The Project Gutenberg eBook of La pór guarda la vinya This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. Title: La pór guarda la vinya Disbarat cómich en un acte, en catalá y en vers Author: Lleó Fontova Release date: October 5, 2026 [eBook #79725] Language: Catalan Original publication: Barcelona: Llibreria espanyola de I. Lopez, Editor, 1866 Other information and formats: www.gutenberg.org/ebooks/79725 Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil *** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA PÓR GUARDA LA VINYA *** La pór guarda la vinya Disbarat cómich en un acte, en catalá y en vers Lleó Fontova 1866 `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` Personas. ---------------------- --------------------------- Quima Dª Francisca Soler Lluisa Fermina Vilches Sr. Pepet D. Lleò Fontova Pau Fernando Puiguriguer Titet Joseph Clucellas Peret Francisco Puig Batlle Joan Bertran Manco Joaquim Vigorria Guarda bosch. Vehins Noparlan ---------------------- --------------------------- L'acciò se suposa en una casa de pagés d'un poble de pochs vehins. ## Acte únich. La escena representa un menjador ó sala del centro d'una casa de pajés; portas laterals y al fondo. ### Escena primera. Pau y Quima. Quima: Crida, crida, tabalot, no 't sabrás may ennuegar. Pau: Mira, Quima... Quima: Donchs no cridis; ni t'alteris tant abiat. Pau: Es que veig que la paciencia tú 't proposas acabarm'y créu, dona, que rebento si segueix lo teu nyich nyach. Quima: Pero escolta, tros de suro, ¿per qué t'has de cremar tant quant sols pe 'l teu bè jo parlo; quant sols per... Pau: ¡Calla, si 't plau! Mira, marxa y no contestis, creume, Quima, ves per vall, perque estich que ja m'arbolo, créu, n'estich alborotat. Quima: Pero esplícat. Pau: Ves, no 't páris, que després tot ho sabrás; are per segur no 'm dónan lo cop que tinch preparat. Quima: Las cullitas... Pau: No es res d'ellas. Quima: Interessos. Pau: Mòlt bè están. Quima: Donchs no sè... Pau: Donchs deixau corra. Quima: ¿Potse'l noy? (_Atinant._) Pau: Endevinat. No content lo gran pillet de que 'l tinguem allá baix, pagantli mòlt bè 'ls estudis perque surti un advocat: no content dels grans tiberis y de fè 'l gandul com fá, d'aná per cafés y fondas y á tertulias y á saraus, y de fè pobre á sòn pare atés que está derrotxant; ara han dut una noticia, segons diu l'hereu Cebriá, de que 's casa en Barcelona. Quima: ¡Qué dius are! ¡Ay lo bergant! Pau: No está aquí la caramada, puig que bè hi ha d'arribar; ¡es lo cas que la carrera la tè perduda! Quima: ¡Malvat! Pero escolta, Pau, ¿no deya que ja anava alli estudiant, y que prompte 'l passarian per 'lla hont s'acostuma? Pau: ¡Ca! Lo que feya 'l gran tunante; aná á gastá ab los companys, sens pensar que 'l pobre pare per ell s'esta ja arruinant. Quima: Pero digas, ¿es segura la noticia que t'han dat? perque á mi, Pauet, me sembla ¡que tant mal no pót ser pas! Pau: Ha vingut de Barcelona un forasté á ca 'l Calau y es lo que ha dut la noticia á n'al noy de cal Cebriá. Quima: Pero escolta: ¿tu qué pensas, cas que aixo fos veritat? Pau: ¿Qué penso? Que ab mí no conti desde aquesta hora. Titet: (_De dins._) ¿Quí ha dalt? Pau: Ara marxa desseguida qu' es en Tit. (_S' en vá Quima._) (_Per Tit._) Podeu pujar. ### Escena II. Pau, Titet, després Quima. Titet: Bon dia ab la companyía. Pau: Hola, Titet; Dèu te guard, seu aquí y veurás un trago. Titet: Gracias. Pau: Tè. (_Oferintli'l porró._) Titet: (_Entra y acepta._) Donchs tan se val. (_El Tit deurá ser un personatje ridícul, pero mòlt serio; pintará un carácter presumit, pero tonto, quant parla sembla que s'escolta._) Pau: No 't pensis siga gran cosa, encara es del any passat; no es de cos. Titet: (_Quant ha begut._) ¡Doncas m'engresca! Es un ví mòlt rigular. A casa 'ns en queda poch. Pau: Encara prou bè os vindrá: no com jo, que tinch las eynas plenas del de l'any passat. Titet: Donchs qu' en feu. Pau: Tindré de vendre, per mes qu' hem sápiga mal, casi á ré ó á mòlt barato tot el que tinch reposat. Titet: Donchs bebemhi. Pau: Sí; beu, beu, ¡com qui diu l'haig de llensar!... Vaya, donchs, Tit, conta, conta lo que saps del burdegás. Titet: ¿De 'n Peret? ¡Vaya una pessa!... Ja os dich que 's sap gobernar. Jo quant vaig sè á Barcelona vaig notá la novetat y ab set pams de boca oberta me deixá 'l sèu natural. --"Mira, Tit," ell sempre 'm deya, "aquesta nit á sarau, y demá 'ls Campus liseyus que hi ha fochs astrufacials." Diumenge, si 'm vens á véurer anirem á passeijar y entrarem després al Tírali que á n'allí s'hi balla en gran.