The Project Gutenberg EBook of La festa dels reis, by William Shakespeare

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org


Title: La festa dels reis
       Lo que vulgueu (Twelfth Night)

Author: William Shakespeare

Translator: Carles Capdevila

Release Date: July 11, 2007 [EBook #22045]

Language: Catalan

Character set encoding: ISO-8859-1

*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA FESTA DELS REIS ***









NOTA DE LA TRANSCRIPCI. S'ha respectat l'ortografia, una
mica irregular, d'aquesta edici, que data de 1907. nicament
s'han corretgit alguns errors evidents d'impressi.




LA FESTA DELS REIS



PERSONATGES

ORSINO,               Duc de Ilyria
SEBASTI,             Germ de Viola
ANTONI,               Capit de vaixell, amic de Sebasti
UN CAPIT DE VAIXELL, Amic de Viola
VALENT,              Gentilhome al servei del Duc
CURI,                 Gentilhome al servei del Duc
SIR TOBIAS BELCH,     Oncle d'Olivia (1)
SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2)
MALVOL,              Majordom d'Olivia
FABI,                Servent d'Olivia
FESTA,                Jutglar d'Olivia
OLIVIA,               Comtesa
VIOLA
MARIA,                Cambrera d'Olivia
NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT

L'acci a Ilyria


I

UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)

DUC
Si la musica s l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens
parar mai, amareumen, fins que ma passi n'emmalalteixi y
assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! T un
caient tant dolcssim! Ha lliscat per la meva orella com
l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge
de violes!... Prou! No seguiu ms. S's perduda la dolor
d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y
sublim s ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi
capiga, no hi entra res, per esforat y valis que siga, que
als pocs minuts en fora y en valer no minvi: tant fantasiosa
s la passi, aquesta suprema fantasia.

CURIUS
Senyor, voleu sortir a cassera?

DUC
De qu, Curi?

CURIUS
Del cervo, senyor.

DUC
La del ms noble de tots, s mon unic anhel ara. Oh! quan mos
ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son al purificava
l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y
d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, sns reps
me deixen.

(Entra VALENT)

Qu t'ha respost?

VALENT
No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebs; ms
us porto la resposta que m'ha trasms sa cambrera; en set
anys ni la llum del sol veur son rostre descobert, car com
monja de clausura, constantment un tupit vel tapar son
rostre, y cada dia ruixar de llagrimes sa cambra, per la
memoria d'un germ difunt, record que vol servar eternament
en son pensament entristit.

DUC
Oh! la que t tanta dolura a l'nima, la que a l'amor d'un
germ rendeix tal culte, com sabr estimar el dia que
l'aurfera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit
viuen; quan sang y cor, solis altssims, siguin ocupats per
un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra
dels tupits brancatges s el ms esplendid bressol pels
somnis d'amor.

(Sen van.)



II

PLATJA

(Entren VIOLA, un CAPIT DE VAIXELL y MARINERS)

VIOLA
Quin pas s aquest, amic?

CAPIT
Ilyria, senyora.

VIOLA
Y qu hi podr fer jo a Ilyria? Mon germ s al fons de
l'Elysseu!... Potser la sort haur volgut que se salvs
tamb. Qu us sembla, bons mariners?

CAPIT
Vs mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.

VIOLA
Pobre germ meu! Qui sab si ell tamb s'haur salvat per un
sorts atzar?

CAPIT
B podria esser, senyora; y si us s consol lo probable, us
dir que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que
anant a fons, vs y aquesta gent heu entrat a la barca, he
vist el vostre germ agafarse coratjosament a un tro de pal
que surava damunt la mar esvalotada, y, com Ari sobre
l'esquena del dof, defensarse de les ones fins que ha
desaparescut a mon esguard.

VIOLA
Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa
salvaci, la meva ho assegura y tes paraules encara
n'aumenten l'esperana. Coneixes aquest pas?

CAPIT
S, madona; perqu a tres hores d'aqu hi ha el poble on vaig
nixer y m'he criat.

VIOLA
Qui governa aquesta terra?

CAPIT
Un duc tant noble de nom com de cor.

VIOLA
Com se diu?

CAPIT.
Orsino.

VIOLA
Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara
era solter allavores.

CAPIT.
Y encara ho s ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant
sols he estat un mes fra d'aqu. Corria aleshores la veu (ja
sabeu, senyora, que s feina dels xics comentar les voluntats
y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa
Olivia.

VIOLA
Y qui s aquesta Olivia?

CAPIT
Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al
cuidado d'un germ d'ella, mort fa poc tamb, y per aital
desgracia s per lo que diuen que ha renunciat al mn y a la
vista dels homes.

VIOLA
Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma
condici fins que fos madurat mon determini.

CAPIT
Ben difcil us ser aix perque no reb a ning, ni als
mateixos enviats del duc.

VIOLA
Capit, encara que molt sovint la perversitat pren bella
apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no
desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho
recompensar, que no diguis a ning qui soc y m'ajudis a
triar la disfrea que ms convingui a mon projecte. Vui
entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y
creu que no seran en va tos passos, car jo s cantar y b
podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer aix mos
oferiments acceptables. El temps s'encarregar de lo dems;
mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia.

CAPIT
El seu eunuc sigueu, que jo ser el vostre mut: que mai ms
vegi la llum si surt de ma boca una paraula de ms.

VIOLA
Mercs, capit, y guia.



III

A CASA D'OLIVIA

(Sir TOBIAS y MARIA)

SIR TOBIAS
Per, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre aix
la mort del seu germ? B massa s que la tristesa s el
pitjor enemic de la vida.

MARIA
Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar ms d'hora a la nit;
la senyora, vostra neboda, t molt que dir de les vostres
hores tant fra de llei.

SIR TOBIAS
Bah! val ms per ella que tingui que dir, que no que doni que
dir.

MARIA
S, per us estaria ms b que us mantinguessin en els
modestos lmits d'una vida ordenada.

SIR TOBIAS
M'estaria ms b! No haig de menester que res m'estigui ms
b; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'est prou
de b y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho
estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges.

MARIA
Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix
vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que
d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli
perqu li fes de galan.

SIR TOBIAS
Qui? Sir Andreu Galtaencesa?

MARIA
El mateix.

SIR TOBIAS
s tant home com el que ms ho siga a Ilyria.

MARIA
Y qu hi fa?

SIR TOBIAS
Eh! t'ls sus tres mil ducats de renda a l'any!

MARIA
S, per no'ls tindr ms d'un any, perque s un boig que t
la m foradada.

SIR TOBIAS
Pf! aix ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre
llenges, mot per mot y sense llibre, y t tots els dons ab
que la natura pot afavorir a un home.

MARIA
Oh! s; s cert; a un home idiota, perqu a ms de esser un
ruc, s un busca-raons, y si no tingus el d de la covardia
per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els
savis que no trigaria gaire a tenir el d del sepulcre.

SIR TOBIAS
Per aquesta m us dic que sn uns xerraires y uns
bescantadors els que parlen aix d'ell. Qu sn?

MARIA
Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre
s'emborratxa en companyia vostra.

SIR TOBIAS
s clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet
el propsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic
de passadi a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard
y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva
neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y
prou, moota. _Castiliano volto!_ perqu ara veig que ve Sir
Andreu Galtaencesa.

(Entra SIR ANDREU DE ROSTRE-ENCS)

SIR ANDREU
Sir Tobias! Com va aix, Sir Tobias?

SIR TOBIAS
Amable sir Andreu!

SIR ANDREU,(a Maria)
Que Du vos guardi, hermosa trapacera.

MARIA
Y a vos tamb, cavaller.

SIR TOBIAS
Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi.

SIR ANDREU
Qu s aix?

SIR TOBIAS
La cambrera de la meva neboda.

SIR ANDREU
Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus
ms fondament.

MARIA
El meu nom s Maria, cavaller.

SIR ANDREU
Amable senyora Maria Acosteushi...

SIR TOBIAS
Ho haveu mal ents, cavaller. Us he dit acosteushi; s dir:
apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula.

SIR ANDREU
Us asseguro que aix s que no ho voldria fer ab companyia.
Aquest s el significat del mot acosteushi?

MARIA
Adusiau, cavallers.

SIR TOBIAS
Que mai ms pogueu treureus l'espasa si la deixeu marxar
aix!

SIR ANDREU
Que mai ms pugui trurem l'espasa si us en aneu aix. Us
creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans?

MARIA
No us hi tinc pas per la m, senyor!

SIR ANDREU
Oh! perqu no voleu: aqu teniu la m.

MARIA
Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que
podrieu posar la m a la plata de la mantega y deixarli en
remull.

SIR ANDREU
Per qu, cor dol? Quin significat t aquesta metfora?

MARIA
Teniu la m tant aixuta!

SIR ANDREU
Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans
aixutes. Per, expliqueume aquesta broma.

MARIA
s una broma aixuta, senyor.

SIR ANDREU
Y en teniu gaires d'aquesta mena?

MARIA
S, senyor, ne tinc les mans plenes; per, veieu, aix que us
deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.

(Sen va Maria)

SIR TOBIAS
Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he
vist tant amoinat.

SIR ANDREU
Mai, fra de que m'amoins el Canaries. Devegades me sembla
que no allargo ms que un cristi  un qualsevol; menjo molt
bou y jo crec que aix'm castiga la vivesa.

SIR TOBIAS
s clar.

SIR ANDREU
Si n'ests segur, mai ms ne menjava... Dem agafo'l cavall y
men torno a casa, Sir Tobias.

SIR TOBIAS
_Pourquoi_, estimat cavaller?

SIR ANDREU
Qu vol dir _pourquoi_? Que men vagi o que no men vagi?
Tant-de-b jo hagus aplicat a l'estud de les llenges el
temps que he dedicat a l'esgrima, a la dana y als combats
d'ssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!

SIR TOBIAS
Avui tindries un cap perfecte.

SIR ANDREU
Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?

SIR TOBIAS
No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas
per natural.

SIR ANDREU
Per m'escauen molt, veritat?

SIR TOBIAS
Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure
com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels
fila.

SIR ANDREU
En bona fe, dem men torno a casa; la vostra neboda no's vol
deixar veure, y encara que ho volgus, me jugo quatre contra
un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per
aquests volts, la festeja.

SIR TOBIAS
No'l vol de cap manera, al duc. No's casar ab cap home que,
pels mrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo
l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de
peus.

SIR ANDREU
Me quedar un altre mes. Soc l'home ms extrany del mn.
Devegades me dna per passarmela tranquilament en balls y
comparses.

SIR TOBIAS
Per, tu ets ents en aquestes futeses, cavaller?

SIR ANDREU
Tant com el qui ms a Ilyria, sigui qui sigui; s'entn,
exceptuant als meus superiors; aix no vol dir que vulgui
compararme als homes venerables.

SIR TOBIAS
Y de dana, com estas?

SIR ANDREU
Salto com un cabrit.

SIR TOBIAS
Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.

SIR ANDREU
Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.

SIR TOBIAS
Y per qu ha de restar amagat tot aix? Per qu guardes totes
aquestes gracies darrera'l tel? Tens por de que se les mengi
la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per qu no vas a
missa ab un pas de contradana y no'n tornes ab una
farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un
contrapas; no voldria anar mai all a on no'm puc estar
d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rod. Que has perdut
el seny? Per ventura vivim en un mn que'ls merits fassin
nosa? Jo diria, per l'excelent conformaci de pantorrilla que
veig que tens, que vas nixer baix l'estrella de la dana.

SIR ANDREU
S; s ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc.
Armarem alguna xala, eh?

SIR TOBIAS
Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?

SIR ANDREU
Toro? Influeix en el cor y a les costelles.

SIR TOBIAS
Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un
saltir, ah! ms amunt! ms! ms!...

(Sen van)



IV

EN EL PALAU DEL DUC

(Entren VALENT Y VIOLA, vestida de patge).

VALENT
Si'l duc contina dispensantvos sos favors, Cesari, aviat
obtindreu sa absoluta confiana; fa tres dies que us coneix y
ja no sou pas un extrany per ell.

VIOLA
Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la
persistencia de sa simpatia? s inconstant en ses afeccions,
el duc?

VALENT
No.

(Entren el DUC, CURI y cavallers)

VIOLA (a Valent)
Mercs... Ara ve'l duc.

DUC
Qui ha vist an en Cesari?

VIOLA
Aqu'l teniu, senyor, a les vostres ordes.

DUC (a sos cavallers)
Aparteuvos.

(a Viola)
Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos
pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set
nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en
tant no obtinguis audiencia.

VIOLA
Ms si s cert, senyor, com diuen, que tant entregada al
dolor se troba, ben difcil ser fer que m'atengui.

DUC
Traspassa tots els limits de la bona criana; fes
terratremol, ans que tornar sns resposta.

VIOLA.
Y suposant que jo pugui parlarhi, qu li dir, senyor?

DUC
Oh! aleshores revelali ma passi; meravellala ab la pintura
de la devoci que li porto. Tu li representaras mon sofrir,
com ning ho faria; y li seran de ms grat escoltar les
paraules de jova boca, que no les d'un altre ms venerable
nunci.

VIOLA.
Molt temo que no sigui aix, senyor.

DUC
No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feli
edat el dirte home; els llavis de Diana no sn pas ni ms
roigs ni ms suaus que'ls teus; ta veu s aguda y clara, com
la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo s
que'l dest et t designat per aquesta tasca...

(Als cavallers)
Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu,
car la soletat s ma millor companyia. Tu compleix aquesta
dola missi, y ta llibertat ser igual a la meva y teva ser
tota ma fortuna.

VIOLA
Far tot lo que pugui per ablanirli el cor...

(Apart)
Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu
desesperadament sospira!

(Sen van)



V

A CASA D'OLIVIA

(Entren MARIA y JUTGLAR)

MARIA
Si no'm dius aont has estat no desclour'ls llavis d'un gruix
de cabell per a disculparte. La senyora't far penjar per
haverten anat.

JUTGLAR
Que'm fassi penjar! Qui estigui ben penjat no ha de tmer els
colors.

MARIA.
Per qu?

JUTGLAR
Qui no veu els colors, no'ls ha de tmer.

MARIA.
Brava resposta! Y no sabs aon no s'han de tmer els colors?

JUTGLAR
An, bona Maria?

MARIA
A la guerra; els colors enemics. All sen pot riure tant com
se vulgui.

JUTGLAR
B! Que Du afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs
que gastin el que tinguin.

MARIA
Per per aix no deixaran de penjarte per haver estat tant
temps fra, y si no't pengen te despatxaran, que ser lo
mateix que deixarte penjat.

JUTGLAR
Val ms estar ben penjat que mal casat y si em despatxen
mentres duri l'estiu, rai!

MARIA
s a dir, que estas ben resolt?

JUTGLAR
No; per ho estic respecte a dos punts.

MARIA
Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantar
y si se trenquen tots dos, calces avall.

JUTGLAR
B, molt b!... Vatja, que Du te gui; el dia que Sir Tobias
deixi de beure seras el tro de carn d'Eva ms aixerit que hi
haur a Ilyria.

MARIA
Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure
demanali perd humilment.

