The Project Gutenberg eBook of Aigües encantades This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this ebook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. Title: Aigües encantades Author: Joan Puig i Ferreter Release date: December 17, 2025 [eBook #77486] Language: Catalan Original publication: Barcelona: Imprempta de Joaquim Horta, 1908 Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil *** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK AIGÜES ENCANTADES *** Aigües encantades Joan Puig y Ferreter 1908 PERSONATGES Pere Amat, _propietari rural_. Juliana, _la seva esposa. Cecilia, _llur filla, estudianta de Mestra_. Vergés, _Mestre del poble_. Mossèn Gregori, _el Rector_. Un Foraster. Joan Gatell, _el Batlle del poble_. Trinitat, _la seva esposa_. Romanill, _pastor d'ovelles_. Braulia, _la seva dòna_. Senyor Vicens, _veterinari_. Bartomeu, Manso _jornalers_. _Veus d'homes y dònes. --Pagesos. --Menestrals. --Dònes, fadrinalla y criatures_. L'acció en un poble de la provincia de Tarragona, allunyat de la capital, en la part alta y montanyosa. Època actual. ## ACTE PRIMER _Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d'un corredor que conduheix a l'interior de la casa. També al fons, a l'esquerra, una porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s'hi veuhen fruytes, roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a l'escala de l'entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga, contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants._ _L'habitació fosqueja, es monòtona y severa_. _Tarda avansada d'una festa d'istiu. Se senten tocar les campanes ab un sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca'l silenci de l'habitació_. Cecilia, _sola, s'està assentada aprop del balcó llegint. Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d'una pausa se senten pujar les escales en mitg d'un gran silenci_. Cecilia (_Deixant de llegir, però sense mourers_). Qui hi ha? Vergés (_De l'escala estant, apunt d'entrar_). Un servidor de vostè, Cecilia. (Vergés _es un jove molt corrent; res del seu físich el distingeix d'un qualsevol. No té descripció_). Cecilia (_Saludantlo molt naturalment_). Vostè! Benvingut sigui! Vergés Gràcies. Està sola? Cecilia Sola, llegint. Vergés Vol que'm retiri? Cecilia Y ara! Perquè? Vé de les pregaries, vostè? Vergés No; ja sab que jo soch així, fet a la meva... (_Cambiant de tò_). M'ho pensava que la trobaria sola... Cecilia Es natural. Vergés No ha quedat una ànima al poble fòra vostè y jo ... y algun vell. Es una cosa tonta, si vostè vol, però commovedora... Cecilia Sí, es una cosa trista, estúpida... Vergés He pujat al turó del Calvari y he vist a sota meu passar la gentada polsosa y afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d'ella un cástich del cel. Cecilia Els meus pares m'hi volien fer anar. No saben prou com les detesto aquestes comèdies religioses!... Vergés Y no obstant, me pot creure, Cecilia, era un espectacle poètich. Cecilia Poètich, però absurd... Vergés No, en aquells moments no hi he pensat ab això... Cecilia (_Agressiva_). Sí, ja ho veig, s'ha deixat emocionar, com sempre. Quan un compren que una cosa es falsa, absurda... no sé perquè deixarse commoure per ella... valdria més combàtrela. Vergés (_Somrient_). Vostè, Cecilia, me fa l'efecte d'una àliga tancada en un galliner... Cecilia (_Somrient_) Ja es això, ja... Vergés Y que un dia, quan ningú s'ho pensarà... (_Fa ab els brassos la senyal d'un aucell que emprèn la volada, y ab la boca imita el soroll del batre d'ales_). Cecilia Oh!... el dia que jo fassi la gran volada!... Vergés Què? Cecilia No tornaré, com un aucell feréstech que no's recorda més del seu niu. Vergés Y en quina direcció volarà l'aucell lliure? Cecilia No ho sé. Vergés Més enllà de la nostra capital? Cecilia Ah!... sí!... Més enllà, més enllà... Vergés (_Admirat_). Ahont, donchs?... Cecilia No'ns comprenem vostè y jo, Vergés... Vergés Què desitja més, si pot triomfar a la gran ciutat hont tants s'hi enfonzen? Cecilia Vostè entén per triomfar guanyar una bona plassa y viure allí tota la vida. No!.. la meva ambició vola més alt... Vergés Y si's trobés com jo, desterrada en aquest recó de món? Cecilia Perquè vostè vol.  Vergés Què s'hi pot fer? Els mestres són molts, les plasses són limitades... Cecilia La terra es tant gran quan se tenen ganes de lluytar! Vergés Aviat es dit, això... un home sensat no's llensa a la lluyta cegament. Cecilia Així no's planyi. Vergés (_Entendrintse_). No'm planyo pas. Sé que tota mena de vida té les seves compensacions. En el més humil recó de món se troba una persona ab qui compartir les angoixes de l'ànima... algú que'ns ajuda a viure dolsament... Cecilia Ah!... no se'n fihi d'això! Es perillós esperar que la ditxa ens vingui dels altres! Vergés Vol dir? Cecilia Lo mellor que hi ha al món es la lluyta. No puch compendre que un home enèrgich se contenti aviat de la seva sòrt. Es una cosa que mata tot gran impuls... Vergés Es cert... Cecilia Veu? Si aborreixo tant la gent del meu poble es per això. No tenen fè ab ells meteixos, sinó... Vergés Què faran, els pobres? Cecilia (_Ab certa ironia_). Vol dir que no hi ha res més a fer que ajupirse sota la desgracia y pegarse al pit, de cara al cel? Vergés Bah! Potser si... però... Cecilia Què? Vergés No som pas nosaltres els qui hem de cambiar les coses. Cecilia Perquè no hi hem de poguer ajudar? Vergés No'ns preocupem d'això, Cecilia. El poble viu inconscientment y poch s'interessa ab lo que's fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà dels ulls an aquests utopistes! Els esforsos d'avuy haurán resultat estèrils... y la vida haurà seguit el seu curs, indiferent... Cecilia Oh!... descregut!... Ab aquestes idees me seria insoportable la vida! Vergés Llàstima! La vida!... No la confongui ab això, Cecilia! Jo que passo l'hivern aquí dalt, tot sol, la sento d'altra manera: la sento més ab el cor, la vida... Cecilia Donchs, jo prefereixo la ciutat tumultuosa, hont el qui vol, sent bullir la seva vida en una inmensa fornal... Vergés Cecilia! Sigui com l'aucell que ha traspassat el mar d'una volada y vé a fer el niu del seu amor al campanar assoleyat... Cecilia (_Alsantse bruscament y fugint cap al balcó gesticulant_). Ah!.., fòra! fòra això! Vingui que veurá la gentada que acaba d'entrar a l'iglesia... (Vergés _hi va; els dos guayten wi instant al balcó. Al final d'aquesta escena s'han fet més perceptibles els mormols de cants y oracions dels pelegrins que entren a l'iglesia_). Cecilia (_Somrient, després d'una pausa_). Mentres això duri, poden somniar els constructors de ciutats futures! Vergés Y això durarà! Cecilia Si... mentres hi hagi qui's commogui devant de la tradició! Vergés Y sense això. Cecilia Mentres hi hagi qui canti la llegenda! Vergés Sense això y tot. Cecilia Mentres la tempestat no renovi els nostres aires! Vergés Mentres el món sigui món! Cecilia (_Vivament_). Ah, no!... De cap manera! (_Per la porta de l'escala apareix_ Juliana, _tota vestida de negre, ab mantellina y uns rosaris a la mà. Es una dòna de mitja edat, sos cabells blanquegen_). Juliana (_Així que entra_). Ah!... els juheus! Aquí xerrant sense tò ni sò mentres que tot el poble prega!... Cecilia Mare... Juliana Això no pot anar! Cecilia Mare... respecteu... Juliana El senyor Mestre tampoch ha anat a les pregaries, suposo... Vergés No, senyora... Juliana Ah!... això no està bé. Cecilia, el teu pare està molt enfadat... Cecilia Cadascú es lliure dels seus actes, mare... Juliana Sí, ja sé lo que'm vas a dir... Cecilia Veyeu? No us enfadaríau si jo'm comensés a burlar de vosaltres, dels vostres actes? Juliana Massa que ho fas. Cecilia No es cert. Juliana Una mare es diferent. Pot imposar lo que vulgui a una filla, per això es mare... Cecilia (_Irònica_). Què'm direu si comenso: Y donchs? Y què? S'ha portat bé'l Rector? Ja us ha fet el sermó terrible de cada any? Juliana Calla, filla. Tu tot rient ho dius... Cecilia (_Més irònica_). Ja ha encès l'ira de Deu ab el foch de la seva paraula? Vergés (_Somrient_). Es terrible, Cecilia! Juliana Y mal educada, això sí! No està bé això que fas, filla! Cecilia (_Posantse seria_). No sabeu com soch? No'm coneixeu? Deixeume estar! Juliana Deixarte estar!... No pot ser... ets entre nosaltres! Cecilia (_Reprenent el tò d'avans_). Digueu, digueu, mare: Ja heu sortit tots de l'iglesia ben convensuts de que sofriu l'inevitable flagell de Deu? Ja us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats? Juliana Donchs, veus?... no es així. Tothom ha sortit ab el cor plè d'esperansa. Mossèn Gregori no'ns ha menassat, aquesta vegada... Vergés Molt ben fet. Cecilia (_Somrient_). Per què? Vergés Val més així. La pobra gent busca consol... Juliana Cregui, senyor, que ha sigut una cosa commovedora... Cecilia Ho creyem, mare. Aneuvos a mudar... Juliana Te faig nosa? Cecilia No digueu això. Jo ho dich ... Juliana Ho havía de veure, senyor Vergés. Tothom anava vestit de negre com en senyal de dol... Vergés Ja ho sé. Juliana Els homes ab les vestes, les dones ab caputxa o cobertes ab vels y mantellines... Vergés Hi havia molts homes descalsos, diu?... Juliana Sí... y altres carregats de cadenes o de grans pesos. El camí meteix, perquè fos més penós, estava sembrat d'argelagues... Vergés Argelagues! Cecilia Selvatges! Juliana Y en mitg de tot el poble, la Verge dels Gorchs portada a brassos per les autoritats... Cecilia (_Anantsen violenta cap al balcó_). Y d'això'n fan una gran festa!... Oh!... Una cosa que ofega l'ànima com un plom... Juliana May de la vida s'havien celebrat unes pregaries ab més devoció. Tot el poble en pès hi era. Els prechs dels pobres pecadors haurán pujat fins al cel... (Cecilia _torna del balcó_). Si això no es hermós no sé pas hont són les coses hermoses! (_A n'en_ Vergés) Dispensi, me vaig a mudar... (_Se dirigeix a la porta del fons_). No més una cosa'm pesava al cor... (_Dirigintse a la seva filla_) que mentres nosaltres pregàvem al cel... tu te'n reyes aquí... (_Ab l'emoció se li trenca la paraula y desapareix dihent_). Deu s'apiadi de tu! Cecilia Sempre estem així. Vergés Cecilia, crèguim, sigui toleranta ab la seva mare. Cecilia Per què no? Però ells que ho siguin ab mi també. Vergés No hi fa res... cedeixi. Cecilia Està bé... però veu l'única cosa que se'ns ensenya aquí, desde petits? No hi ha pensat may vostè que es mestre? Vergés Prou. Cecilia Ens fan creixe en mitg dels erros més grans. Vergés Però hi ha un fons tant hermós de poesia en tot lo d'aquí! Cecilia Y que dimoni vé a treure la poesia ab això? Vergés No'm negarà que aquests pobles ignorants, ab les seves llegendes y tradicions, tenen una poesia trista, fonda!... Cecilia No! No'm puch deixar corpendre per la poesía de la llegenda! Fa mal... es com un camp d'arena blana y estèril hont s'enfonzen els peus del vianant... Vergés Cecilia, vostè no veu, no sent la poesia de la terra! Cecilia Veig un poble extenuat que no gosa a alsar les espatlles contra la desgracia. S'ajup sota'l seu Deu y no més sab plorar y pregar. Es necessari que això s'acabi. Vergés No ho veurà pas vostè. Cecilia Qui sab! Vergés En tot cas no sigui vostè la qui ho intenti. Una idea per bona que sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d'una familia... y la familia, la llar dels nostres pares que'ns guarda les joyes més íntimes, no s'ha de sacrificar may per res. Cecilia Bah!... Vostè es un pobre diable dominat pel sentiment! Vergés Cecilia... tot lo altre passa y això es lo únich que queda!... Cecilia (_Ab ironia_). Poruch! Jo soch més escèptica que vostè encara... Ni això queda! (_Entra_ Pere Amat. _Porta la vesta de les pregaries; ab l'una mà s'aguanta'l ròssech, a l'altra hi porta la cucurulla. Es un home alt, roig, de pel ros, sanguini y violent_). Amat El senyor Mestre aquí! Com es que no ha vingut a demanar pluja? Vergés (_Tímidament_). Ja veureu... Amat El poble l'ha criticat molt y ab rahó. Cecilia (_A Vergés_). Y què? No es cert, amich? Amat Calla, tu. No tens dret a dir res devant meu. Ha vingut la teva mare? Cecilia Si. Amat Què fa? Hont es? Cecilia Allà dins que's muda. Amat Deu estar trista per tu. No't fa pena?... No't fa... Cecilia Heu de tornar a comensar, pare? Ha de durar tota la vida, això? Vergés S'ha de respectar el pensament dels altres... Amat Respectar!... Hum!... Cecilia Aneu a dins ab la mare. Mudeuvos aquest vestit... Amat Què! No t'agrada! Es vell... anticuat, això? Cecilia Per què us enfadeu? Amat Vés; pòrtam el gech y la gorra. Cecilia Per què no us mudeu allà dins? Amat Fés lo que't mano. (Cecilia _se'n va pel fons_). No està bé això que vostè ha fet de no venir, senyor Mestre. Es donar mal exemple. Vergés No, home, un mestre es diferent de vosaltres... Amat Per què? Què no es cristià, vostè? Vergés Sí. Amat No gayre'm sembla. Y en quant a la Cecilia val més que la deixi estar... crèguim. Es un cap calent... Vergés Per què diheu això? Amat Es un cavall que necessita frè y no asperons... (_Entra_ Cecilia _ab els efectes del seu pare y els deixa al seu costat, damunt d'una cadira_). Cecilia Teniu això. Vergés Y donchs! Hi ha bona esperansa per la pluja? Amat (_Secament_). Hi ha fè que es lo mellor. Vergés Sí... Amat Què fa ta mare, per allà dins? Cecilia No ho sè. Vergés Sí, hi ha molta fè an aquest poble. Una altra gent ja s'hauría desesperat o hauria fet mil esforsos pera trobar aigua... Amat Aquí sofrim, però no desmayem. Sabem esperar... Cecilia Massa y tot! Amat Calla, tu! Cecilia Pare, no podré parlar? Amat No! (Cecilia, _ofesa se'n va nerviosament cap al balcó_). Vergés La vostra filla sofreix molt... Amat Sa mare també. Vergés En fi... no us heu de violentar tant aviat... (_Una pausa breu_). Amat Havia d'haver vingut! Quina cosa més hermosa! Feya commoure! A mitg camí de l'hermita, devant de les _Tres Creus_, tot el poble s'ha agenollat... Oh!... el senyor Rector no ha pogut més, s'ha posat a plorar! (_Una pausa_. Cecilia _més calmada, vé del balcó y s'asseu sense dir res ni fer cap senyal_. Amat _continua_). No s'havia vist may! Les dones sanglotaven com a ovelles ferides. A l'arribar a l'hermita... no's pot contar!... les noyes besaven la terra al pas de la Verge, els homes, trepitjant les argelagues, veyen ab goig rajar la sang dels seus peus nusos... y nosaltres, els que portàvem la Verge, suant, ab el gran pès, no podíem avansar entre l'espessor de la gentada... Cecilia (_Aborrida, com qui parla d'esma_). Prou, pare ... Amat (_Irat_) Tu, prou! No't vull sentir més! Un pare diu lo que vol... Oh!... còm estem aquí! Vergés No us enfadeu... Amat No!... Prou?... Ho vull acabar, jo! Qui es ella per dirme prou? Juliana (_Sortint anguniosa, ab la veu tremola, al sentir crits_). Què hi ha? Què teniu? Amat La teva filla, lo de sempre. Juliana No us enfadeu avuy. Amat Y tu? Què?... ja ploraves allà dins? Juliana No... me pots creure... plorar?... no. Amat Ah, tonta!... Plorar per ella, nosaltres? Es ella la que ha de plorar... Cecilia Pare... Juliana Avuy, Pere, per amor de Deu, avuy seria un pecat cridar y barallarse... (_Cambiant de to_). Mira, sembla que s'hagi posat núvol... Amat Mossèn Gregori creu que plourà aquesta nit o demà... Juliana (_Ab alegria_). L'heu vist encara a Mossèn Gregori? Li heu parlat, després? Amat Hem pujat uns quants a la Rectoría. No pot estar més satisfet. Juliana No's pert la fè, gràcies a Deu. Vergés Ab el permís de tots, me'n vaig. Amat Sembla que no li agradi sentir parlar d'això? Vergés Y ara! Per què no? Cecilia Y sigui franch, home! Juliana Vostès, els joves, no tenen respecte per res... el passat, les costums antigues se'n riuen d'això... Vergés (_Confós_). No senyora, no. (Cecilia _nerviosa va amunt y avall de la sala_). Juliana Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres també volem seguir... així ho hem trobat, així ho hem de deixar... y ay! d'aquell que abandona'l camí de sos majors! Amat Y qui no vulgui pensar com jo no es dels meus! (_Se comensa a descordar la vesta dirigintse al fons per hont desapareix lentament_). Juliana No es d'avuy que patim de la secada a n'aquesta terra. Jo tinch memoria d'haverne vist moltes. Y'ls meus pares y'ls meus avis també, segons he sentit contar. Són sofriments y misèries que'ns passem els uns als altres ab la vida. Amat (_Sortint en cos de camisa_). Y'ls vells, més plens de seny que tots vostès, no van trobar altre remey que la fè en la Verge dels Gorchs, la nostra Patrona. (Cecilia _que anava amunt y avall, de sopte desapareix pel corredor_). Juliana La que va fer el miracle! Vergés Què es aquest miracle? Amat Què? En bona fe no ho sab? Vergés (_Confós_). Ah!... si!... La Verge que va sortir de les aigües... no es això? Juliana En quins temps som! Avans el Mestre ho ensenyava a les criatures! Amat Què té d'estrany que Deu ens oblidi? Juliana Oh, joves sense fè!... Ahont anireu a parar? Vergés (_Confós, mirant de l'una banda a l'altra_). Dispensin. Me'n vaig. Y la senyoreta Cecilia? Juliana Se'n ha anat per allà dins... Es extrany! Amat Sí, se'n ha anat. Ho fa sempre que jo parlo. Juliana (_Per disculparla_). No... cah!... distreta... Amat Sí... fesla quedar bé, tu... Vergés Es igual; jo me'n vaig. Juliana Déixamela cridar... Vergés No cal, la saludaran... (_Anantsen_). Potser tenia alguna feyna... Amat Ella, feyna!... Juliana (_Cridantla_). Cecilia! El senyor Mestre se'n va. (_Una pausa. Tots callen embarassats_). Vergés No hi fa res. Bones tardes. Saludintla! Amat Estigui bò. No'n fassi cas, d'ella. Juliana (_Inquieta_). No sé què fa aquella noya! Vergés No ho deu haver sentit. (Vergés _desapareix. L'_Amat _l'acompanya fins a la porta_). Juliana Ni ab els seus es atenta. Amat Mal educada! Què ha après allà baix? Juliana No res... mal... (_Se presenta_ Cecilia _per la porta del fons_). Juliana Per què no sorties més aviat? El senyor Mestre se'n acaba d'anar... Cecilia Es igual. Amat Per què te'n has anat d'aquí? (Cecilia _no respon_). Digues!... Cecilia Pare, quina importància té això? Amat Per què te'n has anat, vull saber! Juliana Déixala estar. Amat Ho fas sempre que jo parlo de les nostres costums y creencies... per què? Cecilia Pare, si no'm deixeu lliure dels meus actes, si heu de trobar malament tot lo que jo faig, no pujaré cap més istiu. Juliana Lliure!... Massa que ho ets, de lliure! Amat No pujaràs més, dius...y qui ets tu per dir això? Cecilia Soch jo... Amat (_Violent_). Y tu... tu qui ets?... Que ets aquí, a casa meva, devant meu ? Juliana Déixala estar. Acabem la festa en pau avuy. Amat No! Tot el dia que la guerra se'm remou per les entranyes! (Cecilia _sense dir res se'n va altre cop pel fons._ Amat _continua més irritat_). Ho veus! Fuig! No ho vull. Se'n va, volguent dir: No't vull sentir, te menyspreuho... Això s'ha d'acabar... (_Anant cap al fons_). Escolta tu, orgullosa... Juliana (_Contenint al seu marit_). Calla! Aturat! Pren paciència, tampoch lograràs res... Amat Es vergonyós per nosaltres tenir una filla així. Veus?... avuy meteix totes les noyes del poble hi eren, y ella... Juliana Tenim aquesta creu, portemla ab paciencia. Amat Tu la perts! Juliana Jo, pobra de mí! Amat Li vas encara ab massa amor. Juliana Jo tinch por de pèrdrela, la meva filla. Sento que no es nostra ja. Y tu la tractes molt malament. Se cansa de viure aquí... y fugirà. Mentres que si la sabéssim estimar potser mudaria. Amat Estimar?... Sí... s'hi guanya molt estimant!... ja's veu... Cecilia (_Sortint decidida pel fons_). Pare, mare, escolteu: jo no puch ser com vosaltres, no puch creure lo que vosaltres creyeu. M'es impossible. Si no fossiu els meus pares no'm podria estar aquí... ara vull respectar la vostra manera de veure... Us respecto perquè... Amat Mentida! No'ns respectes. Juliana Y si'ns respectes no'ns estimes. Cecilia Sí, mare... Amat Quan s'estima se fa lo que'ls pares volen y's pensa com ells. Cecilia Això no. Se pot estimar a una persona y pensar y obrar de diferenta manera que ella. Amat Una persona qualsevol, sí. Ab els pares, no. L'amor als pares es obediència, sinó... Cecilia L'amor meu... Amat No'n parlis. Falòrnies! No hi crech ab el teu amor. Cecilia Pitjor per vos! Juliana No responguis així, filla. Cecilia L'amor tant es fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi creyeu, vos meteix ne perdeu la meitat del amor que us tinch. Amat Sabieses?... Ja sabs que no ho entenem això! Juliana No, filla. Parla plà com nosaltres. Amat Ta mare y jo volem fets y no paraules... Ja ho sabem que'n tens de molt boniques. Cecilia Respecteu la meva manera de veure. Amat Respecteula!... Oh! la gran senyora! Respecteula! Hum! Cecilia Sí... si no voleu que me'n vagi o que no pugi més. Juliana Això no's diu, filla. Amat Deixemla dir, posats a tolerar! Déixali dir tot! Y que se'n vagi! Y que no torni més!... Bon vent! Juliana Això no ho dius de cor, no ho has de dir. Amat Sí, a fè de Deu! Vés! Déixans tranquils d'una vegada! Juliana Pere, prou. Quan t'enfades te tornes dolent... Cecilia Respectemnos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tant despòtica de la vostra autoritat! Una filla, veyeu? no està obligada a pensar ni a ferho tot com els seus pares... Vos meteixa, quan no m'heu fet patir per coses tant petites com el vestir y'l pentinar!... Juliana Jo ja no't dich res, callo perquè tu estiguis contenta... Amat Callar perquè estigui contenta! Mal fet! Cecilia La mare sab estimar més que vos... ab ella podria ser ditxosa, ab vos may! Juliana Filla, el teu pare t'estima molt. Cecilia Però es un amor que'm lliga y'm reduheix a ser una esclava de totes les seves voluntats. Y això no ho vull. Soch filla vostra, sí; però'l meu esperit es ben meu, lliure. Si no'm compreneu respecteume o deixeume estar a ciutat guanyantme la vida sola. Què hi faig també aquí?... Us faig mal sense volguer y vosaltres me'n feu a mi... El pare està contínuament irritat... Amat Sí, contínuament, perquè no't comprench. No comprench que una filla pugui dir lo que tu dius als teus pares. Hont ho has après? Aquest es el teu saber? Saber del dimoni! Y en quant a obehir... a qui obeheixes? Cecilia No puch. No m'he proposat no obehir, es que no puch. No'm compreneu; ho sé, ho veig... y si m'estiméssiu forsa no sería res tot això... me voldríau tal com soch... Preneume, estimeume tal com soch!... Juliana Jo t'estimo, filla. Amat Tal com ets, no! Cecilia Pare, el món està fent un gran cambi. Vosaltres aquí dalt, no ho sentiu, no ho veyeu. Jo ja no puch ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en altres fonts... Amat A les fonts del mal! Cecilia Ho judiqueu així, però no es cert. El mal no es lo que vosaltres us creyeu. El mal es un altra cosa: l'ignorancia. Juliana Vetaquí tot lo que'n sabs dir, filla: ignorants. Cecilia No dich això, jo. Amat Ens ho has dit mil vegades! Cecilia Sou com els altres, com tothom... Amat Com tots els ignorants, no es cert? Gràcies. Cecilia No. Prou. No vull dir res més. Preneu en mal tot lo que dich. Es desesperador!... Amat No parles sense ofendre. Juliana En les teves paraules no hi ha amor. Cecilia El meu cor n'està plè, per vosaltres y per tothom. Y això voldria que ho comprenguéssiu. Si jo devegades no soch prou amable no es per desamor sinó perquè vosaltres me poseu violenta. Amat Has pujat de ciutat donante una importància!... Tothom ha d'estar per tu, y tu per ningú... Juliana Es cert lo que diu el teu pare. Amat Y què significa fer tant la sabia? Y tants desprecis! Els que saben tenen de sentir amor pels ignorants. Cecilia No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre l'ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull, sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots... L'ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot es fill de l'ignorància. Y nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem. Amat Aquí no intentis fer res. Cecilia Oh!... no'ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la terra, ningú que trobi la seva forsa en l'ignorància. Juliana Ay filla! Amat (_Contenint sa fúria_). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que'm digui lo que es l'ignorància per ella... la religió, la nostra fè, les nostres costums?... Cecilia Y moltes altres coses... y això també. Amat Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t'ho agraheixo, escolta: l'any que't manca per acabar la carrera, dónal per cursat... Cecilia Què es bèstia això! Amat (_Ràpit y menassador_). Una vegada'm vas dir selvatge... Cecilia Y ara ho voleu ser?... No pas ab mi! Amat Llibres, papers tot anirà al foch... Cecilia (_Enèrgica y dolorosament_). May! May! Me voleu esguerrar la vida! Juliana Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!... Cecilia (_Veyent a son pare que va menassador cap a n'ella_). Mare! Atureulo, sinó me'n vaig! Juliana Calma, filla! Tu, Pere!... Amat Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo t'acompanyaré! (_L'agafa brutalment y donantli cops a l'espatlla la vol treure de casa_). Cecilia (_Desprenentse d'ell, plena d'excitació_). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu tot lo d'aquesta casa! Juliana (_Ab un crit del cor_). No, filla meva! (_Al seu marit, indignada_). Ho veus, brutal! _A l'escala se sent un crit de_: Amat! Company!... (_Es en_ Joan Gatell _qui vé precipitat y inquiet. Es el batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a rebrel a l'escala mentres Juliana s'emporta a la seva filla cap dins_). Juliana Filla meva! Vina! Perdona! Cecilia No, mare, això s'ha d'acabar. (_Desapareixen_). Amat (_Rebent al_ Joan _al cap de l'escala_). Què hi ha, Joan? Joan Què teniu? Amat No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant? Joan Dónam un consell! A veure... Amat Parla. Què hi ha? Joan S'ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu de pagesos els ha parlat de l'aigua y de la secada... Amat Y qué! Digues. Per què'm vens a trobar? Joan Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn Gregori... Amat Per què ? Joan Aquest home ... comprens ?... en bones paraules potser vé a fer mal. No soch pas jo'l qui ho dich. Alguns volien que jo'l cridés a l'ordre, altres m'han dit d'anar a trobar al senyor Rector... El senyor Mestre ha parlat un moment ab ell... Amat Y ahont es ara ? Joan Ell? Al portal d'avall, penso. Estava plè de gent. Juliana (_Apareixent pel fons_). Què hi ha? Què diheu d'un foraster?... Cecilia (_Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella_). Quina mena d'home es aquest? Amat Tu a dins! Juliana Prou. Cecilia Quina mena d'home es? Joan Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home... Cecilia (_Anhelosa_). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles? Joan (_Admirat_). Cert, es ell . Cecilia (_Per sí_). Sí, es ell! (_Desapareix vivament cap dins_). Amat Es boja! Juliana La nostra filla no està bé, no. Joan Bah! Sempre l'he vista igual: un foch follet. Juliana L'hem de saber portar mellor, Pere. Joan Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home? Juliana Algun embaucador! Amat Un xerrayre! Cecilia (_Sortint y dirigintse al Joan_). Y què diu aquest home? De què parla? Joan Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de que no'ns manqui may aigua... (_Cecilia posa gran atenció a lo que diu_ Joan). Amat Aigua! Còm? Joan Dels gorchs, diu ell. Juliana (_Horroritzada_). Dels gorchs de la Verge! Amat Dels gorchs sagrats! Juliana Deu ésser boig! Cecilia (_Ab un crit_). No! Juliana Filla! Cecilia No es boig! No! Amat Què sabs, tu? Deixa estar. Joan No es ben estrany això? Jo no sé què fer. Juliana No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (_Se sent la veu d'en_ Vergés _a la porta_). Vergés Ab permís... Joan El senyor Mestre. Juliana (_Sorpresa_). Ara meteix se'n acaba d'anar. Vergés (_Al entrar_). Els porto una nova. Cecilia Parli al moment! Joan Lo d'aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d'arribar. Y ahont es ara? Què s'ha fet d'ell? Amat L'ha sentit, vostè? Vergés L'he sentit y es un home de valer. Me sembla que'l poble no faria malament d'escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès... Joan Vol dir? Vergés Es una idea meva. (_Arriba la senyora_Trinitat, _tota agitada_). Trinitat Es aquí'l Joan... sí, m'ho pensava. Joan Què hi ha? Trinitat Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones tardes. Juliana Assentis, fassi'l favor Trinitat Sí, gràcies. Vinch perquè s'ha presentat a casa un foraster a demanarte no sé quin permís pera parlar... Joan Ab mi? Trinitat Sí, ha dit que tornaria. Joan A quina hora? Juliana No ho ha dit. Amat Company, anem a veure a Mossèn Gregori. Cecilia Y què li direu a Mossèn Gregori? Vergés Es natural... què li direu? Mossèn Gregori (_Baix a l'entrada_). Ave Maria Purissima! Juliana El senyor Rector! Trinitat Y jo no l'he vist... Amat Ja ho deu saber. Joan Segurament. (_Tots van a rebrel a l'escala_). Vergés (_Aprofitant el moment_). Cecilia!... Oh! que estava inquiet! Cecilia Qui