exageradament gairebé son vicis. RIMBAU No les entench jo, les seves màximes! JOSEPH Y ca, ha d'entendre... Si les entengués ja no sería botiguer... d'aquesta mena! RIMBAU Acabem d'un cop. M'agraden les coses clares. Noy, te'n vas o't quedes? JOANET Me'n vaig, pare, me'n vaig perque vostè'm treu... Mare! ROSA Fill del meu cor... me maten! JOSEPH Deixi estar, senyora Rosa. Vostè veurà a en Joanet sempre que vulgui. RIMBAU Còm? Li prohibeixo que'l vegi may més. JOSEPH Sempre que ella vulgui: ho repeteixo. JOANET Si que la veuré! RIMBAU Vèsten! T'ho mano! JOSEPH Mani, home, mani. Ditxós manar! Però, pensi que ja s'ha acabat l'imperi del despotisme. Ara'ls que han de manar manan, però'ls que han d'obeir acostumen a fer lo que'ls hi sembla. ROSA Joanet! (_l'abrassa_). RIMBAU Trayèumel del davant... No'l vuy veure! IGNASI Vàgintsen, vàgintsen! MERCEDES (_fora de si a Joseph_) Al ùltim has sortit ab la teva. Has ben tret el geni, però't recordaràs de mí! JOSEPH (_fort_) Mira!... no m'exaltis més. Au: a fer... LLUIS Senyor Joseph! MERCEDES Què? RIMBAU Y ara! IGNASI Què diu? (_Confusió, Joseph alsa'ls brassos, imposa silenci y diu calmosament:_) JOSEPH Noveles, senyors, noveles! TELÓ __Advertencia als Srs. Directors__ En les escenes XII, XIII, XIV, XV, del acte segón ha de cuidarse, sobre tot, el moviment escènich. La agitació den Rimbau, l'interès de don Ignasi en endursen a en Joanet, els esforsos del senyor Joseph pera impedirho, la alegría mofeta den Lluiset, y'l neguit de la Rosa, han d'ocupar constantment la atenció del públich, fins al extrem de que aquest ha d'oblidarse per complert de donya Mercedes. Els mutis han de ser molt dissimulats y a temps. En el final, quan el senyor Joseph diu a donya Mercedes: --_Mira!... no m'exaltis més... Au: a fer_...-- tots l'han d'interrompre molt a temps. *** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77439 ***