(Sen va)

JUTGLAR
Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells
que creuen tenirte no sn ms que uns totxos, y jo que estic
segur de no tenirte puc ben passar per enginys. Perqu, qu
diu Quinepalus? Val ms esser un boig savi que un savi
tonto

(Entren OLIVIA y MALVOL)
Que Du us beneeixi, missenyora.

OLIVIA
Que'l treguin, no vui boigs aqu.

JUTGLAR
Que su sords? Emporteusen a la senyora; fra boigs d'aqu.

OLIVIA
Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.

JUTGLAR
Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons
consells podran esmenar: Perqu, engreixeu al jutglar, y el
jutglar ja no estar magre; dieu al malcriat que s'esmeni y
si s'esmena deixar d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l
sastre l'adobi! Tot lo que s adobat s apedaat. La virtut
que s'extravia s apedaada de vici; el vici que s'esmena s
apedaat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar,
millor, y si no, qu hi farem? Aix com l'unic banyut
veritable s la desditxa, aix tamb la bellesa s una flor.
La comtessa diu que no vol boigs aqu: doncs jo torno a dir
que treguin a la comtessa.

OLIVIA
s a vs a qui he dit que treguessin.

JUTGLAR
A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum,
lo que vol dir que'l meu cervell no s tant abigarrat com la
meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu
boja.

OLIVIA
Y podries demostrarho?

JUTGLAR
Ben fcilment, missenyora.

OLIVIA
Provaho.

JUTGLAR
Haig de fer com si us pregunts la doctrina. Responeume,
ratolinet de virtut.

OLIVIA
Ja que no tinc altre entreteniment, afrontar la prova.
Pregunteu.

JUTGLAR
Per qu esteu tant apesarada, missenyora?

OLIVIA
Per la mort del meu germ, bon jutglar.

JUTGLAR
Me sembla que son nima s a l'infern, missenyora.

OLIVIA
Jo s que son nima s al cel, jutglar.

JUTGLAR
Doncs su ben boja de desesperarvos, perqu l'nima del
vostre germ sigui al cel, missenyora... Que se l'emportin,
fra boigs d'aqu, cavallers!

OLIVIA
Qu us en sembla del jutglar, Malvol? Sembla que s'esmena,
veritat?

MALVOL
s cert, y jo crec que s'anir esmenant com ara, fins que les
ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les
facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.

JUTGLAR
Que Du us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar
vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no
soc una fura; per no's jugaria pas dos sous a que vs no
sigueu un beneit.

OLIVIA
Qu responeu, Malvol?

MALVOL
M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa
d'aquest miserable coqu. L'altre dia'l vaig veure quedarse
ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l
cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab qu respondre. Si
no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un
badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les
migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests
pobres beneits.

OLIVIA
Ah, Malvol! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y
tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s's
franc, geners, senzill, se pren per trets de cervatana lo
que a vs us semblen bales de can. No hi ha res d'injuris
en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura
l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home
pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.

JUTGLAR
Que Mercuri et doni'l d de mentir per haver parlat tant b
de nosaltres.

(Entra MARIA)

MARIA
Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol
parlar.

OLIVIA
Es un missatger del duc?

MARIA
No ho, s, senyora; s un galan donzell; y ve molt ben
acompanyat.

OLIVIA
Y qui s que l'en priva d'entrar?

MARIA
Sir Tobias, vostre oncle.

OLIVIA
Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!

(Sen va Maria)
Aneu, Malvol; si s alguna demanda del duc, dieu que estic
malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, per doneuli
comiat.

(Sen va Malvol)
Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com
no plauen a la gent.

JUTGLAR
Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que
Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve
un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.

(Entra SIR TOBIAS)

OLIVIA
Oh! juraria que est mig ubriac!... Qui hi ha a la porta,
oncle?

SIR TOBIAS
Un gentilhome.

OLIVIA
Un gentilhome? Per quin gentilhome?

SIR TOBIAS
Un gentilhome aix...

(Eructa)
Mala pesta de sardines escabetxades!... Qu hi ha, ase?

JUTGLAR
Bon Sir Tobias!

OLIVIA
Oncle, com s que a aquestes hores ja esteu entregat an
aquesta indolencia?

SIR TOBIAS
Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un
home que vol entrar.

OLIVIA
Si, ja ho s; y qui s?

SIR TOBIAS
Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men
dna.

(Sen va)

OLIVIA
A qu s'assembla un ubriac, jutglar?

JUTGLAR
A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa
un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.

OLIVIA
Vs y avisa al jutge que vingui a alar el cadavre, perqu ja
s al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.

JUTGLAR
No; no ms s boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.

(Sen va)

(Entra MALVOL)

MALVOL
Aquell murri, senyora, jura que us parlar. Li he dit que
estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per
aix volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja
li havia semblat y que per aix havia de parlarvos. Qu se li
ha de dir? s fet a prova de refusos.

OLIVIA
Dieuli que no'm parlar.

MALVOL
Aix s lo que se li ha dit, per ha respost que mal que
s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us
parlar.

OLIVIA
Per quina especie d'home s?

MALVOL
De l'especie humana.

OLIVIA
B, per de quina mena?

MALVOL
De la pitjor mena; diu que us parlar tant si com no.

OLIVIA
Com s? quina edat representa?

MALVOL
No s prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne
un noi; s com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com
la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la
virilitat. T un bell rostre, y parla molt impertinentment:
sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.

OLIVIA
Que entri; crideu a la meva cambrera.

MALVOL
Cambrera, la senyora us demana.

(Entra MARIA)

OLIVIA
Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre
missatge del duc.

(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)

VIOLA
L'honorable mestrea d'aquesta casa, qui s?

OLIVIA
Parleu, jo respondr per ella. Qu voleu?

VIOLA
Dieume, perfecta, incomparable y clarssima bellesa, si soc
davant de la mestrea d'aquesta casa, perqu jo mai l'he
vista. Molt me doldria que's perds el meu discurs, car a ms
d'esser fet ab fora galan traa, m'ha fet passar Du sab els
treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu
lo que us demano, perqu'l ms xic desdeny s matzina per mi.

OLIVIA
D'on veniu?

VIOLA
No s gaire ms de lo que he aprs, y aquesta pregunta no
entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si
su vs qui jo cerco, per comenar mon discurs.

OLIVIA
Su comediant?

VIOLA
No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les
mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Su
vs la mestrea d'aquesta casa?

OLIVIA
Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sc jo a
qui cerqueu.

VIOLA
Si ho su ja'n cometeu un, perqu lo que teniu per donarho no
ho teniu per guardarvosho. Per no s aquesta la meva missi.
Us dir l'endrea en vostre elogi, y us obrir'l cor del meu
missatge.

OLIVIA
Aneu a lo important: us faig merc de l'elogi.

VIOLA
Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que
s!

OLIVIA
Aix li treur sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut
lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia
y si he autorisat la vostra entrada ha estat ms per
coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal,
retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perqu
no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc
corrent.

MARIA
Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest s vostre cam.

VIOLA
No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta ms per
aquestes aiges.

(A Olivia, per Maria)
Aplaqueu vostre gegant, senyora.

OLIVIA
Dieume, qu voleu?

VIOLA
Jo soc un missatger...

OLIVIA
Segurament que deu tenir molt de basards lo que haveu de
dir, perqu veig que us costa molt comenar. Expliqueume'l
vostre missatge.

VIOLA
Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni
declaraci de guerra ni reclamaci d'homenatge: vinc ab
l'olivera a la m; totes mes paraules sn de pau.

OLIVIA
Malgrat aix el preambol ha estat ferm. Qui sou? Qu
desitjeu?

VIOLA
Aix s un jc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui
soc y lo que vull, sn coses tant delicades com una
virginitat; paraula sacratssima per vostra orella, profana
per qualsevulga altra.

OLIVIA
Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.

(Sen va Maria)
Y dieu, quin s el vostre texte?

VIOLA
Hermosissima damisela...

OLIVIA
Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir.
Aont s el vostre texte?

VIOLA
En el pit del duc Orsino.

OLIVIA
En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?

VIOLA
Pera respondreus ab tota llei, us dir en el primer capitol
de son cor.

OLIVIA
Oh! ja l'he llegit; s pura heretgia. No m'haveu de dir altra
cosa?

VIOLA
Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.

OLIVIA
Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu
rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,per
alarem la cortina y us ensenyarem el quadro.

(S'ala'l vel)
Mireu.

(Torna a tirarse'l vel)
Tal com era ara mateix.

(S'ala'l vel)
Qu us en sembla?

VIOLA
Excelent, si tot s obra de Du.

OLIVIA
s de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.

VIOLA
s una hermosura admirablement treballada; aquest roig y
aquest blanc hi han sigut posats per la m exquisida y savia
de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la ms crudel de
totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens
deixarne alguna copia als que vindran.

OLIVIA
Oh! no tindr tant mal cor. Repartir en llegats la meva
hermosura; sen far inventari y cada particularitat, cada
detall ser anotat en el meu testament; per exemple: tem,
dos llavis passadorament roigs; tem, dos ulls foscos, ab ses
corresponentes parpelles; tem, un coll, una barba; y aix
tot lo dems. Us han enviat pera posarme preu?

VIOLA
Ja veig que l'orgull s el vostre flac, per encara que
fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon
amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que
l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la ms
perfecta bellesa.

OLIVIA
Y com m'estima?

VIOLA
Ab adoraci, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen
d'amor, ab sospirs de foc.

OLIVIA
Qui us envia sab b prou que jo no puc estimarlo. Altrament,
jo'l suposo virtus; s que s noble, ab una joventut fresca
y sns tara; geners, valent, y per l'aire y la figura, una
gentil persona, emper jo no puc, estimarlo, y aix molt
temps fa que ja ho hauria de saber.

VIOLA
Si jo us estims ab el foc ab que us estima ell, ab les
angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria
avenirme al vostre refs ni el podria entendre mai.

OLIVIA
Qu farieu, doncs?

VIOLA
Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria
pendre born a la meva nima vers la casa vostra; escriuria
fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a
plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom
en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora
veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no
us deixaria en reps ab aquests dos elements; l'aire y la
terra, fins que sentissiu pietat de mi.

OLIVIA
Molt podrieu si fessiu tot aix. Quina s vostra naixena?

VIOLA
Superior a la meva fortuna y la meva fortuna s prou. Soc
gentilhome.

OLIVIA
Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli
que no m'envii cap ms missatger... fra de que torneu vs
mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules.
Aneu y mercs. Preneu aix per vs.

(Li dna una bossa)

VIOLA
Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners,
que no s a mi a qui cal paga: altra persona s a qui vostres
mercs haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra
el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre
anhel, tal com vs pagueu el fervors afany del meu amo.
Adeusiau, crudel bellesa.

(Sen va)

OLIVIA
Quina s, vostra naixena? Superior a la meva fortuna y la
meva fortuna s prou. Soc gentilhome. Oh! juraria que ho
ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu
enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Ms, calma,
calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y b, qu? Tant
contagiosa s l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les
perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el
cam del meu cor!... Y b, sigili... Malvol!

(Entra MALVOL)

MALVOL
Sempre al vostre servei, senyora.

OLIVIA.
Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la
meva voluntat ha deixat aqu aquest anell; tornali y digali
que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperana al
su amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aqu
dem, jo li explicar els motius que tinc pera obrar aix.
Cuita, Malvol.

MALVOL
Est b.

(Sen va)

OLIVIA
No s'l que faig; ms, temo que potser mos ulls massa
facilment han enlluernat mon cor. Dest, disposa. Ning's pot
vncer. Lo que est escrit ha de complirse; doncs, sigui.



VI

UNA BARRACA A LA PLATJA

(Entren ANTONI y SEBASTI)

ANTONI
No voleu quedarvos ms temps, ni voleu que us acompanyi?

SEBASTI
No, amic meu. La claror que llena sobre meu la meva estrella
es massa sinistra. La malignitat de mon dest, podria minvar
la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a
portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga
a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.

ANTONI
Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.

SEBASTI
No, company; l'atzar me far de guia. Per veig que'l teu
modo de procedir s fill de la delicadesa; no'm vols fer dir
lo que vui callar y aix sol m'obliga, en justa
correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues,
doncs, que'l meu nom s Sebasti, encara que'm fassi nomenar
Roderic. El meu pare era un tal Sebasti de Messalina, del
qui sns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills
bessons, jo y una germana meva. Du hagus volgut acabar en
un mateix moment aquelles dues vides, comenades en una
mateixa hora! Per tu, amic meu, ho has disposat d'altra
manera, perqu una hora abans de que tu'm salvessis, la meva
germana havia mort engolida per les ones.

ANTONI
Oh, quin dia!

SEBASTI
Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblana entre
ella y jo deien que era extraordinaria; per si jo no'm puc
atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, sns cap
recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forada a
trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar,
per jo cal que ofegui son record en altra aigua molt ms
amarganta encara!

ANTONI
Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.

SEBASTI
Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet
passar.

ANTONI
Si no voleu que'm cregui l'home ms desgraciat, deixeume
esser vostre servent.

SEBASTI.
Si no voleu desfer lo que haveu fet, s a dir, si no voleu
matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adu, una vegada per
totes; el meu cor est tant adolorit, y el record de la meva
mare est tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus
ulls trairme. Adu, vaig al palau del duc Orsino.

(Sen va)

ANTONI
Que tots els dus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la
cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos aix...
Ms, tal s el meu afecte per tu, que succeeixi lo que
succeeixi, afrontar gusts tots els perills.



VII

UN CARRER

(Entra VIOLA; desprs MALVOL)

MALVOL
No su vs el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa
Olivia?

VIOLA
Certament; fa poc que n'he sortit.

MALVOL
Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut
vs mateix m'haurieu estalviat aquest cam. M'ha ordenat que
us digus que doneu al vostre amo la seguretat ms absoluta
de que ella no l'estima, y a ms m'ha dit que no us atreviu a
tornar ab cap ms embaixada d'ell, fra que sigui per dirli
vs mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc.
Preneu aix.

VIOLA
Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.

MALVOL
Vaja! su vs qui ab impertinent insistencia l'haveu llenat
a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat.
Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre
mateix el lleno, y si no que sigui de qui primer el trobi.

(Sen va)

VIOLA
Jo no li he deixat cap anell. Qu voldr, aquesta dna?
L'haur enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha
posat sos ulls ab tanta atenci sobre mi, que talment
semblava que'l mirar li esgarris la paraula: parlava a bots
y com abstreta. Sns dubte s'ha enamorat de mi; aix s un
tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme
que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc
no n'hi ha enviat cap; an-e mi s a qui vol. Si fos aix (y
ho es), pobra comtessa! ms li valdria haverse enamorat d'un
somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que
llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fcil els s,
als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dnes sa
polida imatge! La culpa la t nostra flaquesa, no nosaltres:
tals som, perqu tals ens va fer la naturalesa. Quina fi
tindr aix? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!,
estimo bojament al duc. Qu esdevindr? Com a home no puc
pensar en obtenir l'amor de qui m's amo: com a dna, ai!
quants inutils sospirs arrencar del pit de la desditxada
Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. s
massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo.



VIII

A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS
Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no s al llit, s com
si hagus matinejat; y _deliculo surgere_, ja sabs...