-- Es al dir que cada dia ja anavam aquí ó allá ja á cumedias, ja á treyatus y per tot sempre gastant. Tots los becos lo coneixen y es de tan que 'ls fa guanyar; va á caball y fa las forsas segons diu per posars'gras. Pau: ¿Mes de estudi que no 'n parla? ¿No va á l'Universitat? Titet: Segons diu lo senyor Pere, que 'l coneix y vè d'allá, conta d'ell cosas estranyas y que us esgarrifarán. Pau: Jo, que tan me refiava de troval un hom com cal, ja sols puch esperar ara lo veure un esbujerrat. Titet: Segons diu, sembla que's casa. Pau: ¿Ab lo meu permís? ¡Ja va! Titet: No crech que 'l Codich l'agafi, puij ja passa de la edat. Pau: Bueno, que fassi 'l que vulguia, ell tot sol s'arreglará: y, ja que no escolta 'l pare, qu' es compongui en endevant. Quima: (_Que fins ara ha estat escoltant, surt y diu:_) ¡Valgam Dèu! ¡Tal volta 'l pobre!... Pau: ¿Ja vens á cansonejar? Quima: Vuy que fos cert lo que diuhen, si venia... Pau: (_Resolt._) Ja ha fet tart. Quima: Pero home. Pau: Res: no parlis. (_Fort._) Quima: Ay caram, jo vuy parlá. (_It._) que parlant s'entent la gent y á vegadas... Pau: ¡Botavan! Ja ets una mare... ¡ben mare! Quima: ¡Y tú un pare ben estrany! Si qualsevol te sentia... en Titet mateix, ¿vritat? podria pensar qu' el Pere es un fill dels depravats. ¿No es ben cert? Titet: ¡Jo qué hi diré!... pobre de mí... Quima: Es ben clar. Pau: Mira, Quima, no 'l defensis, perque tampoch li valdrá. Quima: ¡Pobre Peret! Pau: ¡Pobre cuernu! Si 'l topo... Quima: No ho lograrás. Titet: Vamos no 's desincumodin. (_Ap._) Vaig á veure d'arreglarho. (_Alt._) Suposis, Quima, que fòs veritat tot aquest cas y que 'l fill que tan estima li pagués així, tant mal; que vosté estés refiada de trobarlo un advocat... y que al cap de vall del cuento lo vegés un mort de fam, vejam lo que pensaria... Quima: Jo, Titet... Titet: ¡Contesti! Pau: ¡Al cas! Quima: Calla, que jo ab tu no hi parlo. Pau: ¡Cóm s'enten!... Titet: Calli. Quima: ¡Tabal! Titet: Vaja donchs, respongui, Quima, ¿lo voldria? Quima: No... Titet: ¡Y es clar! Y vos, Pau, si 'l vostre Pere sabent que no ha estudiat, y que ha seguit los sèus vicis sens habervos escoltat; que ha jugat y fet tiberis tracta per fi de casars'sens de valtres recordarse atés que ja está sentat, ¿lo voldriau? Pau: (_No sap qué di._) Jo... Titet... Titet: ¿Lo voldriau? Quima: (_Ab vivesa._) Y está clar. Pau: Fòra mòlt que't aguantesses. Quima: Es que ja'm anaba á escanyar. Pau: Lo qu' has de fé, no t'hi fiquis. Quima: Donchs jo sí. Pau: Donchs ja veurás. Enrahonarás tu sola. Quima: ¡Llop marí! (_Ab ira._) Pau: (_Cremat._) ¡Tu! Porch singlá. Titet: Pero escolti. (_Anant á Pau._) Pau: Adèu, Titet. Titet: Dona, miri... (_Anant á Quima._) Quima: Adèu, Cebriá. Titet: Pero atenga. (_A ella._) Escolti, home. (_A ell._) Pau: ¡Uix d'aquí! (_Mirant ab ira á Quima y marxant._) Quima: (_Mirant á Pau._) ¡Orangutan! (_S' en va._) ### Escena III. Titet. Titet: ¡Mare de Dèu, quina gresca! ¡Valgam Dèu, quins alarits! Un matrimoni modelo, d'aquet sí que s'en pót dir. Tot lo dia ab tal masega de paraulas y de crits, y tractantse l'un á l'altre de fiera y de porch espí. Ja os dich jo que dòna gust lo sentí un parell aixís; arman sempre unas guineyas, que ja os dich que 's un fatich. Quant en Pau está d'humor ella sols li busca crits; quant la Quima está contenta en Pauet sembla un mustí. Jo sí que m'hi quedat are arreglat de mitj á mitj, que venia á prepararlos, puig tenen lo noy aquí. Han fugit ab la masega, l'un per 'quí l'altre per 'llí y 'm temo que 'l noy avansí y se 'm clavi á n'aquí dins. ¡Bah, bah! Surti lo que vulgui, veurem com s'ha de guarní, y si ve li dich que 'ls pares están que... Aquí 'l tenim. ### Escena IV. Titet y Peret. Peret: Que Dèu te guardi, Cebriá. Titet: Hola ja ets aquí, Peret? Peret: ¿Y donchs, noy?... Titet: (_Ap._) No sé cóm dirli... T' esperava. (_Ap._) Comensem. (_Alt._) He parlat ab los teus pares y están en distints parers. La Quimeta... que 's ta mare... me sembla que 't rebrá bè, pero 'l que toca á ton pare tè mes fipla qu' un serpent. En aquí s'han barallat, se n'han dit á qui pót mes, y han acabat per marxar cada qual per son estrem. Peret: Donchs la cosa pinta mal. Titet: Lo que sè es que no vá bè. Peret: Pero tu, ¿cóm has entrat?... Titet: Ja veurás lo que jo he fet. Com m'has dat la cumassió, he pensat, nos lluirem; he finjit saber noticias per la part d'un foraster: los he dit lo que sabia y encara hi contat mòlt més. Los he dit que no estudiavas, qu' erats sempre en lo café, que rumbejabas los quartos pensant ferne un casament. Peret: Com hi ha nell m'has arreglat. Tit, has fet un bon pastel. Creume, noy, que ara tu 'm posas en lo bell mitj dels diners. Titet: Pero escolta, m'encarregas que 'ls agafi tots dosets, y que 'ls diga 'l que fa 'l cas, preparantho enterament; entro aquí y ab un cop mestre los ho conto tot clá y net. Peret: No es aixó; lo que volia, que esperesses un moment, en que fòs tot sol lo pare, per dirli poch á poquet. Tu has vingut, has dit la cosa, tal vegada 'ls has sorprés que estarian disputantse, y per punt allavors mes, y qui paga la burrada ara sols es en Peret. Titet: Casi bè 'm darás las culpas de lo que jo no hi tinch res y vindrás á sofocarme. Peret: No, gracias! (_Ressentit._) Titet: (_Satisfet._) No hi ha de qué. Jo t'he fet aquest favor perque 't sò amich verdader. Per un altre no usaria tal retólica. Peret: Ja entench: es veritat, t'has lluit. Titet: Per fi tu ho confessas, ¿veus? Creu que si jo tingués lletra prou fòra dels mes desperts, pues veurás quant asgrumento, que no tinch llana al clatell. Peret: Sols una cosa 't demano, ja qu' has comensat, Titet, y si m'ho fas bè, jo 't juro que t'ho recompensaré. Fes de manera que 'l pare de que sò aquí no hagi esment, y quant surti aquí la mare, de segú ho arreglarem. Titet: Donchs confia. (_Vehent á Pau dins._) Vè ton pare. Peret: ¿Ahónt m'amago? Titet: En 'quet quartet y quant sents cop á la taula surts aquí y... Peret: Está mòlt bè. (_Se'n va Peret._) ### Escena V. Titet y