*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***
La mare eterna

Drama en tres actes

Ignasi Iglesias

1902


A L'ENRIC BORRÀS


PERSONATGES

  -------------- ---------
  Marió          18 anys 
  Florenci       25 " 
  Gabriel        22 "
  Andreu         55 " 
  Enganya-amos   60 " 
  Ros            26 "
  Llec           30 "
  -------------- ---------

_L'acció, a la comarca del Vallès._

_Època, actual._

_Esquerra i dreta, les de l'actor._

_Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en
 el
"Teatre de Novetats", la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el
 Següent repartiment_: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric
 Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs;
 Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D.
 Joaquim Vinyas.

_Director artístic:_ D. Enric Borràs.

_Anteriorment, com a prova d'estudi, La Mare Eterna va
 representar-se a Sitges, en el teatre del "Prado Suburense", la nit
 del 8 de Setembre de 1900, per l'agrupació dramàtica "L'Avançada",
 amb el següent repartiment_: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci,
 D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni
 Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec,
 D. Agustí Gambús.

_Director artístic:_ l'autor.




## ACTE PRIMER

_Cuina-menjador d'una masia acomodada. Al fons, l'entrada principal,
 ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons
 de blat posats simètricament. A l'angol de la dreta domina una llar
 molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l'escudeller ple
 d'objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta,
 una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l'hort, am roserars i
 altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la
 llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un
 aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l'aigüera i els
 fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l'esquerra, d'esquena al
 públic, una escala d'obra. Al costat de la mateixa, una obertura que
 dóna accés a una altra dependència; i a l'unic replà, un rellotge de
 caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns_
 goigs _enganxats a un plafó. Sota la volta de l'escala, la porta del
 rebost. Al primer terme de l'esquerra, una taula de noguera, i,
 paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de
 noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos
 metres d'alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l'escena, una
 socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres
 quadros a l'oli representant escenes bíbliques, algunes plates de
 tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic.
 De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una
 cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha
 molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i
 una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un
 manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles,
 caceroles d'aram, etc. Damunt de l'aigüera, un gibrell amb escarola
 en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una
 llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre
 pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d'alls i cebes. Als plafons de
 la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó.
 Convenientment repartides per l'escena, unes quantes cadires de
 vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta.
 Garbells, forques i altres eines._

_Es cap-al-tard d'un dia del mes de Juny._




### ESCENA I


La Marió i l'Andreu


(_La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la
taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una
ganiveta. Seguidament apareix l'Andreu per la dreta del fons._)

ANDREU

Hola, Marió.

MARIÓ

Deu vos guard, oncle.

ANDREU

Com tenim el sopar?

MARIÓ

Mireu: ja paro la taula.

ANDREU

Ah, ah! (_S'asseu aprop de l'escala._)

MARIÓ

Com se coneix que ja teniu gana!

(_Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am
viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat
destinat a l'Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló._)

ANDREU

Sí, que'n porto avui.

MARIÓ

Això és bo. (_Curt silenci._) Que no vénen aquells?

ANDREU

Qui?

MARIÓ

En Gabriel i en Florenci.

ANDREU (_un xic malhumorat_)

Els he deixat al camp amb els segadors.

MARIÓ

Que li agraden al senyor Florenci les coses de pagesia!

ANDREU

Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s'enamora de lo
dels altres.

MARIÓ

És molt bon minyó, oi, oncle?

ANDREU (_de mala gana_)

Sí... Però és tant aixelebrat!

MARIÓ

Aixelebrat?... Què voleu dir? Bé sembla prou quiet.

ANDREU

Ho sembla. Però si te l'escoltes... Jo no sé com no l'ha corretgit el
seu pare... Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don
Climent, que, si no, prou el treuria de casa!

MARIÓ

Voleu dir que n'hi ha per tant?

ANDREU

Ja ho crec que sí!

MARIÓ

No'n feu cas, oncle. No veieu que'l pobre no gasta salut?

ANDREU

Jo penso que tot li prové dels seus escrits... Perquè hi ha escrits,
Marió, que són un corc pel cos i per l'ànima. I els d'en Florenci no
poden ser pitjors.

MARIÓ

Un jove tant instruit!

ANDREU

Que'n fan de mal les ditxoses lletres!

MARIÓ

Escriu unes histories més boniques!

ANDREU

(_aixecant-se i passejant per l'escena_)

Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem
de fer, amb en Florenci?

MARIÓ

Què sé jo!

ANDREU

No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en
Gabriel se l'escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant
espavilat.

MARIÓ

No veieu que té tant bon cor?

ANDREU

És clar que ho deu fer això! (_Ben accentuat._) Però jo no estic
tranquil.

MARIÓ (_amb una mica d'ansia_)

Per què, oncle?

ANDREU

Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no'm distregui an el
meu fill i li faci perdre la carrera.

MARIÓ

Voleu dir?

ANDREU

Sí, sí... Sempre estic am l'ai al cor. Si això dura massa...

MARIÓ

No passeu quimera, oncle, que en Gabriel serà un capellà molt
virtuós.

ANDREU

Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci.

MARIÓ

És clar que sí! Com que de petits que's coneixen!

ANDREU

Se l'estima com un germà.

MARIÓ

Com que ha d'esser aixís...

ANDREU

Devegades també's perd la vocació.

MARIÓ

Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va
fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la
vida la seva ànima a Déu.

ANDREU

Allavors encara era un noi: avui ja és un home fet.

MARIÓ

No temeu res.

(_Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El
primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit
amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de
cendra, un xic caigut d'ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am
barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al
comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel
sol._)




### ESCENA II


Andreu, Marió, Gabriel i Florenci


GABRIEL

Déu vos guard.

FLORENCI

Bones tardes.

ANDREU

Hola, nois.

FLORENCI

(_aixugant-se la suor del front_)

Quina xafogor!

GABRIEL

Ara's gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se
sentirà fresqueta.

MARIÓ

(_mirant am curiositat an en Florenci_)

Quina rosella més maca que porta, senyor Florenci!

FLORENCI (_somrient_)

La meva boca floreix.

MARIÓ (_rient am candidesa_)

Doncs, miri: li escauen d'allò més, les flors.

ANDREU (_reptant-la_)

Què dius ara?

MARIÓ (_avergonyida_)

Res, oncle.

ANDREU

Això no ho diuen les noies!

FLORENCI

No ho ha dit pas am malícia. Oi, Marió?

MARIÓ

No, senyor.

ANDREU

Apa, vés enllestint el sopar, que aviat vindran els moços.

(_La Marió's dirigeix a la llar._)

MARIÓ

Aviat estarà.

ANDREU

Aixís, dóna.

GABRIEL (_molt content_)

Pare: quina cullita aquest any!

ANDREU

Si: Déu n'hi doret.

GABRIEL

Quines espigues més granades i més plenes!... Deveu estar satisfet,
veritat?

ANDREU

No estic gens descontent.

FLORENCI

Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi
caient-hi'l sol!

GABRIEL (_dirigint-se cap a l'escala_)

Sí que ho és, sí.

FLORENCI

Tot brodat de roselles!

GABRIEL (_rient_)

Com t'entusiasmes!

FLORENCI

Sí que m'entusiasmo. Com hi disfruto amb aquesta vida!

GABRIEL (_rient i anant pujant l'escala_)

Ja't dic jo de Florenci!

FLORENCI

Sí, tu vés rient.

GABRIEL

Ja torno desseguida.

(_Desapareix per la porta esquerra del replà de l'escala. En Florenci
s'apoia en un cant ell de la taula._)




### ESCENA III


La Marió, l'Andreu i en Florenci


MARIÓ

(_deixant una plata d'escarola damunt de la taula_)

Vol fer el favor, senyor Florenci?

FLORENCI

Ah! Sí, Marió. (_Separant-se de la taula._) Quina escarola més maca!

MARIÓ

És blanca i fresca: veritat?

FLORENCI

Més que la neu.

(_La Marió amaneix l'escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne
per tota la taula._)

ANDREU (_asseient-se al banc escó_)

I que tal, com se troba, Florenci?

FLORENCI

Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit he caminat avui!

ANDREU

Sap lo que'm deia'l seu pare aquest dematí?

FLORENCI

Què us deia?

ANDREU

Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè
s'encaparra molt i...

FLORENCI

Oh! El pare, el meu bon pare!

ANDREU

Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia,
de cap manera pot ser-li bo. Després... que enraona massa i es
fadiga...

FLORENCI

Si encara'm distrec.

ANDREU

I lo que ha fet aquesta tarda? Que's creu que li ha d'anar bé'l córrer
pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?

FLORENCI

El sol, el sol! No sé per què se l'ha d'estimar tant poc, quan tot ho
devem an ell!

ANDREU

Es que vostè n'abusa.

FLORENCI

Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a
l'ombra, ben arraserat com una planta d'invernacle. Que us penseu,
pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida
d'aquí, a ple aire i a plena llum?

ANDREU

No li diré lo contrari; però no sé si a vostè...

FLORENCI

I bé: què us ha dit més el pare?

ANDREU

Oh! Don Climent m'aprecia molt!

FLORENCI

Com us mereixeu.

ANDREU

No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat...
Lo que és de parcers com jo, m'ha dit que no n'hi havien pas, avui.

FLORENCI

Us ha fet molta justícia.

ANDREU

Segons ell, en aquesta masia s'hi conserva encara l'aspecte senyorial
dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.

FLORENCI

Veritablement, en tot ella s'hi respira un ambient d'antigor...

ANDREU

Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d'ull, que en aquesta
casa hi han viscut persones de supòsit.

FLORENCI

I no ha dit quan tornarà'l pare?

ANDREU

No. Jo prou l'he pregat pera que's quedés uns quants dies; però...

FLORENCI

És clar que sí.

(_Torna en Gabriel, vestit no més am la sotana._)




### ESCENA IV


Els mateixos, més en Gabriel


GABRIEL

Què diu, què diu en Florenci?

FLORENCI

Parlàvem del pare.

GABRIEL

Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per passar uns quants dies am
nosaltres.

FLORENCI

Tota la culpa la deu tenir el metge.

GABRIEL

Per què?

FLORENCI

Perquè li deu haver dit que jo estava molt bo.

GABRIEL

Millor que se n'hagi anat content. Com que t'hi trobes molt, de bè...

FLORENCI

Si m'hi trobo!... Vès com passa'l temps! Tot rient rient, ja fa tres
mesos que sóc entre vosaltres.

(_La Marió va preparant el sopar._)

GABRIEL

I no te'n canses, oi?

FLORENCI

I què tinc de cansar-me'n! Si això és viure al Paradís!

GABRIEL (_rient_)

Com exageres!

FLORENCI

La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d'aquesta casa, i,
sobre tot, lo sanitosa que és la comarca... Aquí'l meu esperit se
conforta i s'asserena.

ANDREU

Jo crec que més aviat s'atabala.

FLORENCI

Per què ho dieu?

ANDREU

Perquè vostè pensa molt i discuteix massa.

FLORENCI

Què voleu fer-hi? És el meu natural.

ANDREU

Ves què'n treu d'enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu
que's rebaixa?

FLORENCI

Que poc me compreneu!

ANDREU

Jo fos, com vostè, l'hereu d'aquesta hisenda...

FLORENCI

Què farieu?

ANDREU

Voldria que se'm respectés.

FLORENCI

Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l'humiliació, el temor?
Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.

GABRIEL

És que sí que te'n porten!

ANDREU

Sembla que'ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien
qualsevol sacrifici.

FLORENCI (_am fruïció_)

Ho veieu?

GABRIEL

Això no pot negar-se.

FLORENCI

És clar que no. M'agraden més ells, rústics com són, però amb el cor
generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am
refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo
vui que sentin, s'emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra:
són poetes inconscients.

ANDREU

Tot lo que vulgui, Florenci... Però'ls tres són robustos, gasten força
salut... i si vostè s'escarraça per ells, ja veurà, ja veurà...

FLORENCI

Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé'ls
aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure
en mig d'humanitat ben vigorosa!

GABRIEL

El pare vol dir que t'ho prens massa a la valenta.

FLORENCI

No sé per què ho dius. (_An en Gabriel._)

Que't penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No...
Jo no sento aquella poesia macabra ni l'art histèric que allà està de
moda.

GABRIEL

Mira que vas fer obres...

FLORENCI

Els meus versos d'allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos,
refinats. Els d'ara diu que són rústics, selvatges... i fins brutals!
Doncs, aixís m'agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.

GABRIEL

I com tens el poema?

FLORENCI

Bastant avançat.

ANDREU

Vaig a veure aquells si vénen.

(_Se'n va per la dreta del fons._)




### ESCENA V


Els mateixos, menys l'Andreu


GABRIEL

Noi, estic cansat!