es aquest home? Vostè ho sab? Vergés (_Donantli una targeta_). Tingui, Cecilia, per vostè. Cecilia (_Rapit, havent llegit el nom_). Oh! Ell! El cor m'ho ha dit. Me vol ajudar, Vergés? Vergés Per vostè tot. Cecilia Li ha parlat de mi? Vergés No més m'ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m'ha donat la targeta. Qui es? Cecilia Un amich meu... calli! (_En mitg de tots que'l festejen, apareix_ Mossèn Gregori. _Es home de mitja edat_). Mossèn Estich cansat. Juliana (_Acostantli una cadira_). Assentis. Mossèn Gràcies, fills meus. Cecilia (_Que està separada d'ells, diu a_ Vergés). No vacili, Vergés. (Vergés _sembla duptar_). Si no té coratge deixim, covart! (_Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab_ Mossèn Gregori _no se'n donen compte. Vergés la segueix poch decidit_). Mossèn Tot ho sé. Ja m'han portat la mala nova. Joan Què'n pensa, Mossèn Gregori? Trinitat No es res de bò, veritat? Mossèn Deixeume respirar, espereu... (_Una pausa. Tots se'l miren ab gran anhel y ell continua_): Ha arribat un vent tempestuós! Joan Y què hem de fer? Amat Senyalins un camí. Mossèn Deu ens illumini a tots. Després d'un acte tant hermós com el d'aquesta tarda vé'l dimoni a sembrar les seves tempestats. Amat Donchs, quina mena d'home es aquest? Mossèn Algun revolucionari terrible; un d'aquests sembradors de discòrdies que tant abunden per les ciutats... Joan Jo estich torbat, no sé qué fer. Amat Lo que'ns aconselli'l senyor Rector. Juliana Voleu dir que es un enemich tant fort? Mossèn El mal y l'idea del mal sempre són forts enemichs. Trinitat Es cert. Mossèn Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà de l'utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males herbes dels vostres camps. D'allà hont s'arrapen ne xuclen la vida. Són uns enviats de Satan! Trinitat Què hi venen a fer aquí dalt! Mossèn Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el seu diner. Juliana Oh, l'ambició boja! Mossèn O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més possible. S'escampen pel món a predicar maldats... Joan No crech que aquest home sigui d'aquests. Trinitat No ho podem dir. Joan Sentimlo primer... no us sembla? Juliana No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa senyal que busca el seu... Mossèn Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor, Amat Què'ns aconsella, vostè? Mossèn Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m'atreviré a deixarhi predicar certes idees. No's pot creure massa en la bondat de ningú... no us ofengueu. Què diríau d'un pagès que per que té un camp de bon blat permet que un altre li sembri de males llevors? Joan Així vostè tem molt. Mossèn Sí que temo. Se diu que'l vent porta certes malalties de l'una encontrada a l'altra. La paraula es com el vent que porta'l mal y la febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya. Amat Sí, com més va més gros veig el perill. Joan Me sembla que de res ne feu una montanya. Juliana Jo penso: y'ls bons, donchs... els forts, els fidels, per què hi seriem al món? Mossèn Això es consolador. Trinitat Cregui que les dones no flaquejarem. Mossèn Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que'l regne del Senyor s'aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna? Amat Mossèn Gregori, no'ns espantem, sigui'l nostre capità. Mossèn Demanaré noves forses al Senyor, (_Una pausa._ Mossèn Gregori _medita un segon_). Una idea! En casos semblants s'ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva convideulo cordialment a venir a l'Abadia. (_Tots queden sorpresos_). Amat Vol dir? Joan Sí, molt ben pensat. Juliana No ho trobo prudent. Mossèn Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa meva, que'l senyor Rector li vol parlar y que s'interessa per ell... Joan Ab molt de gust li diré. Mossèn Sempre l'Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de tot. Després no val res ésser bò si no s'es una mica astut. Aneu. Compliu bé l'encárrech. Joan Y si no vol venir a l'Abadia? Amat Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l'agafa. Joan No's va tant depressa sense motius. Amat Ab la lley a la mà sempre's troben motius quan se vol condemnar a un home. Joan No deixa de ser una cosa molt delicada... (_Desapareixen_). Mossèn Que la Verge dels Gorchs us guihi. (_S'alsa, se passeja un instant, y continua_). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n'aquest poble el crit de guerra! Juliana Ens defensarem. Trinitat Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones. Mossèn Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!... Son les columnes del temple del Senyor! Juliana Ah! Mossèn Gregori!... no pas jo... Mossèn Per què ho diu? Trinitat Per la seva filla, provablement... Mossèn Ah!... això... Juliana Quina pena, Deu meu!... Mossèn Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la conciencia tranquila. Juliana Es igual... sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori... Es cert que estich més tranquila que avans. Però'l cor sofreix molt, el cor d'una mare. Veu? ara fa un instant ha desaparescut... Ahont es? Segurament en busca d'aquest home, ab el Mestre... Trinitat Es cert, tot d'un cop no l'hem vista més... Juliana Jo sí... he vist com fugia... No he volgut dir res per son pare. Un dia, ell no s'aguantarà... Oh, Jesús!... Trinitat No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà... Juliana No... sort d'això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà un miracle. No sé per què no, veritat? No n'ha fet d'altres? Tinch aquesta esperansa... li tocarà al cor, un dia... Mossèn Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s'ha d'allunyar may del nostre cor! Trinitat Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats! Mossèn Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també ho han estat d'ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se'ls envia la llum? Juliana (_Ab angoixa_). Què vol dir? Mossèn Qui sab si això no es més que un petit càstich? Juliana Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi? Mossèn Sovint se l'ofen sense tenir l'intenció d'ofendrel; se l'ofen creyent anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se'n sol dir impulsos y desitjós naturals. Juliana Mossèn Gregori... expliquis més clarament! No'm fássi sofrir! En què he pecat jo? Mossèn Ha pecat d'ambiciosa. Trinitat Això es cert. Juliana Vostès me confonen. Mossèn Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per demunt de totes les noyes del poble. Se'ls va dir que la noya tenia talent y vostè y'l seu marit se'n han sentit tant orgullosos que ja no han vist res més... Juliana Y això es un gran pecat per uns pares? Mossèn Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran ciutat, lluny de les seves mi- rades... Juliana La vam enviar a ca la seva tía. Mossèn No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina mena d'amigues tenia, no vigilava les seves lectures... La seva filla fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com cal. Y això durant l'edat més crítica, el mellor temps de l'educació moral, quan el cor y la inteligencia s'obren pel mal o pel bé... (_Pausa breu_). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran ciutat... ho comprèn?... (Juliana _apesarada, ab el cap baix, no respon_). L'haguessin enviada a una pensió de religioses hont algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima... Juliana Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!... Ah! Deu meu! Mossèn No he dit això per espantarla sinó pera fer llum... Vostè no deixi de confiar en la Verge... Trinitat May de la vida! Mossèn Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre'l bon camí, no serà perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares. Trinitat Això no. (Juliana _està abatuda ab el cap baix_). Mossèn Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y'ls ulls dels pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les seves accions davant del Gran Jutge! Juliana (_Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de_ Mossèn Gregori, _cridant_). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó! Pietat per la meva filla! Amat (_Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta_). No hi ha pietat! No hi ha perdó! Juliana (_Sense esma d'alsarse_). Oh!... Amat! Què hi ha? Mossèn Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així... Juliana (_Alsantse y acostantse al seu marit_). Què hi ha? No'm callis res! T'ha donat un altre disgust la nostra filla? Amat Sí... ara fòra perdó! Fòra pietat! May més! Juliana Pere!... Mossèn (_A l'_Amat). Calleu. Trinitat (_Agafant pel bras a_ Juliana). Anem a dins, senyora... Amat No! Sàpigues que tot el poble'n va ple! La cara'm cau de vergonya! Al mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l'ha abrassat y besat... Mossèn Oh!... es monstruós!... (Amat _abaixa la cara_). Juliana Filla indigne! Escandalosa! Mossèn No li havíeu d'haver dit. Trinitat No, ben cert. Juliana (_Anantsen plorant_). Deixeume amagar! No soch digne jo... no!... Jo soch la culpable!... Oh!... Deixeume amagar. (_Desapareix_). Amat Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!... Oh, Deu!... Mossèn Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà bona y la perdonarà... Amat Jo no, donchs ! Trinitat Jesús Deu meu! No digueu això!... Me'n vaig ab ella... No digueu això, Pere... (_Desapareix_). Amat Jo, no, may més! Mossèn (_Horroritzat_). Pere, diheu un gran pecat!... Amat (_Anant amunt y avall, violent_). May més! May més! Mossèn (_Alsant els brassos_). Llum pels ofoscats, Senyor! ## ACTE SEGON _Un gran pati a l'ayre lliure, als darreres de la casa que habita el pastor_ Romanill. _Té al fons una gran porta feixuga, ab portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d'entre les pedres, broten els tanys luxuriants d'una figuera borda. A l'esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que'l reste. Hi ha un terrat ab barana rústica d'obra. Sota la volta del terrat, en primer terme, un portal en forma d'arcada que es el pas de la casa al pati. En segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un llimoner molt vell, de fulles esgroguehides._ _Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir. El pati y'l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer tenen la llum d'una tarda nuvolosa d'istiu._ Romanill _que es un home alt y ben fet, s'està gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament._ Romanill (_Al rebadá, que nos veu_). El temps no està massa segur. Pòrtales no més fins al coll del Calvari. (_Cullint una pedra y tirantla contra una ovella ressegada_). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!... Una dòna (_Que surt a la finestra de la casa del devant_). Y ara! Que no les treyeu vos, avuy, pastor? Romanill No... altra feyna tenim. La dòna Donchs què es cert lo que's diu? Romanill Sí, adeusiau, bona dòna! (_Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta_). La dòna Deu us castigarà! Romanill No hi ha perill! La dòna Renegat! Romanill Au, al diable! Braulia (_Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà_). Vols dir que plourà, Romanill? Romanill No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva Verge ha fet un nou miracle... Braulia Oh!... No ho diguis fòra de casa això... Romanill Bah ! Per lo que m'ha de donar la gent d'aquest poble!... Braulia Te compromets massa, avuy. Romanill Què'm fa? (_Se sent belar l'ovella malalta dins del corral_). Braulia Què'n farem d'aquesta bestiola? Romanill No's curarà pas. Braulia Donchs que esperes? Romanill Demà treuré'l remat cap al tossal, jo meteix l'espanaré y la vendrem. (_Per la portella entra_ Bartomeu, _un home de mitja edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament. Calsa espardenyes. Té'l cabell llarch y rutllat que li surt pels voltants de la gorra_). Bartomeu Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell? Romanill No vas poch depressa, tu! Bartomeu Els apressats fan la feyna. Braulia Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu. Bartomeu Son les quatre tocades. Romanill Què's diu pel poble? Bartomeu (_Rient_). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble no's diu may res... ningú pensa, ni parla, ni fa res... Braulia Me sembla que no vindrà ningú. Bartomeu Ben pochs. Romanill Sempre hi ha curiosos. Bartomeu Ja està tot preparat. No l'han volgut deixar parlar a la plassa perquè seria fàcil que la gent s'hi deixés caure... Braulia Ni en cap cafè tampoch... Romanill Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom... Que se'l pugui senyalar ab el dit... No volem vergonyosos!... Bartomeu Tot se va tramar ahir vespre a l'Abadia. S'ha passat de casa en casa un avís del Rector... Braulia A tu te'n faran una de grossa, Romanill! Romanill Bah! Què'm poden fer a mi? Soch independent. Tinch l'amo a ciutat y del meu coll... Quan els homes són tant lliures com jo... Bartomeu (_Rient_). Més ho soch jo que no tinch amo... Romanill No es cert... ets més esclau pèrque no tens diners... Te creus ser amo de tu meteix?... està bé... però si tu no vals res... de que ets amo? Bartomeu Y qui t'ho ha dit que jo no valch res? Romanill L'home val per lo que té... m'ho desfaràs, això? Bartomeu Me'n fum! Visch content... Romanill També hi visch jo... Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no es no tenir amo, sinó tenir diners... Bartomeu (_Rient_). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!... Cada home té'l camí senyalat, per més que fassi... Tu havies de ser pastor... jo aucell de bosch!... Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat vaig venir a la vida, pelat me'n aniré. Tot el món m'es pàtria ! Romanill Com a mi! Bartomeu (_Rient_). Una altra cosa... L'home que té una idea y no la defensa què es? Romanill No es res... no es home. Bartomeu Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch. Braulia Mal fet. Bartomeu Però hi ha un consol: els homes com jo no's moren may de fam... Braulia Per què? Bartomeu (_Rient molt_). Perquè ja s'han fet tant amichs ab ella que si bé'ls apreta no'ls escanya... (Braulia_'s dirigeix a la casa rient y's troba ab el_ Manso _home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta bigoti_). Braulia Y ara! Hont va aquest carlinot? Manso (_Alegrament_). Ey! Ey!... Que no hi puch ser, jo? Romanill No t'hi comptàvem pas. Manso Per què? Bartomeu El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos... Manso Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si's beu blanch com si's beu negre... Romanill Ben respost! Braulia Però no sou carlí, vos? Manso Què té que veure? Romanill Tu diràs. Manso Home, soch carlí?... segons com s'enten això. Partidari de Don Carles sí que ho soch... de frares y capellans, no... Romanill Don Carles be'ls defensa'ls capellans! Manso Que defensi lo que li doni la gana, ell! Bartomeu Home, ja t'ho he dit altres vegades... això no està bé... si no pots veure als capellans feste republicà com jo y'l Romanill!... Manso Això may! M'ofens. A cal Manso sempre s'ha sigut carlí! El meu pare va fer les dues guerres... jo soch carlí, el meu fill també ho serà... Bartomeu No ho pots dir lo que serà'l teu fill. Braulia (_Rient y desapareixent per l'arcada_). Es fàcil que no sigui ningú, com tu meteix. Manso (_A Romanill_). Ningú! M'estimo tant com un altre. Per què m'ho ha dit això la teva dòna? Romanill Déixala estar. Manso Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va cantar les sàtires?... jo. Sempre he hagut de ser l'amo de la gresca, jo... Bartomeu L'amo de la gresca, es cert... Veus?... aquí no's tracta de fer gresca. Es una cosa molt seria... Manso Seria?... malament!... Bartomeu Vaja, home! Manso (_A n'en Bartomeu_). Tu ets republicà, jo carlí... Tu ets honrat, jo també... Romanill Es cert... Manso Donchs què vols més? Jo'm sé guanyar la vida... tu no. Jo bech quan vull, fumo bons cigarros... per què m'has d'envejar, tu? Bartomeu No t'envejo pas... Manso Home! Qui diu tu, diu un altre... (_Treyentse dos cigarros grossos de la butxaca_). Teniu, fumeu! A la meva salut! (_Per la portella apareix el_ Senyor Vicens, _el veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell. Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l'entrar se planta y mira al seu voltant_). Vicens Pastor!... Bartomeu El menescal!... no podia mancar. Romanill Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú. Vicens (_Ab pena_). Això estava mirant ... ningú ! Bartomeu Si tots fossin com vostè... Vicens Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els homes d'ara valen ben poch... ben poch... Tot es fals!... Manso (_Ab petulància_). No, senyor. Vicens Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?... Espiar? Manso Vostè es honrat, jo també... Vicens Jo he sigut ab els Cantonals a Cartagena... Ton pare ha fet les dues campanyes ab els facciosos... Bah!... No vulguis comparar! Manso (_Allargantli un cigarro_). No hi fa res, fumi! Vicens No.  Manso Fumi, home! Vicens Gràcies, no fumo ni bech. Manso Ja's dóna per la pell? Vicens A veure si vius tants anys com jo, Manso! Manso Ni ganes, per viure com vostè... Romanill Calla, tu. El senyor Vicens es un sabi... ha estudiat molt... Manso Y què té més? Romanill Sab lo que tu no sabs... Bartomeu No més dels llibres que té te podries comprar un tros de terra. Manso Els llibres! Puf!.,, Més m'estimo això! (_Alsant el bras com qui beu_). Vicens Pobre home! Romanill Què't darà això? Mentres que'ls llibres... Manso Això?... beus y't passen moltes coses... t'alegres... Ab els llibres, al revés, te capfiques... Vicens Deixemlo dir, no es ningú. Manso Y vostè què es? Vicens Com! Manso Què es? De quin partit? May ens ho ha dit. Vicens Jo no soch de cap partit. Manso Diuhen que es ateu... Me vol esplicar ben bé què vol dir ateu? Vicens (_Mitg rient_). Calla, molècula refractaria! Manso Què vol dir això ? Romanill Es un cau de rahons. Deixeulo estar. Vicens L'home no cal que ho digui ab paraules lo que es. Tant se valdria que'ns poséssim un cartellet a l'esquena. El qui'm coneix y'm veu ha de saber qui soch, si no es cego... No m'amago de res... Manso Y jo? Bech quant tinch set... Vicens Tu sabs llegir, no es cert, Romanill? Romanill Sí, senyor, una mica. Vicens (_A_ Bartomeu). Y tu? Bartomeu No, senyor. Tot el meu coneixement es natural. No he anat may a estudi. Vicens Llàstima! Quan me mori te deixaré'ls meus llibres, Romanill. Ets un cap clar. Romanill Un té la seva mica de lletra. Manso A mi déixim els diners, senyor Vicens. Vicens Els liquidaries aviat! Bartomeu Diners! Oh!... Si vol deixar diners pensi ab aquest pobre juheu errant! (_Per la portella entran_ Joan _y l'_ Amat). Joan (_De la porta estant_). Se pot passar, Romanill? Romanill Endavant tothom. Aquí no barrem els passos a ningú. (_Els dos avancen retrets_). Amat Bones tardes a tots! Joan Deu vos guardi de mal! Romanill Salut! Joan Us venim a parlar, Romanill. Romanill Bé prou que m'ho penso. Amat Que no podriem enrahonar... ab vos tot sol? Romanill Tot lo que m'heu de dir ho poden sentir aquests. Joan Donchs, sí. Ja heu reflexionat bé lo que aneu a fer, Romanill? Romanill Sí. Joan Nosaltres voldríem evitar un conflicte. Ab rahó o sense rahó'l poble s'ha alarmat contra aquest home y... Amat (_Acabant la frase_). Us podria anar malament, tant an ell com a vos... Romanill Me veniu a menassar? Joan No, home. Amat Sabem que aquest home no vé aquí ab bones intencions... Vicens Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres meteixos no ho creyeu! Manso Tot això ha sortit de l'Abadia! Aquell casal rònech goberna'l poble, y la majordona també, je, je!... Amat Hem vingut pera parlar ab el pastor y no ab vosaltres ! Romanill Son els meus companys y poden pendre part en la conversa. Y qui no li agradi... Joan No us enfadeu. Amat Sembla estrany, Romanill, que us volgueu convertir en abrigall d'aquestes coses! Un home com vos, tant respectat! Tants anys que sou al poble y se us estima!... Romanill Jo ho crech. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar un miserable cep ja'm doblegueu ab una multa... jo ho crech si se m'estima ! Bartomeu No'l podeu veure perquè no va a missa! ... Joan No es cert, se fa cumplir la lley a tots per un igual. Vicens La feu tant ample y tant estreta com voleu la lley. Manso Justa! La lley! Una corda per escanyar als que no tenen... Amat No, la lley està molt ben feta. Ens fa a tots iguals. Joan Deixem estar la lley. Lo que vos feu, Romanill, no es prudent... Amat No. No sabeu, pastor, que ningú va contra les obres de Deu sense que tart o d'hora'n sofreixi el gran càstich? Romanill Bé, acabem, què voleu ab tot això? Amat Que us hi penseu molt avans d'acullir y protegir aquest home. Romanill Gràcies pel consell. Manso Molt bé. Joan Sou a casa vostra y no us podem privar les vostres accions. Bartomeu Sort d'això! Amat No es que tinguem por... però voldríem evitar un desordre. Vicens Si vosaltres no'l moveu!... Amat Aquí no hi vindrà ningú, fòra quatre perdularis, quatre culs de taverna... Manso Ho diheu per mi, això ? Amat No... y dispenseu. No hi vindrà ningú, però'l Joan y jo sí que hi vindrem, a saber lo que's diu ... a vetllar, com pertoca a les autoritats... Romanill Aquí hi pot venir tothom... tot el poble. Joan El poble no hi ha de fer res aquí. Amat Y si aquest home vé a aconsellar males idees, a portar la guerra y'l desordre, se'l traurà del poble com a un apestat... Joan Com a un apestat! Amat Se l'apedragarà com a heretge y fins que sigui fòra del nostre terme no s'aplacarán les ires... Romanill Això es venir a menassar! Amat No es que nosaltres ni'l senyor Rector ho volguem. Però'l poble, creyeume, no's podrà contenir... Joan Voldríem que li diguessin tot això... que sàpiga per endevant lo que li pot passar. Romanill Està molt bé. Per aquest viatge no necessitaveu alforges. Anèusen tranquils, senyors. Joan Sí, anem. No se'ns vol escoltar. Amat Per fi, aconselleuli que si s'estima la pell val més que ho deixi córrer. El nostre poble no està per jochs... Joan Anem! Anem! Amat Sí, val més. Romanill Salut! Bartomeu Y bon viatge! (_Se'n van descontents pel fons_). Manso (_Fentlos ganyotes y gestes obcens_). Les autoritats... Qui son? Dos banyuts!,.. Bartomeu Autoritats de palla! Manso Jo'ls hauria dit... banyuts!... No sabeu manar... Sou uns... Vicens Estúpits! No mereixen altre nom. L'Amat té una filla que es un tresor. Hi hauria pares que ab una noya com ella... Romanill La fan sofrir molt. Se'n anirà de casa y no'ls tornarà més. Ens ho ha dit a la dòna y a mi ... (_Se sent remor de gent al carrer. Per la portella entran algum homes, altres guayten y passen_). Bartomeu Ja n'hi hà que venen. Romanill Potser es ell. Bartomeu (_Que ha anat cap a la portella a guaytar_). Sí, ell! (_Tots corren cap al carrer. El_ Foraster _entra. Es un home alt y gallard. Barba y cabells rossos. Ulls blaus y dolsos. Vesteix americana y pantalons blanchs. Barret de feltre clar. Darrera d'ell entran molts curiosos_). Foraster (_A l'entrar, ab un gest franch, com si'ls abrassés a tots_). Salut, amichs! (_Tots saluden cadahú a la seva manera_). Què?... No hi ha més gent? Romanill No, senyor. Bartomeu No vindrà ningú. Vicens No senyor, no vindràn. Foraster Jo bé ho espero. Romanill No tingui massa esperansa. Foraster No?... No valdria la pena de viure. Romanill Vull dir, jo... Foraster Sí, pastor, sí. Aniran venint. Pot tardar, però a la fi el poble vindrà ab nosaltres. Vicens No tingui tanta fe. Foraster Que no'n tenia vostè a la meva edat? Vicens Oh!... Hi havia uns altres homes aleshores! Foraster Els meteixos de sempre. Y la senyoreta Amat, diguin, l'ha vista algú? Romanill No.  Foraster Es estrany! (_Veyent alguns homes que entren y no gosen a avansar_). Veniu, acosteuvos, tots som uns aquí. (_S'acosten vergonyosos y desconfiats. N'hi ha que saluden de paraula, altres ab el cap, altres de cap manera; alguns se treuhen la gorra_), Oh!... Poseuvos la gorra, poseuvos! Val més una bona paraula que no aquesta acció humiliant! Una veu Si no'n tenim de paraules! Una altra Venim a escoltar! Manso Poseuvos la gorra que no som a missa! Foraster (_A_ Romanill). Digueu: parlàvem de la senyoreta Amat, què'n sabeu? (_Se sent un gran brugit de gent al carrer. Se veuhen passar homes, dònes y criatures_). Romanill Què passa allà fora? Bartomeu Gent que vé. Vicens Deu venir el batlle... Foraster Sentiu el brugit? Tot el poble vé. Bartomeu (_Que ha anat a guaytar al carrer_). El batlle ab tot el poble! Manso (_Cridant_). Oh! l'autoritat! Pas! Feu lloch! Vicens Calla, tu! Foraster El mestre ens ha abandonat... Y la senyoreta Amat, ningú l'ha vista? Vicens Es capàs d'haver fet una brutalitat aquell biliós del seu pare. Foraster Oh! Vol dir? (_Comensen a entrar molts homes per la portella_). Ja es aquí tot el poble! Serenitat! Manso Jo vull parlar. Romanill Vina aquí, tu! Si mous brega't treure! Manso Y qui ets tu? Romanill Soch a casa meva ! (_Una onada de gent se precipita a la porta fentla brandar. Penosament, a empentes, passen per la portella cridant. Hi ha gent de totes edats, sexes y estaments. En mitg del brugit se sent la veu de l'_Amat _cridant:_ Pas a l'autoritat! _Se fa ab pena un buyt y passen el batlle ab la vara, l'_Amat, _dos o tres homes més de l'Ajuntament, el guarda-termes ab l'arma, l'agutzil y altres. Darrera d'ells passa el Mestre y una altra onada de gent_). Foraster Romanill... feu el favor. Obriu la porta gran, que'ls del carrer també hi siguin. Romanill Ja vaig. Amat No cal, no cal! Veus y crits Sí! Sí! Sí! Romanill (_Veyentse apurat entre la gent_), Pas! Feu el favor, si us plau! Vós, vaja, home!... Ajúdam, Bartomeu! (Bartomeu _hi va._ Vergés _que tímidament s'acosta al_ Foraster, _li parla ab precaució_). Vergés Dispensi. No he pogut venir més aviat. Foraster Es igual. Vergés No. Oh, com me dalía! No ser lliure com vostè! Estich a les seves ordres, però... Foraster Y la senyoreta Amat?... Digui... me creya que vindria ab vostè! Veu què es hermós? Tot el poble es aquí!... No'n sab res d'ella? Vergés No... potser el seu pare l'ha retinguda a casa... Qui sab ? Bartomeu (_Al mitg del portal ab la porta tota oberta_). Victoria! Gent de les cases, sortiu! Tot està obert de bat a bat!... (_Se veu el carrer ple de gent. Les finestres de les cases igualment. El_ Foraster _y'ls seus son dessota el llimoner. Les autoritats al costat oposat, contra el mur._ Vergés _ni ab els uns ni ab els altres. Un grupu d'homes ab garrots, ab ayre hostil, campa vora la darrera porta del corral. Una gran impaciència se marca en tots els rostres_). Braulia Romanill, tinch una por! Romanill Y ara! De què has de tenir por? Braulia Hi ha gent de tanta mena! Algú's pot ficar per allà dins! Romanill Vés a tancar la porta! (Braulia _se'n va cap a l'arcada. Hi ha un mormol general d'impaciencia_). Foraster Silenci! Ordre! Espero que'l senyor batlle... Joan (_Emfàticament_). El senyor batlle li ha de fer una pregunta avans de tot. Foraster Pregunti. Joan Vol pau o guerra, vostè? Foraster Per pau he vingut y se m'ha fet la guerra. Amat Això no es cert. Ahir se'l va convidar a anar a l'Abadia... per què no hi ha anat? Foraster Hauria estat inútil. Desseguida vaig saber les intencions de tots vostès. Ademés el meu intent era parlar a tot el poble y no a dos o tres senyors ab les seves mires particulars... Joan Les nostres mires són les de tot el poble. Manso Mentida! Una veu Calleu, vos! Una altra Què vol aquest mona? Joan Silenci tothom. (_Després d'un mormol general, se fa un moment de silenci_). Amat Donchs, no. Vostè no ha provat pas que volgués pau. Foraster Repeteixo que he vingut per pau. Joan Pot parlar. Expliqui'l seu pensament sense recels. Solament no toqui certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra les nostres costums y creencies. Mentres cumpleixi això me té a les seves ordres... y'l poble se l'escoltarà ab gust... Una veu Diu que vé a parlar de l'aigua... Altra Aigua! Deu ens en dó! Si no vé d'ell!... Altra Tot això son eleccions, política, farsa... Altra Però si ja vam votar pel Maig!... Romanill (_Dirigintse a la multitut_). Ara demanem a tothom silenci! No voldria que dins de casa meva s'insultés a ningú. Qui no estigui d'acord ab lo que's digui que se'n vagi a fòra... Joan Això darrer ja es de massa! Romanill Per què ? Bartomeu No siguem tant delicats! Vergés (_Ab veu tímida_). Molta prudència tots ! Es pel vostre bé... que se us vé a parlar... pel vostre bé... Una veu (_D'una finestra_). Que cridi més! Una altra No se'l sent del coll de la camisa! Vicens (_Indignat_). Es el mestre dels vostres fills el qui us parla!... Respecte! Una veu No'ls hi ensenya res!... (_Protestes y crits_). Vergés Es brutal y estúpit el poble! Aneu, treballeu per ell!... Una veu Senyor Mestre, si algú li ha trencat el respecte, perdónil... no sab lo que fa. Vergés No... solament sigueu més atents. No teniu instrucció, es cert, però què costa