Pau. Pau: Hola, Tit, ¿qu' eras aquí? Titet: Encara no m'en sò anat. Pau: ¿Doncas, noy, no has vist la dona? Ja 't dich que no pót aná. Titet: Qué hi fareu, preneho ab calma. Pau: Així 's diu, y tan se val; prou voldria no escoltarla, y hasta ferli lo andorrá: pero mira que á vegadas tant m'amohina, formal, que 'm posa un cap com un bombo y ni sè 'l que 'm dich, ni 'm faig. Titet: Vamos, sí que ets una dona... com mòltas se 'n trobarán. Pau: ¡Defensá al xicot! un pillo, un tunante, un bordegás qu' es capás, seguint com ara, de véurers ab afronts grans. Titet: (_Ap._) ¡Qué dieu are! ¡Si ell ho sent! (_Mentres Pau parla mal de Pere, el Tit demostra pena mirant á ell y á la porta del quartet y de tant en tant se tapa las orellas._) Pau: Y póts creure s'hi veurá: perque segons deya 'l pare, que Dèu l'hagi perdonat, y que per cert may mentía, "Mal usar no pót durar." Titet: Mireus, Pauet, no crideu, gracia á Dèu sento bastant. Pau: Tu 'l que tens pó es qu' ella ho senti, y per tant tinch de cridar. Un xicot qu' hauria tret quant se li hagués antojat, pero anant pe 'l camí recte, no com are, gandulás! (_Mirant al cel._) ¡Dèu meu! ¿quín mal os he fet per volerme castigar, donantme un fill que així pagui mon carinyo demostrat? (_Plorant cau abatut á una cadira._) Titet: (_Ap._) Un xich de filusufía y surtim del tot del pas; diuhen que tot ho malmeto, ja veurem are 'l cop gran. (_Alt._) Escolteu, Pauet, un rato, (_Petulant._) ¡ey! si voleu escoltar. En Titet vos aprecía y que os ho diga no cal: doncas bueno: deixeu corra lo que os mortifica tant y que sigan tot bromassas y riallas, ¿eh? Pau: Caram: ¡si pogués prou ho faria! Titet: ¿Ho fariau? ¡Alla vá! (_Pega cop á la taula y al ruido apareix Peret que corra á precipitarse en los brassos de Pau. Aquet al veurel retrocedeix. Peret queda confús en el centro de la escena. Tit queda mòlt satisfet._) ### Escena VI. Dits y Peret. Peret: ¡Hola, mare! (_Ap._) ¡Qué has fet, bestia! Pau: ¡Hola, tuno! Titet: ¿Eh? ¡qué tal! Pau: ¿T' atreveixas vení encara? Peret: (_Ap._) He quedat mes fret qu' el glás! Titet: (_Id._) ¡Quín efecte fan las cosas! ¡Pero quín efecte fan! Ni la torra den Catof, quand los turchs la van saltar. Pau: ¡No 'm miris pas, poca pena! ¡no 'm miris ó d'un pinyach!... Peret: Pero, pare... Pau: No't sò pare. Titet: ¡Senyor Pau!... Pau: (_Incomodat._) Déixem estar; No esperava semblant mofa de 'n Titet. Titet: (_Estranyat._) ¿Meva? Peret: Veurás. Pau: ¡Tu no parlis! Peret: ¡Pero, pare!... ### Escena VII. Dits y Quima. Quima: ¡Valgam Dèu, quín daltabaix! Peret: ¡Mare meva! (_Tirantse á sos brassos._) Quima: (_Vehentlo._) Peret. Pau: (_Volentse oposar._) Quima. Quima: Bé; ¿qué vols? Pau: Déixal estar. Quima: Anem calla, tros de cóniam! ¿que 'l deixi? Donchs qu' has locat? Créus que perque aquest tros d'ensa ha vingut aquí á abultar y perque tú has donat crédit á los sèus mòlts disbarats, deixaré al noy? Pau: ¿Qué dius are? Quima: Si de tot m'hi alterat. Titet: ¿Jo? ¿qué he dit? Quima: ¿Qu' has dit? ¡pampana! han vingut aquí garlant y dient si 'l noy gastava, si no anava á estudiar... Pau: ¿Y no es cert? Peret: Jo os diré, pare, si 'm prometeu escoltar; ara os contaré l'historia y veureu cóm he obrat. Pau: Parla, donchs; prometo calma. Peret: Ab permís vostre, allá vá. Fa quatre anys vos m'enviáreu á estudiar per advocat, y vehent que mòlts n'hi habia vaig pensar: "no menjarás." Frecuentava jo una casa, que mes tart hi vaig estar y 'm posaren tan carinyo com si en ella jo hagués nat. A la casa hi ha dos noyas, la una are 's va casar; mes quedava la petita, qu' es noya mòlt regular. La amistad, la simpatía, carinyo van enjendrá, y 'l resultat del carinyo va ser quedá enamorats. Vas demanarla al sèu pare, qu' es subjecte mòlt honrat, y 'm va prométrer sa filla vostre permís alcansant. Ahorrats tinch mòlts dinérs vostres y dels que he guanyat y puch dir seré felís si 'l permís que vuy me dau. Pau: Noy, sols sento m'enganyesis no dient la veritat. Peret: Jo no ho deia, puig temia que os podria saber mal. Quima: ¡Pobre xicot! Donchs que's casin. Pau: Calla, dona, ja ho farán. Titet: Vaja donchs que porto pressa, si 'm necessitas ja ho saps. Peret: ¡Ah! ¡corrent! Ja 't buscaré tú qu' ets sabi... Titet: ¡Bè! no tant; sols que jo qualsevol cosa veus que l'arreglo. Peret: Bè está. (_S' en vá Tit._) Quima: Vaig á arreglá per 'llí dintre. Ja 'ns veurém. Peret: Com vos vulgau. ### Escena VIII. Pau y Pere. Pau: Doncas, noy, pénsathi bè. Peret: Pare, ben pensat está; si no hi ha inconvenient prest la boda anirá avant. Pau: Me donava mòlts malts ratos lo que m'havian contat. Peret: ¡Exageracions! Pau: Ja ho conto. Y després l'hereu Cebriá ha vingut contant mes bolas que cabells jo tinch al cap: dient anavas á boleyo, sempre ab cotxos y caballs, que 'l duyas á n'ell de gresca, sempre ab bromas y gastant y que deya... Peret: No ho estranyo; com que may habia estat á Barcelona, al entrarhi va quedá fet un babau, y 's creya sè al altre mòn al veure aquell daltabaix y 'l gastá per aná al teatro ó qui diu á bromejár, quedava ab la boca oberta com fá tot home ignorant. Després que 'ls que 'l coneixem sabem quin es lo sèu mal: tot ho abulta ó exagera, y tant bè ho sap esplicar, que no parla que no enredi, fentne sempre disbarats. Pau: Bè, deixemlo; doncas