FLORENCI (_mirant a la Marió_)

Com treballes, Marió!

MARIÓ

Ten compte!

GABRIEL

Sí que treballes massa.

MARIÓ

Fugiu! L'escarraç!...

GABRIEL

Jo no sé per què'l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A
casa hi ha molta feina, per tu sola.

MARIÓ

Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l'oncle, ja, que vol pendre
una minyona.

GABRIEL

Faria molt ben fet.

MARIÓ

No n'hi ha per tant.

(_Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons._)

GABRIEL

Ont vas ara?

MARIÓ (_girant-se_)

A pouar aigua per posar el vi en fresc.

GABRIEL

Espera an els moços.

MARIÓ

Ui, d'aquí que ells vinguin!

(_Desapareix, cantant alegrament, per l'esquerra del fons._)




### ESCENA VI


En Florenci i en Gabriel


FLORENCI

Quina criatura més xamosa!

GABRIEL

Sí que ho és.

FLORENCI

I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui parlar-te d'una cosa.

GABRIEL

Digues.

FLORENCI

Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que'm sabria greu ofendre-t.
Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que
l'he comprovada per veure si m'he equivocat o no... Devegades pot-ser
resulto indiscret.

GABRIEL

Parla sense recel... Ja saps que pots parlar-hi... (_Un xic torbat._)

FLORENCI

Me seràs franc?

GABRIEL

Com sempre, Florenci.

(_En Florenci invita a seure an en Gabriel._)

FLORENCI (_molt baix_)

Doncs vaig a dir-t'ho.

(_Seuen aprop de la taula._)

GABRIEL

Digues.

FLORENCI

Vinc observant que la Marió i tu...

GABRIEL

Què vols dir?

FLORENCI

Em sembla que us estimeu i encara no us en heu adonat.

GABRIEL (_torbant-se_)

T'enganyes, Florenci, t'enganyes.

FLORENCI (_somrient_)

No, home, no.

GABRIEL

Què has vist? Què has notat?

FLORENCI

Res de mal. (_Somrient. sense malicia._) Però, us estimeu, us
estimeu.

GABRIEL

Jo't prometo, Florenci...

FLORENCI

Vaja, Gabriel, no dissimulis.

GABRIEL

Jo no sé en què t'has fixat?

FLORENCI

En què m'he fixat?

GABRIEL

Sí... (_Molt torbat._) Digues.

FLORENCI

Quan ella't mira, creu que està tota encisada. I quan tu't mires an
ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi
ha llum d'amor... d'un amor místic sensual. (_Tus un xic fadigat._)

GABRIEL

És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m'és
cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí.
Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els
aucells. Si gaire bé l'estimo com una germana!

FLORENCI

Tu l'estimes i voldries que't correspongués. Vaja: no m'ets prou
franc.

Gabriel (_molt baix_)

No?

FLORENCI

És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.

GABRIEL

Doncs, com vols que't parli?

FLORENCI

Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no
m'enganyis. T'adverteixo que la meva insistència és pel teu bé.
Perquè tu sofreixes molt... tu estàs molt trist... tu estimes... Si:
tu estimes a la Marió.

GABRIEL (_mirant cap enfora_)

Calla! Calla, per favor!

FLORENCI

L'altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes
d'aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat
més, a la Marió i a tu... (_Torna a tossir._)

GABRIEL (_am gran prec_)

Calla, Florenci!

FLORENCI

Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!

GABRIEL

Per parlar-me d'això?

FLORENCI

Sí. I pel gust de passar una temporada junts.

GABRIEL

Tu ets molt bo!

FLORENCI

Penso molt en la teva sort. Recordo que en l'infantesa eres molt
vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és
natural, un gran sentiment... Però d'allavores ençà no has estat mai
més alegre... Sempre t'he vist melancolic i capficat... com esclau
d'una obsessió... per mi incomprensible. Perdona si per aquests
motius jo dubto de la teva vocació.

GABRIEL

Pobre de mi!

FLORENCI

Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l'amor
en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.

GABRIEL (_quasi plorant_)

Oh! Sí, sí!

FLORENCI

És cert? És cert?

GABRIEL

Sí: jo estimo.

FLORENCI

A la Marió?

GABRIEL

Sí... sí. No ho diguis, no ho diguis mai a ningú!

(_Apareixen l'Andreu i la Marió per l'esquerra del fons. La Marió, am
la galleda plena d'aigua._)




### ESCENA VII


Els mateixos, més la Marió i l'Andreu


ANDREU

T'afanyes massa, Marió.

MARIÓ

No, oncle, no. (_Posa'l porró en fresc._)

ANDREU

Apa, que aquells ja vénen.

FLORENCI

Ah, ah!

(_L'Andreu, en Gabriel i en Florenci van a la fontana a rentar-se les
mans._)

GABRIEL

Que deuen estar cansats!

FLORENCI

L'Enganya-amos, que ja és vell, deu estar-ho força.

ANDREU

Ell rai, que gasta salut!

GABRIEL

És un home de ferro.

FLORENCI

I molt alegroi!

ANDREU

Ja són aquí.

(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-amos, el Ros i en Llec.
Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i
colrats pel sol. L'Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post.
Se sent el cant dels grills._)




### ESCENA VIII


Els mateixos, més l'Engany a-amos, el Ros i en Llec


ENGANYA-AMOS

Bona hora!

ROS

Salut tot-hom.

LLEC

Déu vos guard.

FLORENCI

Hola, segadors!

ENGANYA-AMOS

Què hi ha, senyor Florenci?

FLORENCI

Molta gana.

ENGANYA-AMOS

Això és bo! Què tal? Li hem agradat, avui?

FLORENCI

Molt! Lo que és vós, sou un segador dels més braus.

ENGANYA-AMOS

I ben nèt que sí! Miri quines osques! (_Ensenyant-li la falç,_) Pobra
falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema.
Nostramo: veieu: l'haurem de dur a esmolar.

ANDREU

Bé, això fins a l'any vinent. Vés a endreçar-la am la d'aquests.

ENGANYA-AMOS

Com us sembli. Renoi, quina cullita!

ROS

Oh! Sí que serà grossa!

ENGANYA-AMOS

Jo, en ma vida he segat una mojada més maca que la de la banda de la
sinia.

LLEC

Quina ufana!

ENGANYA-AMOS

Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura.
Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un
canyar.

ANDREU

Apa, desa aquesta eina, que soparem desseguida.

ENGANYA-AMOS

Som-hi, doncs.

ANDREU (_an el Ros i en Llec_)

Ja heu abeurat el bestiar?

ROS

Sí, nostramo.

ENGANYA-AMOS

Ja torno. (_Desapareix, am la falç, pel fons esquerre._)




### ESCENA IX


Els mateixos, menys l'Enganya-amos 


LLEC

Que ja han posat el vi en fresc?

MARIÓ

Sí. Me n'he cuidat jo mateixa.

LLEC

Ah!

FLORENCI

Veniu molt suats, minyons!

ROS

Això no és res.

LLEC

És salut.

ROS

Lo que tinc és el cap desballestat.

FLORENCI

De què? Del sol?

ROS

No, senyor: del ditxós cant de les cigales.

LLEC

Com cantaven, les gandules!

FLORENCI

Que no us agraden els seus cants?

ROS

No, senyor: fan venir mandra.

LLEC

No pas ane mi.

ROS

Doncs ane mi m'ensopeixen.

ANDREU

Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!

ROS

Vós, mai esteu content.

ANDREU

Com que no més penses en el ball...

ROS

Ja veureu: com que un és jove i té bones cames...

ANDREU

Bé, bé: deixem-ho córrer.

(_Torna l'Enganya-amos, tot corrent._)




### ESCENA X


Els mateixos, més l'Enganya-amos


ENGANYA-AMOS

Per mi ja podem batre.

FLORENCI

Que'n teniu de gana!

ENGANYA-AMOS

Més que tots plegats

FLORENCI

Com heu treballat, avui!

ENGANYA-AMOS

Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves
presumits.

FLORENCI

Si encara'ls feu la pols.

ENGANYA-AMOS

I ben depressa, que sí.

ROS

Com us alabeu, com us alabeu!

ENGANYA-AMOS

Això és alabar-me?

ROS

Sí.

ENGANYA-AMOS

Que't penses que faig com tu, baldufa d'envelat?

ANDREU

Apa, apa, a sopar.

ENGANYA-AMOS

Som-hi.

(_L'Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en
Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L'Enganya-amos, el Ros i en
Llec miren, indecisos, a l'Andreu, fins que'l primer, poc a poc i am
recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en
Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la
taula se n'ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se
contempla'l paisatge. Acabada la benedicció, l'Andreu i en Gabriel
s'asseuen pera sopar. Va sentint-se'l cant dels grills._)

ANDREU (_un xic enfadat_)

A sopar!

(_Els moços s'asseuen entorn de la taula. La Marió'ls acosta la
galleda amb el porró._)

GABRIEL

(_an en Florenci, que segueix mirant el paisatge_)

Florenci...

FLORENCI (_girant-se_)

Ah!

GABRIEL (_molt amable_)

Vaja, home.

ENGANYA-AMOS

Cap viu, a l'hora de l'àpat!

(_Se serveixen escarola. La Marió també._)

FLORENCI

Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?

GABRIEL

Molt.

ENGANYA-AMOS

I és tendra.

ANDREU

Se fa bona, al nostre hort.

(_Silenci. Van menjant._)

ENGANYA-AMOS

Llec: que estàs cansat?

LLEC

No. 

ROS

Aquest no's cansa mai.

ENGANYA-AMOS

Com que és masell...

(_Silenci. Segueixen menjant escarola._)

LLEC

Penseu que sóc com vós?

ENGANYA-AMOS

Dóna-m el porró.

LLEC (_donant-li_)

Teniu.

ENGANYA-AMOS

Ah, ah! (_Beu._)

(_La Marió retira la plata de l'escarola. Se'n va a la llar i aboca en
una altra plata tota una ollada de mongetes._)

FLORENCI (_als moços_)

En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.

ROS

Ah! Sí?

ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)

Qui vol beure?

ROS

Jo.

ENGANYA-AMOS (_donant-li'l porró_)

Apa, que raja.

ROS

Quin vidre més fresc! (_Beu._)

ENGANYA-AMOS

Va de vals.

(_La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula.
Muda'l plat an en Florenci. L'Andreu se serveix primer que tols.
Llarc silenci._)

FLORENCI (_a l'Enganya-amos_)

Escolteu, Josepó.

ENGANYA-AMOS

Mani.

FLORENCI

De què ve que us diguin Enganya-amos?

(_El Ros i en Llec se posen a riure._)

ENGANYA-AMOS

Vès ara am què surt, vostè!

FLORENCI

M'agradaria saber-ho.

(_El Ros i en Llec no poden aguantar-se'l riure._)

ENGANYA-AMOS

Vaja, no rigueu, poca-soltes!

ROS

Doncs contesteu lo que us pregunten.

LLEC

Ara sí que us han ben atrapat!

ENGANYA-AMOS

Fugiu! El gran secret!

FLORENCI

Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?

ENGANYA-AMOS

Aquest mal nom és el dot del pare.

(_Tot-hom esclafeix a riure._)

FLORENCI

El dot del vostre pare?

(_Tols se serveixen mongetes, menys l'Enganya-amos, que està
distret._)

ENGANYA-AMOS

Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.

(_Tot-hom se posa a riure._)

ROS

Tu, Llec: diu que era son pare...

LLEC (_rient_)

Sí, son pare.

FLORENCI

Pobre home!

ENGANYA-AMOS

Va estar de parcer en moltes masies i...

ANDREU (_interrompent-lo_)

Ell se quedava am la millor part. (_An en Florenci._) Comprèn ?

(_Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general
d'aquesta escena._)

ENGANYA-AMOS

Això ho feien córrer.

(_Van menjant i bevent._)

GABRIEL

Tot devien ser malesvolences.

ENGANYA-AMOS

Es clar que sí.

ROS (_rient_)

Sí, malesvolences.

ENGANYA-AMOS

Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d'anar d'una masia a
l'altra... fins que vaig venir a raure an aquesta...

GABRIEL

Aont s'us aprecia.

ENGANYA-AMOS

Ah! Lo que és d'aqui, creieu que ni a fum de sabatots me'n treuen.

LLEC

Com que hi estem com a casa nostra.

ENGANYA-AMOS

Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.

LLEC (_donant-li_)

Teniu.

ENGANYA-AMOS

Veies, que m'has pres la forca (_per la forquilla_). Am què vols que
bati?

LLEC

Que no la veieu? (_Ensenyant-li sota'l cantell del seu plat._)

ENGANYA-AMOS

Ah, sí! (_Se posa a menjar._)

(_La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la
paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en
Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent
comentaris referents a l'Enganya-amos._)

MARIÓ (_an en Florenci_)

La troba prou cuita aquesta carn?