d'escoltar y callar? Una veu Res. Vergés Veyeu aquest desconegut qui us vé a parlar? Es un inginyer, que al seu saber, hi ajunta la molta experiència dels seus viatges per la Fransa, l'Alemanya, el Nort d'Europa... (_Silenci general, espectació gran. -- Ab veu més forta y gest més desinvolt_). Viatjant ha vist molt de dolor fill de la miseria, y la miseria filla molt sovint del poch enginy o poch esfors de l'home en aprofitar les forces que li brinda la Naturalesa. Ha vist que en els pahissos que s'han sabut llibertar d'inútils preocupacions pera donarse ab ardenta fè al treball, la riquesa y l'alegria hi abundaven, realsant la vida. Aleshores s'ha recordat de la miseria que assota aquestes terres y'l seu cor s'ha omplert de pena per vosaltres. Ha pensat ab la secada que tants anys se us emporta la cullita y'l seu saber y la seva experiencia li han donat una confiansa que vosaltres no podíau ni pressentir. La Naturalesa, aquesta mare que a voltes sembla que'ns tracti ab desamor, té'ls seus secrets que no més els homes escullits descobreixen en profit dels altres. Ell ha descobert el secret d'unes aigües subterranies al peu d'aquestes montanyes. Feya temps que rodava per aquestes terres estudiant y observant silenciosament. Per fi l'èxit ha coronat els seus esforsos y us vé a oferir pródigament la seva obra. Escolteu bé lo que us dirà: lo que vosaltres creyau que eren aigües encantades, mortes al fons dels gorchs, son aigües vives que a la vostra voluntat baixaran a regar de nova vida'ls vostres camps. Crech que'l poble se l'ha d'escoltar ab atenció y no deixar perdre esterilment la seva idea, aquesta idea que posada a la pràctica pels vostres brassos, us portarà, oh! habitants d'aquest poble!... la riquesa, el benestar y la llibertat! (_Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats fan burles. S'origina un cert desordre. Mormol ge- neral)_. Una veu D'hont sortirà l'aigua? Altra Això son falornies! Altra Anys endarrera'l jayo Rafi ja ho deya això... Altra Tenia'l llibre dels bruixots y podia saber tots els secrets de la terra... Altra Quí hi creu avuy en bruixots? Altra Jo. Vergés (_Que s'ha acostat al_ Foraster). Ja li vaig prometre... Foraster (_Efusivament_). Oh! Gràcies! Vergés Es tot lo que podia fer. No m'exigeixi res més ... no'm puch comprometre... Foraster Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble en favor meu. No esperava tant... (_Mentrestant continua la conversa y brugit general_). Joan Aquest mestre!... qui'l fa enredar? Amat No't fassi por... es un fresseta! Una veu Vaja, que parli ell!... Vicens Y escolteu ben atents! Proveu que no sou pas selvatges! Una veu (_Lluny_). Que cridi forsa! Altra veu (_Imitant el tò de quan se fa marxar un ase_). Oix.., que! Arri!... Romanill Qui es aquest imbècil? Veus Fora! Fora! Vergés (_Aprofitant el mormol de la gent diu al batlle y a l'_Amat). M'he escusat tant com he pogut... Amat No'ns ha d'explicar res a nosaltres... Joan Me sembla que hi ha posat un entusiasme inútil... Vergés Oh!... no. Per quedar bé... Foraster Amichs, us demano silenci... (_Se dirigeix al poble molt serenament_). Es cert que'm podia adressar als quatre o cinch forts propietaris del poble... y al senyor Rector, però he preferit dirigirme a tots, en un lloch públich. S'ha escampat la veu de que jo venia aquí a atacar la religió y la propietat, les vostres costums o creencies. No, seria molt petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no es aquest, encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m'ha fet. Podria dir que es ignoscent, avuy dia, intentar cap bé pel poble sense atacar directe y fortament aquestes dues forses: propietat y religió... al menys en la forma vergonyosa y estúpida que imperen avuy. Joan Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules. Foraster No cal, això es dit de pas. Amat Se li prohibeix atacar la religió... Una veu de vell No!... Que no'ns toqui la religió! Veus No! No! No!... Altra veu Pobres de nosaltres! Foraster Esteu tranquils ! No vinch a parlarvos d'idees, sinó de fets, de coses positives y reals, pel vostre bé! Una veu Y per què'l voleu el nostre bé? Què espereu de nosaltres? Foraster No espero res, egoista! Si tots fossin com vos, aquí meteix acabava... Amat Donchs, son molts els que pregunten això... Una veu Estem acostumats a pagar tant car el bé que se'ns fa! Joan Prou. No destorbeu més. Parli, senyor. Foraster Us he dit que no venia a parlar d'idees... y es cert. De totes maneres, creyeume, no's pot posar remey a molts mals ni's pot fer triomfar la rahó, sense destruhir avans certes idees ... Joan Quines idees? Amat Això! Que parli clar! Foraster Jo voldria que tot lo que dich fos clar per vosaltres com la llum del gran dia... Hi ha idees y sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per nosaltres són la pura veritat, la suprema rahó y únich sentit de la vida. Y no obstant, aquestes idees y sentiments que guien totes les nostres accions poden ser falses... Amat El poble no l'enten, però jo veig les seves intencions. Sabeu lo que vol dir ab aquestes paraules? Que les nostres creencies, el nostre miracle de la Verge, tot es fals y mentida pura... Veus Si! Si! Altres No! No es això! Una veu Ne pot anar!... Prou! Altra veu Oh!... fòra!... Amat No podem tolerar una paraula més! Oh...! poble!... Joan No siguis violent, Pere... Deixa dir. Amat Ajúdam, tu! De què't serveix l'autoritat? Foraster M'atribuhiu paraules que no he dit. Està bé. Deixeume parlar... tot just he comensat. Veus (_Entre'l grupu enemich_). Prou! --Ja'n tenim prou!... --Fóra d'aquí!... --Lluny del nostre poble!... Altres veus (_No tant intenses_). No! No! --Que parli!... --Calleu! (_Crits y protestes en favor y en contra del_ Foraster). Vicens Escolteu, gripaus, que es pel vostre bé! Veus Fòra'l menescal!... --Vell brut!... --Vell vert!... Altres veus Fora l'heretge! --Fóra! --Guerra! Joan Qui ho atura, això? Pere, tu ets responsable... Amat Està bé, 'n responch! Joan No es just!... Amat La qüestió no està en ser just, sinó en vèncer. Foraster (_Al_ Romanill). No hi ha medi possible! Es un poble selvatge, aquest? Romanill No! Ja ho veurà! (_Ab gest alt y noble, un xich brutal, imposant, se dirigeix a la multitut avansant alguns passos_). A fòra qui no estigui content! A fòra dich!... Lluny el quí cridi! Soch a casa meva y no hi ha autoritat ni res que hi valgui!... De què serveix l'autoritat aquí? Manso Autoritat de palla! Romanill Si la forsa es la sola autoritat, qui vulgui res que surti! (_S'imposa y tothom calla_). Gripaus! Covarts!... que tireu el verí per darrera! Cuchs! de la terra que us afarteu de treballar y us moriu de gana! Taups vergonyosos!... miserables!... Joan Romanill, vos meteix heu dit que a casa vostra no s'havia d'insultar a ningú... Romanill Qui son els primers? Braulia Romanill, no't comprometis... Romanill S'ha acabat. (_Al_ Foraster). Parli vostè, ara. Joan Calma tothom! Deixeu dir. Després parlaré jo ... Amat (_Baix_). Tu, no. Enviem a buscar el senyor Rector... Joan Fés lo que vulguis! Amat Valdran més dues paraules d'ell... Un de l'Ajuntament No vindrà... Amat Sí que vindrà. Aneuhi vos meteix y digueuli que jo li prego... que es per la salvació del poble... (_L'home se'n va. Segueixen els mormols apagats_). Foraster Escolteu, tingueu paciència. No'm feu la contra avans de parlar. Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país y les vostres necessitats, sabia que molts anys la secada us feya perdre les cullites... Però la secada, que per vosaltres es un càstich de Deu, una venjansa del cel... obeheix a causes naturals y sols per medis naturals heu de buscar el remey. Aquí teniu una creencia, una llegenda religiosa que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinch jo a criticar la vostra manera de veure y de sentir les coses sinó a obrirvos els ulls a la realitat... Aquesta fè cega ab el miracle de les aigües, us priva de vèurela com jo la realitat... Amat Poble, no te l'escoltis més! Una veu Deixeulo parlar ! Romanill Costi lo que costi parlará! Mentres sigui dintre les quatre parets de casa meva parlarà!... Joan Això es dir massa! Romanill Ni que no més se quedin tres persones a escoltarlo! Foraster Sí, vinch a fer una obra bona y cap poder m'aturarà. Deixo de costat les vostres creencies. Escolteu: no molt lluny d'aquí teniu uns gorchs que vosaltres anomeneu gorchs de la Verge... Joan Son els gorchs sagrats, miraculosos ! Amat Son les aigües de la Verge que curen els malalts. Una veu No'ns toqueu els gorchs de la Verge! Una veu de vell No! no'ns toqueu la Verge! Romanill Deixeu parlar! Joan Parli! Què opina vostè d'aquests gorchs? Foraster Que si feu a n'aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran vena d'aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps... (_Espectació general_). Ab no gran esfors us en podeu assegurar... estich segú del resultat! Una veu De què tindrem aigua? Foraster No ho dubteu. Altra veu Molta? Foraster Sí, molta. Altra veu Es molt aventurar això! Altra veu Què es minayre vostè? Foraster Sí, encara que no'm guanyi la vida ab els meus brassos. Els meus pares eren uns richs propietaris de mines y jo vaig passar moltes hores de la meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig mellor per mi, més que tots els jochs d'infant, era la voluptuositat dels misteris que ella'm revelava. De jovenet, al meteix temps que'm dedicava a l'estudi y al treball de l'inteligencia, el meu pare'm va ensenyar a descobrir els secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les relacions de l'home ab la natura. La terra es per l'home com l'home es per la terra, y tots els somnis d'una altra vida jo'ls maleheixo si m'han d'allunyar d'ella. Ella's dóna com una enamorada a l'home que la sab compendre y estimar y obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de preciosos metalls y d'aigües tant riques com els metalls. Ab amor y treball, amichs, la terra se'ns fa nostra, y per això, aquí com en altres parts, m'ha mostrat els seus secrets que son la riquesa de l'home. Aquella aigua dels gorchs, com se pot creure de cop, no neix de les filtracions de la serra de Rocalva. La serra es erma, de roca viva, hont no hi arrelen més que magres herbes... y ademés no hi plou, com vosaltres sabeu. Y no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses aigües, aigües vives y abondantes que's renoven constantment ... Amat No, senyor, dispensi que'l contradigui... les aigües dels gorchs son mortes, aigües encantades com solem dir aquí... Foraster Es un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna quietut! Amat Sí, allí s'estan les meteixes aigües pels sigles dels sigles! Una veu Les aigües benehides per la Verge! Altra veu Son miraculoses! Altra Han curat molts malalts ! Altra Han tornat la vista als cegos! Altra Y la forsa al paralítich! Amat Y les aigües sagrades s'estaran inmòvils per tota l'eternitat perquè Deu ho vol! Foraster Es un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. Aquelles aigües son vives, abondantes... y se'n tornen estèrilment a les profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la vena mare, al riu d'aigua que's pert en lo profon. Oh, poble!... abandona la llegenda y entra a la realitat. Doneume la vostra confiansa y de tot lo que us he dit jo'n responch ab la vida!... (_Mormol general_). Amat Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!... Foraster Vinch a ensenyarvos d'utilisar els elements que la Naturalesa us ofereix! Amat L'utilitat! Ab això se'ns vol enganyar! Una veu Y vosaltres que no'ns enganyeu? Joan Silenci! Foraster Escolteu!... Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan... Amat No, Joan! Una veu de vell Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe! Amat Vol la nostra perdició! Una veu Escolteulo! Ajudeulo! Foraster Si no us lliureu d'aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt vostre! Amat Ja s'ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú que'ns... (_La veu de l'_Amat _queda ofegada per un mormol general y crits venint del carrer_). Veus y crits Oh!... --Ara! --Pas! --Pas! --El senyor Rector!... --Mossèn Gregori!... Amat El senyor Rector!... Respiro, Joan! (Mossèn Gregori _penetra entre la multitut molt emocionat_). Mossèn Germans meus! Veus Visca el senyor Rector!... Mossèn (_Que s'ha dirigit cap al lloch de les autoritats_). He fet el sacrifici de venir però no'm dol... Amat (_Anant efusivament, acalorat, cap en ell_). No, senyor Rector. Era necessari... parlils desseguida... Mossèn Sí. Acabo de saber que s'han dit veritables monstruositats!... (_Dirigintse a la multitut_). Germans!... Quina necessitat té dels homes el poble que està sota la protecció divina? (_Espectació general y veus de consentiment_). Foraster Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat... Mossèn Jo vinch a protestar de les abominacions que s'han dit aquesta tarda... Foraster No s'ha dit cap abominació. Mossèn No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al poble fidel al Senyor... Vostè, si'm vol creure, retiris; hi guanyarà. Aquesta bona gent comensa per no entendrel... y si l'entengués... què? No'l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a les inondacions o als terratrèmols. Y es que l'home no està posat sobre la terra pera trobarhi el benestar. Foraster (_Somrient_). Això segons la seva moral! Mossèn Li prego que no m'interrompi... després si vol parlar... Foraster Està bé, si... Mossèn Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut may la fè, al contrari, la pobresa, l'humilitat, les privacions y l'oblit en que viu, contribuhexen a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d'avuy), va veure una gran resplandor que exía a flor d'aigua del Gorch Major. S'hi acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d'en mitj d'aquella flama, resplandenta com l'aurora que s'encengués sobtadament al cor de la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: "Digues als teus germans que m'edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu sitial estant vetllaré per ells y'ls ompliré de beneficis mentres no perdin la fè dels seus avis..." Y'l bon pastor avans que la Verge acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant devant de la sobrenatural meravella... Així el trobaren els altres pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que es la Santa Imatge que avuy venerem... (_Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen el cap, altres extenen les mans_). Una veu Plou! Altres veus Plou!... Plou! Plou!... (_Una alegria folla, quasi infantívola s'apodera de la multitut. Cauhen algunes gotes_). Una veu (_Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons_). Aigua! Altra veu (_D'una finestra_). Aigua!... Varies veus Aiguaaaa! Aiguaaaa!... Joan Oh, Amat! Mossèn Gregori... què fem?... Amat (_Ab un crit_). Un miracle! Mossèn Oh, poble!... Novament el miracle!... Germans! Ja veyeu l'aigua del bon Deu que s'acosta!... Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant del miracle!... (_Tot el poble s'agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El_ Foraster _y'ls seus se quedan drets. El_ Manso _s'agenolla_). Foraster Mentida! No sigueu cegos! L'home, si vol conservar la seva dignitat no s'ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es home. (_La multitut s'alsa valenta, cridant menassadora_). Veus Fóra heretges! --Fóra renegats! --Fóra l'enemich! Joan Què fem Mossèn Gregori? Mossèn Tinch por... no sé... Amat No us espanteu! Deixeu fer justícia! Joan Què vols dir? (_La multitut s'esvalota. Crits y desordre_). Vicens Poble fanàtich! Remat d'esclaus! Veus Fóra! Guerra! Fóra! Foraster No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo sobrenatural?... Veus y crits Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!... Foraster Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers de les generacions... Una veu Calla! Altra veu No't volem sentir! Altra No t'entenem ! Mossèn Posi, posi ordre, senyor batlle... Joan Com? Pobre de mi? Això vostè... he perdut l'autoritat y no m'escoltaran... Mossèn (_Al poble_). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents... escolteu. (_Se fa un moment de silenci_). Aquest home ha sigut vensut y's retirarà si jo li prego... Fugirà del poble... Romanill Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell! Braulia No, Romanill! Fés fugir aquest home! Foraster Ja me'n vaig. Bartomeu Això no! Vicens No! En tot cas pugeu a dalt, a cà'l Romanill! Romanill (_Prenentlo_). Anem! Y no's dongui per vensut! Foraster No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me'n torno a la ciutat... al meu camp de lluyta! Veus Fóra! --Ja es hora!... --Fóra d'aquí! --Embaucador! -- Xerraire! Una veu Covart! Foraster No! Escolta poble! M'havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes, encantades pels sigles dels sigles... Veus Calla, heretge!... --Guerra!... --Pedra!... (_Alguns agafen pedres disposats a tirarles_). Romanill Si's tira una pedra engego'l revòlver, toqui a qui toqui!... Vicens Selvatges! Mossèn Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol... y nosaltres agrahits entonarem un _Te-Deum_! Aneu tots a casa vostra! Veus No --No!... --Que fugi!... --El volem fòra!... Foraster Espereuvos... Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat!... Aquí us deixo! (_La gent se tira a sobre d'ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La multitut corre darrera d'ell cridant_). Veus Mori!... --Guerra!... --Fora l'heretge!... Mossèn Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (_Se senten crits espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer_). Gent cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat! No li feu mal que es una vida del Senyor! Una veu (_De fòra_). O del dimoni! Mossèn Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me'n vaig a fer tocar el _Te-Deum_ per haver salvat aquest gran perill... y per la pluja que ja vé... (_Desapareix_). Joan Anem! Oh... pau! Qui la posa la pau! Amat Deixa estar! Que's fassi justícia. (_Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja_). Veus La pluja! La pluja! Altres veus Aigua!... La pluja! (_La veu de l'_Amat, _lluny_). El sentiu venir el nostre Deu? Veus Sí! Sí! Una veu Aiguaaaa! Veus (_Al lluny_) Justícia!... --Justícia... --Guerra a l'heretge! (_El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les finestres surten alguns curiosos guardantse de l'aigua_). Una dòna (_A la finestra_). Què deu passar allà baix? Una altra Sentiu quina cridoria? La primera Ey!... Mireu!... La filla de l'Amat tota sagnosa!... Senyoreta Cecilia!... Hont va? Hont va? Cecilia (_Defora estant, sense ésser vista_). Calleu, escolteu... (Cecilia _apareix al carrer, devant de la porta, els cabells desfets, la cara ab sanch_). Dòna primera Ahont va? Pugi a casa!... Què té a la cara? Oh!... pugi!... no's mulli aquí... Cecilia No!... què ha passat? Ahont es ell? Vergés (_Que l'ha sentit surt de sota l'arcada, hont s'havia amagat_). Cecilia! Vingui! No's mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era? Cecilia Ahont es ell? Vergés No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible lluytar!... No son els homes els enemichs, no son ells els forts... sinó la llegenda! Cecilia Però ell... hont es! Dòna primera Miri, senyoreta. Ara'l passen per l'Arrabal... Tot el poble contra ell! Cecilia Y ningú'l defensa... Covarts!... (_Se'n va corrent_). Dòna segona Prou que'l defensen! Vergés No'ls atura l'aigua ni res! Selvatges! La dòna Y ahont va aquesta noya ? Vergés Cert. Hont va? Què vol fer? (_Se senten les ovelles planyívolament que tornen_). La dòna El rebadà!... Oh! pobres ovelles! Que mullades! Vergés Que selvatges els uns y els altres! (_Grans bels de les ovelles que comensen a entrar_). El rabadà (_Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre_). Ey!... Aparteu vos d'aquí al mitg si us plau, que feu por a les ovelles... Ruix-que!... Au! Ruix-que!... Que ha passat, mestressa, que criden tant, allà baix? (_Al lluny se sent udolar el poble y va plovent_). ## ACTE TERCER _La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó obert penetra'l baf de la terra mullada._ Juliana, _sola, està assentada devant del balcó, ab el cap baix, escoltant el brugit de la pluja_. Juliana Ah! Deu meu! Com plou! (_Gran pausa. Surt del fons l'_Amat _ab un vestit diferent del que duya al segon acte y que s'acaba de posar_). Amat (_Abatut_). Ara tinch fret... Juliana Jo també. Vols que tanqui'l balcó? Amat (_Una pausa_). No.  Juliana (_Sospirant_). Ah! Deu meu! Amat No! No cal que'ns fem retrets l'un a l' altre. No hem sabut pujar la nostra filla... Juliana No me'n parlis més! Amat No puch pensar en altra cosa! Oh!... es massa gros... Oh!... (_Una pausa. Abaixa'l cap_). Juliana Calla y no't desesperis... oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim filla... així... Amat Tu meteixa dius això... y no es cert... no estàs tranquila... te'n fas més que jo... Juliana De cop sí, m'han pegat una punyalada al pit... aquí al cor... Amat (_Una pausa_). Qui no la creya segura allà dins? Juliana No hi pensis. Amat Veus?... jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí. Això havia d'haver fet un pare. Dins de les entranyes m'hi cremava no sé què de dolent... y selvatge. Però Mossèn Gregori se m'ha emportat... Mellor! Juliana Sí, mellor. Amat Y ara'm sab greu d'una part... no l'havia d'haver cregut a Mossèn Gregori... Juliana Oh!... perquè? Amat Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant... Juliana No diguis això! Amat Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som nosaltres els vensuts... Juliana No's pot ser violent. Si no l'haguéssis tancada potser no hauría passat res d'això. Amat Pitjor. S'hauria dit que jo consentia ab ella. Juliana Qui sab? Amat Ara, el meu nom no'n sofreix tant. Tothom se n'escruixeix... saltar per aquella finestra!... Juliana Se podia fer molt mal. Amat Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més. Juliana Oh!... Calla! Deu te podría castigar! (_Una pausa._ Amat _està ab el cap baix._ Juliana _continua ab veu planyívola, plena d'inquietut_). Potser se n'ha fet y tot de mal. No coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra? Amat La pobra!... dius, encara?... (_Una pausa breu. Cambiant de tò_). Si... d'un poch lluny m'ha semblat vèureli la cara ab sang... ara que ho dius... Juliana Y no has fet res? No li has preguntat res?... Y per què no m'ho deyes? (Amat _no respon. Ella continua a punt de plorar_). Per què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre'ls teus brassos?... Amat (_Feréstech_). Els meus brassos?... Hum! (_Una pausa breu_). Juliana Hagués estat jo... Amat No t'espantis!... Mala herba... Juliana (_Ofesa_). Ets massa rancuniós, Pere. D'una filla's perdona tot. Amat (_Ab ràbia_). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni! Juliana Y si no tornava? Amat Ahont anirà? Juliana Devegades... Amat Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu ... Juliana Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això... Amat Ho farà... per forsa! Juliana No, no ho vull, Pere! Amat Tíngali compassió! Com ens tracta ella? Juliana Malament, sí... Però no parlis de lo que hem de fer... espera. No veig res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la meva filla torni bona... Amat Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia. Juliana Calla! No'm torturis més! Amat Les teves ploralles de mare serán en va... Juliana No es això lo que m'havies dit. Hem quedat que no fariem res contra ella. Tu meteix ho has dit: "«"sofrirem resignats lo que Deu ens envihi..." Amat Es cert que ho he dit... Juliana Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?... Quina justícia podem fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia tranquila... Amat No tot s'acaba ab la conciencia... Juliana Es cert, hi ha el nostre cor de pares... Amat Y l'amor propi y moltes altres coses... Un pare no vol may que's pugui suposar que'ls seus fills se burlen d'ell... (_Una pausa breu_). Juliana Veus, Pere?... així com ja tenim l'aigua del bon Deu... un altre dia la nostra filla... Amat Què ? Juliana No's pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit núvol... Amat (_Per sí_). Sí ... un miracle. Juliana Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla. Amat Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar una filla... Avans no passava això. Me poguessis dir qui'ls ha portat aquests temps... Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els castigats? Juliana L'instrucció... el saber massa... es un perill! Ja tenien rahó'ls vells! Amat Y encara venen aquests a predicar! Jo'ls treuría a tots del món! Sabis?... No'ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum... Me'n vaig a veure quin temps fa... Juliana No, deixa estar. Sembla que para... Amat Vull veure si'l persegueixen encara camí avall... Juliana Vés... Jo no tinch esma de pujar. Amat Encara no toquen al _Te-Deum_? Es extrany... (_Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa._ Juliana _acota'l cap contra son pit y sospira. Se senten passos a l'entrada_). Juliana (_Esforsantse en fer la veu serena_). Qui hi ha? Trinitat (_A l'escala_). Una servidora. Juliana (_Anantla a rebrer_). Ah! Es vostè, senyora! Trinitat (_Apareix ab un paraigües a la mà que'l deixa. Abrassa a_ Juliana). Ja sabia en quin estat l'havia de trobar. No plori... Aconsólis!... He vingut a fer lo que pugui per vostè... Juliana Gràcies. Trinitat Si, m'ho afigurava... Hauria vingut més aviat... Juliana Ah! Deu meu! Una filla única! Trinitat Sí, es trist... però s'ha d'asserenar. Escolti, recordis de les paraules que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia tranquila... Juliana Y no li tinch... ho sento. Trinitat Y'l seu marit hont es? Juliana Es a dalt, a veure lo que passa. Trinitat El Joan encara no ha vingut a casa. Juliana Deurà venir aquí. Trinitat Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets... diu que no han fet mal a ningú... sab qui'ls ha tirat? Juliana El pastor. Trinitat Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense'l disgust que'ls ha donat la seva filla... El seu pare com deu estar!... Juliana Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al cor que'm mata... me mata! (_Se sent petar la pluja furiosament._) Trinitat Sent? (_Una pausa_). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava que parés. Veu (_Del carrer, que crida fortament_). Aiguaaa!... Trinitat Ja l'anyoravem aquest temps!... Benehida sigui l'aigua del Senyor! Juliana Sí... benehida! Trinitat Ara vostè no perdi la confiansa... Fassin quedar la noya entre vostès y no l'envihin més a la ciutat de perdició ... Juliana (_Que s'ha alsat a guaytar al balcó_). No, may més!... si hi som a temps! Veu (_Del carrer_). Aiguaaa!... Trinitat Que contenta està la gent! Juliana (_Per sí_). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!... Ah!... la pobra filla meva!... Qui li ha girat el cap? Trinitat Un mal esperit que la governa! Juliana Y ha sentit dir a algú si s'ha fet mal? A son pare li ha semblat que tenia sang... Amat (_Apareixent_). Està molt emplujat!... y no's veu ningú enlloch... ni se sent res... Juliana Res?... ningú?... Amat No més que la remor de la pluja per tot. Trinitat Sembla que'ls camps se posaran bé. Amat Sí... si plogués així tota la nit. Y'l Joan hont es? Trinitat Encara no ha vingut a casa. Juliana Vindrà aquí així que pugui. Amat El Joan no té autoritat... no es bò per batlle... Si no soch jo passava un desordre... Trinitat No... es massa bon home. Amat Se pot ser bò y saber manar. Jo'm penso que na soch pas dolent... Mossèn (_A l'escala_). Deu gracies! Juliana (_Ab veuplanyivola_). A Deu siguin dades!... Amat (_Anantlo a rebrer_). Mossèn Gregori ab aquest temps!... Mossèn (_Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja_). Bones tardes, germans! Oh, l'hermosa pluja del cel! Trinitat Y s'atreveix ab aquesta pluja?,.. Mossèn M'agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del Senyor!... Amat Qui ho havia de dir aquest dematí? Mossèn Quan Deu vol tot cambia'l seu curs, tant la vida dels homes com la naturalesa. Ah!...l'esperava aquest resultat! En tota la nit passada no he dormit pregant al bon Deu... (Juliana _sanglota baix ofegant un plor_). Trinitat Senyora... Amat Juliana, per què fas això? Mossèn Encara no està més tranquila aquesta bona senyora? Juliana Oh! no!... No puch!... Mossèn No s'espanti. Quan la seva filla s'haurà esgarriat prou, Deu la cridarà al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau... Amat Mossèn Gregori, no n'hi parlem més... Tot es inútil... Juliana (_Alsantse pera anarsen_). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la meva vergonya... Trinitat No, no, de cap manera!... Amat No vull que t'estiguis sola! Mossèn La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva filla? Amat No té cor. Juliana Cert, no. Mossèn Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà'l repenediment... Juliana O el càstich... Mossèn Deu dona temps al pecador de repenedirse.,. Trinitat Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment, sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota'l mal temps ... Mossèn No, la nostra bondat ha d'arribar fins a perdonar els nostres enemichs... Amat No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta... me sembla que es un pecat!... Mossèn Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites rancúnies del vostre cor... Així, si la vostra filla tornés demanantvos perdó, reconciliada ab Deu... què fariau? Amat (_Brusch_). No ho sé. Mossèn Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich reconciliada ab Deu!... Amat (_Feréstech_). Ja ho he sentit, sí! Mossèn Què fariau? Juliana Perdonaries, no es cert? Trinitat Perdonaria, sí! Amat He dit que may més... y may més! Mossèn (_Ofès_). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a missa, cumpliu ab els preceptes de l'Iglesia, teniu una idea de Deu... però Deu no es dins del vostre cor!... Juliana Oh, Deu meu ! Trinitat (_Sorpresa_). Calleu! Sento algú!... Amat Qui hi ha ? Joan (_De l'escala_). Jo. Trinitat Ah!... Ja es hora!... (_Entra_ Joan _mullat y de mal humor_). Joan Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú... Trinitat Tardaves tant que me'n he vingut aquí creyent que hi series... Joan Anem! Estich tot moll! Mossèn Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou, Joan No hi ha hagut manera d'aturar al poble... Amat Sempre darrera d'ell!... Oh!... el poble tenia rahó d'estar indignat... Mossèn Potser se n'ha fet massa el poble. Joan Sí, se n'han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall... S'havia d'haver fet els possibles pera contenirlos... Mossèn Es cert... Joan Ningú m'ha ajudat... jo prou feya, però què es un home sol? Per què no ha fet tocar al _Te-Deum_, vostè? Era la sola manera d'aturar el poble... Mossèn He donat l'ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat... No pot tardar... Joan Ara ja es tart. Amat Tart? Trinitat Per què dius això? Mossèn Escolti: li han fet mal?... Ha passat alguna desgracia? Joan No ho sé... però no estich tranquil... Juliana Y la nostra filla? L'heu vista? Joan Sí, l'he vista entre la gent. Amat No li has dit res? Joan No.  Juliana Tenia sang a la cara... ho heu vist? Joan No, no he vist res. Mossèn Per què ho pregunta senyora? Juliana Tinch por que no s'hagi fet mal... Joan Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa, Amat. Mossèn No, podia passar d'altra manera. Juliana Heu vist si ella'l seguia avall? Joan La vostra filla?... No ho sé. (_Pausa breu_). Anem. Me vull mudar! Vinch xop fins a la pell. Anem, que me'n vull tornar avall... Trinitat A què fer? Joan A saber lo que passa. Amat Deixa estar, que s'arreglin!... Ja'l tenim fora... Mossèn Es estrany que'l campaner no toqui... Amat (_Guaytant al balcó_). Ja calma la pluja. Joan (_Ab malhumor_). Y si no ha estat res!... Dos ploviscons... y fòra!... Mossèn Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua? Joan (_Ab fermesa_). No, senyor. (_Se sent la campana tocar al "Te-Deum"_). Mossèn Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan... Joan No, per l'aigua no val la pena... Trinitat Què dius, Joan? Juliana Be plourà més... Amat Els núvols s'agombolen a llevant... Joan Sí, sembla que de sobte tot se'n hagi d'anar ab aigua... y després... Mossèn Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut suau, com un dó del cel. Ah!... no es tempestat lo que Deu ens envia, sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps... Trinitat Es cert... Mossèn Una nova primavera apareixerà... Joan No, senyor... tot es mort... sembrats, cullites de tota mena... Se salvaran els arbres y gràcies... Amat Potser la cullita y tot. Joan (_Ab fermesa_). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es perduda? Mossèn Ara lo principal es saber que Deu no'ns oblida... Joan (_Ab duresa_). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor Rector!... Mossèn Si'ns aferrem no més als bens de la terra... Joan Y què'ns queda a nosaltres, els homes, fòra d'això?... Trinitat Joan! Per Deu! Amat Amich, amich!... Mossèn Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal? Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra! (Joan _no contesta pensatiu_). Juliana No us podeu queixar... mireunos a nosaltres... Mossèn Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats... Això es la vida... Joan Malehida la vida, donchs!... (_Tots queden silenciosos, estranyats de l'actitut de_ Joan. _Ell meteix se queda pensatiu, dret devant del balcó_). Mossèn La vida no es una cosa nostra. Així, no hem d'estarne orgullosos, ni l'hem de malehir... Es una creu que l'hem de portar ab resignació serena. Trinitat Joan! Per què dius aquestes coses? Mossèn (_Observantlo fondament_). No hi ha res més horrible que'l dubte! Ab el cor nèt de dubtes se pot viure ditxós en mitg de la més gran pobresa ! Trinitat Per què ha anat a venir aquell mal home? (Joan, _cavilós, surt al balcó_. Trinitat _el segueix y continua_). Què tens, Joan? May t'havia vist així? Mossèn Deixeulo. Van a fer el segon toch. Comenseuvos a preparar per anar a l'iglesia y jo'm cuydaré d'ell... Joan No... es inútil ja. Què'm vol dir, Mossèn Gregori? Es inútil! Fa un instant m'he donat compte... Mossèn Aquest foraster us ha torbat el pensament... ho veig. En mal hora ha vingut... Joan Ens hem portat malament, molt malament tots junts, Senyor Rector... Mossèn Per què diheu això? Joan Ho sento. No es just... no està bé lo que s'ha fet ab aquest home... Trinitat Que has perdut l'enteniment, Joan? Amat No't conech, amich. Mossèn Ni jo tampoch. Joan No'm coneixeu? ja pot ser... però sento... no'm sabré explicar... aquest home tenia rahó!... Juliana Jesús! Y com us tomeu, Joan! Joan Jo ho havia pensat lo que'ns ha vingut a dir aquest home... un medi positiu, una cosa real pera combatre la secada... Mossèn Deu meu! Joan Si vol que li sigui franch, senyor Rector... Mossèn No... no... ni una paraula més, Joan. Ja'ns entenem ... Us compadeixo y prou. Les ànimes més pures, els meteixos sants no s'han pogut lliurar del dubte. Es una prova que Deu us envia y de les més crudels... El mellor remey es que no deixeu conèixer a ningú l'estat de la vostra ànima y ofegareu el dubte com una flama que no's deixa respirar... (_Se sent el segon toch del "Te-Deum"_). Amat El segon toch! Mossèn Sentiu? L'Iglesia'ns crida. Anemhi tots! Amat Anem, Joan, que t'acompanyaré. Mossèn No, vosaltres ja anireu venint. Aquest home me l'emporto jo pel meu compte com un pastor que pren l'ovella malalta... Joan No, vaig a mudarme y me'n vaig cap a l'hostal de la carretera, a veure lo que ha sigut del foraster. Fins que sàpiga com està aquest home no viuré tranquil. Mossèn Està bé... però vindreu al _Te-Deum_, no es cert? Y cridareu a tot el poble... Joan No cridaré a ningú, senyor rector. Les campanes toquen per tothom... Qui vulgui venir vindrà! Anem! Trinitat Però, Joan... Joan Anem? Estich mullat y porto pressa! (_Pren l'actitut d'anarsen_). Mossèn No sabeu quin es el dever vostre com a batlle del poble? Amat Presidir el _Te-Deum_ al banch de l'Ajuntament... Trinitat Aquest es el teu dever y no córrer darrera del foraster... Juliana Sí, Joan. Joan El meu dever es cumplir ab la meva conciencia!... (_Desapareix_). Trinitat (_Seguintlo_). Què té? No sab lo que's diu... Juliana Què es estrany! Amat Què vol dir això? Mossèn L'obra dels malvats que comensa a donar el seu fruyt... Amat Malehida siga l'hora!... Mossèn No malehiu... no tingueu por... jo tornaré al remat l'ovella esgarriada... (_Entra_ Cecilia _mullada, escabellada, brut de fang el vestit, però serena_). Amat (_Al vèurela, no poguentse contenir_). Ahont vas? D'hont vens? Fóra! Aquí no es casa teva! Juliana Pere, deixa... no cridis... Mossèn No, no crideu ... Amat Ahont vas? Parla! Parla!... Cecilia Aquí. Amat A què fer? Cecilia (_Avansant_). A mudarme la roba... Amat (_Impedintli'l pas_). Aquí no n'hi tens de roba! No hi tens res!... Cecilia Deixeume estar!... Vull passar! Vinch xopa d'aigua! Vinch malalta! Deixeume estar!... Amat Malalta! Com no vens morta! Juliana Pere... deixa estar... Perdona per ara... No cridis. Mossèn Sí, perdoneu. Y vostè, Cecilia, recordíssen de com saben perdonar el bons cristians. Amat Perdonar, no! Justícia vull y no perdó! Juliana No, míratela com vé... fa por y pietat!... No't commou després de tot? Filla meva perquè has fet això? Amat No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares, no teniu autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills... Juliana Vet-a-quí lo que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! Y vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu compte que'ls fills costen alguna cosa fins que son grans y us donen un disgust. Després guerra a la mare... oh...! els homes!... tot ho heu fet vosaltres ... la mare... Amat Calla! Calla, tu! Juliana Us han servit de distracció... no us han costat cap sacrifici... y més tart... Mossèn Cecilia, vagi al seu quarto y mudis, crèguim a mi. El seu pare la perdonarà... Cecilia No, trobo interessant lo que acaba de dir la mare... es cert... Amat Ho veu? Y vol que la perdoni? No! Cecilia Continueu, mare. Canteuli les veritats an aquest home! Juliana Filla! Amat A qui dius aquest home? Cecilia A vos. Us he vist fer actes tant brutals que'm repugna dirvos pare. Mossèn (_Horroritzat_). Pst!... No ofengui a Deu ofenent a son pare! Amat (_Agafantla per l'espatlla y donantli brutalment un cop_). No té Deu ni res, aquesta! Cecilia (_Desprenentse de son pare_). Es el derrer! Mossèn (_Agafant a l'_Amat _y contenintlo_). Seny! atureuvos!... Això es ofendre a Deu també! Juliana Filla, perdona. Y tu també, Pere. Mossèn Gregori, no se'n vagi sense posar pau a casa... Mossèn No me'n vull anar. Amat, deixeu estar la vostra filla, avuy. Y això de pegarli may... Cecilia No, may més ! Juliana Què vols dir, filla? Amat Si se'n vol anar, ja pot... ara meteix... Mossèn Ningú parla d'anarsen. No us precipiteu. Un altre dia, més serè, amonestareu a la vostra filla, li fareu obrir els ulls que ara te tancats... Avuy no, no hi veyeu ni vos ni ella... Y la pobra mare, allà, pateix per tots dos... Avuy al _Te-Deum_. Aviat faran el tercer toch y jo no hi puch mancar... ni us vull deixar. Vindreu ab mi. Amat Ella y tot! Juliana No.  Amat Per fòrsa. Com a cástich. Que's mudi desseguida. Mossèn El Senyor no vol ningú per forsa. Amat Jo sí! Mossèn No blasfemeu. Vagi a mudarse, Cecilia. Se quedarà sola a casa. Els seus pares venen ab mi a l'Iglesia, a pregar per vostè... Amat No, no prego jo per ella! Juliana Pere, acabaho d'una vegada. Anem ab el senyor Rector... Amat No vull que's quedi ella sola a casa... que surti!... Vull pendre la clau... Cecilia Espereuvos, deixeume mudar y la pendreu. Juliana Filla! Què vols fer? Quines intencions portes? Mossèn No us atormenteu. La vostra filla's quedarà aquí tranquila. Juliana Si no l'haguessis tancada no hauria passat res d'això. Ets un caràcter violent, un mal... Amat Un mal... què? Calla! No't giris contra mi! Juliana Tu li has fet aborrir aquesta casa! Amat (_Menassantla_). Calla! Prou! Les dones a la cuyna y no a discutir! Cecilia Sí... veyeu?... La mare ja tremóla veyentvos enfadat. En lloch d'inspirar amor feu por... aquesta es l'autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no'm donarà la rahó a mi... no pot. L'heu dominada, l'heu reduida a res... Una dòna no es res ab homes com vosaltres... Ens mateu l'ànima sinó ja no'ns voleu, som dolentes... Juliana Filla, no'ns diguis aquestes coses... No'ns vinguis a donar llissons... nosaltres... Cecilia Vosaltres, tant el pare com vos, me creyeu dolenta. Esteu previnguts contra mi perquè vull viure a la meva manera... perquè quan veig la rahó la dich. No compreneu que la dòna pugui arribar un dia a ser alguna cosa... Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres ab la vostra sumissió a pares y marits... Mossèn Calli, Cecilia, les seves idees son dolentes. Cecilia No n'hi ha d'idees dolentes! Amat Calla! No repliquis al senyor Rector... Ab mi y la teva mare passi... però què sabs al costat de Mossèn Gregori? Mossèn (_Ab ironia_). No... la vostra filla sab molt... però molt de dolent. Juliana No't fa vergonya això? Hont ho has après? Amat Y de què coneixes aquest home? Parla. Es que potser ha estat el teu?... Juliana No... Pere! Calla!... Amat Per què corries darrera d'ell com una gossa? Juliana Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!... Cecilia Deixeume parlar! Mossèn No, com més parleu més us exiteu tots junts. Els uns y els altres us heu de respectar... Cecilia Què més vull jo?... el respecte... y trobo la violència. Se'm tanca en clau com una boja... o una fera... Eh! això no es un pare! Amat Encara n'he fet poch! Mossèn Calleu! Juliana Y quina culpa hi tinch jo ab això? Y tampoch m'estimes... Jo li he dit: no ho fassis... Cecilia Vos, no sou ningú, no sou res... com totes les dones!... Treballeu en el vostre recó y prou!... Sofriu, ploreu per les penes de tots y no podeu cambiar res... Us heu deixat matar, enterrar per ells... els monstres!... Mossèn Prou, Cecilia, no digui això que no té sentit. Amat A qui diu monstre? Mossèn A ningú. La dòna, Cecilia, la mare, l'esposa, es feta per l'amor... Cecilia Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril... Del seu cor brolla amor per tot y no més troba autoritat, passió brutal, domini... Mossèn La religió cristiana, catòlica, ha dignificat la dòna... Cecilia No! No!... Som esclaves com sempre! Oh!... No'n parlem més! Tot se revolta dins de mi!... Juliana Filla meva! Calla!... Jo estich contenta de plorar... de sofrir ab tal que tu y ell esteu contents... Cecilia Y ell com us ho agraheix? Es un egoista!... Mossèn Cecilia, enlloch d'esforsarse en calmar el seu pare, l'irrita... Cecilia M'es igual. Tinch de dir lo que sento. Feya temps que bullia dins meu! Amat (_Ab decisió ferma, esforsantse per contenir sa fúria_). Anem Mossèn Gregori! No tindria prou serenitat... No vull... Anem! Mossèn Això, domineu vos... es la més gran victorià... Cecilia Y estimar!... Sí que us estimo, mare. Però no com vosaltres ho enteneu... en el meu amor hi ha odi... Juliana Odi!... filla!... odi! Per què? Cecilia Contra vos, contra