SIR ANDREU
No; en bona fe que no s res d'aix. Per lo que s, s que
ficarse al llit tard s ficarse al llit tard.

SIR TOBIAS
Conclusi falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida.
Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir desprs, s
anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit
ms tard de les dotze, s anarsen a dormir aviat. La nostra
existencia no's compon de quatre elements?

SIR ANDREU
Aix ho diuen; per jo crec que's conpon del menjar y beure.

SIR TOBIAS
Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga un got
de vi.

SIR ANDREU
Mireu, juraria que ve'l jutglar.

(Entra'l JUTGLAR)

JUTGLAR
Qu tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre
tercet? (3)

SIR TOBIAS
Du te guard, ase. Vinga una can.

SIR ANDREU
El jutglar t una bona gargamella. Donaria quaranta lliures
per tenir la cama y la veu que t'l jutglar. A fe que'm vares
guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus
y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro
que vaig riure de deb. Te vaig enviar un vintids, perqu
tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat?

JUTGLAR
Ja l'he embutxacat; perqu'l nas den Malvol no s pas un
manec de fuet; la mestrea t la m blanca y els mirmidons no
sn pas tavernes.

SIR ANDREU
Magnific! No hi ha res com aix pera riure. Ara, vinga la
can.

SIR TOBIAS
Vinga. Aqu va un ral; cantans una can.

SIR ANDREU
Veten-aqu un altre. Si un cavaller dna un...

JUTGLAR
Voleu una can d'amor o una can moral?

SIR TOBIAS
Una can d'amor, una can d'amor!

SIR ANDREU
S, s, d'amor; tant se men dna de la moral an-e mi.

JUTGLAR, (cantant)
Aont aneu dola estimada
lluny de vostre aimant fidel?
Atureuvos que ell arriba;
atureuvos y escolteu,
que canons de tota mena
us cantar ab totes veus.
Sempre al fi de la jornada
a l'amor hi trobareu.
Qui vulga passar per savi
tinga sempre aix present.

SIR ANDREU
Excelent!

SIR TOBIAS
Molt b!

JUTGLAR, (cantant)
L'amor no s joia futura.
El d'ara s el goig ms cert
el que m'uneix la rialla
ab la alegria present.
Poc avena qui s'espera;
lo futur s sempre incert.
Veniu, doncs, ma dola amiga,
no deixeu que us fugi el temps;
beseume vint cops els llavis,
que joventut prompte's perd.

SIR ANDREU
Veu melosa, paraula de cavaller!

SIR TOBIAS
Dolcssim accent!

SIR ANDREU
Mels y dolcssim, a fe!

SIR TOBIAS
Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolor. Per, qu us
sembla, si beguessim fins que'l cel ens balls? o b que
despertessim al muol ab un trio capa d'encisar tres nimes
de teixidor? Qu m'hi dieu?

SIR ANDREU
Si m'estimeu, femho. Jo hi sc un llebrer, en aix d'agafar
les tonades.

JUTGLAR
Per la Verge, senyor, que hi ha llebrers que'n saben
d'agafar.

SIR ANDREU
Ja ho crec!; cantem all de: _Tanca la boca, coqu_...

JUTGLAR
_Tanca la boca, coqu?_ Us haur de dir coqu, sir Andreu?

SIR ANDREU
No ser la primera vegada que haur obligat a alg a dirme
coqu. Comena, jutglar: _Tanca la boca_...

JUTGLAR
Si tanco la boca no comenar mai.

SIR ANDREU
Bona, Jutglar! Va, comena.

(Canten tots tres)

(Entra MARIA)

MARIA
Qu s aquest temperi? Que mai ms se'm tingui per honrada,
si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvol que us
faci passar la porta.

SIR TOBIAS
La senyora s una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en
Malvol s un ensa y nosaltres

_som tres alegres companys._ (4)

No li sc parent, jo? No sc de la familia de la senyora, jo?
Tururut, minyona!

(Canta)
Diu que un home a Babilonia,
dama, la dama.(5)

JUTGLAR
Malviatge! el cavaller porta una empenta que Du n'hi d!

SIR ANDREU
Fa rotllo quan s'hi posa; jo tamb, perx. Ell ho fa ab ms
gracia, per jo ab ms naturalitat.

SIR TOBIAS, (cantant)
El dotze de desembre...

MARIA
Per Du, calleu!

(Entra en MALVOL)

MALVOL
Qu su boigs, missenyors, o qu? Qu no teniu ni modos ni
vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an
aquestes hores de la nit? Qu us penseu que s una taverna
aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires? No teniu
respecte al lloc ni a les persones. Qu vol dir aquesta
conducta tant fra de to?

SIR TOBIAS
Fra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al
dimoni!

MALVOL
Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora
m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella
us ha adms a casa seva, est molt lluny d'aprovar vostres
desordes. Si podeu reprimir vostres excessos sereu ben vingut
an aquesta casa; altrament, est disposada a acceptar vostre
comiat.

SIR TOBIAS (cantant)
Adu cor meu, que d'aqu m'allunyen!

MARIA
Sir Tobias, per Du!

JUTGLAR (cantant)
Sos ulls me diuen que sa mort s'atana.

MALVOL
Sembla impossible! No acabarem.

SIR TOBIAS (cantant)
Jo mai m'acabar.

JUTGLAR
Aix no s veritat, Sir Tobias.

MALVOL
Us fa molt honor aix!

SIR TOBIAS (cantant)
Li haur de dir que sen vagi?

JUTGLAR
Digueuli encara que li amargui.

SIR TOBIAS
Que sen vagi y no torni mai ms?

JUTGLAR
Oh, no no, no gosareu dirli res.

SIR TOBIAS (a Malvol)
Nosaltres desafinem, company? Mentida. Ets alguna cosa ms
que un majordom? Te creus que, perqu tu ets virtus, ja
s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al mn?

JUTGLAR
Per santa Agna, s cert, y el cum ens escalfar la boca.

SIR TOBIAS
Tens ra.

(A Malvol)
Vs, vs, y netjat les cadenes ab molla de pa. Un got de vi,
Mariagna.

MALVOL
Maria, si us interessa la consideraci en que us t la
senyora, no volgueu saberhi res en aquesta disbauxa. La
senyora sabr tot aix; us juro que ho sabr tot.

(Sen va)

MARIA
Aneu a espolsarvos les orelles.

SIR ANDREU
Seria una cosa tant lloable com el beure quan se t gana, el
desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas.

SIR TOBIAS
Fesho, cavaller; jo't redactar un cartell o jo mateix li
far saber la teva indignaci.

MARIA
Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del
patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora. En quant
al senyor Malvol, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una
passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser
la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajurem al llit
sc bona, ja ho veureu.

SIR TOBIAS
Conta, conta. Qu hi ha?

MARIA
Aquest home sens torna un purit.

SIR ANDREU
Oh, si jo ho sabs del cert el bastonejaria com a un go.

SIR TOBIAS
Si fos un purit? Per qu? Quina delicada ra tens pera aix?

SIR ANDREU
De delicada no'n tinc cap; per en tinc de sobres.

MARIA
Ben mirat, ms que un purit, no s altra cosa que un baix
adulador, que sab mudar de llureia quan li conv; s un ase
carregat d'afectaci, que s'ha aprs quatre cerimoniosos
compliments pera anarlos repetint petulantment; se creu tant
farcit de perfeccions, que est convenut de que no hi ha
ning que veientlo una sola vegada ja no l'estimi. En aquest
flac s aon pegar falconada la meva venjana.

SIR TOBIAS
Qu penses fer?

MARIA
Tirar una misteriosa. carta d'amor per ont ell se passeja, y
que per les alusions que far al color de la seva barba, a la
forma de les seves pantorrilles, al su posat, a l'expressi
dels sus ulls y del su front, se veur que s an ell a qui
va adreada. La meva lletra s'assembla tant a la de la
senyora, que quan ens cau a les mans un escrit que tracti
d'alguna qesti esborrada de nostra memoria, ab prou feines
podem posar en clar sa veritable procedencia.

SIR TOBIAS
Excelent! ja he flairat la farsa.

SIR ANDREU
Jo tamb l'he ensumada.

SIR TOBIAS
Creur que les cartes que tu tiraras sn de l'Olivia que est
enamorada d'ell.

MARIA
Aquest s el meu cavall de batalla.

SIR ANDREU
Un cavall que'l far tornar un ase.

MARIA
Un ase del tot.

SIR ANDREU
Oh, ser admirable!

MARIA
Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que
aquesta medecina far l'efecte que esperem. Jo us dir aon
tirar la carta, perqu us hi poseu a l'aguait, junt ab el
jutglar, y aix me podreu explicar l'interpretaci que li
donar. Aneu a descansar pera aquesta nit y pensu en lo
que'ns espera.

(Sen va)

SIR TOBIAS
Bona nit, Penthesilea.

SIR ANDREU
Us dic que s una admirable xicota.

SIR TOBIAS
s una llebrera de bona mena y que m'adora. Qu't sembla?

SIR ANDREU
A mi tamb sem va adorar una vegada.

SIR TOBIAS
Anemsnosen a dormir, cavaller. Faries molt santament si
enviaves a cercar diners.

SIR ANDREU
Si no puc conseguir la m de vostra neboda, no s pas com men
sortir.

SIR TOBIAS
Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no
obtns la seva m, digam que sc una rssa.

SIR ANDREU
No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu.

SIR TOBIAS
Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja s massa
tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine.



IX

EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, VIOLA, CURI y altres)

DUC
Doneume musica!... Bon dia, amics. Cesari, canta una estana
tant sols; aquella antiga can que vas cantar ahir vespre.
Ms consolava mon cor aquella can que no pas tots aquells
aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils
conceptes. Una estana no ms, Cesari.

CURI
Perdoneu, Altesa, qui la cantava no's troba pas aqu...

DUC
Qui era, doncs?

CURI
Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare
d'Olivia. No deu esser lluny d'aqu.

DUC
Busqueulo vs, y en tant els esturments comencin la can.

(Sen va Curi. Musica)

(A Viola)
Acstat, patge. Si alguna vegada estimessis, recrdat de mi
en tes dolces penes; perqu tots els enamorats sn igual que
jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora
la cara imatge de sa estimada, T'agrada la can?

VIOLA
Dolament ressona all aon l'amor hi t'l soli.

DUC
Has parlat saviament. Juraria que ab tot y esser jova, ja has
posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No s cert,
patge?

VIOLA
Potser s veritat, Altesa.

DUC
Com s aquesta dna?

VIOLA
T'l vostre aspecte.

DUC
No s parella per tu, doncs. Digues: quina edat t?

VIOLA.
La vostra.

DUC
Com hi ha mn, doncs, s vella! La dna sempre ha de triar
home ab ms anys que ella, perqu aix ms facilment s'av ab
les seves inclinacions y t ms segur el domini del su cor.
Creume, patge, encara que nosaltres, els homes, volguem
negarho, nostres passions sn ms violentes, ms vacilantes,
ms insegures, ms fulminantes, per tamb s'apaguen y
s'esborren ms aviat que les de les dnes.

VIOLA
Aix ho crec, senyor.

DUC
Procura, doncs, que ta aimada sigui ms jova que tu, o
debades s'esforar la voluntat perqu duri l'amor, car en la
dna, com en la rosa, tot just neix sa bellesa que ja marcida
s'esllangueix.

VIOLA
Cert que s aix. Ms, trista sort la d'elles! Perqu'l dest
ha de condemnarles a la ruina, a l'assolir la perfecci?

(Entren CURI y el JUTGLAR)

DUC (al Jutglar)
Vine, amic; canta aquella can que cantaves ahir vespre.
Escoltala b, Cesari; s antiga y senzilla. La canten al sol,
les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines
l'acompanyen ab el soroll dels boixets; s una ingenua can
que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats.

JUTGLAR
Comeno, senyor?

DUC
Comena.

JUTGLAR (cantant)
Acstat, mort, acstat,
y a l'ombra d'un xiprer colgueu mon cos.
Vola, ma vida, vola,
ma bella aimada sns pietat m'ha mort.
La blanca mortalla ab teixos guarnida
amaniu ben prest.
Tant justa l'escena de deixar la vida
com jo, ning ha fet.

***

Ni flor, ni llor que dugui
a l'aire aroma, al meu damunt planteu.
Ni amic, ni amic saludi
el clot aon mos ssos llenareu.
perqu mon plany fini, haureu d'enterrarme
en lloc erm y sol
aon jamai puga veni a despertarme
d'un aimant el plor.

DUC (llenant una borsa al Jotglar)
T aix, pel treball.

JUTGLAR
No s treball pera mi el cantar; s un plaer, senyor.

DUC
Doncs jo't pago'l plaer.

JUTGLAR
Y s just, senyor, perqu'l plaer, tard o d'hora, ha de
pagarse.

DUC
Vesten ara.

JUTGLAR
Que'l du de la melangia't protegeixi, y que'l sastre't faci
un vestit de tornasol, car ton nima s un opal. Els homes
constants com tu haurien d'esser mariners, pera trafiquejar
ab tot y mudar de cam ab el vent; seria el millor medi de
fer un bon viatge... per res! Adu.

(sen va)

DUC
Deixeunos sols.

(Sen van Curi y altres cavallers)

(A Viola)
Cesari, retorna a casa de ma crudel sobirana y digali que mon
amor ms noble que l'univers, no's paga ab quantitats de
llorda terra; digues que aquests bns ab que l'ha afavorida
la sort, sn per mi tant menyspreuables com la mateixa
fortuna, y que, qui m'ha fet l'nima presonera de son amor,
ha estat la meravella de sa esplendent a bellesa, ab que l'ha
embellida la natura.

VIOLA
Y si ella no pot estimarvos, senyor?

DUC
No puc admetre aquesta resposta.

VIOLA
Es fors admetrela. Suposem que una dama (y aix s
possible) passa per vostre amor penes tant grans com les que
vs sentiu per l'amor d'Olivia; vs no podeu aimarla y li
dieu. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta?

DUC
Cap pit de dna podria resistir l'abrandat flam que l'amor ha
posat en el meu cor; no hi ha cor de dna ab prou espai per
contenir tanta passi. Ai! l'amor de la dna s ms capritxo
que altra cosa; no s afany que naix de les entranyes; s
desig fill del paladar, y per aix facil d'apaibagarse, o
subjecte al canament y al fastic. Mon amor s ben al
contrari; est afamat com la mar y pot engolir tant com
aquella sns que minvi son afany. No comparis l'amor que per
mi pot sentir una dna, ab el que jo sento per l'Olivia.

VIOLA
Cert, per jo s...

DUC
Qu sabs tu?

VIOLA
S tot l'amor que pot sentir una dna per un home. Sa fermesa
no desdiu de la nostra. Una filla del meu pare estimava a un
home, tal com jo, si fos dna, podria estimarvos a vs,
Altesa.

DUC
L'historia d'aix?

VIOLA
s un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va
deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcs les
roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista,
y palida va colltorarse, damunt la tomba, com l'imatge de la
Resignaci somrisent al Dolor. No era amor aix? Podrem els
homes parlar ms, jurar ms, per tamb s cert que les
nostres paraules van ms enll dels nostres fets, perqu
nosaltres, mal que'ns pesi, som ms prodigs de paraules que
d'amor.