digas, ¿y cuánt has pensat marxar? Peret: Per ara he pensat quedarme, es á dir, si á vos os plau. Pau: Póts estarte aquí ab ton pare si quant has dit es vritat, puig sent bon noy, t'aprecío y per tú, fill, tot ho faig. Peret: Coneixereu á n'al sogre que ab mí també ha pujat y veureu quin bon subjecte. Pau: ¡Qué dius! ¿També es aquí dalt? Peret: Com que allá hi ha la malura. Pau: Qué vols dí, ¿algun mal hi ha? Peret: No és gran cosa: un mal endémich. Pau: ¡Qué dius, noy! No t'entench pas. Peret: Lo cólera díhuen uns... lós altres la estacional... y 'l cas es qu' entre uns y altres la gent está ab gran espant. Habent, pues, jo de venir, ell allí 'm va demanar que ja que jo aquí pujava que 'l admetès de company. Pau: Es ben net; que vinga prompte y ab nosaltres estará. Peret: Es que... vè tambè la noya. Pau: ¿Tambè vè ella?... ¡Tan se val! No deixarè la familia al cólera abandonats. Peret: Vaig á buscarlos aluego. (_Besantli la má._) Pau: Dèu te fassi ben bó y sá. (_S' en vá Peret._) ### Escena IX. Pau. Pau: Ja veurem com va la cosa. ¡Valgam Dèu quin tripijoch! No 's via armat mal jaleyu de resultas d'aquest noy. ¡Vejam quin partit ha fet! O jó m'haig d'enganyá mòlt ó n'ha fet mòlt bon negossi; perque aixís m'ho dicta 'l cor. Sobre tot, ell no es cap ximple, per carregar ab un tió dels que sols reportan gastos y hasta sechs fan surtí tronchs. No ho crech pas, qu' en Pere es jove de mòlta dasposició y sobre tot, es dels homens que s'en dihuen del cap gros. ### Escena X. Pau y Quima. Quima: Digas, Pau. (_Despues de notar que falta Pere._) Pau: ¿Qué buscas, Quima? Quima: ¿Donchs y el noy? ¡Ay jo't reflich! Pau: Are se 'n vá y torna prompte, puig li ha convingut sortir, Segons diu, tè la familia del sogre que 'l ha seguit. Quima: ¡La familia! ¿Que sòn mòlts? Pau: ¡Jo qué sé, pobre de mí! Serán lo pare y la noya. Quima: Aixís passi. Pau: Així ho ha dit. Are ha anat ell á buscarlos y prompte 'ls tindrém aquí. Quima: Donsas, ja que luego arriban, que pensem será precís cóm s'arregla la minestra. Pau: Y ahónt se'ls posan los llits. Quima: Aixó sí que 'm de pensarho: lo menjá déixal per mí. Pau: Doncas mira, anem á dintre... mes calla, qu' aquí 'ls tenim. ### Escena XI. Dits, Senyó Pepet, Peret y Lluisa. (_Peret entra devant guiant als altres. Lo senyó Pep presentará un tipo mòlt enconjit y demostrará un genit mòlt impressionable, estará sempre mòlt parat. Vestint de viatge, pero d'hivern ab paltró gros y tapabocas, sota del bras pórta dos raspalls grossos dintre d'un mocadó. Lluisa, noya mòlt tímida, anirá dant lo bras al pare; vestirá mòlt sencilla y portará en la má un saquet ó ridícul._) Pepet: (_Entrant._) Ab llassencia: bonas tardes, mòlt servidor de vostés. Quima: Que Dèu los guart. Pau: Per servirlos. Lluisa: Celebro. Peret: Sens cumpliments. (_Quedan Pep y Lluisa á un costat. Pau y Quima á lo altre fentse tots grans cortesías. Peret dalt, al centro mirant lo quadro._) (_Ap._) Donchs m'agrada la comedia. Pau: (_Ap._) ¡Si tindrán de dir res mes! (_Alt._) Donchs... Lluisa: Lo pare... Pepet: Sí; la noya. Quima: Sí ja entench. Lluisa: Es qu' en Peret. Pau: Vamos, donchs, esplícat, noy. (_Un poch fort._) Pepet: Sobre tot no 'ns enfadem (_Espantat sempra._) que 'ls enfados avuy dia solen matá en un moment. Pau: Doncas seguin. Pepet: No 's molestian es mòlt milló estarse drets un hom no s'esposa á rampas, pues la sanch circula mes. Pau: (_A Quima._) ¡Aquest senyor tè manías! Quima: (_A Pau_). Pobre home, donchs ja está fresch. Peret: A 'n aquí s'alegrará y no pensará ja en res; si vol no estarem á casa, buscarem divertiments; si vol armarem casseras, sortirem sempre á passeig... Pau: (_A Q.._) ¡Segons veig, la cosa es llarga!... Quima: (_A P.._) Y bè; es cosa de'n Peret... Lluisa: Es mòlt cert, no estiga trist, á 'n aquí no hi pensi mes. Pepet: (_A Ll.._) ¿Pórtas tu la camamilla y 'l láudano? Lluisa: Aquí'l saquet. Pepet: Sobre tot no t'en descuydis. ¿Sofre y cánfora? Lluisa: Tambè. Pau: Doncas, aquesta es la noya? Lluisa: Servidora de vosté. Pau: Si qu' es curra. Lluisa: Mòltas gracias. Pau: Per servirla... ¡Ca! de res. Peret: Y'l senyó es lo sèu papá. (_Presentanlo._) Pepet: Per servirlos. Quima: ¡Quína gent! (_Per la curtedad._) Lluisa: ¡Parli, papá! (_Ap._) ¡Sembla un ensa! ¿Que pót ser no 's troba bè? Pepet: (_Viu._) Sí, sí, noya; estich per ara com qui diu, perfectament. Pau: Endevant. Pepet: Donchs es lo cas que un servidor de vostés tinch casas á Barcelona y un gran camp á S. Climent de lo qual recullo 'l fruit d'un cent fí de cirerers; una casa á dalt de Gracia allá prop de 'ls Josepets; tot lo que 'm dòna una renda que 'ls dich qu' es bastant decent. Fabricant de panys de porta d'aquells que tenen secret, per lo que tinch privilegi en Espanya y 'l estranger. Pau: ¡Donchs vosté es home de moma?... Quima: ¡Calla, ximple! Pau: ¿Y á qué vens?... Lluisa: Es ben dit, si tambe 'l pare quant comensa ab los diners... Pau: Vaja bè. (_Que ha continuat disputant._) Quima: ¡Calla, llanut! Pepet: Per Dèu no 'ns incomodem; puig recomanan los metjes qu' estem sempre ab génit fresch. No sòn bons 'ls incomodos, sobre tot en aquest temps. Lluisa: Bueno, deyam? Pepet: ¡Ah! si deyam. Peret: Si no ho dich, no farem res. Lo senyó reconegut, puig diu que 'm he guiat bè en lo temps que á casa seva