totes les dònes que no sou res. Juliana Som com som, filla meva! Amat Déixala estar! Cecilia Y elles també me'n tenen a mi d'odi... me troben dolenta!... Les vinch a despertar y no ho volen. Vosaltres meteixos m'estimeu com a filla, de certa manera instintiva... però com a dòna m'odieu!... Mossèn Quines idees, Cecilia! Me fa compassió!... Cecilia A mi'm feu ràbia tots! Vostè, el mestre, el pare, l'iglesia, les llegendes, els miracles... la vostra misèria... son les anelles d'una cadena, que'm fa mal y vull rompre!... Mossèn Amat! Amat! La vostra filla no sab lo que's diu, està folla avuy. Ho comprench; la pluja, el tropell, l'han irritada com al batlle. Anem al _Te-Deum_. Van a fer el tercer toch. (_Agafa a l'_Amat_per l'espatlla amparantlo y persuadintlo_). Anem! Avuy es dia de perdó! Nostre Senyor no vol que s'entri a la seva casa ab cap mal sentiment al cor... Ablaniuvos, perdoneu, y vostè també, senyora... Juliana (_Quasi plorant_). Jo la perdono de tot lo que ha dit... de tot lo que ha fet ab tal que no perdi el seu amor... (_Commosa, s'acosta a la seva filla y va aferli un petó_). Amat (_Agafant a la_ Juliana _y separantla brutalment de la seva filla_). Això no! No n'es digne! Mossèn Deixeu! Cecilia (_Anant a la seva mare y besantla_). Jo sí, mare. Aquest petó es el del meu amor que no es fet de plors, dolors y sacrificis estèrils com el vostre... Amat (_Separantles indignat_). Prou! Que son bèsties les mares! Anem! (Juliana, _commosa se dirigeix al fons_). Amat Ahont vas? A plorar? Vina aquí! Juliana A posarme la mantellina. (_Desapareix_). Mossèn Anem desseguida. Amat... Amat Sí, anem. (_A sa filla_). Avuy es dia de perdó, diu Mossèn Gregori... Perdonem! Demà tornarem a ser nosaltres y la justicia no's farà esperar. Adéu ciutat!... pots dir... adéu carrera y llibres del dimoni! Te quedaràs ab nosaltres, reclosa dins de casa, ab les nostres costums, com reblada ab un clau... Juliana (_Sortint vivament ab la mantellina a mitg posar_). Prou menasses, ja té rahó la nostra filla: els homes sembla que'ns hagueu de tenir lligades de mans y brassos per la por que'ns feu!... Mossèn (_Baix a_ Juliana). Calli, senyora, per l'amor de Deu... no doni rahò a la seva filla! Amat (_Anantsen devant_). Malehides les dònes! Mossèn (_Anantsen ab_ Juliana). Cecilia, anem a pregar per vostè... Juliana A pregar per tu, filla meva... (_Desapareix_ Juliana _plorant._ Cecilia _queda pensativa. Se sent el tercer toch del "Te-Deum". Així que ella's dirigeix a la porta del fons se senten passos_). Cecilia Qui hi ha? Vergés (_A l'escala_). Un servidor. Cecilia (_Durament_). Què hi vé a fer ara, aquí? Vergés (_Que entra molt ben compost y gens mullat, ab els pantalons arrebossats y un paraigües a la mà_). He trobat la seva familia... Cecilia Y què? Li han encomanat que'm vingués a catequisar? Vergés A mi? No! Passava per aquí devant quan ells sortien. Y Mossèn Gregori m'ha dit: Vostè que es amich d'ella... Cecilia Oh!... Prou. No vull saber res més d'això. He romput els ferros de la presó... l'àliga abandonarà el galliner... Vergés Què vol dir? Cecilia No'm pregunti res, vostè... no hi té dret. Perquè m'ha deixat sola entre la turba? Contéstim això... Vergés He pensat que lo mellor seria no comprometrem... retirarme prudentment... Cecilia Se l'havia de defensar. Si vostè hagués estat un home!... Vergés Què podia fer jo? Oh! y a vostè la veig tota mullada... descomposta... Cambihis la roba! Pot agafar una malaltia! Cecilia Deixi estar. Parli... Vergés Crèguim, Cecilia, fa pietat... Què ha fet? Ahont ha anat? Cecilia Camí avall, seguint la gentada... Vergés Està ronca! Quina imprudència! Per què fa aquestes coses, Cecilia? No veu que aquest home no té prou forsa per defensar les seves conviccions? S'ha mostrat tant poch valent!... Cecilia Y vostè què hauria fet al seu lloch? Vergés No ho sé. Necessitaria trobarme en aquells moments... Cecilia (_Ab ironia_). No es fàcil que s'hi trobi. (_Una pausa_). M'hauria agradat veurel més valent. Es hermós un home valent!... Una se sent abrigada... com protegida per ell. Es tant hermós un gest heroych encara que sigui inútil! Vergés Aquest home no podia fer res. Baldament hagués estat un hèroe, no podia fer res... Cecilia No... s'ha de destruhir la llegenda avans... aquest poder que plana sobre'l cor dels homes, sobre'l poble enter. Vergés Tant poètica que es la llegenda! Cecilia Y s'ha de destruhir perquè fa mal. Allunya de la viva, de la feconda realitat. Quan jo pujo de la ciutat y entro en aquesta encontrada, me sembla que una atmosfera que'm priva de respirar m'estreny la vida del cor y del pensament. Jo meteixa no m'hi puch sustreure, he de fer esforsos per no defallir. Vergés Y hont es l'home prou fort per destruhir la llegenda? Cecilia Justament sembla l'obra confiada, reservada a nosaltres... Vergés A nosaltres dos? Cecilia A tots els que tenim la missió d'ensenyar a les criatures... Vergés Els mestres? Cecilia No li sembla que la podríem destruhir la llegenda, a cada instant, cada dia de la nostra vida, en les joves inteligencies, en els tendres cors?... Vergés Y'l govern? Ah!... no sab com el nostre govern catòlich... Cecilia (_Seguint el seu pensament_). Si jo'm sentís prou forta per sacrificar els meus anhels de conèixer món, me quedaria en aquest reconet a formar la nova conciencia, a treballar per l'avenir... Vergés (_Commòs_). Oh!... Cecilia!... Quedèmnoshi tots dos?... Cecilia Tots dos? Vergés Sí... sacrifiqui les seves ambicions y fàssim a mi ditxós... Vull dir... vostè ja coneix l'afecció que jo sento per vostè... L'estimo... sí, molt!... (_Se sent la veu del_ Manso _que crida a l'escala_). Se pot pujar? Vergés Qui hi ha? Manso (_De la porta estant, sense acabar d'entrar, ab la gorra llevada_). Senyoreta... Cecilia (_Sorpresa_). Què hi ha? Manso Han ferit al foraster. Cecilia (_Ab un crit de queixa)_. L'han ferit? Vergés Oh!... Y ahont es ara? Manso A l'hostal de la carretera. Cecilia (_Ab viva inquietut_). Molt mal ferit? Manso D'una pedrada y un cop de bastó al cap... Cecilia (_Ab indignació_). Selvatges!... Y com ha estat? Parleu ... Manso Avans d'arribar a l'hostal s'ha girat de cara al poble, sense témer res, cridant contra tothom. Ha renegat del nostre Deu, de la nostra fè, de la nostra vida!... Ens ha malehit!... Ens ha fuetejat com a bèsties... y'l poble l'ha apedregat sense compassió. Volien cremar l'hostal!... Oh!... n'ha fet massa! Jo meteix m'he indignat. Un home tindrà'ls seus instants dolents però que li respectin el seu Deu!... Vergés Y ara es a l'hostal... diheu? Manso Esperant que passi'l cotxe de la nit y se l'emporti, mitg baldat... No tindrà ganes de tornar, no... Cecilia Y la gent l'ha deixat... per fi? Manso Ara tothom es cap a l'iglesia. Cecilia Tothom? Manso Sí, no més hi ha el batlle allà baix que'l volia pendre cap a casa seva... Cecilia Tothom es a l'iglesia, ho sent Vergés? Manso Sí... tot el poble en pès... Ha plogut, no's pot negar. Sigui lo que sigui, ha plogut... està bé de donar gràcies a Deu... Jo també hi vaig... Cecilia Vos? No erau dels que cridaven més a favor d'ell... segons m'han dit? Manso (_Confós_). No, no es cert... Es un malentès... Jo he pujat aquí pera donarli la nova de part del batlle. Ara, bones tardes... Me'n vaig a l'iglesia. (_Desapareix torbat y vergonyós_). Cecilia No toqueu el seu Deu!... Qui es? Qui pot ser el Deu d'aquest home... de tots aquets homes? Vergés Es cert, Cecilia... Quan la vida es tan estúpida y'ls homes també, val la pena de tenir cap ideal? Cecilia Sí... no s'ha de tenir l'ideal pels altres, sinó per sí meteix. Moltes vegades, somniadora, he desitjat tenir ales y no es pels altres, creguim, que ho he desitjat, sinó per mi... per veurer y dominar món! (_Se dirigeix cap al fons_). Vergés Hont va Cecilia? Cecilia A mudarme per pendre'l cotxe aquesta nit. Vergés Què diu? Cecilia L'àliga deixa'l galliner, per sempre... Vergés (_Estupefacte_). Però se'n va... de veres?... Ara desseguida?... Així... sense meditarho... sense ferse vostè meteixa la prò y la contra?... Cecilia Així! Faré viatge ab ell! Vergés Y ahont va... no's pot saber? Cecilia Ab el meu amich! Vergés Però quí es un amich?... No es prudent... Cecilia Bah!... Si'm vol jo aniré ab ell a l'altra part de món. Es un home fort y no més ell ha desvetllat els meus sentiments de dòna... Vergés Y'ls seus devers de filla?... Els seus pares?.,. Cecilia Fujo d'un càstich terrible... el meu pare... Vergés Però no li diu res la seva conciencia? Cecilia Sí... que vagi a endolsir les ferides del meu amich. Vergés (_Ab amor y tendresa_). Y la seva obra d'aquí dalt, donchs? Cecilia La meva obra, avans que tot, es la meva vida! (_Se'n va decidida per la porta del fons_). Vergés (_Per sí_). Oh!... Qui sab com pararà la seva vida!... (Vergés _se passeja estúpidament per la sala. Una gran pausa. Al temps necessari surt_ Cecilia _mudada, ab barret y un saquet de viatge a la mà_). Cecilia (_Al sortir_). Y vostè, Vergés, fassi un esfors! Vostè a qui els grans ideals li fan rodar el cap, fassi l'obra que jo no puch fer... Ab paciència, ab constància, cada dia, cada instant, ab els petits, fassi l'obra del mestre de l'avenir... Vergés (_Vacilant_). Ho provaré... sí. Escolti: per lluny que vostè sigui, per temps que passi, vostè tindrà un bon recort de mi si faig això?... Guanyaré molt al concepte de vostè?... Cecilia Si, molt... molt! Vergés Donchs ho faré, li juro! Cecilia Gràcies. Però escolti: ho fa per mí... o per la fè en la seva obra? Vergés Es igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de nosaltres... potser necessitem que una dòna ens senyali'l cami... Cecilia Vostè no farà res... Vergés Es estrany! Me dóna ales y després vostè meteixa té'l poder de desencoratjarme... per què això?... Es inexplicable... però sento que sense la presencia de vostè... Cecilia Ja ho sé... no fassi res y serà mellor. Deixi l'obra verge per un altre... Y ara decididament... Adeu... (_Li dòna la mà y somriu_). Vostè quedis entre les aigües encantades ... Vergés (_Tornantse de sobte agressiu_). Me quedo entre les aigües encantades, es cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses y tèrboles... y tant estèrils com les nostres!... Cecilia (_Triomfalment_). Me deixo arrocegar per la corrent ! Vergés Y jo'm deixo adormir en la quietut. No hi fa res. Anem per diferents camins, Cecilia, però'm sembla que'ns trobarem... Cecilia Què vol dir? Vergés Ens trobarem, més tart, sense que ni l'un ni l'altre haguem fet res de profit! Cecilia No ho sé... Ell y jo podem anar errats... però portem una ilusió, una fè... Lo que sento y'n tinch la convicció, es que si alguna cosa de gran hi ha en els temps futurs, no'ns la portaran els homes com vostè... Salut!... (_Desapareix per l'escala._ Vergés _se queda abatut, sense veu ni gest. Pausa_). Vergés Cecilia! Escolti: una darrera paraula... (_Una pausa_). Ha fugit com el vent!... Quines coses de fer! Y semblava que'm portés afecció!... (_Una pausa. Anantsen ab un pas vacil·lant_). Els forts s'ajunten y se'n van... (_Desapareix per la porta de l'escala, en mitg de la fosca_). _Alcover, Molí de Batistó, 1907._ Aquesta obra fou representada per primer cop en el "Teatre Romea", de Barcelona, la nit del 22 de Mars del 1908, baix el repartiment que segueix: ---------------- ------------------------- Pere Amat D. Jaume Borrás. Juliana Dª. Adela Clemente. Cecilia Srta. Marguerida Xirgu. Vergés D. Ramón Tor. Mossèn Gregori D. Modest Santolaria. Un Foraster D. Joaquim Vinyas. Joan Gatell D. Vicens Daroqui. Trinitat Dª. Montserrat Faura. Romanill D. Enrich Casals. Braulia Dª. Pilar Forest. Senyor Vicens Sr. Capdevila (fill). Bartomeu D. Salvador Carrera. Manso D. Miquel Sirvent. ---------------- ------------------------- _Direcció de D. Jaume Borràs._ OBRES DE L'AUTOR Dialechs Dramátichs (1904) La dama alegra, (drama) (1906) Diálechs imaginaris, (Biblioteca Popular de "L'Avenç") (1906) Arrels mortes, (drama) (1906) Aigües encantades, (drama) (1908) *** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK AIGÜES ENCANTADES *** Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed. Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution. START: FULL LICENSE THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license. Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works 1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. 1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below. 1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others. 1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States. 1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: 1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed: This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook. 1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work. 1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™. 1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License. 1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1. 1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. 1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that: • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.” • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works. • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work. • You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works. 1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. 1.F. 1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment. 1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE. 1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem. 1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. 1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions. 1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause. Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™ Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life. Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org. Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws. The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS. The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate. While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate. International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate. Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support. Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition. Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org. This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.