DUC
Per va morir d'amor aquesta germana teva?

VIOLA
Jo sc tota la famlia del meu pare y tota la seva
descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia?

DUC
S, aix s lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y
digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni
admetre son refs.

(Sen van)



X

UN CAMINAL EN EL JARD D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABI)

SIR TOBIAS
Vine, vine, Fabi.

FABI
Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picot d'aquesta
bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.

SIR TOBIAS
No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto,
d'aquest murri?

FABI
Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la
comtessa, perqu un dia vaig armar un combat d'ssos aqu.

SIR TOBIAS
Doncs, ara tindrem un altre s per exasperarlo y ferlo
pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No s
veritat, Sir Andreu?

SIR ANDREU
Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS
Aqu tenim el nostre espatotx.

MARIA
Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvol ve per
aquest caminal; fa una hora que s'est al sol estudiant
reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria,
observeulo; fixeushi b, perqu estic segura que aquesta
carta el far tornar un estupid contemplatiu. En nom de la
farsa, calleu y amagueuvos!

(S'amaguen. Maria llena la carta)
Tu qudat aqu. Ara ve'l llu que pescarem tot fentli
pessigolles.

(Sen va)

(Entra MALVOL)

MALVOL
No cal ms que una mica de sort; tot s qesti de sort. La
Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he
sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu
estil. Altrement a mi me tracta ab ms miraments que an els
dems criats. Qu haig de pensarmen?

SIR TOBIAS (apart)
Vet-aqu un murri vanits!

FABI (apart)
Psit, silenci! La contemplaci el posa fet un galan indiot.
Com se gronxa fent el vano!

SIR ANDREU (apart)
Valgam Du! com el bofetegeria an aquest berganta!

SIR TOBIAS (apart)
Quietut!

MALVOL
Esser comte, en Malvol!

SIR TOBIAS (apart)
Ah, gallofa!

SIR ANDREU (apart)
Una pistola, una pistola!

SIR TOBIAS (apart)
Quietut, quietut!

MALVOL
Ja n'hi ha exemples d'aix: la senyora d'Etrachi va maridarse
ab el seu servent guarda-roba.

SIR ANDREU (apart)
Arri d'aqu, per Jezabel!

FABI (apart)
Ah, quietut! Ja est enfonsat en el su somni; com
l'estarrufa la vanitat!

MALVOL
Tres mesos desprs d'havermhi casat, assegut sota'l doser...

SIR TOBIAS (apart)
Oh! una fona, que li tirar una pedra a l'ull!

MALVOL
...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu
servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia
endormiscada...

SIR TOBIAS (apart)
Foc y sofre!

FABI (apart)
Quietut, quietut!

MALVOL
...prenc un aire altiu, y desprs de passejar un esguard
greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo
s ben b quin s el meu lloc y que no admetria que mai se'ls
oblids quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar
al meu parent Tobias...

SIR TOBIAS (apart)
Forques y destrals!

FABI (apart)
Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.

MALVOL
Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial
correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser
dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol.
En Tobias s'acosta, me fa una reverencia...

SIR TOBIAS (apart)
Y l'hem de deixar viu?

FABI (apart)
Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci,
callem.

MALVOL
...li allargo la m aix, atemperant el meu somriure familiar
ab una severa mirada d'autoritat...

SIR TOBIAS (apart)
Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les
barres?

MALVOL
...dientli: cos Tobias, la fortuna, donantme la m de la
vostra neboda, m'ha concedit tamb'l dret de dirvos...

SIR TOBIAS (apart)
El qu? el qu?

MALVOL
...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu
d'ubriagarvos.

SIR TOBIAS (apart)
Arri, ronys!

FABI (apart)
Paciencia, o sin fareu malver els fils d'aquest teixit.

MALVOL
Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller
ximple...

SIR ANDREU (apart)
Sc jo; ja ho veureu.

MALVOL
Un tal Sir Andreu.

SIR ANDREU (apart)
Ja sabia jo que parlava per mi, perqu molta gent m'hi t per
ximple.

MALVOL
Qu hi ha aqu?

(Cull la carta)

FABI (apart)
Ja tenim l'aucell al parany.

SIR TOBIAS (apart)
Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla
ab veu alta.

MALVOL
Juraria per ma vida que aquesta lletra s de la comtessa; li
regonec les Q, les R y les Z; y aix fa, tamb, les P
majscules. No hi ha dubte, s lletra seva.

SIR ANDREU (apart)
Les cus? les serres? les sedes? Qu vol dir aix?

MALVOL (llegint)
A l'aimant desconegut adreo aquesta carta ab la ms rendida
voluntat. Just, les seves paraules! Ab el vostre perms
ser. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella
acostuma a segellar!... s de la comtessa. Per qu ser?

(L'obre)

FABI (apart)
L'am li ha arribat fins a les entranyes.

MALVOL (llegint)

El cel sab que t'estimo
ab tot el meu cor.
A qui?
Ning ha de conixer
mon secret amor.

Ning ha de conixer mon secret amor... Veiam qu segueix?
El ritme cambia: mon secret amor. Si fossis tu, Malvol!

SIR TOBIAS (apart)
Que't pengin, ruc.

MALVOL (llegint)

Jo puc manar a qui mon cor adora.
Silenci'm mata sns mostrar ferida,
com a Lucrecia l'arma venjadora.
M, O, A, I disposa de ma vida.

FABI (apart)
Meravells enigme!

SIR TOBIAS (apart)
Us dic que s una moa molt aixerida.

MALVOL
M, O, A, I, disposa de ma vida. Veiam, veiam, veiam, primer
mirem aix.

FABI (apart)
Quin plat de matzines ms ben servit!

SIR TOBIAS (apart)
Y ab quin dalit s'hi llena'l golafre!

MALVOL
Jo puc manar a qui mon cor adora. Cert, ella pot manarme.
Jo la serveixo, puit ella s la meva mestrea. El ms negat
ho entn aix. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam
l'acabament. Qu significa aquesta combinaci de lletres? Si
jo'n pogus treure alguna soluci que tingus relaci ab
mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I...

SIR TOBIAS (apart)
Oh! s; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el
rastre.

FABI (apart)
Per per aix no parar de lladrar tot buscantlo encara que
fos ms pudent que una guilla.

MALVOL
M... Malvol! Ab M comena'l meu nom.

FABI (apart)
No he dit que ell sen sortiria? El llebrer t bon nas.

MALVOL!
M... Per lo que segueix no lliga; no surt b perqu hauria
d'esser una A, y hi ha una O.

FABI (apart)
Y em sembla que acabar ab un: Oh!

SIR TOBIAS (apart)
O sin jo les hi mesurar per ferli dir Oi!

MALVOL
Y darrera una I.

FABI (apart)
Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries ms befa a la
teva esquena que felicitat davant teu.

MALVOL
M, O, A, I  Aix no s tant clar com lo altre, per forant
una mica'l sentit, sns dubte que arribaria a una conclusi
favorabIe, perqu totes aquestes lletres entren en el meu
nom. Calma. Veiam. Aqu segueix la prosa.

(llegint)
Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El dest m'ha fet
superior a tu, per no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix
ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a
qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort
t'obre'ls braos; entregathi ab valor y ab fe, y per comenar
a avesarte a lo que hauras d'esser, llena aquesta pell
d'humiltat que't cobreix y presntat com cal. Sigues malcarat
ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les
raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi
de la vulgaritat. Aix t'aconsella la que sospira per tu.
Recorda qui s qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha
demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho,
te dic. Ara ja pots esser feli si tu vols; sin qudat per
sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de
la fortuna. Adu. La que voldria servirte en lloc de que tu
la servissis. _La feli desditxada_ 

Aix s ms clar que la llum del dia; s evident. Ser
orgulls, llegir llibres de politica: me les haur ab Sir
Tobias, y m'afranquir de les meves amistats ordinaries; ser
l'home perfecte. No sn pas ilusions; no'm deixo enganyar per
la fantasia, car tot me diu que la comtessa est enamorada de
mi. Ella s qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges
grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades.
Ab aquesta subtilesa'm revela'l su amor, y d'una manera molt
discreta'm diu que'm posi aquest habillament que s tant del
su gust. Mercs a la meva bona estrella, sc ditxs. Ser
sorrut y extrany, y portar mitges grogues y lligacames
creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehov y la
meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una _postdata_.

(Llegint)
s impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor
demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrs en el
teu rostre! Jo't demano, dol amor meu, que somriguis en ma
presencia. Oh, Du, mercs! Somriur y far tot lo que
voldras.

(Sen va)

FABI
Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del
Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

SIR TOBIAS
Y jo seria home per casarme ab aquesta moa per haverse
enginyat aquesta trapaceria.

SIR ANDREU
Y jo tamb.

SIR TOBIAS
Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com
aquesta.

SIR ANDREU
Y jo tamb.

(Entra MARIA)

FABI
Ara ve la ms gentil armadora de paranys.

SIR TOBIAS (a Maria)
Vols posarme'l peu al coll?

SIR ANDREU
O en el meu?

SIR TOBIAS
Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci
el teu esclau?

SIR ANDREU
Y jo tamb.

SIR TOBIAS
L'has enfonsat en un somni tal, que's tornar boig del tot
quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visi.

MARIA
Per, digueume: li ha fet efecte?

SIR TOBIAS
Com l'aiguardent a una llevadora.

MARIA
Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu
estar presents en la primera entrevista que tindr ab la
comtessa. Se li presentar ab mitges grogues que s un color
que ella t avorrit y ab lligacames creuades que s una moda
que no pot sofrir. Ell somriur al mirarla y la seva alegria
s'avindr tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel
treur del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.

SIR TOBIAS
Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable
dimoni trapacer.

SIR ANDREU
Y jo tamb.

(Sen van)



XI

EN EL JARD D'OLIVIA

(Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tambor)

VIOLA
Que Du te guard, amic, y a la teva musica tamb. Vius de
tocar el tambor?

JUTGLAR
No; visc com qui toca a l'iglesia.

VIOLA
Ets d'iglesia, doncs?

JUTGLAR
Ca! res d'aix. Toco a l'iglesia, perqu jo visc a casa meva
y casa meva s al mateix costat de l'iglesia.

VIOLA
Aix tamb podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si
un pobre visqus al costat del palau; o que l'iglesia
s'apuntala en el teu tambor, si arrambessis el tambor a la
paret de l'iglesia.

JUTGLAR
Vs ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest
una sentencia s un guant. Que depressa l'ha girada del dret
al revs!

VIOLA
s cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment
poden corromprels.

JUTGLAR
Per aix voldria que no tingus nom la meva germana.

VIOLA
Per qu, amic?

JUTGLAR
Perqu'l su nom s una paraula y jugant ab aquesta paraula
podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert s
que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls
compromisos les han deshonrades.

VIOLA
Per quina ra?

JUTGLAR
No puc donarvos la ra sense paraules, per les paraules
s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per
donar raons.

VIOLA
Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res.

JUTGLAR
Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us
juro s que no m'enquimero per vs; si aix s no
enquimerarse per res, desitjaria que aix us pods fer
invisible.

VIOLA
No ets el boig de madona Olivia?

JUTGLAR
No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia;
no tindr boig fins que's casar; els boigs, en comparana ab
els marits, sn com les sardines ab les arangades: els marits
sn els ms grossos. La veritat, jo no sc el su boig; no
ms sc el su corruptor de mots.

VIOLA
No fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino.

JUTGLAR
La follia, senyor, fa com el sol: volta el mn; lluu per tot.
Me doldria pel vostre amo que ests ab tant boja companyia
com molt sovint hi est misenyora. A mi em sembla haver vist
vostra saviesa all mateix.

VIOLA
Si les emprens ab mi, te deixo. T, per la despesa que has
fet.

(Li dna una moneda)

JUTGLAR
Que Jpiter, en la vinenta remesa de pl, us envii una barba!

VIOLA
Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba,
per que no la voldria pas en la meva. s a casa la comtessa?

JUTGLAR (mirantse la moneda)
No faria cria una parella d'aquestes?

VIOLA
Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt.

JUTGLAR
De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una
Crssida an aquest Troilus.

VIOLA
T'he ents, amic; aix s captar ab traa.

JUTGLAR
No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga
captar: Crssida no era altra cosa que una captaire. La
comtessa s a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu,
perqu qui sou y qu voleu sn coses que no estan en la meva
esfera; diria en el meu element per'l mot s massa gastat.

(Sen va)

VIOLA
B t prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig;
discreci li cal per fer b'l su ofici, puix t d'observar
l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet,
aprofitant destrament, com el falc ferestec, l'ocasi
oportuna per llenarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa
vista. Sens dubte que s tant dificil l'art del boig com el
del savi; perqu al boig li cal enteniment pera fernos
plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia,
perd l'enteniment.

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS (a Viola)
Salut, gentilhome!

VIOLA
Salut, cavaller.

SIR ANDREU (a Viola)
_Dieu vous garde, monsieur_.

VIOLA
_Et vous aussi; votre serviteur_.

SIR ANDREU
Crec, senyor, que ho su, com jo ho sc vostre.

SIR TOBIAS
Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si s que
porteu quelcom per ella.

VIOLA
An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella s l'objecte
del meu viatge.

SIR TOBIAS
Poseu a prova les cames, cavaller; feules moure.

VIOLA
Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir,
dientme que les posi a prova.

SIR TOBIAS
Vui dir que camineu, y que entreu, cavaller.

VIOLA.
Us respondr caminant y entrant. Per, mireu, ara men priven.

(Entren OLIVIA y MARIA)
Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vs
totes ses aromes.

SIR ANDREU
Aquest jove cavaller s un polid cortis. Ploure aromes.
Molt b!

VIOLA.
El meu missatge, senyora, sols t veu per vostra orella
propicia y condescendenta.

SIR ANDREU
Aromes, propicia, condescendenta. M'apuntar aquestes tres
paraules.

OLIVIA
Que tanquin el reixat del jard y que no entri ning.

(Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria)
Doneume la m, cavaller.

VIOLA.
Rebeu ma humil salutaci y ma rendida voluntat, senyora.

OLIVIA.
Quin s vostre nom, cavaller?

VIOLA
Cesari s el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa.

OLIVIA.
El meu servidor! No hi hagut ms alegria en el mn desde que
de la baixa adulaci ne diem finesa. Vs su servidor del duc
Orsino?

VIOLA
Ell ho s vostre y el d'ell, doncs, tamb ha d'esserho de
vs. El servidor de vostre servidor, s servidor vostre,
madona.

OLIVIA
No hi penso en ell; y ms me plauria que ell no penss en
res, que no que penss en mi.

VIOLA
Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en
favor d'ell.

OLIVIA
Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men
parlessiu ms. Emper si voleu pledejar una altra causa,
vostres paraules seran ms dolces que musica d'arcangels, per
la meva orella.

VIOLA
Senyora...