he portat lo establiment, y vist que ab la seva noya ab carinyo 'ns estimem; de mòlt bon grat me la dòna si 'l casarme se 'm permet. ¿No es aixó lo que volia?... (_A Pep._) Pepet: Precisament aixó es. Jo li dono de bon grat, pues es noy que la mereix. Are vosté... Peret: ¡Pare!... Lluisa: ¡Sogre!... Quima: Donchs ¿qué pensas? Peret: Responeu. Pau: ¡Jo no dich que sí, ni nó, puig després ja 'n parlarem. Peret: Jo no sé'l qu' hem de parlar!... Quima: Mireu que aixó es mes benehít. Donchs ¿qué esperas? Pau: (_Cremat._) ¡Calla, dona! Quima: (_Id._) Donchs lo meu permís ja'l tè. Pau: Si callavas per mitj' hora rebentavas, es ben cert. Quima: Y si no fesses de las tevas moririas. Pepet: (_Temerós dels crits._) ¡Ay Dèu meu! Peret: Vaja, dona, deixau corra... Quima: ¿Mes no veus quin génit té? Pau: Mira, Quima, que no parlis. Lluisa: Vaija, Pau... (_Volentlo calmá._) Peret: No imagineu... Lluisa: Pero bè; déixintho correr... Pepet: ¿Veyas, noya, si estich fret? (_Espantat._) Lluisa: ¡No siga tan maniátich! Pepet: (_A ella._) ¡Ja 't dich jo qu' estarem bè! ¡ab un moment cuánta gresca! Si no 's calman, marxarem. No estich per bromas. Titet: (_De dins._) ¿Quí ha dalt? Peret: Abaix demanan. Pau: (_Cridant._) Puijeu. Pepet: (_Ap._) Si será 'l terrible huesped. (_Alt._) ¡Que no entri! Peret: (_Al véurel._) Hola, Titet. ### Escena XII. Dits y Titet. Pepet: No's vehuen mes que imprudencias. Titet: Dèu los guard. Pepet: (_A Peret._) ¿Qu' es foraster? Titet: Vinch ab un desincomodo, qu' hi pres are en lo carrer que vos dich que hasta tremolo y fins me petan las dents. Pau: Doncas, Tit... Pepet: (_Apartantse._) Que no s'acosti. Titet: Are vos ho contaré. Quant ne sò sortit de casa m'he trobat ab lo Joseph y 'm conta que á Barcelona y ha un córala mormu ferm. Diu que la cosa s'embruta. Peret: ¿Qué diu are? (_Ap. y tement per Pep._) Pepet: (_Tremolan ap.._) ¡Sento un fret! Titet: Y que son los atracats cada dia sis, set cents. Pepet: (_Ap._) ¡Mare de Dèu! (_S' alsa._) ¡Uy la cama! Lluisa: ¡Oh! ¡verge santa! Pepet: ¡Ay lo peu! Pau: ¿Y are, qué té? Peret: ¡No s'espanti! Quima: ¿Qué's aixó? Peret: ¡Senyor Pepet! Pepet: Aquí tenen dos raspalls, (_Los treu._) y per Dèu freguin correns. Lluisa: ¡Pare! Pepet: 'M fa unas pessigollas! Titet: Se l'hi haurá dormit lo peu. Pau: No'n tè d'altra. Peret: Sí, passejis! Pepet: ¡Uy! ¡uy! ¡uy! (_Al ferlo caminar Peret y Lluisa._) Pau: Li trauré prest. Jo tinch un remey antich, qu' en planta are 'l posarem: ja veurá, porti la cama (_Sobre una cadira_). y ab saliva aquí una creu. (_L' han fet assentá y Pau s'agenolla y fa lo indicat._) Quima: Veurá quant prompte li passa. Pepet: Es veritat. (_Movent lo peu._) Pau: ¿Ho va veyent? Pepet: Sens embarg, sento una pena? Peret: (_A Pau._) Tè las manías del temps. Quima: Doncas, bè; que vagi al cuarto. Vingan que 'ls hi ensenyaré. (_Peret ofereix lo bras á Pep. y s'en van seguits de la noya._) Pau: Esperit y fora. Lluisa: ¡Pare! Peret: Home, ¡bah! siga valent. ### Escena XIII. Pau, Titet. Titet: ¡Vatua listo, quin home! Pau: ¡Y bé 'l pobre esta espantat! Y tú donchs, Titet, ¿qué contas? Titet: Com vos dich, anem mòlt mals. M' han dit que tractava 'l batlle, y 'l que m'ho ha dit ho sap, de fè una gran capsinada perque aquí no vinga 'l mal. De primer vol armá 'l poble y perqu' ell no puga entrar, armats, á la carretera vol que fem de guardians. Desempues diu qu' un registre ha de fer per totas parts perque no 's donga posada á cap foraster. Pau: ¡Bè vá! ¡Y donchs jo tinch forasters!... Titet: ¡Per ço os deya qu' anem mals! perque si os agarra 'l córala lo batlle os reconvindrá. Pau: Pero bè, no es pas gran cosa, en sustancia es un company y ell no descubrirá res perque es home mòlt callat. Titet: Bueno, donchs, mentres no parli, així encara pót aná. Pues li diré que no vinga si vos sembla. Pau: No vindrá. Titet: Com qu' ell are fa 'l registre y jo tot li he contat. Pau: L' hi has dit... Titet: Que teniau hostes? Pau: Donchs la cosa va com cal Sempre tens de fè bestiesas. Titet: Sols per bè. Pau: ¡Ves, cap sigrany! lo bè que fas á las casas es fer sempre disbarats. Titet: Doncas jo... Pau: ¿Ves cóm s'arregla? Ab ells ho vuy consultar, y que pensin que ab 'l poble no vull pas posarmhi mal. ### Escena XIV. Titet. Titet: Cada hú pensa á sa manera; no 's pòt fer bè, ja está vist; vinch aquí per avisarlo y 'm repren. ¡Es divertit! ¡Sempre me 'n pasan de crespas! es ben cert, ho puch ben dir. Sempre dich no t'emboliquis y 'l que no 's coguia per mí... Pero ¡cá! com sempre penso fes bè, sens mirá á n'aquí... mes despues me dónan xascos y sempre 'm venen ab crits. No, no; d'avuy endevant, digan y deixin de dir, haig d'aná sempre á las mevas y seré mòlt mes ben vist. (_Se 'n vá._) ### Escena XV. Pau, Peret, Quima, Lluisa. Pau: No sè qué dirte. Peret: Pero... Pau: Noy, no'm vuy embolicá. Quima: Mes, que digan lo que vulgan, ells d'aquí no surtirán. Lluisa: Senyó Pau. Pau: No sè qué dirlos. Peret: Res pót resultarli mal. Pau: Lo batlle de aquí es un ximple que are 'ns vindrá á visitar, trobará 'ls hostes á casa contra lo qu' ell ha manat... Peret: Donchs quant vinga jo 'm presento: ell á mí no 'm coneix pas, y veurá que ab termes técnichs aquí 'l deixarem com blau. Li diré que jo sò metje: qu' entench tal enfermetat: que no som de Barcelona: que venim... del Ampurdá. Pau: Si t'esplicas de aqueix modo de segú 'l deixas plantat. (_Ap._) ¡Jesús! ¡Quína xarramenta! vamos, ja ho dich: tè un gros cap. Peret: Lo que convé es arribarme fins allí hont tenim d'anar: 'ns acompanyareu, mare, hasta á casa del Noy gran. Quima: Tinch de ferme la castanya. Lluisa: Tireus lo mocadó al cap. Peret: Pare, ja tornarem prompte. Pau: Vaja, adios. Lluisa: A Dèu siau. (_S' en van._) ### Escena XVI. Pau, luego Pepet. Pau: Donchs mireu, tè una xabeta qu' os dich qu' es cosa mólt gran. ¡Jo no sè d'hónt ha sortit!... Algo tè del pare, ¡es clar! Pepet: Senyor Pau. (_Treyent lo cap per la porta._) Pau: Surti aquí fora. Sentis. (_Oferintli cadira._) Pepet: Gracias, senyó Pau. (_S' assentan._) Pau: ¿Y qué tal, bè, cóm se troba? Pepet: Jo per ara... vaig com cal. Sols que aquí sento una cosa... un aixís... si fá ó no fá... una cosa que 'm fá pena... com si deyam un embrás. Pau: Bè; aixó es res; d'aquí dos dias veurá com tot se n'hi va. ¡Pero vosté no s'espanti! Pepet: ¡Cóm ho diu, Sant Cristiá! Si al pensar sols ab la cosa li dich que no sè 'l qu' hem faig. ¡Ditxós istíu! ¡Quant jo ho deya que 'ns veuriam atrapats! Aquella malvada estrella que veyam desde 'l terrat, clar ensenyava 'l qu' hi hauria, pronosticava bè 'l mal. Pau: ¿Una estrella? Conti, conti. (_Acostantse._) Pepet: (_Temerós._) No, per Dèu; deixemla anar. Pau: Home, siga ferm per Dèu. No tornem á lo de avans! Aixís sí que si se espanta morirá, pero espantat. Pepet: (_Ab misteri._) ¡Una estrella! ab una cua mes llarga que un botaban, y lluenta!... tant lluenta que semblava de cristall. Tant alta se 'ns presentaba y 's posaba tant devant, que si algú se la miraba prompte 's bia de girá, pues se cansaba la vista y prest feya abaixá 'l cap. Pau: Pero bè, ¿qué resignaba? Pepet: ¿Qué habia de designá, sino 'l cól... dich no, la cosa que allá nos está agobiant? Al principi que sortia no feyan sino parlá: que 's veya un pá, hasta un sabre... qu' entre mitj s'hi veya un gall... Pau: Y tanta cosa, ¿qué deya? Pepet: ¿Qu' habia de dí? ¡caram! Lo sabre volia dir guerra, y del pá deyan que fam. Ja n'hi ha haguda, que per guerras se varen plegá 'ls treballs. Pau: Y del gall, doncas, ¿qué deyan? Pepet: ¡Oh! lo del gall... no ho sè pas. Pau: Tot aixó serian bofias... ¡Ves quí pót endevinar!... Pepet: Lo que es cert que 'l mal portava. Aixó sí qu' es veya clar: ó sinó, podeu ben veure las consecuencias fatals. ### Escena XVII. Dits, Quima, luego Peret, Titet y Lluisa. Quima: ¡Vaya quin xicot mes asa! Pau: ¿Qué es aixó, qué ha succehit? Quima: Qu' ara anem al ordinari per podé allí recullir el fato y demés massega que 'ls senyós han dut aquí, y 'ns ho portan, pero ho deixan al carré, á sobre 'l padrís, dihent que aquí dalt no ho pujan perque hi há barcelonins. Pau: ¿Doncas y el fato? Quima: 'L dú'l Pere. Pau: ¡Sí que estarém ben guarnits! (_Entran Peret y Titet duhent un bagul y Lluisa ab un sach de nit y una capsa._) Titet: Endevant, ja som á dalt. Peret: Titet, entra poch á poch. Ja 't dich que alló es un bestiassa. (_Pepet ha tret un llibret de la butxaca y llegeix._) Pepet: "Con el té un poco de ron." (_Llegint._) Lluisa: Hola, pare. Peret: ¿Ahónt ho poso? Pau: Per are en aquet racó, que despues durem 'ls trastos, dintre d'aquell cuartet fosch. Peret: Vindrá, que traurem la roba. (_A Pepet._) Pepet: No: primé me 'n irè jo, pues l'aire que ab ella 's fassi será un aire mal pel cos. Lluisa: ¡Valgam Dèu! Pau: (_Ap._) ¡Es qu' es ben llonsa! Ja 'm carrega ab tanta por. Jo estich cert, si no li passa, que prou l'agafarém tots. Peret: Son romansos. (_Que ha estat parlant ab Pepet._) Pepet: ¡Ca! no ho creguis. Peret: ¡Li dich que son il·lusions! Pepet: Bueno, pues treu tú la roba: aprofita l'ocasió. (_'S gira d'esquena á ell y ab lo mocadó de mocá 's tapa nas y boca._) Quima: (_A Pau._) Pero bè, ¿no veus quin home? Pau: Qué m'esplicas, bè 'l veig prou: si així tè de passar dias... si no es ell, créu, fuijo jo; no estich per tantas folías. Quima: Com hi ha mòn, donchs jo tampoch, y 't dich que si no s'acaba... Peret: (_Qu' ha estat mirant y sacudint roba._) ¿Qué vá du un pany de pistó? Pepet: Aquet, sempre que viatjo, 'l trobarás ahont jo soch, pues l'ensenyo, faig parroquia, y aixís engrandeixo 'l nom. Titet: ¿Que potsé es un pany de porta? Pepet: Es un pany de porticó: ab aixó no pót obrirse cap porta. Peret: (_A Pau y Quima._) Es secret. Titet: ¡Jo 't toch! Es estrany que ab questas cosas, que ho podrán ben tancá tot, haigi entrat en allí 'l córala. Pepet: Noya, noya. (_Tremolant pel vers de Titet._) Lluisa: (_Correnthi._) ¿Qué es aixó? Pepet: Ja torno á teni la cosa: veyas tú, ¿com tinch lo pols? Lluisa: Lo tè bè. (_Que l'ha polsat_). Pepet: (_Satisfet._) Vaija, donchs bó. Quima: Sembla que pujan. Pau: ¿Quí es? Batlle: (_De dins._) ¡Hola Pauet! (_Pep. al sentir la veu comensa á tremolar._) Lluisa: No s'espanti. Titet: ¡Lo batlle! Pepet: Estém descuberts. ### Escena XVIII. Dits, Batlle luego Vehins. Pau: ¡Hola, Coca! (_Anant á encaixá._) Batlle: (_Retirant la má._) A mí no 'm toquis, feste en llá. Pau: Y donchs, ¿qué tens? Batlle: (_Ab to solemne._) Que las miras salitarias, la salud del poble en pés, are 'm fan corresponsable. Pau: Donchs, Ton, mira que... Batlle: (_Presentant la vara._) ¡Alto