FLORENCI

Sí, Marió.

(_La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar._)

ANDREU (_an els moços_)

Doneu-me 'l porró, si us plau.

ROS (_donant-li_)

Teniu.

ANDREU

Ah, ah! (_Beu._)

ENGANYA-AMOS

Senyor Florenci...

FLORENCI

Digueu.

ENGANYA-AMOS

Ha vist quins gabellons més macos hem fet?

FLORENCI

Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?

GABRIEL

Ja ho crec.

ANDREU

(_deixant de beure i amb el porró a la mà_)

Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.

ENGANYA-AMOS

Per què? Pels pardals?

ROS

Quins lladres!

ENGANYA-AMOS

Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.

FLORENCI

Els pardals també tenen dret a la vida.

ENGANYA-AMOS

Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?

FLORENCI

Vaia!

ENGANYA-AMOS

Llec: dóna-m el porró.

LLEC

Teniu, home!

ENGANYA-AMOS

No caldria sinó! (_Beu._)

ROS

En duc més a les butxaques, de formigues!

LLEC

Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.

GABRIEL

Qui no pot segar, espigola.

FLORENCI

Jo he recullit sol per l'hivern.

ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)

A qui li toca?

ROS

A mi.

ANDREU

Que sou enraonaires!

(_Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots._)

GABRIEL

Ara jo.

FLORENCI (_al Ros_)

I que tal, Ros, la teva promesa?

ROS

Cada dia m'agrada més.

FLORENCI

Encara balleu tant?

ROS

Nosaltres?... Si ballariem a la punta d'un punxó!

GABRIEL (_deixant de beure_)

Marió: vols beure?

MARIÓ

Sí.

GABRIEL (_donant-li'l porró_)

Té, doncs.

(_La Marió beu. Gaire bé ja és fosc._)

ANDREU (_aixecant-se de la taula_)

Jo ja estic satisfet.

GABRIEL

Jo també.

FLORENCI

Que he sopat de gust!

ENGANYA-AMOS

Aixís, home.

ROS (_encenent un cigarro dels petits_)

Doncs, cremem-n'hi un.

FLORENCI

Ara, d'aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?

ENGANYA-AMOS

Té raó.

FLORENCI

Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.

(_L'Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un
cigarret._)

GABRIEL

Tant aviat vols posar-te a llegir?

FLORENCI

Sí... Per què?

GABRIEL

Tot just acabes de sopar.

FLORENCI

Tant se val. (_Se'n va a dalt._)

ESCENA XI

Els mateixos, menys en Florenci

ANDREU

(_després d'un llarc silenci, diu als moços_)

No sé per què li heu d'anar tant al darrera, al senyor Florenci.

ENGANYA-AMOS

Com que'ns aprecia tant...

ANDREU

No veieu que'l molesteu?

ENGANYA-AMOS

No ho diu pas ell així.

(_La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i
la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt
dels fogons._)

ANDREU

I què ha de dir, doncs?

GABRIEL (_a l'Andreu_)

És un xicot tant franc!

LLEC

Jo, ja ho veig que'l rebaixem...

ANDREU

Vaia, si'l rebaixeu! No us en doneu vergonya?

ROS (_un xic desinvolt_)

Jo no'm penso pas rebaixar a ningú.

ANDREU

Tu?... Callem, callem.

(_Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba,
manuscrits._)




### ESCENA ÚLTIMA


Els mateixos, més en Florenci 


FLORENCI

Apa: ja podem començar desseguida.

ENGANYA-AMOS

Bé: esperi una mica, si no li sap greu.

FLORENCI

No, no'm fa res.

ANDREU

Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.

FLORENCI

Bé prou que he caminat, avui.

GABRIEL

Pot-ser massa i tot.

FLORENCI

Però, mira: m'ha anat molt bé.

ENGANYA-AMOS

Gasta uns colors molt sans!

FLORENCI

Si, sí... Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!

ANDREU (_au en Florenci_)

Deixi'ls estar an aquests. Què saben ells!

FLORENCI

La qüestió és passar l'estona.

ANDREU

Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de
passar el rosari. D'ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se
recorda de lo que més hem de recordar-nos.

FLORENCI

Bé, home: no us ho prengueu aixís.

ANDREU

Oh! Es que vostè...

ENGANYA-AMOS

Nostramo: és molt bonic lo que s'empesca'l senyor Florenci.

ANDREU

Bé: tu deixa-t estar de camàndules.

ENGANYA-AMOS

Jo no'm cansaria mai de sentir-ho.

FLORENCI (_als tres moços_)

Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.

ROS

Ara que ja ho teniem coll avall!

FLORENCI

Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.

ENGANYA-AMOS

Vaja, som-hi!

FLORENCI

Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l'amo i en Gabriel
pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.

ANDREU

Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa'l rosari, ningú ha d'estar
per res més! (_Imperiós._) Gabriel!

GABRIEL

Què maneu, pare?

ANDREU

Per què calles? Per què no'ns guies l'ànima a tots ?

GABRIEL

Pare: lo d'en Florenci també és una oració.

ANDREU

Senyor! Doneu-me paciència! (_Tot contrariat se'n va a fer oració en
el banc de la dreta._) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel.
Preguem per aquests condemnats!

GABRIEL

Preguem.

(_En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un
breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L'Andreu i la Marió
despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En
Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se
disposa a llegir. Els moços l'enroden am gran curiositat. Va
vesprejant i sentint-se'l cant dels grills. La Marió encén la
llumanera i la deixa damunt de la taula._)

FLORENCI (_recomanant silenci_)

Apa, acosteu-vos... i calleu. No destorbem a ningú.

ENGANYA-AMOS

Engegui la fibla!... Tu, Ros, muixoni, eh?

ROS

Sí, home, sí.

LLEC (_fregant-se les mans am fruïció_)

Veiam, veiam.

FLORENCI

Us vaig a llegir un troç d'_El cant de Juny_.

ENGANYA-AMOS

Amb els segadors?

FLORENCI

Sí.

(_Tot en veu molt baixa._)

ENGANYA-AMOS

No devem ser pas nosaltres?

FLORENCI

Són tots els segadors de la terra.

ROS

Veiam si segaran gaire arran.

FLORENCI

Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l'obra que estic
fent: _La vida al camp_. Sabeu?

ENGANYA-AMOS

Doncs, sent aixís, no més tracta de l'estiu.

FLORENCI

Per ara sí.

ROS

I de l'hivern que no'n dirà res?

ENGANYA-AMOS

Fuig! Fa massa fred!

ROS

I a l'estiu massa calor.

ENGANYA-AMOS

Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.

FLORENCI

M'escolteu?

ENGANYA-AMOS

Am molta devoció. Tu, Llec: no t'adormis, eh?

LLEC

Vós sí que us adormireu...

ROS (_an en Llec, per l'Enganya-amos_)

Mira: els ulls ja li fan pampallugues.

ENGANYA-AMOS

Vaja, calleu, esgarria-cries!

FLORENCI

Apa.

ENGANYA-AMOS

Amunt i crits! (_Mirant als que preguen._) Bé: sense cridar.

FLORENCI (_llegint_)

"Segueu arran, companys de feina!
 Segueu arran, braus segadors!
 No deixeu l'eina
 tot regalant vostres suors!
 Am pols segur i enginy selvatge 
 la rossa vall aneu segant. 
 Aixís, aixís! Tingueu coratge! 
 Brandeu la falç tot llampegant! 
 Segueu, segueu el blat dels altres! 
 Sueu, sueu, 
 que, per vosaltres, 
 serà ben car el pa que haureu! 
 Sueu, sueu!"

ROS (_molt emocionat_)

Redena!

FLORENCI (_tornant a llegir_)

"Mireu, companys, batent les ales, 
quin vol d'aucells refïladòs 
com fuig d'aprop de les cigales 
per no sentir llur cant mandrós.
Mireu l'espai com s'emboirina, 
tot sent, fa poc, tant ras i nèt,
i el ventijol com despentina 
l'extens sembrat, que's plany de set! 
Mireu el sol com va enlairant-se 
tot desplegant ses ales d'or.

La rossa vall, balancejant-se, 
mostra amb orgull el seu tresor; 
i el cel, boirós, com ensonyant-se, 
sembla que mor."

ENGANYA-AMOS

(_am molta emoció i entusiasme_)

Que refila bé!

LLEC

Quina mèl més dolça!

ROS

No he sentit un millor en tota ma vida!

FLORENCI (_tornant a llegir_)

"Am les garbes feu garberes 
ben posades, a fileres, 
lo mateix que un campament; 
que han de dur-les a les eres, 
pera batre, una altra gent. 
Als aucells espigolaires 
espargiu am l'espantall. 
No'ls planyeu: ells són cantaires 
que no viuen del treball. 
Segueu arran, companys de feina! 
Segueu arran, braus segadors! 
No deixeu l'eina 
tot regalant vostres suors!"

ENGANYA-AMOS

(_am molla serietat i emoció_)

Ben xafat!

LLEC (_en veu molt concentrada_)

Si un hom ho entengués bé!

ROS

Ja té raó, ja.

(_La Marió, mirant, extasiada, a l'agrupament, deixa de dir el
rosari._)

ENGANYA-AMOS

Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!

(_En Florenci tus una mica._)

ROS

I ben nèt que sí!

ENGANYA-AMOS (_am sequedat_)

Calla, home, calla!

FLORENCI

(_tornant a llegir pujant gradualment de to_)

"Ja heu arrasat la plana d'or. 
Am quin dalit heu treballat! 
De tant segar, fins s'han cançat 
la vostra falç i el vostre cor. 
No heu perdonat a les roselles; 
no heu compadit a les formigues:

(_En Gabriel, sense ell donar-se'n compte, deixa de pregar, dirigint
la mirada an els tres moços i fixant l'atenció en lo que llegeix en
Florenci._)

sols les espigues 
s'han esgranat un xic per elles 
i pels aucells, que, am cantarelles, 
han endolcit vostres fadigues. 
Ja'ls heu
segat, els camps dels altres! 
Ja no hi ha res, sinó rostoll. 
La flor del pa no és per vosaltres! 
No us donaran ni un jaç de boll!

Segueu, segueu el blat dels altres! 
Sueu, sueu, 
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu! 
Sueu, sueu!"

ENGANYA-AMOS (_am molt entusiasme_)

Renoi!

ROS

Quin escrit més bonic!

LLEC

Sí que ho és, sí! Que m'encaparren aquestes histories!

ENGANYA-AMOS

I a mi!

LLEC

Tota aquesta nit la passaré despert.

FLORENCI

Us agrada?

ENGANYA-AMOS

Si'ns agrada?... Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles...
Ja és ben cert que no les compadim!... Tenim molt mal cor!... Am quin
dalit treballem!... Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de
falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de
les tristes roselles i les pobretes formigues.

(_En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va
acostant-se an ells. L'Andreu segueix dient el rosari. L'Enganya-amos
agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l'acosta an en
Florenci._)

ENGANYA-AMOS

Torni-hi, torni-hi!

FLORENCI

(_Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se
afonic_)

"No heu perdonat a les roselles; 
no heu compadit a les formigues:
sols les espigues 
s'han esgranat un xic per elles 
i pels aucells, que, am cantarelles, 
han endolcit vostres fadigues.

(_An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el
breviari de la mà._)

Ja'ls heu segat, els camps dels altres! 
Ja no hi ha res, sinó rostoll. 
La flor del pa no és per vosaltres! 
No us donaran ni un jaç de boll!

(_Va caient el teló pausadament_)

Segueu, segueu el blat dels altres! 
Sueu, sueu, 
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!

Sueu, sueu!"


Teló




## ACTE SEGON

_La mateixa decoració de l'acte anterior. És al matí, a primera hora.
 Fa un sol esplendorós._




### ESCENA I


La Marió i en Florenci


(_La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu
dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l'escala._)

FLORENCI

Bon dia, Marió.

MARIÓ

Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?

FLORENCI

Tota la nit l'he passada en un sòn. (_Somrient._) Tu l'hauràs passada
en un somni.

MARIÓ (_rient am candidesa_)

Sí, en un somni...

FLORENCI

Que no somnies mai?

MARIÓ

Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan
veig que hi ha noies que'n somnien de tant boniques!...

FLORENCI

Tot això, no saps lo que en la realitat representa?

MARIÓ

Què representa?

FLORENCI

Precisament lo contrari.

MARIÓ

Doncs, jo més m'estimaria somniar coses ben agradoses.

FLORENCI

Prou que'n somnies, sinó que tu no te'n dónes compte.

MARIÓ

Ves, si fos aixís, si no m'en donaria compte!

FLORENCI

Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que
t'agradés?

MARIÓ

No: mai de la vida.

FLORENCI (_am molta delicadesa_)

Ni an en Gabriel?