OLIVIA
Espereu. Desprs de l'encantament que haveu obrat aqu, he
enviat una anell darrera vostre, enganyant aix al meu criat,
a mi y, fins potser, a vs mateix. Sns dubte que m'he
exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un
artifici vergonys a pendre lo que sabieu b prou que no era
vostre. Qu haureu pensat de mi? No s cert que haveu estacat
el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els ms
injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable?
Temo que vostre subtil enteniment haur trobat massa
atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de
carn s lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.

VIOLA
Us planyo.

OLIVIA
Ja s un pas cap a l'amor.

VIOLA.
Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als
nostres enemics.

OLIVIA
Aix, doncs, ja puc rependre mon somrs. Oh!, ab quanta
facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es t d'esser
presa, val ms serho del lle que del llop.

(Se senten tocar hores en un rellotge)
El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No
temeu, jove cavaller, no us pretenc; ms quan joventut y seny
se us hagin madurat, la vostra muller tindr la sort de
trobar en vs l'home complet. Vostre cam ms segur s dret a
la porta.

VIOLA
Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de
corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia,
madona?

OLIVIA
Espera. Digam qu penses de mi?

VIOLA
Que us penseu no esser lo que su.

OLIVIA
Si de mi penso aix, tamb ho penso de vs.

VIOLA
Y penseu b, senyora, perqu jo no sc lo que sc.

OLIVIA
El cel volgus que fossiu lo que jo voldria!

VIOLA
Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos aix l'admetria
tot seguit, perqu fins ara no sc ms que la vostra riota.

OLIVIA
Oh, que b hi escau el desdeny en el llavi irat y
menyspreuador! Ms aviat se mostra l'amor que's vol tenir
amagat, que'l crim de l'assass; la negra nit de l'amor s un
soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la
virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix
en el mn, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull,
ni la ra ni el seny poden deturar ma passi. No aprofitis la
flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per
refusarla; ans b, tingues present que si s dol l'amor
implorat, l'amor que s'entrega s molt ms dol encara.

VIOLA
Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon
pensament ni mon cor, sn de cap dna y que no'ls tindr mai
ning ms que jo. Y ara, adu, madona; mai ms vindr a
plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.

OLIVIA
No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat
al meu cor que l'avorreix.

(Sen van)



XII

A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, SIR ANDREU Y FABI)

SIR ANDREU
No; us juro que no'm quedar ni un minut ms.

SIR TOBIAS
Y per quina ra, estimat sac de ver, per quina ra? Eh?

FABI
Cal que dongueu una ra, sir Andreu.

SIR ANDREU
Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt ms
complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho est ab mi;
ho he vist ara, en el jard, ara mateix.

SIR TOBIAS
Y ella't veia mentres feia tot aix, company? Digam.

SIR ANDREU
Tant b com jo us veig a vs.

FABI
Doncs, aix us ha donat una gran prova d'amor.

SIR ANDREU
Voto al dimoni! que us penseu que sc un ase?

FABI
Jo us demostrar la llegimitat de la meva afirmaci, ab el
veredicte del criteri y de l'enteniment.

SIR TOBIAS
Que sn els que sempre han format el ms suprem tribunal, ja
d'abans de que No s'embarqus.

FABI
Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest
jove, ha estat no ms que per exasperarvos, per despertarvos
el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y
posarvos sofre al fetge. Vs us hi havieu d'acostar, y ab
algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la
forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Aix s
lo que ella esperava de vs y vs no ho haveu sabut fer.
Haveu perms que'l temps se mengs el doble full d'or de la
oportunitat ab que se us presentava aquesta feli ocasi, y
ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del su afecte,
aont us hi quedareu penjat, com un borrall a la barba d'un
holands, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable
gesta de valor o d'alta politica.

SIR ANDREU
Si t d'esser aix, ms m'estimo fer un acte de valor, perqu
avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista(6) com
politic.

SIR TOBIAS
Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor.
Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva
neboda s'ho apuntar, y tingues per cert que no hi ha res an
el mn que faci valer tant a un home, als ulls d'una dna,
com la anomenada de valentia.

FABI
No teniu altra sortida, Sir Andreu.

SIR ANDREU
Un de vosaltres li portar'l cartell?

SIR TOBIAS
Vs, escriuli ab m ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa
res que no siguis enginys y polid, mentres siguis eloqent y
original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y
tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estar de ms;
digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper,
encara que sigui ms gran que un llenol del llit de Ware(7)
a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al
tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A
la feina!

SIR ANDREU
Aont us trobar?

SIR TOBIAS
Ja't vindrem a cercar a ton _Cubiculo_. Vs.

(Sen va Sir Andreu)

FABI
Us deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias.

SIR TOBIAS
Jo li surto car an ell; no trigar gaire a costarli dues mil
lliures.

FABI
Me sembla que tindrem una carta ben divertida; per espero
que no la cursareu?

SIR TOBIAS
Ja ho crec! y far tot lo pugui perqu aquest jove li
respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab
totes les cordes del mn, sels podria fer topar. Per lo que
toca a Sir Andreu, no ms cal obrirlo: si en el fetge se li
troba prou sang per negar a una pua, jo'm menjo'l reste del
cadavre.

FABI
Y el su jove contrari no fa pas posat de gran valentia,
tampoc.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS
Ara ve'l reiet ms aixerit del niu.

MARIA
Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar,
seguiume. El babau den Malvol, s'ha convertit al paganisme;
s un renegat, car s impossible que un cristi que vulga
salvarse pel cam que la llei de Du mana, puga creure en tal
munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues!

SIR TOBIAS
Ab lligacames creuades?

MARIA
Oh, s, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen
escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assass
a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he
tirat pera enganyarlo. La rialla li marca ms arrugues en el
rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de
les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul.
Jo no s com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic
certa que la comtessa li donar una bofetada, Y ell s'ho
pendr com una finesa y encara seguir rient.

SIR TOBIAS
Anem, portans all ont es.

(Sen van)



XIII

UN CARRER

(Entren ANTONI y SEBASTI)

SEBASTI
Me doldria molt causarvos el ms petit perjudici, per ja que
us preneu els perills com un jc, no us dir res ms.

ANTONI
No he pogut estar lluny de vs; el desig que tenia de
veureus, ms agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el
vostre cam. No sols m'ha guiat aqu l'afany de veureus, per
ms fort que hagi estat, sin que tamb m'hi ha emps
l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir
en un pas desconegut y que per un extranger sense guia y
sns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temena
d'aquests perills s lo que m'ha fet crrer darrera vostre.

SEBASTI
Sols puc donarvos mercs, estimat Antoni; mercs y res ms
que mercs. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta
moneda sense curs, per si ma fortuna fos tant gran com el
meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Qu farem?
Visitarem els monuments antics de la ciutat.

ANTONI
Esperarem a dem, senyor; val ms que cerquem allotjament.

SEBASTI
No estic pas canat y la nit s lluny encara. Donem gust als
ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.

ANTONI
Perdoneume; per s molt perills pera mi passejar per
aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les
galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si
ara'm trobaven aqu, me farien pagar cara aquella feta.

SEBASTI
Vareu matar molta gent del duc?

ANTONI
No s tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que
dur la lluita foren prous pera costar la vida a alg.
Desprs tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que
haviem fet, y que s lo que, mirant el profit de llur comer,
varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no
vaig voler entrar en el pacte y perx s que si ara'm
trobessin, m'ho farien pagar ms car.

SEBASTI
Aix, doncs, amagueuvos.

ANTONI
Ser lo ms prudent. Aqu teniu la meva borsa. Ens allotjarem
a l'Elefant, que s el millor hostal del barri del Sur.
Mentres vs passegeu donant goig a la vista, jo vaig a
encomanar el menjar. Ens trobarem all.

SEBASTI
Per, per qu'm doneu els vostres diners?

ANTONI
Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us
dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de
comprar alguna de les futeses que veureu.

SEBASTI
Ser'l vostre tresorer; tot seguit vindr a trobarvos.

ANTONI
A l'Elefant.

SEBASTI
Ja men recordar.

(Sen van)



XIV

EL JARD D'OLIVIA

(Entren OLIVIA y MARIA)

OLIVIA, (apart y abstreta)
L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Qu far pera
esserli agradable? Qu li podr donar? Ms facil s comprar a
un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y spliques.

(Per Maria)
Potser m'haur. sentit? Aon deu esser en Malvol? Un criat
seris y corts com ell s el que'm conv per aquest
assumpte.

(A Maria)
Aont s en Malvol?

MARIA
Ja ve, senyora; per fa moltes extranyeses. Sembla esperitat.

OLIVIA
Qu t? Desvarieja?...

MARIA
No, senyora; no ms fa que riure. Haurieu de tenir alg a la
vora si haveu de parlarhi, perqu jo crec que se li ha girat
el cervell.

OLIVIA
Feslo venir.

(Apart)
Els nostres mals s'assemblen, si semblana hi ha, entre
follia alegra y trista bogeria.

(Entra MALVOL)
Qu tal, Malvol?

MALVOL (somrient sempre d'una manera fantastica)
Madona, bella! oh! oh!

OLIVIA
Somrius? T'he enviat cercar en una ocasi molt trista.

MALVOL
Trista, madona? Jo tamb puc estar trist... Aix de les
lligacames creuades causa alguna obstrucci a la sang; per
tant-se-val, perqu si elles plauen als ulls de certa
persona, ja puc dir com el vers del sonet:

_El plaure a una s com el plaure a totes_.

OLIVIA
Per, qu s aix, Malvol? Qu tens?

MALVOL
No tinc pas l'nima negra encara que tingui les cames
grogues...

(Somriu)
Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complir. Me sembla
que hem regonegut la bella m romana.

OLIVIA
Vols anarten al llit, Malvol?

MALVOL
Al llt? S, dol amor, y m'hi tindras al teu costat.

OLIVIA
Du t'ampari, Malvol! Per qu rius aix y tires tants petons
ab la m?

MARIA
Com esteu, Malvol?

MALVOL
Respondreus jo? S, com els rossinyols a les cucales.

MARIA
Per qu us presenteu ab aquesta ridcula impertinencia davant
de misenyora?

MALVOL
No t'espanti la grandesa. Aix estava ben escrit.

OLIVIA
Qu vols dir ab aix, Malvol?

MALVOL
Hi ha qui neix ab grandesa...

OLIVIA
Qu!

MALVOL
Altres que assoleixen les grandeses...

OLIVIA
Qu dius?

MALVOL
Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat.

OLIVIA
Du te faci b!

MALVOL
Recorda qui s que t'ha vantat les mitges grogues...

OLIVIA
Les meves mitges grogues?

MALVOL
y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades

OLIVIA
Lligacames creuades!

MALVOL
Ara ja pots esser feli, si tu vols.

OLIVIA
Puc esser feli?

MALVOL
Si no qudat per sempre un miserable criat.

OLIVIA
Oh! aix s una bogeria!

(Entra un CRIAT)

CRIAT
Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de
pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra
senyoria.

OLIVIA
Ja hi vaig.

(Sen va el criat)
Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont
es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per
res del mn voldria que li passs cap desgracia.

(Sen van Olivia y Maria)

MALVOL
Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir
Tobias, pera que's cuidi de mi! Aix lliga admirablement ab
lo que deia la carta; mel posa aprop perqu'l pugui tractar
ab insolencia; s lo que ella m'aconsella en la carta.
Llena aquesta pell d'humiltat que't cobreix, diu ella;
sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't
treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton
comportament s'allunyi de la vulgaritat. Desprs m'indica
quin t d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire
respectable, la paraula lenta cm personatge de significaci,
y d'acord ab aix tot lo altre. Ara si que s ben meva! Per
aix s obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercs.
Quan se n'anava deia: Que no deixin un instant an aquest bon
home. Bon home! No Malvol, ni el titol del meu crrec;
sin, bon home! Lo cert s ,que tot concorda admirablement.
No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol;
ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o
dubtosa. Qu podria passarme? No s possible que puga
interposarse res entre jo y l'immens horitz de les meves
esperances. El cel s l'autor de tot aix, y no jo; donem
mercs an ell.

(Entren SIR TOBIAS, FABI Y MARIA)

SIR TOBIAS
Per tots el sants! digueume aont s. Encara que tots els
dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos,
encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegi, jo li
parlar.

FABI
s aqu, s aqu, Com us trobeu, senyor Malvol? Com us va
aix, amic?

MALVOL
Aneusen; no vui ning aqu; deixeume fruir ma soletat;
aneuvosen.

MARIA
Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant
fonda, de dintre su? No us ho deia, sir Tobias. La senyora
ha dit que us cuidessiu d'ell.

MALVOL
Ah! Ah! Ella ha dit aix?

SIR TOBIAS
Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa;
deixeume fer... Com us trobeu, Malvol? Qu tal? Vaja home,
no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que s
l'enemic del llinatge hum.

MALVOL
Sabeu lo que us dieu?

MARIA
Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Du faci
que no estigui embruixat!

FABI
Porteuli els orins a casa una curandera.

MARIA
Dem mateix, aix que surti el sol, ho far, si no'm moro. La
comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo.

MALVOL
Ah! s, senyora?

MARIA
Oh, senyor!

SIR TOBIAS
Calla; aix no's fa aix, no veus que l'exasperes? Deixeume
sol ab ell.

FABI
Dolcesa y res ms que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable
es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys.

SIR TOBIAS
Y doncs, que hi ha bona pea? Com te va aix, vailet?

MALVOL
Sir Tobias!

SIR TOBIAS
Vinam aqu, manyaguet. Vaja, aix de jugar a barrisca ab en
Banyeta, no s'adiu gens ab un home seris. A la forca,
l'emmascarat carboner!

MARIA
Feulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oraci.

MALVOL
Una oraci, pocs modos!

MARIA
No ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia.

MALVOL
Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna
cosa hi va de vosaltres a mi; d'aqu una estona sabreu
quelcom ms.

(Sen va)

SIR TOBIAS
Per s possible?

FABI
Si aix ho veiessim representat en el teatre, diriem que no
pot esser.

SIR TOBIAS
L'havem emmatzinat fins a l'nima, company.

MARIA
Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en
fum.

FABI
Acabar per tornarse boig de veres.

MARIA
Aix tots estariem ms tranquils.

SIR TOBIAS
Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La
meva neboda ja est convenuda de que s boig; aix podrem
allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que
canats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores
ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa
dels boigs. Mireu qui ve, mireu.

(Entra SIR ANDREU)

FABI
Un altre entreteniment per un mat de maig!

SIR ANDREU
Aqu teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta
ni sal ni pebre.

FABI
s coent?

SIR ANDREU
Jo us en responc; no ms cal que'l llegiu.

SIR TOBIAS
Doneu.

(Llegeix)
Jovincel: siguis qui siguis, no ets ms que un murri y un
masell.

FABI
B y valent!

SIR TOBIAS
No't sorprenguis ni vulguis saber perqu't motejo aix, car
no't donar cap ra.

FABI
Observaci molt prudenta y que us salva de les urpes de la
llei.

SIR TOBIAS
Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te
tracta amablement; per tu has mentit pel coll; no s per
aix que't desafio.

FABI.
Molt breu y molt sense... sentit.

SIR TOBIAS
T'esperar quan t'entornis, y si tens la sort de matarme...

FABI.
Molt b!

SIR TOBIAS
Me mataras com un miserable traidor.