al Rey! (_Pausa._) Mentres faig lo que 'm pertoca, mano que os arreconeu. Contestareu lo que os diga y cuidado á mourers. ¡Ep! (_Al crit pujan quatre homens del poble armats de carabinas y un guarda-bosch, tots ab la boca tapada, ab un mucadó lligat al clatell. Entran ab l'arma preparada y recelosos._) Dos á dintre y dos á fora y prepareu bè 'ls fusells. Peret: (_Ap._) Vaya, quanta ceremonia preparan aquets ximplets. Batlle: Pau Romanso, á casa teva, segons m'han dit en secret, tens, contra lo que jo mano, amagats tres forasters. Pau: Mira... Batlle: Calla y no contestis, perque t'anirá mes bè. Manco, posa má á la ploma y acabem qu' es curt lo temps. (_'L Manco, será un dels tres homes; á la órdre del Batlle, treu paper, un tinter de banya y ploma, y assentantse, escriu._) A 'n aquí quedan tancats. Manco: ¿Vos voldreu dir presoners? Batlle: No't deturis, corra á escríurer. Titet: Jo no'm quedo, no hi fet res. Batlle: Hereu Tit, aquí te estavas, y també ets un delinqüent. Pepet: ¡Ay del cap! (_Mòlt espantat._) Lluisa: (_Ap. á Pep._) Aguantis are. Peret: (_Ap._) Jo no vuy aguardar mes. (_Alt._) Senyor Batlle, una paraula. Batlle: Siga prompte. Peret: Acabaré. Ara bè vosté á da sustos com qui diu injustament, y aixó puch assegurarli. Batlle: ¿M' assegura?... ¿Y quí es vosté? Peret: Ma carrera es la de metje. Titet: Si qu' ho es, y ben entés. Peret: Y puch dir perque aquí 's troban tres forasters... los presents. Per aná á visitar pobles, fa sis mesos que correm, y hem baixat aquí per véurer als senyors, qu' ens sòn parents. No tenim cap cás de cólera; no tenim cap cás de ré, ni del cólich esporádich. Manco: Espera... ¿qué? (_No entenentho._) Peret: Dich... Manco: (_Com preguntant qué diu._) ¿Cóm? Batlle: Res. ¡Bah! no ho posis. No ho estranyi, com que d'aixó no 'n menjém... Quima: ¡Home, es clar! Pau: Ell ho assegura. Batlle: Bueno: aixís ja es diferent. Peret: Si vosté no'm dòna crédit... Batlle: Hombra, es net que n'hi daré sent de la daficultad... Deixemho corre, Joseph. (_Al Manco._) Cap á Casa de la Vila. (_Als altres._) Veus, home, com jo ho conech... (_A Manco._) sempre he dit que aquets no ho eran. Peret: (_Ap._) Ho endevinas, com hi ha mòn. Batlle: Vamos, poden bellugarse que se 'ls levanta l'arrest. (_S' en vá._) Titet: ¿Jo també puch anar á fora? Pau: ¿Y donchs, home? tú també. Titet: Si 'm dòna aixó, 'm tanco á casa; y p' el susto no 'm moch mes. (_Ho diu mirant el pany que ha quedat posat á la porta._) Pau: Creume, noy, que tens desgracia, y encara 't valdrá mes, créu. Titet: Si me 'l dònan... (_Lo toca com per obrir, y al moment el pany 's dispara ab tiro y soroll de campanillas. Tit cau en terra, com esglayat._) Titet: ¡Ay! (_Cayent._) Pau: ¡Oy! (_It._) Quima: ¡Mare! (_It._) Pepet: Pero, home, ara qu' has fet (_Girantse á Tit._) ¡Oy Jesus! ¡tots sòn á terra! Mira, noya. (_Espantat._) Lluisa: Prou que ho veig. (_Lluisa está sostenint á Quima que ha caygut poch menos que á sobre de ella._) Peret: ¡Pare! (_A Pau que está caigut en terra._) Lluisa: ¡Quima! Pepet: ¡Ay Peret! (_Prompte á desmayarse._) Ay, mira, noy, que 'm desmayo. Lluisa: ¡No, pare! (_Desde el sèu grupo._) Peret: ¡Senyó Pepet! (_Corrent á ell._) Pepet: Tant que tú m'asseguravas... Cuyta... corra... (_Cau sobre Peret._) Peret: ¡Are estém bè! Lluisa: Bè; y ara aixó ¿cóm s'arregla? ¿Cóm ho fem? digas, Peret. ¡Ay! jo penso que 'm desmayo. ¡Mare meva! (_Cau desvaneixentse._) Peret: ¡Espérat! ¡Ey! (_Com cridant._) Quima: ¿Y are? bó: ¿qué es lo que passa? ¡Valgam Dèu, noya, ¿qué fem? (_Al crit de ¡Ey! de Peret, ha tornat en sí Quima, la qual se esclama de trobarse sostinguda per Lluisa; ésta va desmayantse y cayent als brassos de Quima: es á dir que cambia el grupo._) Pau: (_Tornant._) ¡Jo estich com bastoneijat! ¿qué ha sigut aixó, Peret? Peret: Vos direu. ¡Mes la Lluisa! (_Vehentla._) Pau: ¡Y son pare! ¡Ay valgam Dèu! (_Al preguntá Pau á Peret, aquest li dòna 'l cos del senyor Pep á aguantá y corra á Lluisa. Quima, que está buscant modo de deixá á la noya, la entrega de cop á Peret. Es dir: rápit cambi de figuras._) Quima: ¡Aquí ha entrat la pilemia! Peret: ¡Lluiseta! Pau: ¡Senyor Pep! Quima: L' hi descordarém la roba. Peret: No: ja torna en sí. Lluisa: ¡Peret! (_Tornant._) Peret: ¡Vida meva! Quima: ¡No s'espanti! Pau: ¡Ja 'm recorda tot lo qu' es! ¡que aquell ximple!... Peret: (_Per ella. Lo senyor Pep. torna en sí._) Bè; ¡sossegat! Pau: Vamos, alsis. Pepet: ¡Ay, quín fret! (_A Quima._) ¡Fassi un xich de camamilla! Pau: Ba, reportis, que no es res. Jo he caigut, pero de susto. Quima: Hasta jo. Lluisa: Fins jo. Pepet: També. Peret: ¿Y no recórdan la causa? ha sigut pe 'l tiro aquell. Quima: De tot n'ha tingut la culpa lo manyefla de'n Titet. Pepet: Dom lo canonet de cánfora, per si es cas... (_S' el posa á la boca y treu un llibre._) Lluisa: (_Dantli._) bueno, aquí'l tè. Pau: Que 's alsi luego de terra: que marxi y no torni mes, tot quant toca ho desgracía. Quima: ¡Es un xicot sense seny! Pau: Lo que tè, que du malura. Peret: Vaya aixécat... ¡Ey! Titet. (_tontollejantlo._) Pepet: (_Llegint._) "Que tot cás es un espasm." (_marcat._) Titet: No truquém, ja estich despert: he sentit tot lo que deyau, y vos asseguro á fé, que may mes entro en cap casa y cap mal no faré mes. (_S' en va._) Peret: Y nosaltres. Pepet: Deyam are que ab lo cas d'aquest bailet, reconeixo que sòn sustos lo que tinch al cos, res mes, sent així no vuy pensarhi, d'are mes m'esforsaré, que dar al olvit tals cosas penso qu' es lo gran remey. Es mòlt cert que somiaba y 'm dirán que no está bè, mes la pòr guarda la vinya, segons diu un refran vell. Pau: Doncas ves per la manjussa. Quima: Are hi vaig. (_S' en vá._) Pepet: Bè ¿que hi entrém? Peret: Ya será cosa arreglada. Pepet: L' arreglo primerament: res de fruytas ni verduras, fora llegums, res de vert. Pau: Aquí tot sempre va ab mida. Pepet: Es que está mòlt mal lo temps. Peret: Farem aquí mòlta broma. Lluisa: Y á la nit no surtirém. Pau: Es clar qu' armarém tabola. Pepet: ¡Ah! veniu, Pau, escolteu. Aviseu vos á la dona que 'l llit siga ben tobet y un xiquet antes d'anarhi m'hi fiqui 'l burro, perque... Pau: Aquí sols tenim somera, burro no: si li serveix... Peret: No es aixó... Pepet: ¡Jesús quin home!... Lluisa: Es per tení'l llit calent. Pau: ¿Y ab lo burro s'acalenta? (_Estranyat._) No es així com aquí ho fem. Miri á casa com s'arregla al hivern quant fa mòlt fret, per mi se 'n hi va la dona. Peret: No es aixó. Lo que vos dihem... Pau: Miri, arreglis ab la Quima. Pepet: Després li demanaré. ### Escena ultima. Dits y Quima. Quima: Quant vulgueu poden baixar. Pau: ¡Santa paraula! Pepet: (_Marxant._) Allá aném. Peret: Pero miris que's descuida... Pepet: ¿Qué'm descuido? Peret: (_Senyalant al públich._) Miri allí. Pepet: En allí es á Barcelona. (_Baixa y tots detrás._) Pau: ¡Com hi ha mòn! (_Reconeixentho._) Peret: Ho es. Lluisa: ¡Sí! ¡sí! (_Pep diu fort pera espantar._) Pepet: Donchs quedan en cuarentena. Peret: Vaija, tórnissen al llit! No veu que tots los senyors sòn mòlt coneguts d'aquí. Pepet: (_Despues de coneixels._) Es vritat, no 'm recordaba. Los conech,... son ben amichs... (_Resolt._) los dono patente limpia (_Humild._) si avans me 'n dònan á mí. Prou. *** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA PÓR GUARDA LA VINYA *** Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed. Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution. START: FULL LICENSE THE FULL PROJECT GUTENBERG™ LICENSE PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg License available with this file or online at www.gutenberg.org/license. Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg electronic works 1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. 1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg electronic works. See paragraph 1.E below. 1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg License when you share it without charge with others. 1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States. 1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: 1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed: This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg™ License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. 1.E.2. If an individual Project Gutenberg electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.3. If an individual Project Gutenberg electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work. 1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg. 1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg License. 1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg License as specified in paragraph 1.E.1. 1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg electronic works provided that: • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.” • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works. • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work. • You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works. 1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. 1.F. 1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment. 1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE. 1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem. 1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. 1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions. 1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg work, and (c) any Defect you cause. Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg Project Gutenberg is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life. Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg’s goals and ensuring that the Project Gutenberg collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org. Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws. The Foundation’s business office is located at 41 Watchung Plaza #516, Montclair NJ 07042, USA, +1 (862) 621-9288. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS. The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate. While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate. International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate. Section 5. General Information About Project Gutenberg electronic works Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg eBooks with only a loose network of volunteer support. Project Gutenberg eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition. Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org. This website includes information about Project Gutenberg, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.