MARIÓ (_ingènuament_)

Ah!... An aquest, sí: més d'una vegada.

FLORENCI (_somrient_)

Com? Vestit de dimoni temptador?

MARIÓ

No! Ai, Déu m'en guard!

FLORENCI

I, doncs, com?

MARIÓ

Al peu de l'altar, entre núvols d'incens.

FLORENCI

I no l'has somniat mai enamorat... de tu?

MARIÓ (_acotant el cap, un xic ruborisada_)

No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.

FLORENCI

Per què no pot ser per tu?

MARIÓ

(_amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal_)

Vès... perquè... ¿No veu que estudia per capellà?

FLORENCI

Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.

MARIÓ

Pobre d'ell, que ho fes!

FLORENCI

No seria pas el primer.

MARIÓ

Ell té l'obligació de pregar per la memòria de la seva mare.

FLORENCI

I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?

MARIÓ

Si... Però no pas tant bé.

FLORENCI (_molt baix i en dolça intimitat_)

Si tu i en Gabriel --és una suposició-- us estiméssiu i us uníssiu, i
del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos
com tu (_la Marió torna a acotar el cap_), te creus que això no
equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a
la Mort?

MARIÓ (_en veu baixa_)

No l'entenc, senyor Florenci.

FLORENCI

Prou, que m'entens!

MARIÓ

Com que diu aquestes coses...

FLORENCI

Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant
desperta, somnia.

MARIÓ

Com ho sap, vostè?

FLORENCI (_s'asseu a vora la taula_)

Oh! Prou, que ho sé.

MARIÓ

Si és servit.

(_Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca'l got, una
cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté
la llet, al damunt de la taula._)

FLORENCI

Gràcies. (_Tot abocant la llet al got._) Vaja: digues la
veritat. ¿No'n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís
de ser capellà?

MARIÓ

Me sabria molt greu!

FLORENCI

(_posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta_)

I si fos per culpa teva... és a dir per culpa teva... perquè ell
t'estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d'anyorança?

MARIÓ

Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!

(_Curt silenci. En Florenci beu la llet._)

FLORENCI (_aixugant-se 'ls llavis_)

Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'estima.

MARIÓ (_molt vergonyosa_)

Com a cosina, gaire bé com a germana.

FLORENCI

I un xiquet més.

MARIÓ (_retirant el serviment_)

Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l'esca del
pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera'm
tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel.
Tots se'l miren com un sant. Pobra de mi que l'escoltés!

FLORENCI

Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.

MARIÓ

I jo'n tindré la culpa?

FLORENCI

Hermosa culpa, per cert!

MARIÓ

(_després d'un curt silenci i amb interès_)

I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?

FLORENCI

Jo us observo a tots dos...

MARIÓ

Què ha vist?

FLORENCI (_natural i sense malícia_)

Res... res.

MARIÓ (_somrient am candidesa_)

Es més malpensat vostè!

FLORENCI (_somrient_)

Veurem, veurem.

(_Se sent tossir an en Gabriel._)

MARIÓ

Ai, que ve en Gabriel!

FLORENCI (_escoltant_)

Sí, que és ell.

MARIÓ

Doncs, me'n vaig a fòra.

FLORENCI

I ara! Per què?

MARIÓ (_molt avergonyida_)

No vui que'm vegi.

FLORENCI

Espera-t, dóna, espera-t.

MARIÓ

No, no... Me'n donaria vergonya.

(_Se'n va, corrent, per la dreta del fons. Després d'un curt silenci,
apareix en Gabriel al replà de l'escala._)




### ESCENA II


En Florenci i en Gabriel


GABRIEL

Bon dia, Florenci. (_Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo
seglar._)

FLORENCI (_mirant-lo estranyat_)

Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.

GABRIEL

(_am somriure trist i tot baixant l'escala_)

Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.

FLORENCI (_somrient_)

Com te burles del poeta!

GABRIEL

No, Florenci, no.

(_S'asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci'l
mira atentament._)

FLORENCI

Com és que avui has deixat els hàbits?

GABRIEL (_amb ironia trista_)

Els hàbits!...

FLORENCI (_rient_)

Te trobo tot cambiat...

GABRIEL

No te'n riguis, Florenci, no te'n riguis! Si tu sabies lo que
sofreixo!

FLORENCI

I això? Què tens?

GABRIEL

No puc dir-t'ho. Profanaria una memòria santa!

(_Curt silenci._)

FLORENCI

No seré indiscret. (_Se retira cap al fons._)

GABRIEL (_passant a la dreta, on s'asseu_)

No t'ho prenguis aixís!

FLORENCI

Que no sóc mereixedor de la teva confiança?

GABRIEL

Sí, Florenci, sí! En absolut.

FLORENCI

(_acostant-se an en Gabriel i en ven baixa_)

Que pot-ser se va refredant la teva vocació?

GABRIEL

Jo crec que mai n'he tinguda.

FLORENCI

Ah! No?

(_Curt silenci._)

GABRIEL

Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el
record de l'excursió d'ahir a la tarda.

FLORENCI (_entusiasmant-se_)

Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt
nostre am les seves ales d'or ben exteses!

GABRIEL (_aixecant-se_)

Quan hi penso!... Quan veig els camps arrasats, sense roselles!...
Quan recordo'ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor
s'omple de joia i alhora sembla que senti'l dolor humà. Que és
temptadora la vida!

FLORENCI (_amb ironia finissima_)

Més que la teologia, oi?

GABRIEL

Al punt que m'he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que
besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força
impetuosa, amb esbatecs d'amor.

FLORENCI

Es que la teva sang jove's rebel·la.

GABRIEL

Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps veure ben endins de la meva
ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!

FLORENCI

Fins avui no t'has adonat del camí que feies ni de les flors de la
teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t'has distret de la terra.
I ara sents la punxada de les seves espines.

GABRIEL

Les seves espines se m'han clavat al cor!

FLORENCI

A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el reculliment, lo somniós,
lo somort. El sol t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horroritzat
de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i
trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà,
ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el
poeta de la Vida.

GABRIEL

Sento'l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que
tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he
emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.

FLORENCI

Ane qui vas jurar-ho?

GABRIEL

A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.

FLORENCI

I estàs disposat a fer aquest sacrifici?

GABRIEL

Sí; per ella, no més que per ella!

FLORENCI

És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a
sacrificar la teva joventut florida d'il·lusions? Això no pot ser!
Això és contra Natura!

(_En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près._)

GABRIEL

Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva
darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va
ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc
home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d'infant?

FLORENCI

Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.

GABRIEL

No pot ser, Florenci.

FLORENCI

I aquella pobra rosella?

GABRIEL

La Marió? Vols dir la Marió?

FLORENCI

Sí. Fes-la feliça ! No l'estimes?

GABRIEL

Però, què dirà'l meu pare? I el poble, que ja'm mira com un sant?

FLORENCI

No hi ha un medi?...

GABRIEL

Cap.

FLORENCI

L'Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença
que vas fer?

GABRIEL

Sí.

FLORENCI

Per què calles, doncs?

GABRIEL (_pausadament_)

Però si no és am l'Iglesia, precisament am l'Iglesia, am qui sostinc
aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la
prometença que vaig fer-li, am la gent que'm rodeja i am tot un munt
de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que
no sento vocació: destruiria l'il·lusió més gran de la seva vida!
Pot-ser li causaria la mort! M'haig de sacrificar per ell i per la
meva mare: no hi ha altre remei.

FLORENCI

D'aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.

GABRIEL (_aterrat_)

Per qué?

FLORENCI

Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de
Déu.

GABRIEL

No, això no!

FLORENCI

Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què
aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d'un
sentimental supersticiós que d'un xicot il·lustrat i conscient?

GABRIEL

Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.

FLORENCI

Perquè ets un apocat que't resignes a seguir la ruta que'ls altres te
senyalen, i vas fent via d'esma, a les palpentes, sense que la teva
voluntat te mogui. (_Tus un xic._) Canta la vida! Canta la joia de
l'amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d'una ànima forta; no
te'ls escoltis, els cants apocalíptics d'aquells que diuen que
l'existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva
vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant
fervor!

GABRIEL

Pobra mare !

FLORENCI

Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis
morir de pena.

GABRIEL

Jo visc per la Marió!

FLORENCI

Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d'amagat i
reclòs els teus anhels. Explaia'l teu cor, dóna-li ales pera que voli
lliurement, fins que's cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu
del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.

GABRIEL

Com m'encoratges!

FLORENCI

Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres
i alegradors!

GABRIEL (_amb esclat_)

Oh! Això és viure!

FLORENCI

Això és amor!

GABRIEL (_molt emocionat_)

Quin bé m'has fet!

(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-anos, el Ros i en Llec.
En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l'esquerra._)




### ESCENA III


Els mateixos, més l'Exganya-amos, el Ros i en Llec 


(_Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L'Enganya-amos,
am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta
de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d'un
to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i
mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca,
ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella;
trajo de llana negra, encara que d'aire pagesivol força escaient;
faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de
plata; una flor a l'orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra
negra, bastant usada; camisa de cotó d'un to moradenc, sense corbata;
vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons
blancs._)

ENGANYA-AMOS

Bon dia i bona hora tot-hom.

ROS

Salut.

LLEC

Déu vos guard.

GABRIEL

Molt bon dia.

FLORENCI

Hola, minyons! Què's conta de nou?

ENGANYA-AMOS

Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?

ROS

Deu ser a missa.

LLEC

Jo, tot venint, l'he vista a l'hort que cullia flors.

ENGANYA-AMOS

A l'hort l'has vista?

LLEC

Sí.

ENGANYA-AMOS

Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m'entens? (_Signant que té
gana._)

FLORENCI

Que encara no heu esmorzat?

ENGANYA-AMOS

No pas avui.

FLORENCI

I ja veniu del poble?

ENGANYA-AMOS

Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té manat que hi anem cada festa
a la mateixa hora. Però'ns hi fa anar dejuns.

FLORENCI (_somrient_)

Pot-ser perquè aneu més lleugers.

ENGANYA-AMOS

Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem enraonant amb els amics.

FLORENCI

Que no podeu veure-ls a la tarda?

ENGANYA-AMOS

Sí...

ROS

Lo que és ane mi, en havent dinat, que no'm vinguin am raons: cap al
Casino de dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la
barrotada, tot esperant que's comenci'l ball.

ENGANYA-AMOS

Que feu sarau avui?

ROS

Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major
passada.

ENGANYA-AMOS

Com les hi cargolaras!

ROS

I am la xicota!

ENGANYA-AMOS

Quina desesperació d'empentes i batzegades!

ROS

Me sembla que riurem!

ENGANYA-AMOS

I això?

ROS

Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d'una revolada an aquell
mosquit de la "Torra Nova".

FLOHENCI

L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?

ROS

Encertat.

ENGANYA-AMOS

Per què? Què t'ha fet?

ROS

Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i
tant fi, l'altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva
promesa.

ENGANYA-AMOS

I tira, home! No miris prim!

ROS

Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l'empenta que li clavo,
prou se'n va a parar a l'altre cap de sala.

ENGANYA-AMOS

I ho faràs pagar a la seva balladora.

ROS

Que s'agarri fort an ell.

ENGANYA-AMOS

Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel!

ROS

Ja ho sap, que no puc fer-hi més.

LLEC

Es clar. Quines imprudencies!

ENGANYA-AMOS

Això.

ROS

Tant-se-val.

LLEC

Calla, home, calla!

(_Curt silenci._)

ROS

Quina gana que tinc!

ENGANYA-AMOS

Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.

LLEC

No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?

ENGANYA-AMOS

Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci,
que'm va agradar molt aquell escrit d'ahir vespre?

FLORENCI

El cant de Juny?

ENGANYA-AMOS

Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les
pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.

ROS

Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que'ns ha llegit.

ENGANYA-AMOS

Tant ben conjuminat!... Tot lliga tant bé!... No'm cansaria mai de
sentir-ho.

LLEC

Jo tampoc.

ENGANYA-AMOS

I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories?

FLORENCI (_somrient_)

No, home.

ENGANYA-AMOS

I doncs?

FLORENCI

Les trec de vosaltres mateixos.

ENGANYA-AMOS

(_tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una
broma_)

De nosaltres mateixos?

FLORENCI

Sí.

ENGANYA-AMOS

(_després d'un curt silenci_)

Bé, vaja: ja me'ls donarà plegats.

ROS

Que'n sou de tonto, Enganya-amos!

ENGANYA-AMOS

Bo! Mireu l'estornell!

ROS (_am molt enfasi_)

Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa'l senyor Florenci, per
que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.

ENGANYA-AMOS

A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les
altres?

ROS

Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat
mai!

ENGANYA-AMOS

Que't creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l'art de la
ploma?

ROS

Es que...