FABI
Endavant; sempre guardantvos de la llei.

SIR TOBIAS
A reveure, y que Du vulga admetre en sa gloria a una de les
nostres nimes. Potser ser la meva, per l'esperana'm diu
que no ser aix; ab aix, vigila. Ton amic, segons com el
tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.
Si aquesta carta no'l fa bellugar, ser que les cames no'l
podran dur. Jo mateix li donar.

MARIA
Ara tindreu una bona ocasi, perqu est prenent comiat de la
comtessa.

SIR TOBIAS
Vs, sir Andreu, amgat com un agutzil en un revolt del
caminal y aix que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant,
renega horriblement, perqu molt sovint un renec ben gros
bramat ab veu de tro, dna ms fama de valent que'l fet ms
coratjs, Endavant.

SIR ANDREU
Ah, per renecs veniu a mi!

(Sen va)

SIR TOBIAS
No, no la cursar aquesta carta; perqu aquell jove sembla
inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per
missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella
traspa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot
seguit coneixeria que qui l'ha escrita s un ensa. Lo que
far ser trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li
explicar prodigis de valentia del su contrari, y donar an
aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca
d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la ms
esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia
y de la feresa de l'altre. Degut an aix se tindran tal
basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la
mirada.

(Entren OLIVIA Y VIOLA)

FABI
Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y
tot seguit empreneulo.

SIR TOBIAS
Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrors.

(Sen van sir Tobias, Fabi y Maria)

OLIVIA
Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu
honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa;
emper aquest erro s tant tout que's riu de totes les
censures.

VIOLA
Igual que a vs, la pasi martirisa l'esperit del duc.

OLIVIA
Teniu, porteu aquesta joia en recordana meva; no la refuseu,
que no us canar ab ses paraules. Torneu dem, us ho prego.
Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negar res de lo
que l'honor pot concedir sns greu perjudici.

VIOLA
Us demano tant sols una merc: que dongueu vostre amor al
duc.

OLIVIA
Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a
vs?

VIOLA
Feuho y jo us absoldr.

OLIVIA
Adu y fins a dem. Per un dimoni com tu, joiosa portaria
l'nima a l'infern.

(Sen va)

(Entren SIR TOBIAS Y FABI)

SIR TOBIAS
Que Du vos guard, gentilhome.

VIOLA
Y a vs, cavaller.

SIR TOBIAS
Defnsat; de quina mena sn els ultratges que li has fet, no
ho s; per'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de
sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jard.
Desenveina la espasa depressa, perqu qui va a escometret s
ferotge, s destre y s fort.

VIOLA
Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ning
en el mn que pensi batres ab mi. No recordo haver ofs a
ning.

SIR TOBIAS
Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Aix, doncs,
si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perqu'l vostre
contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un
home la joventut, la destresa, la fora y el coratge.

VIOLA
Per, cavaller, digueume qui s.

SIR TOBIAS
Es un cavaller ab una espasa sns tara en un camp de catifa,
per en el duel s un dimoni; ja ha desaparellat tres nimes
dels llurs cossos, y a hores d'ara s tant implacable l'ira
que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre
poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest s el su
lema: vncer o morir.

VIOLA.
Tornar a entrar y demanar auxili a la comtessa. No sc
aimant de baralles. Sns dubte que aquest deu esser un
d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu,
ab el sol proposit de passar per valents.

SIR TOBIAS
No, cavaller; l'indignaci li perv d'un ultratge molt gran;
li haveu de donar, doncs, una satisfacci. No penseu en
entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi,
pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o
l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perqu s
precs que us bateu o que renuncieu a portar espasa.

VIOLA
Per aix s tant inaudit com descorts y jo us prego, bon
cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he
ofs, que si s cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha
estat sns jo saberho.

SIR TOBIAS
Ab molt gust. Senyor Fabi, quedeuvos ab aquest jove fins que
jo torni.

(Sen va)

VIOLA.
Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qesti?

FABI
S que aquest cavaller us t una rabia de mort, per no s
res ms.

VIOLA
Per, digueume: quina mena d'home s?

FABI
Pel su aspecte no sembla que sigui lo terrible que s, Y vs
mateix ho haureu de regonixer aix que us hi encareu. s el
contrari ms crudel y ms fatal que podieu trobar a Ilyria.
Voleu que l'anem a cercar? Procurar que feu les paus, si
m'es possible.

VIOLA
Us ho agrair ab tota l'nima, perqu us asseguro que ms a
gust me trobo davant d'un capell que davant d'un guerrer; y
cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard.

(Sen van)



XV

UN CAMINAL AL CAP-D'AVALL DEL JARD D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS
Oh company, us dic que s un dimoni de cap a peus! En ma vida
he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab
l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal
rapidesa que no hi ha ning que la eviti, y al parar us
respon ab un cop tant segur, com segur s que ara els peus us
toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran
Sophi.

SIR ANDREU
Diable! Doncs no hi vui saber res!

SIR TOBIAS
Per el cas s que ell no s'entn de raons. En Fabi ab prou
feines pot contenirlo.

SIR ANDREU
Mala negada!... Si jo hagus sabut que era tant valent i
destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que
provocarlo. Que deixi crrer aquesta qesti y li regalar el
meu cavall gris Capulet.

SIR TOBIAS
L'hi entaular. Quedeuvos aqu y no us acoquineu, que tot
aix s'acabar sense que's perdi cap nima.

(Apart)
No tinguis por! jo li posar la sella tant b com a tu el
bast.

(Entren FABI Y VIOLA)

SIR TOBIAS (baix a Fabi)
M'ha donat el su cavall pera que arregls aquesta qesti.
Li he fet creure que aquest jove s una fera.

FABI (baix a sir Tobias)
Lo mateix pensa aquest de l'altre; est groc y tremola tot
ell com si un s l'empaits.

SIR TOBIAS (baix a Viola)
No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament
que ha fet. Desprs ha reflexionat ms serenament sobre'l
motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols.
Treieuvos la espasa no ms perqu pugui complir lo jurat;
per diu que no us far cap mal.

VIOLA (apart)
Du me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta
per esser un home jo!

FABI (baix a Viola)
Si veieu que s'encega, fugiu.

SIR TOBIAS (baix a sir Andreu)
Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol
tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que
segons les lleis del duel, aix s necesari; per m'ha
proms, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us far
cap mal. -Va! En guarda!

SIR ANDREU (apart)
Du faci que sen recordi!

(Desenveina)

(Entra ANTONI)

VIOLA (a sir Andreu)
Us juro que s contra la meva voluntat.

(Desenveina)

ANTONI (a sir Andreu)
Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofs, jo mantinc la
seva ofensa; si su vs qui l'ha ofs an ell, sc jo qui us
desafia.

SIR TOBIAS
Vs! Y qui su vs?

ANTONI
Un home que per amistat an aquest jove, est disposat a fer
ms de lo que he dit.

SIR TOBIAS
Oid! Si us encarregueu dels afers d'altre, aqu em teniu.

(Desenveina)

(Entren dos Agutzils)

FABI
Atureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia!

SIR TOBIAS (a Antoni)
Desseguida estar per vs.

VIOLA (a sir Andreu)
Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau.

SIR ANDREU
Y tant si em plau! Complir lo que us he proms; t un pas
molt segur y s molt fi de boca.

PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni)
s aquest.

SEGON AGUTZIL
En nom del duc Orsino, quedeu pres.

ANTONI
Us enganyeu, senyor.

PRIMER AGUTZIL
No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de
mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec b.

ANTONI
Tinc d'obeir.

(A Viola)
Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; ms ja est
fet: ben car pagar ara lo d'aleshores. Qu fareu? La
necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Ms pena'm dna
el no podervos esser util d'aqu endavant, que lo que'm podr
succeir a mi. Veig que aix us ha sobtat, per no us
espanteu.

SEGON AGUTZIL
Vaja, passeu; anem.

ANTONI
Haig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner.

VIOLA
Quin diner, senyor? En consideraci a la viva simpatia que
m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la
vostra situaci, de bon grat far per vs tot lo que puga.
Pocs sn els meus cabals, per me partir ab vs les meves
pobreses. Aqu en teniu la meitat.

ANTONI
Que'm voleu negar, potser? s possible que'l meu afecte per
vs tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia,
perqu temo que'm faci perdre'l seny y no podr resistir la
temptaci de retreureus els molts serveis que us he fet.

VIOLA
No s que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni
el vostre rostre, y us juro que avorreixo ms la ingratitut
que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o
qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble
sang.

ANTONI
Oh, Du!

PRIMER AGUTZIL
Vaja, anem, depressa.

ANTONI
Deixeume dir una paraula no ms. An aquest jove, jo l'he
arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la
ms fervorosa solicitut, y fins adoraci m'ha inspirat son
virtus aspecte.

PRIMER AGUTZIL
Y qu sens en dna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa.

ANTONI
Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell du!
Sebasti, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi
ha en el mn altra lletgesa com la de l'nima; tant lletja s
la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella
aparena no s ms que un sepulcre que'l dimoni engala ab
bonics y joies.

PRIMER AGUTZIL
Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem.

ANTONI
Anem.

(Sen van Antoni y els Agutzils)

VIOLA (apart)
Parlava ab tal convicci que semblava que fos veritat lo que
deia. Si jo el tingus aquest convenciment! Ah, que siga
certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres
per tu, germ meu!

SIR TOBIAS
Vine aqu, cavaller, y tu tamb, Fabi. Tinguem concell y
mirem que s'ha de fer.

VIOLA (apart)
Ha dit Sebasti!... En el meu mirall veig sempre la fidel
imatge del meu germ; ell vestia com jo, igual color, iguals
paraments, jo no faig ms que copiarlo en tot... Oh! si aix
fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y
dolces les ones amargantes.

(Sen va)

SIR TOBIAS
s un miserable bergant aquest donzell y ms covard que una
llebra. Prova que no t ni un dit de vergonya el negar
l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia,
pregunteu an en Fabi.

FABI.
Un covard, devot y religis de la covardia.

SIR ANDREU
Maleitsiga! Si l'atrapo's recordar de m.

SIR TOBIAS
S, mesuraleshi, per no't treguis la espasa...

SIR ANDREU
Si no ho faig!...

(Sen va)

FABI.
Anem a veure en qu parar tot aix.

SIR TOBIAS
M'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passar res.

(Sen van)



XVI

UNA PLAA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

(Entren SEBASTI y el JUTGLAR)

JUTGLAR
Potser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos?

SEBASTI
Vs, vs; ets un boig; fuigme del davant.

JUTGLAR
Feu molt b'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la
comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari,
ni aquest nas s el meu nas. Res de lo que s, s.

SEBASTI
Vs a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes.

JUTGLAR
Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun
personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A
veure si ara sortiran ab que aquest gran tals, el mn, s un
faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y
digam qu li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventar que
vens?

SEBASTI
Te prego que'm deixis, grec estupid. Aqu tens aix pera tu,
per si no ten vas, te juro que't pagar ab altra moneda que
no t'agradar gaire.

JUTGLAR
En bona fe que ets geners. Aquests savis que donen diners
als necis, arriben a adquirir una bona reputaci desprs de
regatejarla catorze anys.

(Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABI)

SIR ANDREU (a Sebasti)
Ah! ja us tinc ara! Preneu aix.

(Li pega)

SEBASTI
Y tu pren aix altre y aix y aix!

(Li pega)
Tothom s boig aqu!

SIR TOBIAS
Eh! prou; prou o sin us lleno l'espasa a la teulada.

JUTGLAR
Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar
en les vostres pells.

(Sen va)

SIR TOBIAS (deturant a Sebasti)
Atureuvos, atureuvos!

SIR ANDREU
No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglar
d'altra manera, jo. Entaular una causa per agressi
violenta. Encara que hagi estat jo qui ha comenat a pegar,
no hi fa res.

SEBASTI (a sir Tobias)
Deixam anar!

SIR TOBIAS
Miny, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu
l'espasa. Du-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem!

SEBASTI
No'm deixaras anar? No?

(Se desf de sir Tobias)
Qu vols ara? Treu l'espasa si goses!

SIR TOBIAS
Ah! ah! Us haur de treure un parell d'unces d'aquesta sang
tant insolenta que teniu.

(Desenveina)

(Entra OLIVIA)

OLIVIA
Atrat, sir Tobias, per ta vida atrat!

SIR TOBIAS
Senyora!

OLIVIA
Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure
en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat
ni ombra de bona criana. Lluny de ma vista! Perdoneu,
estimat Cesari. Murri, vesten!

(Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabi)

(A Sebasti)
Jo't prego, dol amic meu, que sigui ton ser judici qui et
guii per respondre en aquest injust y descorts atentat al
teu reps. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades
comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; s
necesari, no m'ho refusis. Malet ell, que al posar en perill
ta vida, ha tirat contra la meva!

SEBASTI (apart)
Qu vol dir tot aix? En quina mar navego? O jo estic boig o
aix s un somni. Doncs, que l'ilusi segueixi enfonsant mos
sentits en el Leteu! Si aix s somniar que no'm desperti mai
ms.

OLIVIA
Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols
seguirme?

SEBASTI
De bon grat, senyora.

OLIVIA
Oh digaho y fesho!

(Sen van)



XVII

UNA CAMBRA A CASA D'OLIVIA

(Entren MARIA y el JUTGLAR)

MARIA
Vaja, psat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafs al
senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir
Tobias, mentrestant.

(Sen va)

JUTGLAR (posantse la sotana)
Vaja, me posar aix y m'amagar aqu dins. Tant-de-bo fos jo
el primer que s'amagus dintre d'un vestit d'aquests! No
estic prou gras pera representar b'l meu paper, ni sc prou
magre pera semblar un savi, per val tant la fama d'home
honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de
lletres. Aqu tenim als confederats.

(Entren SIR TOBIAS Y MARIA)

SIR TOBIAS
Que Du us beneeixi, senyor rector!

JUTGLAR
_Bonos dies_, sir Tobias; car com va dir molt b el vell
hermit de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a
una filla del rei Gorboduc: lo que s, s. Aix essent jo el
senyor rector, sc el senyor rector, perqu qu s aix, sin
aix? Qu s esser, sin esser?

SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont est tancat en Malvol)
s aqu, senyor rector.

JUTGLAR (fent la veu fosca)
Hola, dic jo! Que la pau siga en aquesta pres.

SIR TOBIAS (baix)
El murri, l'estraf be.

MALVOL (desde dins)
Qui crida?

JUTGLAR
El senyor Topaci, el rector, que ve a veure an en Malvoli, el
llunatic.

MALVOL
Mossn Topaci! Mossn Topaci! Bon mossn Topaci, aneu a
trobar la comtessa.

JUTGLAR
Fra d'aqu, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest
home! No sabs parlar d'altra cosa que de dnes.

SIR TOBIAS
Ben dit, senyor rector.

MALVOL
Mossn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha
vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes
esgarrifoses tenebres.

JUTGLAR
Calla, llord Sat! T'anomeno ab els termes ms inofensius,
perqu jo sc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten
ab modos. Dius que aquesta cambra s tenebrosa?

MALVOL
Com l'infern, senyor rector.