ENGANYA-AMOS

Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra.

ROS

Si la tingués bona rai!

ENGANYA-AMOS

Què faries?

ROS

A hores d'ara ja m'hauria empescat un vers per regalar a la xicota.

FLORENCI

Vols que te n'escrigui un de ben enamorador?

ROS

Sí, home!

FLORENCI

Què tinc de dir-li?

ENGANYA-AMOS (_rient_)

Ara, ara veurem la teva palica.

LLEC (_també rient, tot fregant-se les mans_)

Veiam, veiam.

ROS

No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series.

FLORENCI

Apa, dicta, Ros, dicta.

ROS (_pensant_)

Doncs, digui-li... digui-li... (_mirant a l'Enganya-amos, que riu_).
Que'n sou de poca solta !

ENGANYA-AMOS

Rumia, home, rumia.

FLORENCI

Apa, Ros.

ROS

Digui-li... que és molt maca... que l'estimo molt... i que aviat ens
casarem... Veliaquí.

ENGANYA-AMOS

El dia que ploguin mobles.

ROS

Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte.

FLORENCI

Entesos, eh?

ROS

Bé... amb aquella salsa!...

FLORENCI

Deixa-ho per mi.

LLEC

Nois, quina gana que tinc!

ENGANYA-AMOS

Jo també. (_En to moll viu._) Tu, Ros: mai diries que podriem fer?

ROS

Vos direu.

ENGANYA-AMOS

Saps aquells cargols que tinc a desdejunar?

ROS

Teniu raó!

ENGANYA-AMOS

Fem-los a la peterrellada?

ROS

Ja està dit.

ENGANYA-AMOS

Apa, que'l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi?

FLORENCI

No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu.

ENGANYA-AMOS

Som-hi, nois?

LLEC

Ja tindrem pinassa?

ENGANYA-AMOS

Sí. Allà al porxo encara n'hi deu haver dos sacs per encetar.

ROS

I rajoles, que'n tenim?

ENGANYA-AMOS

Sí, home, sí. (_Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons._)

ROS

Anem-hi, doncs.

LLEC

Apa, que és tard!

ENGANYA-AMOS

L'esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que'l Ros us
farà trencar de riure.

ROS

Vaja, anem.

ENGANYA-AMOS

Passa tu endavant.

ROS (_a l'Enganya-amos_)

Apa, cançoner!

(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'en van per l'esquerra del
fons._)




### ESCENA IV


En Florenci i en Gabriel 


FLORENCI

Que'n són de feliços! La seva rusticitat m'encanta.

GABRIEL

Són molt bons !

FLORENCI (_amb intenció_)

I molt resignats!

GABRIEL

Ditxosos ells!

FLORENCI

Anem a veure-ls ?

GABRIEL

Vés-hi, vés-hi, que t'hi distreuras.

FLORENCI (_tossint una mica_)

Vine tu, també.

GABRIEL

No. Tinc ganes de parlar...

FLORENCI

Am la Marió?

GABRIEL

Sí.

FLORENCI

Ont és ton pare?

GABRIEL

Deu esser al poble. Per què m'ho preguntes?

FLORENCI

(_treient importància a la seva. pregunta_)

Per res. (_Va a mirar per la finestra._) Gabriel: mira la teva cosina,
entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.

GABRIEL (_sense moure-s del seu lloc_).

Pobra Marió!

FLORENCI (_girant-se an en Gabriel_)

Ja ve.

GABRIEL (_per si mateix_)

Coratge!

FLORENCI

Me'n vaig amb aquells.

GABRIEL

Florenci: perdona, eh?

FLORENCI (_anant-se'n_)

Sí, home, sí.

GABRIEL (_en veu baixa_)

Ja vinc desseguida.

FLORENCI

Està bé. (_Desapareix per l'esquerra del fons._)




### ESCENA V


En Gabriel, sol. Desseguida la Marió


(_En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s'adona de la Marió,
somriu joiosament. Desprès d'un curt silenci, aquesta ve per la dreta
del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra'l seu
pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot
pler._)

MARIÓ (_amb estranyesa_)

Ai, ai! Gabriel!

GABRIEL

(_de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió_)

I ara! De què rius?

MARIÓ (_seguint rient_)

Com és que t'has vestit així!

GABRIEL

(_am molta delicadesa i veu tremolosa_)

Que pot-ser no t'agrado tant?

MARIÓ

(_fent un moviment d'espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa_)

Oh!...

GABRIEL

Es que...

MARIÓ

(_deixant les flors damunt de ta taula_)

Digues...

GABRIEL (_aixecant la veu_)

Es que, si no...

MARIÓ (_no gosant-lo mirar_)

De l'altra manera... saps?... de l'altra manera...

GABRIEL (_molt emocionat_)

Explica-t.

(_Curt silenci._)

MARIÓ

De l'altra manera... jo'm penso que m'agrades més.

GABRIEL

T'enganyes, Marió.

MARIÓ

No m'enganyo. (_Somrient amb ingenuïtat._) Ets més bufó vestit de
capellà! Quan te veig am l'habit me vénen unes intencions de besar-te
la mà i de demanar-te una estampa!... Que no me la donaries?
(_En Gabriel, de tant afectat, se gira d'esquena a Ja Marió,
posant-se les mans a la cara._) Bo! Ja t'has enfadat! Digues,
Gabriel: que t'has enfadat?

GABRIEL (_sense mirar-la_)

No, Marió!

MARIÓ

Que't fa vergonya que't digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no
t'ho diré més allò...

GABRIEL (_girant-se_)

El què?

MARIÓ (_no gosant-ho dir_)

Lo que t'he dit de primer...

GABRIEL (_mirant-la encisat_)

Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!

MARIÓ (_ruborisant-se_)

Jo?

GABRIEL

Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot
te conformes i prens la vida tal com se't presenta! Però qui sap
demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que'l
teu cor comenci a mirar enfora!

MARIÓ (_no comprenent-lo_)

Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dolque sempre estigui alegra?

GABRIEL

No; no'm dol gens. Però també'm satisfaria veure-t de tant en tant una
mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.

MARIÓ

Doncs jo estimo molt.

GABRIEL

Ane qui estimes?

MARIÓ

A tot-hom, com mana Déu.

GABRIEL

I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?

MARIÓ (_ingènuament_)

Me sembla que sí.

GABRIEL

Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som
germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l'estimo més,
molt més que a tot lo món!

MARIÓ (_ràpid i en to viu_)

La teva mare.

GABRIEL (_també ràpid i en to viu_)

No. 

MARIÓ (_molt sorpresa_)

Ah! No?

GABRIEL (_am dolor i en veu baixa_)

Sí, sí! La meva mare.

(_Curt silenci i cambi de to._)

MARIÓ

Es que, si no...

GABRIEL

Què?

MARIÓ

Es que, si no l'estimessis més que tot; jo...

GABRIEL

Què faries?

MARIÓ

Mai més te miraria la cara. T'agafaria una malícia!

GABRIEL

Tant mal cor tindries?

MARIÓ

Sí. Ves on s'és vist que un fill no's recordi força de la seva mare.

GABRIEL

Què més vols que faci per ella?

MARIÓ

No: ja fas prou, per xò.

GABRIEL

Que ets bona! Com més t'escolto, més i més m'entristeixo!

MARIÓ

I per què t'entristeixes?

GABRIEL (_no gosant-ho dir_)

Per culpa teva.

MARIÓ

Per culpa meva?

GABRIEL (_molt baix i am passió fonda_)

Sí: perquè t'estimo!

MARIÓ (_dolçament i acotant cl cap_)

Gabriel!

GABRIEL

T'estimo am tota l'ànima! No abaixis el cap. No't donguis vergonya
d'escoltar-me. Mira-m, que vui veure'ls teus ulls.

MARIÓ (_molt vergonyosa_)

Deixa-m!

GABRIEL

De primer vui parlar-te a cau d'orella (_acostant-s'hi_), així, que no
ho senti ningú.

MARIÓ (_separant~se_)

No t'acostis.

GABRIEL

Jo no puc ser sacerdot.

MARIÓ (_molt sorpresa_)

No?

GABRIEL

No; no puch ser-ho!

MARIÓ

Per què ho prometies a ta mare, doncs?

GABRIEL

Era tant jove allavors!

MARIÓ

Per què no t'hi pensaves?

GABRIEL

Si en aquella edat jo encara no sabia lo que'm feia! Si no tenia
experiència de la vida!

MARIÓ

Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te'n. 

GABRIEL

Sí, que puc desdir-me'n. 

MARIÓ

I ho faràs?

GABRIEL

Avui mateix!

MARIÓ

Com?

GABRIEL

Dient-ho tot al pare.

MARIÓ (_am gran prec_)

No, Gabriel! No li diguis!

GABRIEL

Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa?

MARIÓ (_cor -ferida_)

Oh! No! Calla!...

GABRIEL

Dona-m una esperança! No més una esperança!

MARIÓ

No pot ser!

GABRIEL

Sí, que pot ser!

MARIÓ

No veus que després aquí tot-hom m'avorriria?

GABRIEL

Que hi fa, mentres jo t'estimi?

MARIÓ

I ta mare?...

GABRIEL

Estant aprop teu no l'oblidaré mai.

MARIÓ

I si te'n distreguessis?...

GABRIEL

No tinguis por. Tu m'hi faries pensar sempre... Però parlem de
nosaltres dos.

MARIÓ

I no li sabria greu an ella que ens estiméssim?

GABRIEL

No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n'alegraria.

MARIÓ

Ella pot-ser sí. I ton pare?... I la gent?...

GABRIEL

Que és cap mal estimar-se?

MARIÓ

És clar que no.

GABRIEL

I, doncs?

MARIÓ (_am recansa_)

No t'haguessis compromès!...

GABRIEL

No recordem coses passades. Parlem de lo d'ara, de lo que ha de venir,
de la felicitat que'ns espera. No ho creus que podem ser molt
feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim
dret nosaltres dos a estimar-nos?

MARIÓ

No.

GABRIEL

No? Per què?

MARIÓ

No pas de la manera que tu vols.

GABRIEL

Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre
sentiment?

MARIÓ

Pot-ser serà mellor.

GABRIEL

Ah! No, no. Jo no m'hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que
vingui. No puc oblidar-te! (_Sanglotant._) T'estimo massa, Marió!
T'estimo am tota l'ànima, per damunt de tot, més que tot, més que...

MARIÓ (_interrompent-lo_)

No, no ho diguis!

GABRIEL

Sí; vui dir-ho, vui dir-ho... Es la veritat...

(_Se deixa caure sobre una cadira i apoia'l cap a la taula, sanglotant
anguniosament. La Marió'l mira am goig i am pietat alhora, lluitant
am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s'hi acosta frec a
frec i se'n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l'últim
agafa les flors i, besant-les am desconsol, se'n va per l'escala
pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix
abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i
li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres
flors._)




### ESCENA VI


En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos


GABRIEL

(_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_)

Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... Jo l'estimo!...
(_Curt silenci._) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me
d'aquest pes que m'oprimeix el cor. (_Segueix sanglotant._)




### ESCENA VII


En Gabriel i l'Enganya-amos 


(_Després d'un llarc silenci compareix l'Enganya-amos, tot adalerat,
en mànigues de camisa, per l'esquerra del fons. Ve a cercar el saler
de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia._)

ENGANYA-AMOS

No'ns en hem recordat de la sal. (_Agafant el saler._) D'això...
Gabriel: me n'enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja
m'ha dit que'ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons,
Gabriel?

GABRIEL (_aixecant cl cap_)

Ah! Vos?

ENGANYA-AMOS

Que dormies?

GABRIEL

No. 

ENGANYA-AMOS

Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s'hi
fa'l senyor Florenci!

GABRIEL

Ja ho teniu tot a punt?

ENGANYA-AMOS

Ara hem acabat de triar els cargols.

GABRIEL

Ah! Sí?

ENGANYA-AMOS

Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida'ls calo foc a la
barraca per tots quatre costats.

GABRIEL

Ah, ah!

ENGANYA-AMOS

Veus? Me n'enduc el saler.

(_Per l'esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs
de camisa._)




### ESCENA VIII


Els mateixos, més en Llec 


ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)

Tu: què falta?

LLEC

Pa i vi, home!

ENGANYA-AMOS

Ah! Vés, doncs.

(_En Llec agafa'l porró del damunt de l'aigüera, i mig pa d'un calaix
de la taula._)

LLEC

En dança!

ENGANYA-AMOS

Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols?

LLEC

El Ros ja té amanides unes quantes puntes d'etzavara.

ENGANYA-AMOS (_am fruició_)

Ah, ah! Que anem, Llec?

LLEC

Sí, anem. I en Gabriel?

ENGANYA-AMOS (_an en Gabriel_)

Que véns o no?

GABRIEL

No. Gràcies.

ENGANYA-AMOS

Tu mateix.

LLEC

Vaja, doncs, fes oració, si'n tens ganes.

ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)

Apa.

(_L'Enganya-amos i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._)




### ESCENA IX


En Gabriel, sol. Aviat l'Andreu 


(_En Gabriel, després d'un moment d'indecisió, lluitant amb el seu
instint, seu va precipitadament per l'escala. Quan és al replà se
detura, acovardit i tremolós. Després d'un llarc silenci compareix
l'Andreu per la dreta del fons._)




### ESCENA X


En Gabriel i l'Andreu 


ANDREU

Bon dia.

GABRIEL (_baixant l'escala_)

Bon dia, pare.

ANDREU

(_mirant molt sorprès an en Gabriel_)

Noi! Com és que vas vestit així?

GABRIEL (_am pertorbació_)

Oh!...

ANDREU

Digues!

GABRIEL

Es lo mateix.

ANDKEU

Corn s'entén! Ara'm surts amb aquesta?

GABRIEL

Tot just estic tonsurat... I d'aquí que rebi ordres sagrades...

ANDREU

Tu?... Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors.

GABRIEL

Qui sap!

ANDREU (_molt sorprès_)

Què?...

GABRIEL

Qui sap lo que ha de venir!

ANDREU (_molt més sorprès_)

Lo que ha de venir!... Dies ha que no sé com te tornes.

GABRIEL (_molt humil_)

Soc el de sempre, pare.

ANDREU

No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera...

GABRIEL

Sí.

ANDREU

I em contaves coses dels companys de seminari...

GABRIEL

Es cert.

ANDREU

I m'afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies.

GABRIEL

Què voleu que us digui més?

ANDREU

Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves
cabòries.

GABRIEL

Que no us agrada que hi enraoni?

ANDREU

Gens ni mica. Cregués que me'l miro am mals ulls. Si no fos pel seu
pare, jo't prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.

GABRIEL

Té molt bon cor, en Florenci.

ANDREU

Però també té mal cap.

GABRIEL

Us equivoqueu.

ANDREU

Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé
pas d'on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena
de xicot que no va mai a oir missa. No's recorda per res de l'altra
vida. Jo estic que ni creu en Déu.

GABRIEL (_humilment_)

Però és bo.

ANDREU

No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té
sort de que és ric.

GABRIEL

Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa?

ANDREU

Vaia un treball!

GABRIEL

Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta
missió aquí a la terra?

ANDREU

Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent.

GABRIEL

Bé: dispenseu-li.

ANDREU (_enfadat_)

Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els
de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de
pensar, mentres s'estigui aquí vui que respecti les nostres
creencies. D'això te n'hauries d'encarregar tu mateix de dir-li.

GABRIEL

Jo?

ANDREU

Sí! Qui mellor que tu?

GABRIEL

No puc, jo!

ANDREU

Tu no pots?

GABRIEL

No'm crec encara am prou experiència pera guiar an els altres.

ANDREU

De que't serveix la carrera, doncs? Respon-me.

GABRIEL

Què sé jo!...

ANDREU

(_molt concentrat i am gran admiració_)

Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?...

GABRIEL (_en veu baixa_)

No n'he sentida mai.

ANDREU

No! Per què enganyaves a ta mare, doncs?

GABRIEL

Jo no vaig enganyar-la.

ANDREU

Què dius!

GABRIEL

Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am
serenitat.

ANDREU

No haig d'escoltar-te per res!

GABRIEL

Us ho demano per favor. (_Am gran prec._) Deixeu-me dir i, després,
feu lo que mellor us sembli.

ANDREU

Massa que m'ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí
has emprès!

GABRIEL (_no gosant-ho dir_)

Jo estic enamorat.

ANDREU (_amb ironia_)

Estàs enamorat?

GABRIEL

Sí.

ANDREU

I goses dir-m'ho! ¿Que no veus el gran disgust que'm dones amb
aquestes paraules?

GABRIEL

Però, pare!...

ANDREU

De qui estàs enamorat? D'alguna aixelabrada com tu?

GABRIEL

No! D'un àngel de la terra.

ANDREU (_amb ironia_)

D'un àngel de la terra?

GABRIEL

Sí. De la Marió.

ANDREU (_molt sorprès_)

De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes?

GABRIEL

Am tota l'ànima!

ANDREU

Com m'he distret, Senyor!

GABRIEL

No us ho prengueu així.

ANDREU

I ella ho sap?

GABRIEL

Sí.

ANDREU

I que hi diu? Respon-me!

GABRIEL

Ella... també m'estima.

ANDREU

Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu't trec de casa
i a la Marió la faig tancar en un convent!

GABRIEL

Ens matareu a tots dos!

ANDREU

No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres
bogeries.

GABRIEL (_am gran prec_)

Pare!

ANDREU

Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava
tant content i orgullós de tu!

GABRIEL

¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la
 força?

ANDREU

La meva il·lusió era veure-t servint a Déu.

GABRIEL

Que no se'l serveix oferint-li les flors de la terra?

ANDREU

No puch resignar-m'hi! Has d'acabar la carrera!

GABRIEL

Que voleu que sigui un mal sacerdot?

ANDREU

Has de complir lo que vas prometre!

GABRIEL

Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com
l'hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure'ls meus ideals!

(_Compareix la Marió perla porta del replà de l'escala._)




### ESCENA XI


Els mateixos, més la Marió


ANDREU (_veient a la Marió_)

Marió.

MARIÓ

Que maneu, oncle?

ANDREU

Vine, vine.

MARIÓ (_acabant de baixar l'escala_)

Ja vinc.

ANDREU

Què feies a dalt?

MARIÓ

He anat a mudar les flors de l'oratori.

ANDREU (_am satisfacció_)

Ah! Sí?

MARIÓ (_amb humilitat_)

Sí, oncle.

ANDREU

T'agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot?

MARIÓ

Sí, que m'agrada.

ANDREU

De debò? No't sabria greu que deixés la carrera?

MARIÓ (_am veu baixa_)

Sí, que me'n sabria!

ANDREU

I si fos perquè l'haguessin temptat i volgués casar-se, encara te'n
deuria saber doble, oi?

MARIÓ (_am dolor_)

Sí!

ANDREU

Sembla que s'ha posat al cap que s'ha de casar am tu.

GABRIEL

Pare!

ANDREU

Que hi dius an això?

MARIÓ (_molt baix_)

Que s'ha de recordar de la seva mare.

ANDREU

Ho veus, Gabriel?

GABRIEL

La Marió m'estima!

ANDREU (_a la Marió_)

Tu: que no sents an en Gabriel?

MARIÓ (_am gran prec_)

Oncle!

ANDREU

Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te
l'escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la
prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (_La Marió's
posa a plorar._) I ara!

GABRIEL

Pobra Marió!

(_La Marió, tot plorant, se'n va a seure a una cadira d'aprop de la
finestra. Seguidament, per l'esquerra del fons, compareix en Florenci
rient am joia._)




### ESCENA ÚLTIMA


Els mateixos, més en Florenci 


FLORENCI

Gabriel! Gabriel!... Ah! (_Deturant-se al llindar de la porta._)

ANDREU

No's retiri, no: ja pot acostar-se.

FLORENCI (_am delicadesa_)

Es que...

ANDREU

No hem d'ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot
és obra de vostè.

FLORENCI (_en to natural_)

Expliqueu- vos...

ANDREU

Vostè també és d'aquells que tiren la pedra i amaguen la mà.

FLORENCI

Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara.

ANDREU

Doncs per què's volia retirar?

FLORENCI

Per prudència, Andreu. Perquè l'escena que estic presenciant pot-ser
té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.

GABRIEL

No, Florenci, no.

FLORENCI (_avançant_)

El teu pare, de la manera que parla, sembla que m'acusi.

ANDREU

Sí, que l'acuso! (_La Marió segueix plorant._) L'acuso d'haver vingut
aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un
sentiment fatal per ell.

FLORENCI

Li he despertat?...

ANDREU

Sí.

FLORENCI

Senyal que ja'l tenia.

ANDREU

Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer...

FLORENCI

Sí, el sentiment d'amor, l'etern, el més fecondant, el que viu tot-hom
i del qual ningú se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat
aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs
de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel
s'estimen. (_Senyalant a la Marió,_) Mireu-la, mireu-la com plora!
(_Acostant-s'hi._) Marió, no ploris, no ploris, que jo't defenso!

GABRIEL (_molt emocionat_)

Florenci!

ANDREU (_anant-se'n cap al fons_)

No sé quin sant me deté!...

FLORENCI

Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l'amor, l'amor que enjoia la
terra! A viure!

(_La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel
s'abracen._)


Cau el teló pausadament




## ACTE TERCER

_La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries
 d'estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar._




### ESCENA I


La Marió i en Gabriel


MARIÓ (_asseguda aprop de la taula_)

Ont és l'oncle?

GABRIEL (_dret al costat de la Marió_)

Deu ser a dalt.

MARIÓ

I en Florenci?

GABRIEL

Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!...

MARIÓ

A mi també!

GABRIEL

Sempre aquella tos i aquell panteig!...

MARIÓ

Avui estava molt content.

GABRIEL

El sentissis! No'n té pocs de plans!... I quines il·lusions! Jo crec
que'l fa viure l'esperança.

MARIÓ

No's desanima mai!

GABRIEL

Però'm sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i
comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor...

MARIÓ

Vols dir que està tant malalt?

GABRIEL

No veurà l'hivern!

MARIO

Déu meu!

GABRIEL

Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia.
La seva imaginació li fa veure'l món rialler.

MARIÓ

Es tant bo!

GABRIEL

Per mi'l seu esperit delicadissim sent anyorances.

MARIÓ

Vols dir?

GABRIEL

Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i
estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d'aquesta... però estic
segur que hauria allargat bastant.

MARIÓ

Pot-ser sí.

GABRIEL

I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d'amor!

MARIÓ

Oh, sí!

GABRIEL

Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i
l'aroma, el còs i l'ànima. Ha viscut molt depressa!

MARIÓ

I no ha trobat una noia del seu braç?

GABRIEL

No. No pas com ell l'ha idealisada. El poeta, amb els seus cants,
inspira amor als altres, sense ser correspost.

MARIÓ

Que és trist haver de morir tant jove!

(_Curt silenci._)

GABRIEL

Ja ho sap que demà te'n vas de casa?

MARIÓ

Que no li has dit tu?

GABRIEL

No he gosat... No te'n vagis, Marió!

MARIÓ

Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l'oncle de Vilamajor, i,
per més que jo'm resistís, tampoc ne treuria res!

GABRIEL

I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem
morir la nostra estimació?

MARIÓ

Alabat siga'l cel! Pot-ser és la nostra estrella.

GABRIEL

Doncs jo no puc resignar-m'hi.

MARIÓ

Què penses fer?

GABRIEL

Seguir estimant-te. La meva voluntat no's torç!

MARIÓ

Deixem-ho córrer tot, Gabriel!

GABRIEL

Es impossible!

MARIÓ

Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i
no't sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos,
nosaltres que som joves!

GABRIEL

Precisament perquè som joves hem de pensar en l'endemà.

MARIÓ

No, no, Gabriel!

GABRIEL

Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.

MARIÓ

Com m'encises i jugues amb el meu cor!

GABRIEL

Esperança meva! Que t'estimo!

MARIÓ (_abaixant el cap_)

Gabriel!

GABRIEL

Que t'estimo!

(_Se sent tossir a l'Andreu, que apareix tot seguit per la porta de
l'escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la
Marió._)




### ESCENA II


Els mateixos, més l'Andreu


ANDREU

Encara no ha tornat en Florenci?

GABRIEL

Me sembla que no trigarà gaire.

ANDREU

Aont ha anat? Al Casino?

GABRIEL

Sí, amb aquells tres.

ANDREU

Com deu fer-hi de les seves!

GABRIEL

Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona.

ANDREU

Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut...

GABRIEL

Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt.

ANDREU

Si anés al cafè pera passar l'estona, ningú hi tindria res que dir;
però com que la seva dèria és una altra...

GABRIEL

En Florenci no és pas lo que vos us creieu.

ANDREU

Tu sí que no'l veus com és. T'has tornat gaire bé com ell. Jo no
l'hagués admès a casa! Però qui s'havia de pensar que de pares tant
honrats ne sortís un xicot aixís!

GABRIEL

Que no és honrat en Florenci?

ANDREU

Sí; això sí... Però'l seu comportament fa més mal que bé.

GABRIEL

Quin mal fa?

ANDREU

I goses preguntar-ho?

GABRIEL (_prudentment_)

Es que vos us mireu el món d'una altra manera...

ANDREU (_enfadat_)

Com s'entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte.