JUTGLAR
Qu dius ara! T'ls batans de les finestres transparents com
muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'ban, y
encara't planys de les tenebres?

MALVOL
Jo no sc boig, mossn Topaci, y us dic que aquesta cambra s
tenebrosa.

JUTGLAR
Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han ms tenebres
que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els
egipcis en la boira.

MALVOL
Jo dic que aquesta cambra s tant tenebrosa com l'ignorancia,
malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic
que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sc tant
boig com vs, o sin feume la prova preguntantme
raonablement.

JUTGLAR
Quin s el parer de Pitagoras sobre'ls aucells ferestecs?

MALVOL
Que l'nima de la nostra avia podria esser que's trobs en un
aucell.

JUTGLAR
Y qu'n penses tu d'aquesta doctrina?

MALVOL
Jo tinc una idea molt enlairada de l'nima y no admeto
aquesta doctrina.

JUTGLAR
Adu; qudat per sempre en les tenebres. No creur que
tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras
y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar
l'nima de la teva avia. Adu.

MALVOL
Senyor rector, senyor rector!

SIR TOBIAS
Estimat senyor rector!

JUTGLAR (baix)
Ja veieu que s nadar en totes les aiges.

MARIA
Pera fer aix no calia que't posessis ni la sotana ni la
barba, perqu no t'ha vist.

SIR TOBIAS
Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el
trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi
ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perqu estic
tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a
cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny.
Vine a trobarme a la meva cambra desprs.

(Sen van sir Tobias y Maria)

JUTGLAR (cantant)
_Ei! Rob, jois Rob,
digam que fa ta estimada?_

MALVOL
Boig!

JUTGTAR
_La dama no pensa en mi._

MALVOL
Boig!

JUTGLAR
_Per qu pobre't tracta aix?_

MALVOL, dins
Boig! no'm sents?

JUTGLAR
_D'un altre est enamorada._

Qui crida?

MALVOL
Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam
llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordar
d'aquest favor.

JUTGLAR
Mestre Malvol!

MALVOL
S, bon Jutglar, sc jo mateix.

JUTGLAR
Ai, pobre de mi! Com ha estat que haveu perdut l'enteniment?

MALVOL
Sc l'home ms ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc
l'enteniment tant clar com tu, boig.

JUTGLAR
No ms tant clar com jo? Aix s que su boig del tot si no
teniu l'enteniment ms b que un foll.

MALVOL
M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien
capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l
seny.

JUTGLAR
Aneu en comte en lo que dieu; el senyor rector s aqu.

(Cambiant el t de veu)
Malvol, Malvol, que Du tel torni. Procura dormir y dixat
de xerrameques.

MALVOL
Senyor rector!

JUTGLAR (cambiant les entonacions)
No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li
dic res. Que Du vos guard, mossn Topaci. -Amen, dic jo.
-Est b; s, s, entesos; ho far aix mateix.

MALVOL (cridant)
Boig, boig, boig, me sents?

JUTGLAR
Tingueu un xic de paciencia, home de Du. Qu dieu? Ja haveu
sentit que'm renyen si us parlo.

MALVOL
Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que
tinc el cervell tant b com qualsevol a Ilyria.

JUTGLAR
Tant-de-bo fos veritat!

MALVOL
Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y
llum, y porta a la senyora lo que escriur. Mai t'haur
valgut tant el fer de correu.

JUTGLAR
Ho far perqu su vs, per digueume la veritat: su boig o
el feu?

MALVOL
Creume, no sc boig; aix s la veritat.

JUTGLAR
Vaja, no creur mai a cap boig que primer no li vegi el
cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta.

MALVOL
Jo t'ho pagar com poc t'ho penses, Jutglar. Vs, corre.

JUTGLAR
_Ja hi vaig, senyor,
y tot seguit
torno aqu ab vs,
com el jutglar,
aquell vell boig,
que per entrar
al cel de cop
ab un punyal
fet de llist,
cridava foll
y rabis:
-Ah! ah! rosgat les ungles, diable!-
al dimoni menaant
com si fos un foll infant.
Adeusiau, mestre dimoni._

(Sen va)



XVIII

EN EL JARD D'OLIVIA

(Entra SEBASTI)

SEBASTI
Si, aix s l'aire; aix s la llum del sol gloris; aquesta
perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo
extraordinari del fet me tinga en extasi, no s follia...
Per aont s l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y all
m'han dit que se n'havia anat a crrer la ciutat cercantme.
Jo pagaria a pes d'or els sus utils consells ara, perqu la
ra ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm
passa s fill d'un erro y no de la follia. Enper fuig tant
de lo natural lo que'm succeeix y s tant extranya y
inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc
creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a
la meva ra de que no's convenci de si jo he perdut el seny,
o de que aquesta dna siga boja. Per si ho fos, no podria
pas portar la casa, ni governar als sus criats, ni cuidarse
dels sus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y
serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun
misteri en tot aix... Ara ve la dama.

(Entren OLIVIA y un capell)

OLIVIA
No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions sn
honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y all
en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume
l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la
meva nima massa inquieta y gelosa. Ell servar el secret
d'aquesta uni fins que vs determineu ferla pblica y
aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Qu
responeu?

SEBASTI
Seguir an aquest sant home y us acompanyar all on volgueu
y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podr
rompre mon jurament.

OLIVIA
Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli
nostra eterna uni.

(Sen van)



XIX

UNA PLAA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

(Entren JUTGLAR y FABI)

FABI
Si em tens per amic, deixam veure la seva carta.

JUTGLAR
Concediume, doncs, una altra cosa, senyor Fabi.

FABI
Concedit lo que vulguis.

JUTGLAR
Que us demani que no'm demaneu que us ensenyi aquesta carta.

FABI
Aix s com si jo desprs d'haverte regalat el meu go, tel
demans com pagament del meu obsequi.

(Entren DUC, VIOLA y seguici del DUC)

DUC
Serviu a madona Olivia, amics?

JUTGLAR
S, senyor; formem part dels sus objectes de luxe.

DUC
Ah, ja't conec! Qu tal te va, bon home?

JUTGLAR
En bona fe senyor, que ms b'm va ab els enemics que ab els
amics.

DUC
Al revs; ms b ab els amics.

JUTGLAR
No; no, senyor; ms malament ab els amics.

DUC
Com potser aix?

JUTGLAR
s aix, senyor, perqu'ls meus amics m'alaben y alabantme me
fan tornar ase, y els meus enemics, al revs, me diuen nt y
clar que sc un ase; de manera que ab els meus enemics hi
guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels
amics. Si en qestions de llogica, com en qesti de petons,
quatre negacions valen dues afirmacions, tinc ra de dir
que'm va ms b ab els enemics que ab els amics.

DUC
Ah, excelent!

JUTGLAR
Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de
comptarvos entre'ls amics meus.

DUC
Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aqu
tens aquest or.

JUTGLAR
Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us
demanaria que doblessiu aquesta moneda.

DUC
Me dnes un mal consell.

JUTGLAR
Fiqueuvos la bondat a la butxaca, y que la sang y la carn
obeeixin.

DUC
Siga, doncs; caur en el pecat de la reincidencia. Aqu tens
una altra moneda.

JUTGLAR
_Primo, secundo, tertio;_ heus-aqu un bon jc. Hi ha una
dita que diu que a la tercera coll a terra; el triplex s un
compas molt airs: el repic de les campanes de Sant Benet us
ho recordar, si ho necessiteu: una, dues, tres.

DUC
No'm treuras cap ms diner. Si vas y dius a madona que jo
l'espero aqu y consegueixes que vingui, potser se
desvetllar un xic la meva generositat.

JUTGLAR
Breoleu, doncs, aquesta generositat fins que jo torni. Vaig
a fer lo que'm dieu, senyor; per no voldria que prenguessiu
el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant,
deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no
trigar gaire a despertarla.

(Sen va)

(Entren ANTONI y AGUTZILS)

VIOLA
Senyor, aquest s l'home qui no fa gaire m'ha donat socors.

DUC
Recordo b aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la
vaig veure, el fum de la polvora l'hagus deixat ms negra
que'l rostre de Vulc. Era el capit d'un miserable vaixell,
de tant migrat aspecte y poc calatge, que feia llastima
mirarlo; ms va abordar ab tant coratge ab un dels ms ferms
dels nostres bastiments, que'l clam de la desfeta y l'enveja
ben clar proclamaven, contra llurs voluntats, la gloria de
son valor. Qu passa?

PRIMER AGUTZIL
Orsino, aquest s aquell Antoni que a Candia va fernos presa
del Fenix ab tota sa carrega y el mateix que va comandar
l'abordatge contra el Tigre, ont hi va perdre la cama el
nebot vostre. L'havem fet pres en el mateix instant en que's
trobava'l fort d'una baralla ab uns cavallers.

VIOLA
M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, per
desprs m'ha dit no s quines extranyes paraules que ms
semblaven follia que altra cosa.

DUC
Ah gran pirata!; lladre mar! Quin temerari atreviment t'ha
fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas
fer tos enemics irreconciliables?

ANTONI
Orsino, noble duc, permeteu que us digui que no admeto els
noms que'm doneu; el capit Antoni no ha estat mai ni lladre
ni pirata, encara que hi hagi justificats motius, ho regonec,
pera tenirlo per l'enemic d'Orsino. Una magica voluntat m'ha
portat aqu; aquest jove que est al costat vostre, ingrat
entre'ls ingrats, jo l'he arrencat de la gola rabiosa y
escumejanta de la mar. Surava, ja perdut com una desferra,
per damunt de l'ona brava, quan jo li vaig donar la vida, y
ab la vida mon afecte, sns reserva y sns limits,
entregantli tota la meva nima. Per sola y vera amistat m'he
exposat per ell als perills d'aquesta ciutat enemiga; he tret
l'espasa pera defensarlo quan l'escometien; m'han agafat, y
aleshores la por li ha inspirat un covard recurs per no
compartir les meves desgracies; m'ha negat vergonyosament y
en un moment s'ha tornat per mi com un extranger que hagus
passat vint anys sense vurem, y fins m'ha negat els diners
que encara no feia mitja hora li havia donat.

VIOLA
Com s possible aix?

DUC
Y quant va arribar aqu?

ANTONI
Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos
ni nit ni dia.

(Entren OLIVIA y el su seguici)

DUC
Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu,
bon home, tes paraules sn follia, car ja fa tres mesos que
aquest donzell est al meu servei. Emper desprs parlarem
d'aix ab ms calma. Serveulo allunyat de nosaltres.

OLIVIA.
Qu s lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir?
En qu pot servirvos Olivia?

(A Viola)
Cesari, no compliu vostra promesa?

VIOLA
Senyora!

DUC
Graciosa Olivia...

OLIVIA
Qu responeu, Cesari?

(Al Duc)
Altesa...

VIOLA
Ma senyoria, el Duc vol parlar: el meu dever m'imposa
silenci.

OLIVIA
Si lo que vostra senyoria me t de dir s la seva can de
sempre, us asseguro que s per mi tant ingrata y enutjosa com
el lladrar d'un c desprs d'una dola musica.

DUC
Sempre crudel!

OLIVIA
Sempre constant, senyor.

DUC
En qu? en la perversitat. Dna implacable, en qual ingrat
altar, jamai proprici, la meva nima ha clamat els vots
fervents d'una adoraci infinida, qu ms puc fer?

OLIVIA
Lo que vostra senyoria vulgui y sigui digne d'ell.

DUC
Perqu, si tingus cor per ferho, no hauria d'immolar, com el
brigant d'Egipte, a qui s mon amor, a l'exhalar jo l'ultim
sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim
t'aixeques! Ms, escolteu aix: ja que responeu ab desdenys a
mes ofrenes, y se segur qui s el que'm desbanca en vostre
afecte, viviu essent lo que su, tir de cor de marbre; ms
jo arrencar de vostres ulls aon regna, per vergonya meva,
aquest donzell que aimeu y a qui jo tamb, ho juro, estimo ab
tot el cor. Vine, patge, vine ab mi; ja s madurada la
crudeltat de mos intents; sacrificar aquest aimat anyell
pera venjarme d'aquesta coloma ab entranyes de corb.

(Va per anarsen)

VIOLA (seguintlo)
Y jo afrontar de bon grat, ab alegria, mil morts que vinguin
si elles us han de tornar la calma.

OLIVIA
On vas, Cesari?

VIOLA
Vaig ab qui estimo ms que a mos ulls, ms que a ma vida,
ms, molt ms de lo que jo mai pugui estimar a cap dna!
Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia
aquest ultratge a mon amor!

OLIVIA
Ah, desditxada de mi! com m'ha trait!

VIOLA
Qui us ha trait? qui us ha ultratjat?

OLIVIA
No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja? Que vinga tot
seguit aquell bon sacerdot.

(Sen va un criat)

DUC (a Viola)
Vine.

OLIVIA
Aon, senyor?... Cesari, esps meu, espera!

DUC
Vostre esps?

OLIVIA
S, mon esps. Com pot negarho?

DUC (a Viola)
El su esps, traidor?

VIOLA
Jo, senyor? No.

OLIVIA
Ai! la baixesa de ta covardia s qui ofega ta dignitat; ms
no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el
valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

(Entren el SACERDOT y el CRIAT)
Oh pare, benvingut sigueu! Jo us demano en nom de vostre
sagrat ministeri, que aqu al davant de tothom digueu lo que
haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo
que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut
entre aquest home y jo.

SACERDOT
Un pacte inviolable d'amor etern confirmat per la mutua
estreta de mans, segellat pel sant contacte de vostres llavis
y fermat pel cambi d'anells; totes les cerimonies d'aquest
acte han estat autorisades pel testimoni sagrat del meu
ministeri. Diu el rellotge que d'en que aix s'es passat,
tant sols dues hores de cam he fet vers la tomba.

DUC (a Viola)
Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin
blanquejat la testa? Gurdat, que si ta fellonia creix ab tu,
ella t'envolcallar en ses propries xarxes! Adu; prenla, ms
dirigeix tos passos cap aon tu y jo no'ns podem trobar mai
ms.

VIOLA
Oh! senyor, per...

OLIVIA
Oh! no juris, y serva un xic d'honor, per gran que siga la
covardia que t'inspira.

(Entra SIR ANDREU ferit del cap)

SIR ANDREU
Un cirurgi, per Du! y envieune un altre tot seguit a sir
Tobias.

OLIVIA
Qu passa?

SIR ANDREU
M'ha esverlat el cap y a sir Tobias tamb! Socorreume, per
Du! Donaria quaranta lliures pera trobarme a casa!

OLIVIA
Qui us ha fet aix, sir Andreu?

SIR ANDREU
Un patge del Duc, un tal Cesari. Ens criem que era un
covard, y s un dimoni de l'infern,

DUC
Cesari, el meu patge?

SIR ANDREU
Ah, maleit siga! Mireulo.

(A Viola)
M'haveu badat el cap per res. Jo he fet lo que sir Tobias
m'ha fet fer.

VIOLA
Per qu'm dieu aix? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escoms
ab l'espasa, per jo us he parlat ab cortesia y no us he fet
cap mal.

SIR ANDREU
Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla
que per vs no sigui res trencar el cap a la gent.

(Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR)
Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dir alguna cosa.
Si no hagus begut tant ja us ho hauria explicat d'una altra
manera.

DUC (a sir Tobias)
Y doncs, cavaller, qu teniu?

SIR TOBIAS
No s res; m'ha ferit, veusho-aqu.

(Al Jutglar)
Ase, has vist an en Dick, el cirurgi, ase?

JUTGLAR
Oh! ja fa una hora que est borratxo; a les vuit del mat ja
se li havia post el sol.

SIR TOBIAS
s un gallofa; fra de la pavana o els punts del minuet, lo
que tinc ms avorrit sn els borratxos.

OLIVIA
Emporteusel. Qui els ha fet aix?

SIR ANDREU
Jo us cuidar, sir Tobias; us curar a tots dos.

SIR TOBIAS
Cuidarme vs, cap de ruc, totxo, tals, cara d'ensa tic,
palls!

OLIVIA
Que'l portin al llit y que li curin les ferides.

(Sen van el Jutglar, sir Tobias y sir Andreu)

(Entra SEBASTI)

SEBASTI (a Olivia)
Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora;
emper maldament hagus estat un germ meu m'hauria vist
obligat a ferho en defensa de la meva persona. Ja veig que us
he enutjat per l'extranyesa ab que'm mireu. Per jo us en
demano perd, bella Olivia, en nom del jurament que fa poc
que'ns hem fet.

DUC (mirant a Sebasti y Viola)
Una mateixa cara, una mateixa veu, un mateix vestit y dues
persones! Evidenta ilusi que s y no s certa.

SEBASTI
Antoni, estimat Antoni, quant crudelment m'han martirisat les
hores en el temps que has estat lluny de mi!

ANTONI
Su vs, en Sebasti?

SEBASTI
Podeu dubtarne, Antoni?

ANTONI
Com us haveu pogut partir aix? Les dues meitats d'una poma
no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin s en
Sebasti?

SEBASTI (mirant a Viola)
Sc jo aquell d'all? No he tingut cap germ ni la meva
persona t'l do de la ubiqitat; sols tenia una germana, a la
qual varen engolir despiatadament les ones.

(A Viola)
Digueume, per caritat, quin parentiu teniu ab mi? quina s
vostre patria? el vostre nom? la vostra familia?

VIOLA
Sc de Messalina. Sebasti's deia el meu pare y el mateix nom
tenia un germ meu. Aix vestia al devallar a la tomba
liquida. Si als esperits els s possible pendre vestit y
forma, vs su un espectre que veniu a omplirnos l'nima de
dubte.

SEBASTI
Cert, sc un esperit; per cobert ab les grolleres formes ab
que me va revestir la mare en ses entranyes. Tot s'ajusta
tant a lo cert, que, si vs fossiu dna, regaria vostra galta
ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda,
negada  Viola!

VIOLA
El meu pare tenia un senyal al front.

SEBASTI
El meu tamb.

VIOLA
Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda
sa filla Viola.

SEBASTI
Oh! encara en servo el record en mon nima! s cert, va
acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze
anys.

VIOLA
Si l'unic obstacle que s'ala entre nostra mutua alegria, s
aquest vestit d'home, no m'abraceu, fins que les
circumstancies de lloc, de temps y de fortuna s'apleguin pera
provarvos que sc jo, Viola. Per ferne la prova, veniu ab mi
a casa d'un vell capit que'm guarda mes robes de donzella.
An ell s a qui dec la meva salvaci. Desprs de tornada a la
vida vaig entrar al servei del Duc, y desde aquell dia les
hores se m'han passat entre madna Olivia y sa Altesa.

SEBASTI (a Olivia)
Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu
enganyat, senyora; per la naturalesa ha esmenat saviament
vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vs, senyora, us
volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig
no quedar enganyat, car haveu pres home y verge tot alhora.

DUC
No resteu confosa; noble sang corre per ses venes. Si tot
aix s cert, com la reflexi ho confirma, jo tamb tindr ma
part en aquest ditxs naufragi.

(A Viola)
No has dit sempre que no estimaries a cap dna com a mi?

VIOLA
Y tot lo que he dit ho juro ara y aquest jurament la meva
nima'l servar tant fidelment, com fidelment l'esfera
lluminosa serva la claror que distingeix el dia de la nit.

DUC
Donam la m y portam aon jo puga veuret ab tos vestits de
donzella.

VIOLA
Els t'l capit que m'ha portat an aquestes platges, ms se
troba empresonat, no s per quina causa, no ms s que s per
consell den Malvol, el majordom de madna.

OLIVIA
Ell l'afranquir... Que vagin a cercar an en Malvol. Ms,
ai! ara recordo que ha devingut boig, pobre home!

(Entren el JUTGLAR ab una carta y FABI)
La meva follia m'havia fet oblidar de la seva.

(Al Jutglar)
Com est, boig?

JUTGLAR
La veritat, madna, t'l dimoni tant lluny com qualsevulga
home li pugui tenir en el su cas. Us ha escrit una carta que
jo us havia d'haver donat aquest mat, per com que les
epistoles d'un boig no sn pas l'evangeli, poc hi fa que no
arribin a qui van dirigides.

OLIVIA
Obrela y llegeixla.

JUTGLAR
Quedareu ben divertits sentint al Jutglar interpretant al
boig.

(Llegint ab to molt afectat)
Per Du, senyora...

OLIVIA
Qu s aix? Qu ets boig?

JUTGLAR
No, madna, per llegeixo bogeries; si vostre senyoria vol
que llegeixi com cal, s precs que hi cerqui l'entonaci.

OLIVIA
Vaja, llegeix com s degut.

JUTGLAR
Ja ho faig; per per llegir degudament haig de llegirho aix.
Atenci, princesa; escolteu.

OLIVIA (a Fabi)
Llegiula vs, Fabi.

FABI (llegint)
Per Du, senyora, que cometeu un tort ab mi y tothom ho
sabr. Encara que m'hagueu tancat en les tenebres y hagueu
donat a l'ubriac del vostre oncle el ms absolut poder sobre
meu, no per aix tinc l'enteniment menys sencer que vostra
senyoria. Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha
d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat
en lo ms minim; ab aquesta carta s ab lo que espero
justificarme completament y confondreus com us mereixeu.
Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la
deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el
ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvol.

OLIVIA
Ell ha escrit aix?

JUTGLAR
S, madna.

DUC
Aix no sembla pas d'un boig.

OLIVIA
Aneu, Fabi, que'l treguin d'all ont s y feulo venir.

(Sen va Fabi.-Al Duc:)
Senyor, desprs de considerar tot lo que ha passat, preneume
per germana ab la mateixa voluntat ab que'm volieu per
esposa. Y, si altra cosa no disposeu, celebrarem en un mateix
dia aquesta doble uni.

DUC
Accepto de tot cor l'oferiment.

(A Viola)
El Duc us dna eomiat; ms en pagament dels serveis que li
haveu fet, serveis tant allunyats del vostra sexe com
indignes de la vostre tendre y delicada educaci, y ja que
per tant temps l'haveu tingut per amo, aqu teniu la seva m!
D'avui en endavant sereu la mestrea del vostre amo.

OLIVIA
Y una germana meva... Voldreu serho?

(Entra FABI ab MALVOL)

DUC
s aquest el boig?

OLIVIA
S, senyoria, ell mateix. Com us trobeu, Malvol?

MALVOL
Senyora, m'haveu ultratjat, crudelment ultratjat.

OLIVIA
Jo, Malvol? No!

MALVOL
S, vs mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta;
us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab
altre estil y ab altres trets si podeu!, o b negueume de que
aquest siga vostre segell. No hi podeu respondre ni un mot a
tot aix! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor,
expliqueume perqu m'haveu donat tant clares proves d'afecte
y de distinci, dientme que somrigus en presencia vostra, y
me poss lliga-cames creuades ab mitges grogues y tracts ab
soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei? Y
desprs quan jo he obeit ple de justa esperana, per qu
haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra
tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la
riota de tothom? Expliqueume, per qu?

OLIVIA
Ai, Malvol! aix no s pas lletra meva, si b regonec que hi
t gran semblana; sns dubte s de la Maria. Y ara recordo
que s ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y
aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la
carta t'aconsellaven. Sernat, jo t'ho prego; has estat el
protagonista d'una burla crudel, per jo't juro que quan
sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part
en ta propria causa.

FABI.
Bona comtesa, volgueume escoltar, y no permeteu que, ni
baralles ni ressentiments, vinguin a enterbolir l'alegria
d'aquest moment feli que tant admirats ens ha deixat a tots.
Ab aquesta esperana, us confessar que jo mateix, junt ab
sir Tobias, som els que havem jugat aquesta passada an en
Malvol, per venjana de les ofenses que'ns havia fet ab son
tracte soperbis y descorts. La Maria s qui, a instancies
de sir Tobias, ha escrit la carta, y ell, en pagament
d'aquest favor, l'ha presa per esposa. Pesant imparcialment
els torts d'abdues bandes, poc costar el regonixer que, per
punyenta que hagi estat la burla, ms motius ha donat per fer
esclatar la rialla que per covar la venjana.

OLIVIA (a Malvol)
Pobre Malvol, com s'han rigut de tu!

JUTGLAR (encarantse ab Malvol)
Esclar, _hi ha qui naix ab grandesa, altres que assoleixen
les grandeses y altres a qui la grandesa sels imposa malgrat
llur voluntat_. En aquesta farsa jo hi representava un tal
mossn Topaci, senyor; per tant se val. _Per Du, Jutglar,
jo no sc boig_. Per no us recordeu d'aix tamb? _No
comprenc com vostra senyoria's pugui complaure ab la conversa
d'aquest miserable coqu_ Y aix s com rodant el temps la
revenja ve tota sola.

MALVOL
Jo'm venjar de tota aquesta colla.

(Sen va)

OLIVIA
L'han befat crudelment.

DUC
Atureulo y mireu d'aplacarlo. Encara no'ns ha dit res del
capit. Quan aix s'hagi aclarit y sigui arribada l'hora
feli, un lla solemne unir nostres nimes. Mentrestant,
dola germana, no'ns mourem d'aqu. Vine, Cesari, car aquest
ser ton nom mentres siguis home, ms quan vesteixis les
robes que't pertoquen, allavores seras l'esposa d'Orsino y la
regina dels sus pensaments.

(Sen van tots)

JUTGLAR (cantant)
Quan encar jo era petit,
Vinga vent y pluja, oid!
Pr tot m'era divertit;
Pensava sempre plour.
Y quan ja vaig ser fadr
Vinga vent y pluja, oid!
Tanqueu la porta al coqu;
Pensaven sempre plour
Ms ai! al pendrer mulle
Vinga vent y pluja, oid
Tot va anar com Du volgu
Pensava sempre plour?
Y heusaqu que cada nit
Vinga vent y pluja, oid!
Ubriac m'en anava al llit,
Pensava sempre plour
Fa molts anys que'l mn s nat
Vinga vent y pluja, oid
La comedia s'acabat
Pensem que'us agradar.

(Sen va)

FI




NOTES DEL TRADUCTOR

La traducci literal del ttol d'aquesta comedia -Twelfth
night- s: _La nit dotzena_ emper nosaltres havem traduit
_La festa dels reis_ atenentnos a que la nit a la qual se
refereix el ttol s la que fa dotze a comptar de Nadal, o
siga la de la Festa dels reis.

(1) La traducci del nom d'aquest personatge, s sir Tobias
Eructe.

(2) Y la d'aquest: sir Andreu Galta-encesa.
Per lo ingrat que resultaria a l'orella la traducci vulgar
de la paraula BELCH, y que al nostre entendre s la que se li
hauria de donar, y tenint en compte que aquest s l'habitual
parella de l'altre esmentat personatge, hem decidit no
traduir sos cognoms.

(3) En aquell temps era popular una estampa en la qual hi
havien representats dos caps de ruc y al peu hi deia, dirigit
al lector: _Heusen aqui tres_

(4) Vers d'una can popular

(5) Id. id.

(6) Partidari de Robert Brown, clebre sectari d'aquella
poca.

(7) Un document de l'any 1610 diu que aquest llit tenia vuit
peus d'amplada y els seus matalaos eren de ploma de cigne.
Ocupava la cambra principal del hostal del Cervo en la ciutat
de Ware (Anglaterra).






End of Project Gutenberg's La festa dels reis, by William Shakespeare

*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA FESTA DELS REIS ***

***** This file should be named 22045-8.txt or 22045-8.zip *****
This and all associated files of various formats will be found in:
        http://www.gutenberg.org/2/2/0/4/22045/



Updated editions will replace the previous one--the old editions
will be renamed.

Creating the works from public domain print editions means that no
one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
(and you!) can copy and distribute it in the United States without
permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
such as creation of derivative works, reports, performances and
research.  They may be modified and printed and given away--you may do
practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
subject to the trademark license, especially commercial
redistribution.



*** START: FULL LICENSE ***

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase "Project
Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
Gutenberg-tm License (available with this file or online at
http://gutenberg.org/license).


Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
electronic works

1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
even without complying with the full terms of this agreement.  See
paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
works.  See paragraph 1.E below.

1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
collection are in the public domain in the United States.  If an
individual work is in the public domain in the United States and you are
located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
keeping this work in the same format with its attached full Project
Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.

1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
a constant state of change.  If you are outside the United States, check
the laws of your country in addition to the terms of this agreement
before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
creating derivative works based on this work or any other Project
Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
the copyright status of any work in any country outside the United
States.

1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org

1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
and distributed to anyone in the United States without paying any fees
or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
1.E.9.

1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.

1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg-tm License.

1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
that

- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
     must be paid within 60 days following each date on which you
     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
     address specified in Section 4, "Information about donations to
     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."

- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
     License.  You must require such a user to return or
     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
     and discontinue all use of and all access to other copies of
     Project Gutenberg-tm works.

- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
     of receipt of the work.

- You comply with all other terms of this agreement for free
     distribution of Project Gutenberg-tm works.

1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
electronic work or group of works on different terms than are set
forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
works, and the medium on which they may be stored, may contain
"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
your equipment.

1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from.  If you
received the work on a physical medium, you must return the medium with
your written explanation.  The person or entity that provided you with
the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
refund.  If you received the work electronically, the person or entity
providing it to you may choose to give you a second opportunity to
receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
is also defective, you may demand a refund in writing without further
opportunities to fix the problem.

1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
with this agreement, and any volunteers associated with the production,
promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
that arise directly or indirectly from any of the following which you do
or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.


Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm

Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of computers
including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.


Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
permitted by U.S. federal laws and your state's laws.

The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
throughout numerous locations.  Its business office is located at
809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
information can be found at the Foundation's web site and official
page at http://pglaf.org

For additional contact information:
     Dr. Gregory B. Newby
     Chief Executive and Director
     gbnewby@pglaf.org


Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
spread public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements.  We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance.  To
SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
particular state visit http://pglaf.org

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations.
To donate, please visit: http://pglaf.org/donate


Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
works.

Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
concept of a library of electronic works that could be freely shared
with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.


Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
keep eBooks in compliance with any particular paper edition.


Most people start at our Web site which has the main PG search facility:

     http://www.gutenberg.org

This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