GABRIEL

No és aquesta la meva intenció.

ANDREU

I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la
teva conciencia i digues la veritat.

GABRIEL

Pregunteu.

ANDREU

Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la
carrera?...

GABRIEL (_després d'un petit esforç_)

Pot-ser no.

ANDREU

Com pot-ser no!

GABRIEL

Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit
vocació.

ANDREU

Abans bé'n senties!

MARIÓ

(_acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa_)

Oncle...

ANDREU

Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat,
que fins te vol perdre a tu.

MARIÓ

Nosaltres us estimem molt.

ANDREU

Si m'estimessiu m'obeirieu!

MARIÓ

Què voleu que faci jo?

ANDREU

Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan
vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre
oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa.

MARIÓ

Pobra de mi!

ANDREU

Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre
nosaltres i et vegin fòra del poble.

MARIÓ

Perdó, oncle, perdó!

ANDREU

En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has
cregut més aviat an en Gabriel que ane mi...

GABRIEL

Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.

ANDREU

El cor, quan convé, se'l domina.

GABRIEL

No pas quan s'estima tant!

ANDREU

Sempre!

GABRIEL

Pare: això no és possible.

ANDREU

Doncs jo ho lograré, am l'ajuda del cel i dels teus oncles de
Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra
criatura.

GABRIEL (_amb ardidesa_)

Ni'ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.

ANDREU

Què dius ara!

GABRIEL (_molt decisiu_)

No, que no podran res!

ANDREU

Me desobeeixes!

GABRIEL

Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel;
més que crudel: és inhumà!

ANDREU

Fill! Que estàs dient!

GABRIEL (_ben convençut_)

Sí! Es inhumà lo que feu!

ANDREU

Gabriel: reflexiona lo que dius!

GABRIEL

Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on
siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida!
La vui per damunt de tot!

ANDREU

Doncs demà la duré an els teus oncles!

GABRIEL

No ho feu pas!

ANDREU

Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo que acabes de dir-me!

GABRIEL

No me'n desdic!

ANDREU (_amenaçant-lo_)

Gabriel!

GABRIEL (_am gran prec_)

Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com
el meu? Si m'estimeu, tingueu-me compassió!

ANDREU

Vés-te'n del meu davant!

GABRIEL

No'm tracteu així! No us mireu l'amor com un pecat, que no ho és, no!

MARIÓ (_en to suplicant_)

Oncle!

ANDREU

No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!

(_Desapareix, molt emocionat, per la porta de l'esquerra. La Marió i
en Gabriel queden apesarats._)




### ESCENA III


La Marió i en Gabriel 


MARIÓ

Pobre oncle!

GABRIEL

Marió, no'm deixis a mig camí!

MARIÓ

Si no puc deixar-te!

GABRIEL

M'estimes força?

MARIÓ

Més que ane mi mateixa!

GABRIEL

Ho dius ben convençuda?

MARIÓ

Sí! I ton pare?

GABRIEL

Però, quin mal fem estimant-nos?

MARIÓ

Que s'ha de sofrir!

GABRIEL

Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!

MARIÓ

Pobres de nosaltres!

ANDREU (_desde dintre_)

Marió!

MARIÓ

Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vaig.

GABRIEL

No't rendeixis!

MARIÓ

No temis!

ANDREU (_també desde dintre_)

Marió!

MARIÓ

Torna a cridar-me.

GABRIEL

Espera... escolta...

MARIÓ

Deixa...

GABRIEL

No t'espantis!

MARIÓ

No!

GABRIEL

Ets meva, ets meva!

MARIÓ

Tota teva!

(_La Marió desapareix per la porta de l'esquerra. Llarc silenci. En
Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se
passeja per l'escena, i tot d'una, com si li acudis una idea, se'n va
per l'escala precipitadament. Al cap d'una estona compareixen per la
dreta del fons en Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen
conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra,
berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda
al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com
en el segon acte._)




### ESCENA IV


En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec 


FLORENCI (_entra tussint i poc a poc, afadigat_)

Veieu?... Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no
és res... Un cop se me n'hagi anat aquesta tos...

ENGANYA-AMOS

Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.

ROS

I jo.

ENGANYA-AMOS

Tu també. Sobre tot per la ballaruga.

FLORENCI (_somrient_)

I en Llec no, pobre xicot?

LLEC

Jo rai!

FLORENCI (_am somriure dolç_)

Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix
l'aroma.

LLEC (_mirant a terra i somrient agrait_)

Quina comparança!

FLORENCI

Com furga'l teu cervell... veritat?... com furga pera compendre'l
misteri de la vida! Que m'estimes, oi?

LLEC (_vergonyós i emocionat_)

Oh! Jo...

FLORENCI

Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així
que'm trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!

ENGAN YA-AMOS

Alguna cargolada, pot-ser?

FLORENCI

No: una altra cosa.

ROS

Que hem d'armar un sarau?

FLORENCI

Cah, home, cah!... Una cosa més nova... més nova!

ENGANYA-AMOS

Apa aquí, barrinem! (_Posant-se a meditar._) A veure si'm cremo!

FLORENCI

Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.

ENGANYA-AMOS

No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles,
sent marrec, hi era molt avispat.

FLORENCI

Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a
Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.

ENGANYA-AMOS

De debò?

ROS

A Barcelona?

FLORENCI

Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.

ROS

En el cotxe de casa seva?

FLORENCI

Just. Farem denteta als senyors.

ENGANYA-AMOS

Alça, Llec, quina patxoca faràs!

FLORENCI

Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a
grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la
terra, que també us pertoca, també.

ENGANYA-AMOS

Renoi, quina xirinola farem!

ROS

Jo sembla que ja m'hi trobi!

ENGANYA-AMOS

Ros: anirem a veure ballarines!

ROS

Apa, Llec!

LLEC

Deixa...

ROS

I fumarem cigarros de l'Habana.

ENGANYA-AMOS

D'aquells tant llarcs!

ROS

D'aquells que porten lliga-cama.

LLEC

No; jo no.

ROS

Tu no? Per què?

LLEC

Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Florenci.

FLORENCI (_somrient_)

No, home, no,

LLEC

Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i encara segons què. A Barcelona
jo no sabria anar-hi am vostè de company... (_Tement haver-lo ofès._)
Bé... dispensi.

FLORENCI

Si aquest és el meu gust!

ENGANYA-AMOS

Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes coses?

FLORENCI

Com a tot-hom.

ENGANYA-AMOS

Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou
joves!

ROS

Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m'hi posi!...

LLEC (_en to concentrat_)

Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta manera.

ROS

Ja n'ets de ruc, ja!

LLEC

Sí, que'n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai
trec l'entrellat de res!

ROS

Perquè ets aixís!

ENGANYA-AMOS

Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho
veuré granar... Si un hom se pogués descarregar d'aquesta garba
d'anys!

FLORENCI

Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.

ENGANYA-AMOS

Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de
tot. M'he fet vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de casa, com
el pare. (_Els ulls li espurnegen._) He estat pedra movedissa que
enlloc ha posat molça.

FLORENCI

Sou un bon home!

(_Curt silenci._)

ENGANYA-AMOS (_cambiant de to_)

Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi?

FLORENCI

Sí. No ho deixem córrer pas.

ENGANYA-AMOS

Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?

ROS

Anem-hi!

ENGANYA-AMOS

No estarem gaire, senyor Florenci.

FLORENCI

Després us ensenyaré una cosa.

ENGANYA-AMOS

Ah! Sí?

FLORENCI

Sí.

ENGANYA-AMOS

Som-hi, minyons?

LLEC

Som-hi.

ROS

Apa!

(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l'esquerra del
fons._)




### ESCENA V


En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió


(_En Florenci, tussint, se'n va a mirar per la finestra, que està
tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l'escala._)

GABRIEL

Hola, Florenci!

FLORENCI (_girant-se_)

Ah! Tu, Gabriel?

GABRIEL

Que tal, t'has divertit gaire?

FLORENCI

Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.

GABRIEL

Me n'alegro, home.

FLORENCI

I tu per què no has vingut?

GABRIEL

Ja ho saps... No veus que an el pare li sap greu ?

FLORENCI

Mira, mira la Marió. (_Veient an aquesta, que torna per la porta de
l'esquerra._) Que ve tristeta!

MARIÓ (_am somriure trist_)

No, no ho cregui, senyor Florenci.

FLORENCI

Veus jo que alegre estic?

MARIÓ

Jo també. Més de lo que vostè's pensa.

FLORENCI

No m'enganyes

MARIÓ

No l'enganyo.

FLORENCI (_cambiant de to_)

Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina Primavera més florida se'ns
prepara! Oi, Gabriel?

GABRIEL

Una Primavera d'amor.

(_Compareix l'Andreu per la por la de l'esquerra._)




### ESCENA VI


Els mateixos, mès l'Andreu 


ANDREU (_en to una mica aixut_)

Ah! Ja hem tornat del cafè?

FLORENCI

Per cert que he passat una estona ben distreta.

ANDREU

Oh! Anant amb aquells tres!...

FLORENCI

Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo'm
satisfan.

ANDREU (_amb ironia_)

I per res més?

FLORENCI

Pot-ser sí.

ANDREU

Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen.

FLORENCI

Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve
ara.

ANDREU

Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!

FLORENCI (_molt admirat_)

Què voleu dir?

GABRIEL (_suplicant_)

Pare: no expliqueu res!

FLORENCI (_seriament admirat_)

Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu
pare? Quins projectes teniu? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que us faig
nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu.
Expliqueu-vos.

ANDREU

Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.

FLORENCI (_tussint am molta fadiga_)

Digueu...

GABRIEL

No, pare!

ANDREU

Jo havia determinat allunyar a la Marió...

FLORENCI

I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, d'aprop del vostre fill,
lograreu apagar el seu amor?

ANDREU

Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la
seva mare.

FLORENCI

Ell estima a la Marió.

ANDREU (_amb ironia concentrada_)

Ell!... Ell l'estima!

FLORENCI (_molt sorprès_)

Que voleu dir... que jo...?

ANDREU (_en veu baixa_)

Sí.

FLORENCI (_somrient_)

Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (_Dirigint-se a
l'Andreu._) Que'n sóc de pervers als vostres ulls! (_Am gran
serenitat._) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en
aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que,
com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels
altres?

ANDREU (_en to conciliador_)

Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc
és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos.

FLORENCI

A veure, explica-t, Marió. (_Am molta serenitat._) T'he dit mai...?

MARIÓ (_suplicant_)

Florenci...

GABRIEL

Peró, home...

FLORENCI

Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon
home, no comprèn la meva bondat.

ANDREU (_en veu baixa_)

Vostè dirà...

FLORENCI

Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am
generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una
filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d'una
dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l'amor fecondant,
hermosejador de la vida.

ANDREU (_no comprenent-lo_)

Què vol dir amb això?

FLORENCI

¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s'estimen tant? Per què us
 afanyeu en desviar les seves voluntats?

ANDREU

Ja he dit que ho tenia resolt.

FLORENCI

Què voleu fer?

ANDREU

Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.

MARIÓ (_molt humil_)

Maneu, oncle.

ANDREU

Digues: estimes an en Gabriel? (_La Marió abaixa'l cap, sospirant
fondament._) L'estimes o no?

MARIÓ (_en veu baixa_)

Sí.

ANDREU

Estas ben resignada am la teva sort?

MARIÓ

Sí, oncle.

ANDREU

Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal
major, us dono'l consentiment pera que us caseu.

GABRIEL (_moll agraït_)

Pare!

FLORENCI

Al fi heu sigut generós.

ANDREU

Consti que és contra la meva voluntat.

GABRIEL

Pare! Pare!

ANDREU

(_abraçant an en Gabriel, molt emocionat_)

Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat
com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb
engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat!

FLORENCI

Vaja, home, alegreu-vos!

ANDREU

(_desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira
d'aprop de la taula_)

Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!

(_Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra
del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._)




### ESCENA VII


Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec


ENGANYA-AMOS

Ja tornem a ser aquí.

ROS

(_treient-se brins de palla de damunt del vestit_)

Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla!

ENGANYA-AMOS

I deixa, home!... Si això encara guarneix!

ROS

Oh! Es que porto la roba de les festes.

ENGANYA-AMOS

Ai, noi, que mires prim!

FLORENCI (_molt content_)

Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.

ENGANYA-AMOS

Ah! Sí?

FLORENCI

Avui, aquesta matinada.

ENGANYA-AMOS

Com acaba, com acaba?

ROS (_acostant-se_)

A veure...

FLORENCI

Acaba amb "El plany de l'estiu".

LLEC (_somrient_)

Que deu ser bonic!

ENGANYA-AMOS

I és trist això?

ROS (_amb enfasi_)

Home! Que no teniu orelles?

ENGANYA-AMOS

Però si l'estiu no's plany.

LLEC

Prou que ho sap el senyor Florenci.

ROS

Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.

ENGANYA-AMOS

Vaia, vés, poca-solta! (_An en Florenci._) Que no'ns ho vol llegir?

FLORENCI

No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i no voleu que us llegeixi'l
final? Marió.

MARIÓ

Què mana?

FLORENCI

Vols fer-me'1 favor d'anar a dalt a la meva sala a buscar aquella
carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?

MARIÓ

Sí, senyor.

GABRIEL

Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que
tindràs més coratge.

FLORENCI

No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir encara m'anima.
(_Dirigint-se a la Marió._) Me fas l'obsequi?

MARIÓ

Am molt gust.

(_Se'n va per l'escala. Curt silenci._)




### ESCENA VIII


Els mateixos, menys la Marió 


GABRIEL

Vés ara per què t'has d'amoinar...

ANDREU

No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits an aquests.

FLORENCI

Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al
món si'ls poetes fossin més generosos.

ANDREU

Però, que's creu que l'entenen?

FLORENCI

Per què no m'han d'entendre?

ANDREU

Jo estic en que'ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m:
vostè, am les seves histories, atabala l'enteniment dels pobres que
no tenen lletra. Jo no li nego'l merit... Però hi han coses que no
són pera tot-hom.

FLORENCI

L'art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és
popular.

(_Torna la Marió am la carpeta d'en Florenci._)




### ESCENA IX


Els mateixos, més la Marió 


MARIÓ

Si és servit. Es això?

FLORENCI

Això mateix. Gràcies, Marió.

GABRIEL

Però, home, espera més tard: espera al vespre.

FLORENCI (_amb ironia fina_)

En comptes del rosari?

GABRIEL

Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa
exercici. No sents un xic de fadiga?

FLORENCI

Que't penses que m'estic morint? (_Molt animós._) Vès què diu el
metge.

GABRIEL (_somrient_)

No vui dir això, Florenci.

FLORENCI

Ja veuràs que depressa'm posaré bo! Si ara no més me molesta la tos...
aquesta mica de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer unes
obres encara!...

GABRIEL

Es clar que sí! Però si tant n'abuses!... Ja ho veig que cada dia't
vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.

FLORENCI

Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo'm sento fort (_tus_) i no desdic per
res. (_Desfà'ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls,
manuscrits. A l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) Veieu aquests fulls
de paper?

ENGANYA-AMOS (_en veu baixa i trista_)

Prou.

FLORENCI

Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d'aquest petit
edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He
arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al
començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de
l'esperança!

ENGANYA-AMOS

(_molt emocionat i en veu baixa_)

Digui... digui.

LLEC

Vostè és massa bo, senyor Florenci!

FLORENCI

Veniu, veniu aprop meu. (_Se'n va a seure en el silló de prop de la
finestra, L'Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen._)

ANDREU

(_concentrat, passejant-se pels fons_)

Badocs, més que badocs!

FLORENCI

Que m'escolteu?

ENGANYA-AMOS

Sí, senyor, sí.

FLORENCI

Doncs començo. (_Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar
el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:_) No
sentiu fred?

ROS (_de bona fe_)

No... no'n fa pas, encara.

ENGANYA-AMOS (_molt ràpid_)

Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben
encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?

ROS (_comprenent l'intenció_)

Ah! Sí!

FLORENCI

Oi que si que'n fa, de fred?

ENGANYA-AMOS

(_aixecant-se les solapes del gec_)

Gaire bé com en el pic de l'hivern!

FLORENCI

I veieu que és estrany: jo suo. (_S'aixuga la suor del front._)

ENGANYA-AMOS

Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!

FLORENCI (_somrient esperançat_)

Sí, que les farem, sí!

ENGANYA-AMOS

Aquells tragos de mistela que hi clavarem!

FLORENCI

I que n'hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!

ENGANYA-AMOS

Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estranya! N'hi ha pera passar una
bona vetlla.

FLORENCI

Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora.

ROS

Jo us explicaré tot lo que m'ha passat anant pels envelats de les
festes majors d'aquests volts, que estic segur us en fareu creus.

FLORENCI

Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l'estiu.

ENGANYA-AMOS

Això mateix.

FLORENCI (_aixugant-se'l front_)

Quin fred i quina suor!

GABRIEL

Ho veus com estàs fadigat?

FLORENCI

No, home, no.

MARIÓ (_acostant-se an en Florenci_)

Vol pendre alguna cosa abans de sopar?

(_La Marió se'n va a seure aprop de la taula._)

FLORENCI

No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir "El plany
de l'estiu".

ANDREU (_desde'l fons_)

Quina taleia!

FLORENCI

Apa, escolteu. (_Llegeix._)

"L'estiu se marceix. 
El sol l'enrogeix 
i el besa agrait. 
L'estiu ha florit 
i arreu ha granat. 
Els fruits que ha deixat, 
ja l'home, amatent, per tot ha cullit 
ara goig infinit.

La terra no mor: 
al fons del seu cor 
la vida fa niu, 
servant-hi'l caliu 
am que engendrarà sa filla encisera: 
la verge que té per nom Primavera. 
Somorta a l'hivern, 
s'afanya covant 
el foc pur i etern
que va germinant 
les fulles i flors d'halé luxuriant.

L'estiu és ben mort! 
Ja l'aire del nord 
mustiga la terra. 
Al pla i a la serra 
ni'n queda record, 
del verd lluminós dels arbres gemats, 
on, ben amagats, 
els pobres aucells, al bo de l'estiu,
vetllaven llur niu.

Am quin tremolor 
les fulles cruixeixen! 
Ja totes pateixen 
del mal de tardor, 
caient cor-ferides i am freda grogor... 
El vent, bo i cantant, 
les va agombolant. 
Qui sap on les porta! 
La vida és molt forta! 
La vida és sofrenta, 
i am sava bullenta 
se va eternisant.
Que vingui l'hivern, que vingui plorant!

(_Posant-se afònic._)

Que's geli la terra, 
que nevi en la serra 
i faci un fred viu 
matant a l'estiu, 
que arreu els amants farem nostra via 
servint-nos de guia 
l'amor terrenal, que sempre reviu."

(_Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena._) M'ofego!...

GABRIEL

Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora.

FLORENCI

No: vui acabar-la ara. (_Torna a tussir._) Obriu aquesta finestra...
(_Se sent remor de vent i de fulles._)

ENGANYA-AMOS

(_obrint una mica la finestra_)

Així?

FLORENCI

Més. . . Més. . . (_L'Enganya-amos obeeix._) Així. Ara... (_Se va
ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més
vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem._)

"I al sé a l'hivernada 
tindrem abraçada 
la dòna estimada 
damunt nostre cor, 
que'l goig mai se mor, 
que'l goig és etern, 
per més rigorós que sigui l'hivern."

(_Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau
damunt d'en Florenci una volior de fulles mortes._) Ah! Quina tristor
damunt meu! (_Tot ell s'esgarrifa; la cara se li torna blanca, d'una
blancor de mort. Tus molt i s'ofega com si li anés a venir un
vòmit._) No puc més!... No puc més!... (_Li cauen els fulls per
terra._)

ENGANYA-AMOS

Ja'ns ho llegirà demà.

FLORENCI

Sí...ja us ho llegiré demà...demà, sentiu?

ENGANYA-AMOS

Al vespre; sí, senyor.

FLORENCI

Si no fos aquesta tos!... (_Se sent el xisclejar d'un vol d'orenetes.
En Florenci s'aixeca i va a mirar per la finestra._) Ah! Mireu! Mireu
quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com xisclen!... Que'n són
d'expertes! Són més vividores que nosaltres. (_Girant-se._) Gabriel!

GABRIEL (_acostant-s'hi_)

Què vols, Florenci?

FLORENCI

Ja has triomfat. (_Somrient._) I tu també, Marió. Que sereu feliços!

GABRIEL

Sí, que'n serem!

FLORENCI

Jo també triomfaré am la meva obra. (_Va defallint per moments.
L'Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l'estat d'en
Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar.
Va minvant el xisclejar de les orenetes._)

GABRIEL

Vaia si triomfaràs!

FLORENCI

No deixis morir el teu amor!

GABRIEL

No! Mai!

FLORENCI

Estimem... estimem... I recordem-nos, els que siguem feliços, dels
pobres que sofreixen.

GABRIEL

Sí, que'ns en recordarem.

FLORENCI

Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-t a nosaltres... (_La Marió
s'hi acosta._) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera:
jo... jo(_somrient am tristesa_) semblo la Tardor. Tardor i Primavera
no s'han abraçat mai i nosaltres sí. (_Cau defallit en el silló.
Deixen de sentir-se les orenetes._)

GABRIEL

Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.

FLORENCI (_provant d'incorporar-se_)

Quin fred!

GABRIEL (_ajudant-lo a aixecar-se_)

Deixa. Ajuda-m, Marió! (_En Gabriel i la Marió, a pes de braços,
ajuden an en Florenci a pujar l'escala. L'Enganya-amos, el Ros i en
Llec s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L'Andreu també._)

FLORENCI (_pujant l'escala_)

Quins dos puntals més fornits!

GABRIEL

T'agraden?

FLORENCI

Molt! Els tingues a la meva vellesa!

GABRIEL

No te'n faltaran de mellors.

FLORENCI

Vosaltres sí que'ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser
hermosos, els vostres fills!... Me sembla que'ls veig... tots colrats
pel sol... am la vermellor de les roselles.

GABRIEL (_somrient_)

Encara que te'n riguis.

FLORENCI (_aturant-se en el replà_)

Vosaltres tingueu forces fills... Jo tindré forces obres.

GABRIEL

I totes ben inspirades.

FLORENCI

Totes... dedicades a la mare eterna, que m'ha dat vida.

(_Se desmaia. La Marió i en Gabriel l'entren a la seva cambra._)

GABRIEL

Ajuda-m, Marió!

(_Desapareixen._)




### ESCENA X


L'Andreu, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec


(_Després d'un llarc silenci, l'Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se
dirigeix a l'Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula._)

ENGANYA-AMOS

Andreu! Andreu!

ANDREU

Què vols!

ENGANYA-AMOS

Que no ho heu vist! El senyor Florenci s'està acabant!

ANDREU

No serà res: és un desmai.

(_Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l'escala._)

GABRIEL

Pare! Veniu! Correu!

ANDREU

Verge del cel! (_Puja corrent per l'escala._)

ENGANYA-AMOS

Andreu: maneu...

ROS

No resteu...

LLEC

Sí: maneu-nos a tots!

ENGANYA-AMOS

Ho sentiu? Maneu.

(_Desapareixen l'Andreu i en Gabriel._)




### ESCENA XI


Els mateixos, menys l'Andreu i en Gabriel 


ENGANYA-AMOS

(_després d'un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d'un cap a
l'altre de l'escena_)

Quina desgracia, companys, quina desgracia!

(_Curt silenci._)

ROS

Jo me n'hi vaig per si'm necessiten.

LLEC (_pujant l'escala de puntetes_)

Pobre senyor Florenci!

(_Curt silenci._)

ENGANYA-AMOS

Què fem aquí parats?

LLEC (_desde l'escala, fent-los callar_)

Pst!... Calleu!

(_Llarc silenci._)

ENGANYA-AMOS

Què hi ha? Què sents?

LLEC (_escoltant, parant l'orella_)

Pst!... No enraoneu.

(_Llarc silenci._)

ENGANYA-AMOS

Digues si volen que anem a avisar el metge.

LLEC (_baixant l'escala am molt compte_)

Calleu, que ve l'Andreu!

ROS

Pot-ser no ha estat res.

(_Torna l'Andreu, visiblement apesarat._)




### ESCENA ULTIMA


Els mateixos, més l'Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel



ENGANYA-AMOS (_amb ansietat_)

I el senyor Florenci?

ANDREU

(_am dolor, mirant enlaire_)

Déu el tinga en la seva santa glòria!

ENGANYA-AMOS (_am veu apagada_)

Mort!

ROS (_moll baix_)

Mort!

LLEC (_am molt sentiment_)

Tant jove!

(_Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel._)

ANDREU

Preguem per la seva ànima!

(_L'Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren.
La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els
fulls de l'obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els
posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els
demés de la carpeta._)

ENGANYA-AMOS (_am veu concentrada_)

Se'ns ha ben post el sol!

LLEC

Pobres dels seus pares!

(_L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l'escala, i en Llec,
com si n'estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i
sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d'en
Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L
Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros,
recolzat a la barana de l'escala, va aixugant-se'ls ulls._)

ANDREU

(_veient que en Gabriel no prega_)

Gabriel: que no pregues?

GABRIEL

Que pregui, dieu?

ANDREU

Sí. En Florenci ha mort!

GABRIEL (_am serenitat_)

No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!

(_La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons,
els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci._)


Cau el teló pausadament 


*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***